Gestió de les emocions

“Es muy importante entender que la inteligencia emocional no es lo opuesto a la inteligencia, no es el triunfo del corazón a la cabeza, es la intersección de ambas” David Caruso.

Culturament, existeix la creença que cal reprimir les emocions, que no és bo plorar ni expressar allò que sents. D’altra banda, sovint escolto comentaris entre les persones que aconsellen que es deixin emportar per les emocions i que ja després es pensarà en les conseqüències. Des del meu punt de vista no és bo ni una cosa ni l’altra: s’ha de trobar un equilibri entre les emocions i el pensament i a partir d’aquests actuar. És necessari establir un equilibri en el triangle entre el que sento, el que penso i com actuo. Aquest equilibri implica una regulació de les emocions. L’emoció és l’element que ens vincula a la vida perquè implica una reacció davant qualsevol circumstància que es produeix. Per aquest motiu, no podem parlar de repressió de les emocions perquè estem parlant de reprimir la nostra pròpia vida. D’altra banda, és necessari un procés de reflexió personal que ens permeti tenir una conducta afavoridora per al propi benestar. Per tant, tenint en compte que al llarg del dia sentim i pensem constantment, les persones hem de treballar per saber gestionar ambdues per establir bones relacions personals i socials.

Fruit d’aquesta reflexió inicial he seleccionat aquesta frase la qual representa molt bé el concepte d’unió i no pas de lluita. Desenvolupar la capacitat d’intel·ligència emocional no implica que deixem de banda la raó i allò que pensem. Vol dir que cal aprendre, practicar i ensenyar tècniques que ens permetin a les persones obtenir un benestar; significa que cal tenir unes habilitats que ajudin conèixer i comprendre allò que sentim i que pensem i a partir d’aquesta premissa saber seleccionar l’actuació més adequada. Si cada persona treballa en aquest exercici se sentirà satisfeta i feliç perquè sap que realitza allò més òptim. Aquesta felicitat és l’objectiu final de qualsevol esser. Per aconseguir-ho és important mostrar empatia i assertivitat, és a dir, ser capaç de comprendre a les altres persones, però també de defensar els propis drets i opinions sense ferir a la resta. A més també és important entrenar habilitats socials i de comunicació com són l’escolta activa o elements per mantenir una conversa correctament (saber preguntar, expressar la teva opinió, demanar ajuda o donar alguna instrucció...).

Per tant, hem de fer que el nostre cor i la nostra ment s’agafin de les mans, tal i com apareixia en una imatge del Prezi mostrada a classe, per aconseguir un equilibri personal i social, per afavorir les nostres conductes i per trobar un benestar. Només així aconseguim ser feliços. Quan hi ha un conflicte entre ambdós és quan no actuem correctament i, per tant, no ens sentim bé ni amb nosaltres mateixos ni amb la resta de persones.