Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

miércoles, 17 de febrero de 2016

Role playing: L'esmorzar

El dia 15 de Desembre, vam realitzar un role playing basat en l'hora de l'esmorzar a una escola bressol. Al principi va ser molt enigmàtic, per què van demanar voluntaris però ningú sabia per a què. 
D'aquesta manera ens van dividir en dos grups: els que representàvem el role playing i els espectadors o observadors. El meu paper es troba entre els representants, era l'educadora de l'aula, i cada infant jugava un paper diferent i tenien diferents perfils: juganers, dependents de l'adult, tímits/des...
Però fins que no vam començar a representar la situació, jo no sabia quina actitud tindria cada infant.
Una vegada vam acabar "l'obra" vam seure en rotllana per tal que els observadors exposessin les  conclusions  que havien extret del personatge a qui havien analitzat. Enter d'altres coses, es va comentar el tema de la vergonya a l'hora d'actuar davant de gent, o sentir-nos observats, ja que ens costa més actuar.

Com a comentari personal, des del rol d'educadora que vaig jugar, vaig aportar que a l'escola bressol l'educadora té una cadira de rodes per poder desplaçar-se millor per l'aula, i durant la representació no la vaig tenir, i va ser una barrera a l'hora de moure'm al voltant de la taula per poder atendre els infants, també cal dir que a una aula real no és l'educadora qui dóna tots als infants, sinó que ells també participen. 
Un aspecte que m'he adonat que s'ha de tenir en compte a l'hora dels àpats, és la disposició dels infants a la taula. Per exemple, que els dos infants més juganers seguin junts, per què pot ser un factor que provoqui que l'hora de l'esmorzar/dinar no sigui suficientment tranquil·la, o molesti altres companys.

Quant a la regulació d'emocions i pensaments, he de dir que em va costar una mica, ja que per mi va ser una situació d'estrès per diversos motius: hi havia infants llençant-se pa, tots els infants cridaven el meu nom per què fos a atendre'ls... i no donava bast, i a més se li afegia el fet que sabia que m'estaven observant i analitzant. I no vaig saber gestionar aquesta emoció, és una cosa que he de treballar.

Per concloure, he de dir que va ser una activitat molt divertida, per què molt poques vegades tenim l'oportunitat de fer activitats d'aquests tipus, i alhora molt enriquidora, ja que tots vam aprendre de tots, en diferents àmbits.

No hay comentarios: