Aquí tenim una imatge de Frato, on es mostra un infant il·lusionat
i somiador amb la seva caca i orgullós la vol mostrar, quan es topa amb una
adulta que li diu, que això només és una caca, i de sobte li treu tot el valor
d’allò que ell tant valora.
Aquest és un clar exemple negatiu, de com es va creant o
més bé, deformant l’autoestima en un infant i quin valor pren la situació per
aquest adult.
L’autoestima es forma progressivament durant tota la vida
d’una persona, en aquesta hi tenen a veure:
- La valoració que fem de com ens va la vida.
- La informació procedent dels altres. (el dibuix anterior)
- L’estil cognitiu amb el qual ens avaluem. (Com a individu productiu, físic, ésser social i membre d’una família)
Però què és l’autoestima i l’educació emocional?
Per un costat, l’autoestima és l’estima, la consideració i la valoració
que ens atorguem a nosaltres mateixos; dit d’una altra manera, sentir-nos
responsables de nosaltres mateixos, acceptar la responsabilitat de les accions
i també que la nostra conducta depèn de les eleccions que prenem i no de
situacions externes.
Per altra banda, l’educació emocional tracta d’arribar a
ser feliços, mitjançant un canvi en la nostra salut psicològica, i en general
un canvi positiu en la nostra vida.
L’educació emocional té com a objectiu donar a l’individu
recursos i estratègies conductuals, cognitives, emocionals i d’interacció
social; que permetin obtenir un major control de la pressió (interna i externa),
i evitar possibles trastorns. L’educació emocional té una funció preventiva i
milloradora dels estats emocionals. Únicament nosaltres podem dur a terme el
nostre propi entrenament emocional; decidir com ens volem sentir.
En conjunt, per poder entrenar les nostres emocions i la
nostra ment, fan falta un seguit de tècniques, habilitats, estratègies i
practiques; però com a punt de partida, tindrem una bona autoestima. Com a
educadores és un element a tenir present i treballat; ja que serem partícips de
la formació de l’autoestima dels infants que ens envoltin. Per tant, si volem
ser feliços (i que ho siguin), tindrem present la importància de l’autoestima
quan ens dirigim a infants, persones i amb nosaltres mateixos.
Així doncs, a fi d’educar les nostres emocions i cuidar
la nostra autoestima, recordar que som el que practiquem!
No hay comentarios:
Publicar un comentario