Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

sábado, 27 de febrero de 2016

La satisfacció de poder treure un somriure amb petits gestos.


Actualment en el nostre dia a dia vivim en constant neguit, preocupació, angoixa per tot el que veiem que passa en el nostre entorn i en nosaltres mateixos: preocupacions familiars, laborals, acadèmics, etc., i deixem de banda una mica la felicitat i les emocions positives que et pot aportar el fet de poder veure el món d'una altra manera.

Per dur a terme aquesta nova entrada al blog sobre les emocions i com gestionar-les, vaig estar una estona buscant quina podria ser la millor manera per parlar de tot això que abans hem introduït, va ser una elecció difícil però amb l'estona veia que aquest visionat era una forma molt clara de parlar de les emocions.

En el visionat podem veure, com un home com qualsevol altre va pel carrer i comença a caure-li aigua d'una canonada per sobre d'ell i aquest busca una solució tot posant un arbre que li faltava aigua per tal de mantenir-lo ben viu, tot seguit segueix caminant i observa com una dona amb un carro no el pot pujar a la vorera i ell li vol donar la seva ajuda tot empenyent el carro cap a dalt, a l'estona apareix aquest home menjant en un restaurant i apareix un gos amb cara de tenir molta fam i ell li dóna el seu tros de pollastre, continua caminant i es troba amb una nena i la seva mare demanant diners per l'educació de la petita i ell se'ls queda observant i li dóna uns bitllets per tal que es pugui permetre accedir al món educatiu, ja per acabar la seva jornada del dia arriba on viu i a la veïna del costat una dona gran li porta uns plàtans per tal que pugui menjar una mica.

Aquesta successió de fets es van repetint cada dia, ja que fa el mateix camí per accedir al seu treball.

Amb això ell que guanya?

Molts cops no ens adonem que amb petits gestos a les persones, encara que sigui ajudant podem permetre tenir l'esperança de tenir felicitat, il·lusió de seguir en el nostre dia a dia i que per molt dolentes que siguin les situacions, pot haver-hi persones que amb petites accions fan que siguin la màxima felicitat cap a tu.

En el visionat es pot observar com la gent del voltant s'ho mira aquest noi, amb una cara com dient no saps ben bé el que fas, t'has begut l'enteniment...

No cal ser una persona amb molts diners, ni ser una persona que siguis conegut pels fets i bones accions que fas, sinó tenir una mica d'empatia i posar-se al lloc dels altres i poder permetre tenir un somriure en la nostra vida a totes aquelles persones que ho necessiten.
En el film es pot observar com al cap d'uns dies ell va on la mare amb la nena i observa que la nena ja no hi és i s'escola una veu dient "Mama" i ell es gira i veu com la nena amb la seva ajuda ha pogut accedir al món escolar, també veient com ha pogut ajudar a la dona amb el carro o al gos amb una alimentació diària, en aquell precís moment és quan s'adona que amb petits gestos ajudant com pot ell rep a canvi emocions positives com pot ser: alegria o felicitat.

Jo penso que les persones moltes vegades si posem una mica el nostre granet de sorra, veurem com podem fer canviar la visió del món i ser més feliços com a persones pel simple fet de donar la nostra ajuda aquells qui més ho necessiten i amb ella rebre a canvi el que els diners no poden comprar una mostra d' afecte i d'amor, en resum emocions positives, per part de totes aquelles persones que reben un petit gest però que a la vegada per ells són grans accions.

Ja per acabar, vull recordar que les emocions ens impulsen a actuar ja sigui per acabar amb un malestar de les persones o per mantenir un benestar amb totes aquelles que ens relacionem i on si les aprofundim i les treballem per mantenir-les ben presents tots tindrem una tendència innata a contagiar-nos de les emocions dels altres.

Així a què esperem a contagiar la felicitat, per fer petits gestos que alhora demostren ser grans accions...

No hay comentarios: