Mai m’havia parat a pensar sobre els conflictes, ja que directament la visió que tenia d’aquesta paraula era negativa. Quan ens parem a pensar en ells ens ve al cap evitar-los i ens equivoquem.
Si reflexionem bé, els conflictes no son més que una persona que s’oposa a la nostra opinió o que actúa d’una manera que no va acord amb nosaltres i d’aquesta manera s’urgeix el conflicte intern, aquest evita la reflexió que tan ens beneficia. Però, també, hi ha una altra reacció més comú, que es buscar tot tipus d’arguments per posar la nostra opinió o acció per davant de la que té l’altre, donant pas al nostre ego. Esta clar que les dues opcions donen pas al funcionament del cervell, però les dues no tenen el mateix efecte. Donar pas a reforçar el nostre ego, no ens ajuda a millorar com a persones i encara menys resoldre’ls, d’altra banda, reflexionar sobre quin és el nostre conflicte intern que ha fet que no acceptem que hi ha més opinions que la nostra i moltes més formes d’actuar, ens fa arribar a conclusions per a millorar com a persones i ens ajuda a valorar, qüestionar i resoldre’ls inclús, els que tenim amb els altres.
Arribat a aquesta conclusió, la meva pregunta és: Si tan ens ajuden, perquè tenim una visió tan negativa d’ells? I com a meu propi, jo la vaig contestar. Creiem que són negatius, perquè pensem que no és nostre, sinó de l’altre, alimentant aquest ego del que he parlat abans, per tant el problema no és el conflicte, si no que no sabem com gestionar-lo. Penso que la millor manera de gestionar-los, és acceptar-los, entendre que gràcies a ells aprenem i evolucionem com a persones i que mai podrem evitar-los, perquè són necessaris per avançar. Però sí que està a la nostra mà decidir de quina manera ens enfrontem a ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario