El llibre que m’he llegit es diu “Filosofía en la escuela. La práctica de pensar en las aules.” ED: Editorial Laboratorio Educativo.

Aquest llibre es divideix en 3 parts. Educació Infantil, Educació Primària i educació Secundària. Jo em centraré en la primera part ja que es el camp que ens interessa.

El llibre presenta claus per la innovació educativa, temes actuals. Trobem recomanacions d’especialistes i, alhora, proporciona pautes i exemples de com dur-los a la pràctica.

Aquest llibre trobarem reflexions i experiències sobre com dur a terme propostes per treballar la filosofia a les aules posant, així, èmfasi en ensenyar a pensar i a comunicar-se a l’escola.

Els, de manera natural, es passen els primers anys de vida preguntant-se pels perquè de les coses. És alguna cosa innata el voler conèixer com funciona el món que els envolta, la curiositat per saber fins a l’últim detall. Si ho pensem bé, aquesta postura no està tan lluny de la dels filòsofs ja que basen les seves reflexions en cercar de respostes altres preguntes.

La filosofia a les aules pot convertir-se en l’espai en el quela els infants es plantegin dubtes i conflictes que hagin de resoldre sols, coses que sorgeixin de la vida quotidiana.

Els infants es qüestionen sempre el perquè de les coses i això afavoreix el pensament crític i és el camí per arribar a entendre el món. És una forma de fomentar la creativitat, que el nen utilitza per idear noves maneres d’entendre la realitat i trobar solucions als conflictes que se li van posant pel davant.

Al llibre tot això ho explica mitjançant exemples de casos dels fills dels escriptors o dels alumnes que han tingut.

Ens explica, també, una sèrie d’activitats que podem dur a terme amb els infants per treballar la filosofia.

Aquest llibre el podem relacionar amb els continguts treballats a habilitats socials ja que ens parla d’una sèrie d’activitats que els infants adquireixen mitjançant el descobriment i la filosofia.

Unes de les habilitats que es desenvolupen són:

-       Habilitats de percepció: observar, escoltar, assaborir, olorar, tocar, percebre i connectar.

-       Habilitats de investigació: endevinar, esbrinar, formular hipòtesis, buscar alternatives, anticipar conseqüències, seleccionar possibilitats i imaginar.

-       Habilitats de conceptualització: formular conceptes precisos, donar exemples, agrupar i classificar, comparar i contrastar, establir semblances i diferències, definir i seriar.

-       Habilitats de raonament: buscar i donar la raó, inferir, raonar hipnòticament, raonament lògic, relacionar causa i efecte, relacionar parts i el tot, establir criteris.

-       Habilitats de traducció: narrar i descriure, interpretar, improvisar i resumir.

Moltes d’aquestes habilitats les hem treballat ja que són necessàries per desenvolupar-se i comunicar-se amb la resta del món.

“La presunción de que el niño es incapaç de una conducta raonable, guiada por principios, anula la posibilidad de tratarlo como un ser moral y, por tanto, destruye la posibilidad de que este tratamiento sea moral i educativo.”

Us vull presentar el llibre que jo he escollit, el qual és:

"La alegría de educar", de l'autor Josep Manel Marrasé

Descripció del llibre:
Aquest llibre, parla de diversos aspectes i temes, però l'objectiu principal que presenta l'autor és com ser un bon professor dintre d'una aula. Josep Manel Marrasé, ens explica la importància que té conèixer les aficions i els interessos de cada alumne perquè així una classe pot ser molt més amena i més interessant, ja que els alumnes es troben en una etapa on cadascú d'ells han d'aprendre a saber qui són i quines són les inquietuds que tenen.
Josep Manel Marrasé, és un professor de matemàtiques on a través de la seva empatia fa que els seus alumnes arribin a les seves classes amb ganas d'aprendre no només una sèrie de nombres, si nó una manera d'educar-se. A través d'aquesta lectura, trobem que Marrasé intenta canviar no només als infants i adolescents, també a tots els docents, perquè pensa que si molts d'ells es dediquessin a escoltar més als alumnes amb els que treballen totes les seves classes es basarien en un interés més comunitari.
Uns dels aspectes que trobo més interessant, són les diferents dites que proporciona sobre alguns filòsofs i professionals, com dites d'Aristòtil, i la gestió d'energia mental a través de la observació, la vigilància, l'esforç i el descans de Mel Levine, entre d'altres.

Quina relació trobo?
- Dintre d'aquesta lectura he trobat diversos aspectes els quals hem estudiat i vist durant tot l'any en el mòdul de M8. Habilitats Socials, com les maneres de comunicar ja sigui verbalment amb les paraules que l'ofereix als seus alumnes o no verbal amb els seus gestos, ja sigui una mirada o donant un cop de mà quan més ho necessiten ja sigui en els aspectes educatius o de la seva vida quotidiana. Encara que l'aspecte que més importància li dóna són les emocions, i la felicitat ja que l'objectiu principal és que tots obtinguin la felicitat. No he trobat cap aspecte que parli sobre la unió formativa que estem treballant actualment.

Reflexió:
Ha sigut un llibre molt útil, ja que m'ha servit per fer la comparació de l'educació que jo vaig tenir, amb la que en futur vull impartir jo dintre d'una aula, ja que dintre d'uns anys la meva ilusió es portar una classe d'infants on només lo més important siguin els continguts, si nó imposar el coneixement de cada un d'ells i aprendre les seves emocions.
Aquest llibre encara que vagi dirigit a adolescents, penso que també es pot portar a terme en una aula d'escola bressol des de ben petits podem treballar les emocions, i gràcies a Josep Manel Marrasé entre tots els futurs docents podem aprendre tant a ensenyar com a educar.
Podem fer que l'educació no sigui una obligació si nó coneixer-se a un mateix.

"Enseñar tiene que ser una aventura con final feliz, es concentración, emoción y magia."

 
El llibre que he escollit es titula “Educar per ser” de Rebeca Wild.

Perquè he escollit aquest llibre?
Bé doncs aquest llibre ho he escollit perquè recordo que un dia estant en pràctiques, en entrar al vestuari em vaig trobar amb una noia de suport que estava llegint un llibre. En entrar al vestuari la vaig saludar i li vaig preguntar que estava llegint i em va dir “Estic llegint, llibertat i límits, amor i respecte”, li vaig preguntar de que tractava i de qui era, llavors ella em va començar a parlar de la seva escriptora Rebeca Wild i em va dir que havia escrit un llibre molt interessant que podria agradar-me, així que va parlar una mica d'aquest llibre i vaig decidir escollir-ho, ja que em va semblar interessant.

De què tracta aquest llibre?
Aquest llibre parla de la història d'una experiència de creació i desenvolupament de l'escola activa Pestalozzi, a Equador.
Rebeca Wild amb aquest llibre tracta de fer arribar a pares i mestres com crear un ambient en el qual els nens romanguin plens de curiositat i creixin segurs de si mateixos i del seu entorn.
Per a això, tant a la seva escola com en el seu llibre, se centra molt en la pedagogia de Montessori.
Ens explica el seu mètodes d'escola activa, en la qual no imposen un pla educatiu obligatori i permeten que els infants aprenguin experimentant el món i transformant-ho en alguna cosa que tingui sentit per a ells.
Donà molta importancia al fet de respectar l'activitat espontània de cada nen, la qual els permet tenir la capacitat d'aprendre per si mateixos.
En aquest llibre a part de parlar-nos de María Montessori, també van apareixent diversos autors, com: Piaget, Freinet, Holt, Goodman Claparède, Dewey… també a favor de l'escola activa i als quals recorre per parlar-nos del procés continu de presa de decisions, experimentació i reflexió sobre la pràctica.
Durant tot el llibre, l'autora parla de la història de la seva escola activa, les seves motivacions i començaments, les seves característiques educatives específiques, les relacions entre la pràctica i la teoria, la utilització d'espais i materials, els mestres, el currículum, els agrupaments dels infants segons les diferents edats, les relacions amb els pares, les dificultats i contradiccions, la integració de nens amb diversitat funcional...

Relació amb el temari?
Aquest llibre treballa molts temes que la veritat no puc relacionar amb aquest curs perquè parla de tots els mòduls que hem tractat al llarg del cicle.
Parla de molts autors que hem treballat a l'aula i tot el que diu d'ells ho va relacionant amb la història de la seva escola a Equador, i amb el que vol transmetre al lector.
D'altra banda ens parla de materials interessants per utilitzar, i que aporten a l'infant, i els millors espais per utilitzar-los o com podem ambientar-los, igual que vam fer nosaltres en el primer any a l'assignatura de didàctica.
També parla de tot el referent a les normatives i currículums com vam treballar a didactica, a intervenció i a projecte, parla de coses relacionades amb cognitiu com per exempre en tot el que fa referencia als infants amb alguna diversitat funcional, com integrar-los amb la resta de nens i com tractar amb ells.

Quin és la meva reflexió personal?
Quan la noia de suport em va parlar d'aquest llibre em va semblar molt interessant i tinc el record d'haver anat a agafar-ho a la biblioteca, quan ho vaig veure no estava del tot segura d'agafar-ho perquè no sabia si m'agradaria o seria un llibre que em resultaria molt pesat, al final em llançar a la picina i vaig decidir agafar-ho.
Ara que ja m'ho he llegit haig de dir que l'escriptora fa que la història et vagi enganxant, ja que ens parla del seu projecte explicant-nos les vivències i la forma en què ho treballen tot.
Personalment penso que és un llibre que té molt contingut per ajudar-nos en el nostre futur, quan estiguem en un aula amb aquests petits o quan ens arribin les famílies amb els seus dubtes.
Crec que és un llibre que a moltes persones els ajudaria a obrir la seva mentalitat sobre aquest tipus d'escoles actives en la qual s'aprèn experimentant i no ficant-los en el cap el contingut amb a la força.

Per concloure aquesta entrada només puc dir que hauríeu de llegir-ho ja que és molt interessant i us serà de gran utilitat tot el que explica Rebeca Wild des de la seva propia experiència com a fundadora de la primera escola activa a Equador.

DANIEL GOLEMAN y Peter M. Senge "Triple Focus"

La majoria dels infants de menys de deu anys han viscut connectats a les tecnologies, estan creixent també en un món que s’enfronta a desafiaments socials i ecològics sense precedents que sense dubte s’hauria de començar a intervenir. Quines eines podem procurar avui dia als infants per ajudar-los en aquest camí? Descobrim tres conjunts de destreses per navegar per un món accelerat de distraccions creixents i de compromís personal en perill. Així doncs, partirem d’habilitats mitjançant un triple enfocament: el personal (centrant-nos en nosaltres mateixos), el de l’altre (sintonització amb altres persones, comprendre la realitat dels demés i de relacionar-nos amb ells des de la seva perspectiva) i l’exterior (la comprensió del món en el seu sentit més ampli). Daniel Goleman parlarà de les raons per educar als infants a cultivar els enfocaments personals i de l’altre. Peter M. Senge, analitzarà la comprensió sistèmica, analitzant la dinàmica de quan faig això, la conseqüència d’aquesta i la manera d’utilitzar aquestes percepcions per millorar el sistema.

Es tracta d’una educació que no només prepara millorar als infants de cara al futur, sinó que pot començar a fer-se realitat ara mateix.

Tot parteix d’un problema; Roger Weissberg, un psicòleg, havia fet cas a l’alcalde d’una ciutat on aquest estava preocupat perquè era una zona molt pobre on moltes nenes eren filles de mares solteres adolescents que a la vegada, acabaven sent mares solteres que vivien de la beneficència i que els seus models locals d’èxit eren traficants de droga. Llavors, l’alcalde es plantejà la idea de com ajudar-los i Weissberg va crear el Pla d’Estudis de Desenvolupament Social, denominat com SEL (Aprenentatge Social i Emocional). Les capacitats essencials que s’ensenyen en aquest pla són la consciència de un mateix, la autogestió, l’habilitat social i presa de bones decisions.

Nombrar emocions amb precisió ajuda als infants a tenir més clar el que passa, un fet essencial per a prendre decisions lúcides i gestionar les seves emocions al llarg de la vida. Parlem d’una motivació intrínseca, en el cas de que un infant, el que realment vol aprendre i per què. Els circuits de la empatia i la gestió interna d’un mateixes desenvolupen i creixen al llarg de la infància i l’adolescència, i es poden cultivar per a que prosperin de la millor manera. L’ideal seria ajudar als infants a exercitar els circuits adequats en el moments adequat i per la raó adequada.

El llibre ens parla d’un entrenament de l’atenció en el SEL que tracta d’una sessió diària que realitzen a un aula de segon curs on rep el nom de “col·legues de respiració” i tracta de que cada nen i nena ha d’anar al seu racó, agafen el seu peluix preferit, es tomben al terra i el col·loquen sobre la seva panxa. Llavors miren el peluix pujar al respirar, mentre conten 1, 2, 3, 4, i després al deixar anar l’aire tornen a contar. Aquesta simple sessió de concentració exercita els circuits de l’atenció d’un amanera adequada per al segon curs i els efectes els hi dura tot el dia: estan tranquils i concentrats. Algunes escoles ja estan ensenyant als infants a ser “conscients”, una consciència observadora que crea en la ment una plataforma des de la qual un infant pot mesurar els seus sentiments, pensaments i impulsos abans d’actuar en funció d’ells.

En la fortalesa del control cognitiu de l’infant hi ha una avantatja inesperada: el cervell utilitza els mateixos circuits per centrar-se en un objectiu que per a controlar les emocions destructives.

Una de les coses que m’ha sobtat molt és quan l’autor parla de la sèrie “Barrio Sésamo”, el qual va visitar els estudis de la producció i va veure que els guionistes estaven reunits amb científics cognitius, és a dir, resulta que cada segment de Barrio Sésamo es basa en la ciència del desenvolupament infantil envolta en entreteniment.

En un altre punt del llibre parla de l’aprenentatge social i emocional que complementa la part acadèmica: tot conjunt construeix l’educació integral de l’infant. Els circuits socials es desenvolupen al llarg de la infància, el que ens procura els instruments interns per a la empatia i les habilitats socials.

Quan es tracta de l’enfocament en “l’altre”, un punt que encara falta en les escoles és ajudar als nens i nenes a promoure el afecte i la compassió. No basta en saber com pensen o se senten els demés, sinó que necessitem preocupar-nos per ells i estar disposats a ajudar. Parlem de tres classes d’empatia: la cognitiva, la emocional i la preocupació empàtica. Es vol ensenyar als nens i nenes a tenir en compte les seves penes i esperances comuns, els seus temors i malestars, la seva amabilitat i la seva necessitat de ser estimats.

Peter Senge parla del treball en projectes per poder desenvolupar aquesta sèrie de capacitats com son les habilitats humanes.

Per a que aquest projecte (SEL) doni resultat necessiten un currículum ben elaborat i factible, però també estructures de suport com una bona formació per ajudar als professors/es a desenvolupar destreses noves, una bona preparació per portar aquestes destreses a aules exigents, i sòlides xarxes de professors i professores per a fer-se costat una als altres en el procés.

Ens centrem en la idea dels pensadors sistèmics, els quals identifiquen l’impacte de les demores al analitzar les relacions causa-efecte i localitzen les conseqüències no desitjables. Per un docent, aquest canvi a una mentalitat sistèmica suposa d’una manera natural, començar a considerar l’aula com un sistema i al fer-ho, veus que hi ha una sala plena de professors i professores, no només un de peu sobre la tarima.

Aquí exposo els hàbits del pensador sistèmic per entendre millor la idea:

-       -  Reconeix la importància de les demores qual explora relacions causa-efecte.

-       -  Localitza les conseqüències no desitjades

-      -  Canvia les perspectives per incrementar el coneixement

-       -  Verifica resultats i modifica accions si es precís: aproximació successiva

-       -  Etc.

Ja finalitzant, dir que quan més entenem el procés de desenvolupament de la intel·ligència sistèmica, més veiem les estretes connexions entre comprendre el jo, l’altre i comprendre els sistemes més amplis als que tots formem part. Es posa un èmfasi natural en les eleccions basades en l’experiència, en l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge mitjançant l’acció i l’aprenentatge cooperatiu amb els alumnes profundament implicats en qüestions importants en la seva vida i assumint la responsabilitat del seu propi aprenentatge.

Dir que la clau d’aquest gran projecte està en imprimir impuls en els que estan preparats per a canviar i acabar amb una magnífica i vertadera frase que va dir una nena on hauríem de reflexionar-hi:

“Los niños oímos a menudo que nos decís “Sois el futuro”. No estamos de acuerdo. No tenemos tanto tiempo. Hemo de empezar a cambiar ahora. Los niños estamos Preparados, ¿y vosotros?”.

Tiene que llover al revés

El llibre que vaig escollir va ser Tiene que llover al revés, escrit per Lluis Valvé, un mestre d'educació visual i plàstica d'una escola de Guinardó, on treballa tant amb infants de parvulari com amb infants de primària. 

Per què vaig triar aquest llibre?

He de dir que tinc preferència pels llibres escrits en primera persona, això per començar, després el títol em va cridar molt l'atenció conjuntament amb a fotografia que hi ha a la portada, tot em feia pensar en que aquest llibre anava sobre els infants i la seva creativitat. I per finalitzar, en llegir els resums a Internet de cada llibre els quals vaig informar-me aquest és el que més em va agradar. Després d'haver-me llegit el llibre, no m'ha defraudat, en canvi m'ha sorprès amb quina facilitat es llegeix i com l'autor defensa el concepte de la creativitat i la visual i plàstica dins l'escola.

De que parla el llibre?

El llibre parla primerament de l'educació en la visual i plàstica, segons el punt de vista de l'autor és una crítica a la infravaloració que té aquesta a l'escola. L'autor no només toca la branca de la plàstica, si no que també toca altres com la didàctica, la organització escolar, la relació amb les famílies, els alumnes, els companys de professió,etc. Aquest llibre es divideix 46 capítols, i cada capítol té un nom diferent referent a una reflexió del professional respecte a projectes que Vallvé va fer, com per exemple: ¿De donde sacan las ideas los artistas? , ¡Tiene que llover al revés!, ¡Parece fàcil de hacer!, ¿Que hacen en plàstica?, i altres. Especialment m'agradaria destacar un trosset del capítol ¿Deberes de vacaciones? on parla sobre els deures i la seva funció segons la seva perspectiva i punt de vista:

Tendríamos que cuestionarnos seriamente la utilidad de los deberes. Creo que los deberes tendrían que servir para que los niños i niñas se enfrentaran solos a pequeños retos asumibles, pudieran ser conscientes de lo que saben y de lo que son capaces, para darse cuenta así de lo que saben y de lo que son capaces, para darse cuenta así de lo que tienen que repasar o preguntar a los compañeros o al maestro. Tendrían que servir para aprender a planificar el tiempo y a organizarse la agenda. Pero para que eso sea posible es necesario que los deberes se pongan con mesura y de forma coordinada desde todas las áreas. No puede ser que cuando aumenta el número de profesores, no se coordinen las agendas y que cada maestro piense que su área es la más importante y, por lo tanto, innegociable.

Tiene que llover al revés?

Com he pogut dir abans, el títol em va sobtar i cridar molt l'atenció, i aquesta va ser una de les raons pel qual el vaig triar. Però la sorpresa va ser quan vaig poder veure que el títol no només era el títol, sinó era el nom d'un capítol, on llegint vaig veure que aquesta expressió la va dir un infant el qual era el seu alumne. El fet que els autors no es pengin ells mateixos les medalles i posin expressions d'altres persones en el títol del llibre m'encanta, com l'any passat, que vaig llegir Podem pintar els somnis, de Silvia Majoral, la qual també va anomenar al seu llibre després de l'expressió d'una alumna de Parvulari. 

Relació amb els continguts

A partir de llegir aquest llibre he pogut relacionar-lo amb diferents mòduls dels dos cursos d'educació infantil que he cursat durant aquests dos anys, habilitats socials, expressió i comunicació, socioafectiu, desenvolupament cognitiu i motos i didàctica en l'educació. Penso que tots els mòduls van interrelacionats, i tot té a veure amb tot, a partir de l'expressió plàstica podem treballar les emocions, com ens sentim, la comunicació no verbal, la relació amb els altres, el desenvolupament en vers les propostes plàstiques, etc.

Reflexió personal

Després de la lectura d’aquest llibre penso en els conceptes que l’autor cita, com és l’assignatura de visual i plàstica i com hauria de ser, fent memòria de la meva experiència a Parvulari,a primària i a la ESO, quan treballava aquesta branca, i realment fent un pas enrere penso en aquelles fitxetes que feia perseguint la línia, o per altra banda aquella fitxeta en la qual havíem de fer tots el mateix dibuix, per així a final de cada trimestre portar als pares i mares el que havíem fet a l’aula, uns àlbums enormes, i realment, fa falta? Amb això veig una cosa totalment a la inversa del pensament de Lluis Vallvé.

Gràcies a aquest llibre, tinc una visió molt diferent de com haig de presentar la expressió plàstica als infants, no donant importància al resultat sinó al procés, i sobre tot exprimir tot el suc possible dels nous creadors, els infants de manera lúdica i divertida.

Per concloure recomano aquest llibre a tothom, de debò, simplement genial!

Garabatos, el lenguaje secreto de los niños.

GARABATOS

El lenguaje secreto de los ninos

Autors: Evi Crotti i Alberto Magni 

Editorial: Sirio

La lectura d’aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre les diferents evidències en els infants i m’ha mostrat com és d’important l’expressió no verbal i el que poden manifestar els infants. El llibre ofereix la possibilitat d’aprendre a captar les necessitats no expressades verbalment dels infants, el clar missatge del qual queda reflectit al paper a través dels dibuixos, els colors i els gargots. El llibre també presenta varis exemples de dibuixos i gargots realitzats per infants en etapa preescolar i escolar així com les seves interpretacions.

Les meves conclusions, mitjançant la lectura d’aquest llibre són que tot dibuix és l’expressió de la persona que el realitza, com en el seu conjunt els seus traços componen una història on reflecteixen els seus desitjos, les seves emocions, les seves pors, les etapes del seu desenvolupament i el ritme biològic i psicològic de l’infant. Per tant podem dir que no és per casualitat que els psicòlegs i els neuropsiquiatres utilitzen el dibuix com un instrument important a l’hora d’analitzar els problemes dels infants.

Els gargots són l’inici de la aventura cap a la construcció del llenguatge escrit que ens portarà a la comunicació. L’adult ha de ha de descobrir-los a la fi de orientar degudament a l’infant i a ajudar-lo a reforçar les seves emocions i sentiments relacionats amb el seu benestar i la seva relació amb les persones i coses.

El fet de realitzar gargots a un full possibilita la comunicació entre l’infant i l’adult, aquest llenguatge no verbal suposa a l’infant expressar tot el seu univers interior transmetent amb tota intensitat les seves emocions.

Dibuixant, l’infant transmet una gran quantitat de missatges que és important analitzar per interpretar-los degudament. Aquesta funció pot ser tant per part dels educadors com dels pares. S’ha de tenir en compte: la manera de sostenir el llapis, quant espai omple del full, el punt on comença el dibuix, el traç, la pressió i la forma. Per exemple quan l’infant omple tota la fulla amb un traç corbat ens està mostrant un temperament extravertit. Un altre exemple seria quan un traç està molt marcat ens revela un infant amb molta energia vital i la sensació de seguretat. Per tant es pot dir que els sentiments tenen una representació gràfica important.

Gràcies a l’anàlisi dels dibuixos dels infants podem comprendre el que aquest vol dir de la seva família, el seu creixement, i sobretot la manera de relacionar-se amb el món. Si parlem dels colors que utilitza al dibuix podem dir que són un índex de maduresa i ens permeten interpretar el dibuix de una manera encara més precisa, sobretot, en el relacionat amb l’àmbit emocional i afectiu de l’infant.

Si ho relacionem amb la teoria treballada a classe, cal dir la importància que té que l’adult sigui conscient de l’estat de l’infant en tot moment per garantir el seu benestar. En aquest estat de l’infant influeixen tant aspectes físics com menjar, dormir... i psicològics com sentir-se estimat, valorat, estimulat...

L’adult ha de saber que els infants no sempre verbalitzen els problemes que tenen, per això cal disposar d’eines com el dibuix per identificar aquests problemes o necessitats per pal·liar-les. Per tant ha de donar importància a la comunicació no verbal dels infants. Cal tenir presents els sentiments i les emocions per a què l’infant l’ajudi a desenvolupar-se de manera integral perquè posteriorment formarà la seva personalitat vers les experiències viscudes i les relacions establertes amb l’entorn.

Cal dir que la etapa més important dels infants és la del 0 a 6 anys on adquireixen coneixements, experiències i valors, i seran moments que quedaran impregnats en la memòria d’aquest infant influenciant el posterior caràcter.

Per tant l’expressió de les pròpies emocions i els sentiments, l’adult com a bon acompanyament en el seu procés, l’estima, la valoració, l’estimulació, el respecte, la llibertat... Fa que l’infant, com a subjecte de tots aquest drets, sigui el protagonista del seu aprenentatge i gaudeixi del estat de benestar que li correspon i creixi satisfactòriament en tots els sentits possibles.

Educar millor

EDUCAR MILLOR – CARLES CAPDEVILA

"Res és més transformador que parlar en positiu de la tasca educadora, desdramatitzar-la, fomentar que els que encarrilem la canalla tinguem més seguretat i alegria, i menys pors i complexos"

Fa temps que llegeixo el diari Ara i el primer que faig els dissabtes quan tinc un a les meves mans, és ràpid buscar el suplement de "Criatures", un suport per tots els mestres, famílies i aquelles persones interessades en el món de l´educació per parlar en positiu de la tasca educadora que fem tots plegats, així com compartir totes les nostres historietes de la vida, les nostres errades tot aprenent d´uns i d´altres en aquest camí.

Carles Capdevila em motiva, m'encoratja, m´ensenya, m´ajuda...verbs que podríem acompanyar aquesta lectura en el llarg de les seves pàgines, unes línies que pretenen ajudar a educar millor amb les entrevistes d'onze experts en el món educatiu on ens proporcionen els seus punts de vista, així com les seves reflexions sobre l´educació i el seu treball professional.

Aquest llibre vol que la persona que el llegeix extregui les seves pròpies conclusions, on cada persona entrevistada et fa pensar en un munt d'idees i on nosaltres mateixos ens fem la pregunta de com enfrontar-nos o saber abordar les situacions a l´escola, tot fent reflexions de les paraules que van apareixent.

Descripció del contingut

L´objectiu principal d´aquest llibre és poder acompanyar a les famílies i a educadors/es, tot encoratjant-nos a ajudar-nos entre tots nosaltres.

Tot i que molts cops com podrem observar al llarg del llibre s'empren altres continguts iguals com orientar, ajudar, cuidar en tot aquest camí d´acompanyar.

Un camí amb un procés lent i on s´ha de poder tenir molt diàleg i paciència per tal de poder garantir un clima de confiança entre famílies, infants i els educadors/es.

En aquest llibre pretén d´una forma o altra posar una mirada en la forma d´acompanyar a tots els infants i adolescents, on els guiem a la llibertat d´actuar, sentir i pensar i on puguin desenvolupar-se d´una manera integradora les seves capacitats com persona.

Com també ens descriu la manera on els infants i adolescents aprenen millor vivint i experimentant tot allò que transcorre en el seu camí cada dia, i no a base de discursos, ja que per molt que parlem i parlem amb ells/es, aquests farien el que creguin per això els valors, actituds i les maneres de fer s´aprenen d´aquells models de referència que ells tinguin en el seu dia a dia.

Un extret del llibre que em va conduir a pensar molt va ser aquest tots els infants i joves tenen conductes agressives, de fet comencen a mossegar o pessigar abans de saber que allò fa mal, per això abans d´actuar fent una xerrada interminable o un càstig contundent, per què no expliquem a les nostres criatures que el fet de mossegar fa mal i no agrada a qui ho rep?

També ens parla de l´empatia que tenim sobre els petits, on tota la nostra societat en tenim de ben poca, de fet en parla que podem tenir por o un sentiment negatiu envers alguna cosa però on cal acceptar que tothom tenim pors i sentiments negatius i on hem d´ensenyar a educar les emocions de tots nosaltres.

Tanmateix ens parla de l´educació del lleure on anirien molt bé certs aspectes d´aquesta per l´educació reglada on l´infant gaudeixi, experimenti, s´engresqui fent allò que fa, per això una bona manera és sortint de l´aula tot donant-li moments d´aprenentatges a través de vivències presencials.

Podem observar dins del llibre la importància de la relació que hi ha de tenir els mestres amb les famílies, ja que veuen que hi ha certs aspectes encara que manquen per millorar i on tots/es hem de posar el nostre granet de sorra per tal de què aquestes relacions siguin productives i millorables pels infants i adolescents en el seu dia a dia.

L´educació emocional un altre dels temes que en tracta en el llibre on ens argumenta tres objectius principals: ajudar a sentir-nos bé nosaltres mateixos, la manera de relacionar-nos, sentir-nos i gestionar les nostres emocions i per acabar la petjada que deixa la nostra manera de ser i gestionar les emocions.

També ens parla molt de la visió dels pares i les seves maneres de ser, on moltes vegades veuen com els pares o tutors legals es mostren acomplexats i molts cops desorientats en la seva vida diària amb els seus fills/es, per això aquí ens parla que tots els pares i mares no han de sentir-se culpables si algun dia no arribem allò que es proposa, quan vaig llegir em va fer gràcia com Gregorio Luri filòsof de la Universitat de Barcelona diu que per ell reformularia els drets dels infants tot incloent els infants tenen dret a tenir uns pares tranquils i també imperfectes, per això ens diu que és molt millor tenir uns pares naturals que no fingint que són perfectes.

Per una altra banda podem observar al llarg de les entrevistes, com tots els entrevistats el món de l´educació els hi genera una gran sèrie d´aportació de coneixements, dubtes, angoixes del món educatiu.

Es pot observar com la gran majoria d´ells senten passió i com es comprometen per l´educació dels infants i adolescents que hi conviuen amb ells/es.

Un dels fets que en parla sobre els alumnes si han de venir motivats de fora les aules o han de ser els educadors/es, i en conclusió la motivació hi ha d´arribar per tot l´entorn d´aquests infants i adolescents.

Em va agradar com Francesco Tonucci defineix la paraula educador en dos verbs : en escoltar i deixar, d'una banda deixar que visquin experiències i defensar que tinguin la possibilitat de viure-les, en aquestes experiències han de deixar als infants que facin allò que creguin i no ocupar-los amb tasques, tot escoltant-los tot allò què els genera dubtes, incerteses o preocupacions.

Tot això, conjuntament amb altres reptes i propostes que ens van proposant al llarg del llibre com ara: tenir clars quins coneixements volem aportar o no als nostres infants, tenir interès per tot allò que s´aprèn cada dia són més aviat fora de les escoles, la fomentació de les escoles lliures, també veure que cada cop les TIC tenen més presència en les nostres aules i on cada cop els infants i joves utilitzen més els recursos tecnològics, la promoció d´ensenyament – aprenentatge d´una forma atractiva i dinàmica per tal de superar totes aquelles angoixes i malestars que tenen tots els infants i joves a les classes.

Relació amb els temes treballats al Mòdul d'Habilitats Socials

En aquest llibre s´han pogut treballar diversos aspectes relacionats amb el mòdul d´habilitats socials, com la manera més adient per tractar una bona comunicació entre tota la comunitat educativa per tal de tenir uns bons vincles entre tots ells/es, la importància de tenir una bona comunicació tant verbal com no verbal el fet de saber entendre les expressions, els gestos, les emocions de totes aquelles persones que hi participen, també tenir una assertivitat on tothom puguem comprendre i entendre com es troba l´altra persona, en aquest llibre també et parla de com arribar a generar un debat per tal de treure conclusions i arribar a uns acords entre tots per tal de millorar l´educació i extreure'n coses positives, el fet de realitzar dinàmiques i reunions amb les famílies i amb els infants i joves per tal de millorar diversos reptes que se'ns plantegen, també el de comprendre i el de deixar una petjada en la nostra manera de ser i gestionar les emocions a través de l´educació emocional, així com ha de saber resoldre totes aquelles qüestions dels problemes que ens presenten els més menuts i els adolescents.

De què em serveix aquest llibre en la nostra professió?

En aquest llibre, he pogut veure i aprendre com tota la comunitat educativa hi juga un paper molt important per tal d´aconseguir que tots els infants i adolescents que hi conviuen se sentin escoltats i compresos per tot el seu entorn ja siguin educadors/es i les seves famílies.

La comunicació també hi té un pes de força en el nostre camí educatiu d´aprenentatge dels nens i nenes per tant hem de parlar, conversar, dialogar amb totes les famílies i persones que hi conviuen i preguntar i ajudar a resoldre tots aquells dubtes que tinguin.

També ens serveix per aprendre recursos i metodologies a l´hora de treballar amb els infants, adolescents i els pares d´aquests.

Així com saber més sobre la paraula educar i de quina manera tractar aquest terme de la millor manera possible.

Un altre aspecte que s´hi parla és que les escoles hi han d´innovar i adaptar-se als nous temps i a les noves maneres de dur a terme el seu dia a dia a les aules.

Tanmateix és molt important tenir present que l´educador/a tot i orientar, cuidar, acompanyar ha de saber estimar a tots els menuts i adolescents per tot allò que fa, la feina però sobretot per com és com a persona.

Com també ens fa veure que si entre tots els educadors/es si apliquem les nostres eines educatives al nostre entorn, farem veure i canviar la visió del món educatiu de tot el nostre voltant tot podent aplicar millores i fent una societat i ciutats amb valors educacionals.

Ja per finalitzar el comentari en quin món vivim, vull deixar escrit la frase de Georgie Steiner que crec hem de tenir molt present tots nosaltres:

"El bon educador/a és aquell que fins i tot amb ironia té una lleu sensació d´amor"

El piso de abajo de la escuela

"El piso de abajo de la escuela"

Los afectos y las emociones en el día a día de la escuela infantil

El llibre que he escollit és ‘’El piso de abajo de la escuela’’ escrit per M. Carmen Díez, mestra i psicopedagoga, especialista en educació infantil.

Quan al mòdul d’habilitats socials, ens van explicar aquesta activitat, de llegir un llibre relacionat amb l’educació infantil i fer una reflexió al blog, no vaig dubtar i vaig pensar en agafar un llibre de la Mari Carmen Díez, ja que l’any passat a mòdul 2, a didàctica, vaig llegir un llibre d’ ella; i vaig trobar interessant com gràcies a la lectura, ens apropa a temes d’avui dia referents a l’educació, sobre com aprendre, com relacionar-nos, com partir de les necessitats dels infants... entre d’altres continguts; tot això vist des de la seva pràctica professional.

‘’El piso de abajo de la escuela’’ és un recull d’experiències d’aula que transmet una manera de sentir i de crear escola, un conjunt de fets que passen diàriament a l’escola, tant per l’entorn proper com dins de la persona. Un munt d’aprenentatges, esdeveniments, alegries, barreges de sensacions, una forma d’ estar junts i oberts a tot el que pugui venir per gaudir i aprendre de la realitat més propera.

Ens mostra com es van formant noves idees, nous projectes, nous sentiments i esforços... tot això des de les necessitats que mostren els infants; una forma de descobrir i plantejar dubtes a través de la curiositat i la imaginació dels més petits.

Aquest llibre està organitzat i dividit en 3 blocs: el primer s’anomena s’aprèn afectivament, el segon, s’aprèn en amor i bona companyia, i el tercer i l’últim, s’aprèn amb paraules sentides.

En tots tres blocs, ens ensenya diferents projectes que ha realitzat amb els seus alumnes, que comencen a través d’una simple reflexió de grup; uns exemples poden ser: els dinosaures, les serps, les pedres precioses, els pirates, la pintura... Fins i tot, van rebre les visites dels pares i mares dels infants per parlar sobre els seus oficis, a fer alguna demostració de teatre o de jocs o a explicar algun conte, tot vist des de les seves experiències i vivències personals.

Un dels que vaig trobar més curiosos i interessants va ser el del fax, que va sorgir a través d’una pregunta de la M. Carmen sobre el treball dels pares dels infants; a partir d’aquí va néixer un nou interès, en el qual, els infants donaven la seva opinió i formulaven les seves preguntes i els seus comentaris. A partir d’enviar i rebre missatges a través del fax (d’allò que havien treballat), van poder experimentar, i l’autora va apropar els infants a la realitat.

Al principi trobem una introducció escrita per la mateixa autora, que l’ha anomenat així: ‘’L’ ofici del mestre és aprendre’’, on ens explica les seves primeres vivències quan va començar a ser mestre, i a més, ens explica un record, una observació, una trobada amb Tonucci, una curiositat... i com al llarg del temps ha anat canviant la seva forma d’entendre l’educació. Però el més important és aprendre a través de l’escolta d’allò que ens diuen els nens i les nenes durant els moments viscuts cada dia.

Però, què és el pis de sota?

És una expressió per donar nom, de forma simbòlica, al lloc on queden continguts els nostres desitjos, les nostres pors, les nostres creences, els nostres dubtes i els nostres impulsos; un motor que ens empeny fins el saber, que ens dóna seguretat, i també, per a enfrontar la vida, ja que a través d’això, es forma la nostra personalitat. En definitiva, és un lloc on es manté el nostre univers emocional.

Aquest llibre el podem relacionar amb el mòdul d’ habilitats socials amb els continguts referents a les emocions, ja que podem parlar d’educar emocionalment per impulsar el creixement emocional dels infants, afavorint el seu desenvolupament integral com a persones. Hem de tenir presents i saber de l’existència de les nostres pròpies emocions com a educadors, per tal de trobar el nostre benestar emocional, però és important saber interpretar, també, les dels infants. Tal com diu M. Carmen Díez, ‘’Només es tracta d’acceptar que estan allà i atrevir-nos a anar provant a fer-les aflorar i tornar-les conscients i explícites per viure amb elles, amb tota la tranquil·litat  i el sentit comú que cadascú disposi’’.

Educant les emocions des de ben petits, milloren les nostres relacions amb el món que ens envolta.

Com a reflexió final, podem dir que gràcies a aquest llibre, l’autora a través de les seves experiències a l’aula, ens mostra la importància d’ensenyar i educar; però també ens apropa a com és d’ important treballar les emocions dels infants des dels primers anys de vida, ja que a vegades d’això ens oblidem. A més, l’educació emocional ha d’estar present a les aules en tot moment, tenint en compte l’escolta del món afectiu dels nens i les nenes.

Richard Gerver "Crear hoy la escuela del mañana"

Aquest llibre parla de la perspectiva que té aquest autor sobre l'educació en els primers anys del segle XXI, i també descriu com ell i el seu equip van transformar una escola que es trobava en decadència a Anglaterra en un centre d'èxit en educació a nivell local i reconegut a nivell internacional.

Gerver parla de la transformació i el treball educatiu que ha de fer-se per aplicar els principis de l'educació moderna de forma creativa en la seva pròpia comunitat.

Aquest llibre consta de 18 capítols en els quals es parlen dels diferents temes que, a l'actualitat, encara no s'han assolit per part de la societat i que, com a professionals de l'educació, s'haurien de treballar.

Tot i que no es tracta d'un llibre que parli només de l'educació infantil, ja que aquest autor explica totes les mancances fins a l'etapa de secundària i fins i tot després. també parla de com afecten totes aquestes coses a l'hora d'evolucionar com a persones.

 

L'escola evoluciona tan a poc a poc perquè encara tenim la mentalitat de que els alumnes han d'aprendre a partir de conceptes que s'han de memoritzar, però no de pensar. Per tant, els nostres nens i joves s'obliden de tot l'après durant aquesta etapa que, com ja hem dit, l'aprenentatge no és significatiu sinò a base de repetició.

L'escola, en aquests moments, estan desprestitzant totes les capacitats i habilitats que tenen els nens, sense tenir en compte els sus interesos, sinó el que han d'aprendre, perquè quan arribin adults siguin bons ciutadans i serveixin per treballar.

També, els professionals moltes vegades ensenyen allò que més els hi agrada a ells, sense tenir en compte les curiositats del grup i del que aquell necesita, com veiem en el llibre en el cas de la Jean, que ensenyava els seus viatges als infants, i ells alucinaven. Però no tenia molta relevància el seu aprenentatge, tot i que en un primer moment semblava que sí.

 

Després del que he après en aquest curs al mòdul d'habilitats socials, i en general a tots els mòduls cursats, és que l'educació ha de ser dinàmica, compartida, activa... sinò els alumnes que estan a l'escola, quan surtin, només hauran aprés a treure millors notes per ser més o creure ser més inteligents, tot i que realment no sigui així. Més bé, no hauràn aprés res, perquè tot ha estat memoritzat i repetit, i quan passin els anys, no recordaran res del que havien après. per comprobar-ho, pregunteu als vostres pares si recorden els conceptes que han treballat durant l'etapa escolar.

Molts d'ells no ho recordaran i, els que sí, molts us podran dir que es recorden d'una clase on el profesor no va explicar, sinò que va deixar fer, experimentar...

 

Aquest llibre m'ha agradat moltíssim perquè encara que ja coneixia com era l'escola d'avui dia, i que és massa tradicional, hi ha moltes coses que han de canviar. Potser he sigut més conscient del fracàs escolar que hi ha, i d'estrategies per poder millorar-lo.

El món en què vivim?

UNA MOCHILA PARA EL UNIVERSO

-Elsa Punset-

---

Us presento el llibre que he escollit Una mochila para el universo d'Elsa Punset. He escollit aquest llibre, principalment, perquè fa molt de temps que el volia llegir i segon perquè parla principalment de les emocions. És una guia que t'ajuda a entendre les teves pròpies emocions i també a entendre els altres. Tracta "21 rutas para vivir con nuestras emociones", aquestes estan dividides en 7 capítols diferents, en cada ruta parla d'un tema, alguns temes que tracta són: l'amor, la imaginació, el cervell, la inseguretat, la por, la mentida, el riure, parlar en públic, etc.

Aquest llibre tracta tot els continguts de M8, d'habilitats socials. En tot aquest any hem tractat diferents temes com la gestió de la comunicació, de les emocions, dels conflictes, etc. Una mochila para el universo, els tracta d'un a un mes detalladament per aplicar-los a la vida quotidiana.

El capítol 4 parla sobre la gestió de la comunicació i els conflictes, trobem les diferents rutes que expliquen com trencar les barreres en la comunicació, vèncer la por a parlar en públic o analitzar els gestos no verbals, per exemple:

"Ruta 10. Sombras en la niebla" ens parla sobre com poder esbrinar si la gent ens està mentint o el significat de les mirades i els micropicors dins dels diàlegs.

"Ruta 11. Salir a la luz del día" trobem que l'autora ens parla sobre com treballar les pors per a parlar en públic.

Aquestes dues rutes van directament relacionades amb l'apartat NF1 de la UF1 Gestió de la comunicació i de forma indirecta a la NF3 de la UF1 Gestió de conflictes, ja que si no sabem gestionar la comunicació, no podrem resoldre un conflicte correctament, per tant, trobo que és un capítol indispensable per complementar la NF3.

Aquest llibre a part de parlar sobre comunicació fa èmfasi dins del món de les emocions, és bàsicament una guia per entendre tot el que sentim. Per tant és un perfecte complement per a la NF2 de la UF1 Gestió emocional, ja que amplia i profunditza la NF2.

Trobem que els capítols 2,3 i 5 són els que més es capfiquen dins de les emocions, els altres donen petites pinzellades, per exemple:

El capítol 2 tracta sobre la gestió de les emocions negatives com són:

• L'ira i la venjança
• Els disgustos
• La por

El capítol 3 ens dóna recursos per dominar la diversitat i l'empatia, com són:

• Les emocions es contagien.
• Superar la por al fracàs.
• El poder del riure i del somriure.
• Per a què serveix plorar?

El capítol 5 parlem sobre el benestar emocional i físic. Dins trobem les següents eines:

• Tracta sobre el concepte de felicitat.
• La influència de pensar en positiu o negatiu.
• La importància de viure el present.
• Diferencies entre com funciona el cervell masculí i femení.
• La influència de l'actitud dels progenitors segons l'ordre de naixement dels fills dins la seva vida.
• "Las 8 reglas del pulgar" relacions entre pares i fills, d'aquestes 8 regles destacaria:

• ¿Alguna vez has mentido a tu hijo? Una regla del pulgar fundamental es "no mientas a tu hijo", aunque sea para evitarle un posible sufrimiento.
• ¿Castigas o riñes a tu hijo cuando se enfada? pretender <<eliminar>> o ignorar las emociones negativas de los niños no funciona.
• ¿Pierdes el norte porque tu hijo ha roto las reglas? Si la mayor parte de su entorno y de sus actividades son sanas, un error no suele ser catastrófico.

Una mochila para el universo és un llibre que tant personalment com professionalment t'enriqueix per poder entendre els teus sentiments i emocions. Dona moltes eines per entendre els altres, analitzar i veure la vida d'una altra manera. Per tant, com a educadora, conèixer el funcionament emocional i físic del ser humà és un gran i necessari avantatge, t'ajudarà a donar el millor de tu, treure el millor dels altres i, a entendre i ajudar en la comprensió de les emocions als més petits. Com bé he dit, aquest llibre profunditza amb tot el que hem tractat al mòdul, per tant en aquest cicle m'ha fet endinsar-me encara mes en aquest món de la intel·ligència emocional, que tant ens fa falta en la societat i encara mes als professionals de l'educació. Juga'n un gran paper a l'hora de transmetre aquesta intel·ligència, perquè tinguin una bona motxilla amb eines i poder enfrontar-se a la vida i tot el que comporta.

“Sólo florecemos si nuestras necesidades emocionales, en especial la necesidad de protección y afecto, están atendidas.”

“Las emociones son el resultado de cómo experimentamos, física y mentalmente, la interacción entre nuestro mundo interno y el mundo externo.”