Aquest
curtmetratge anomenat “No pierdas la perspectiva” de Dylan
VanWormer i Logan Scelina tracta de dos caçadors, que surten com a
personatges principals. Un d'ells és molt jove, primet i sembla que
no té gaire experiència. En canvi l'altre és un home més gran,
amb bigoti, i sembla molt experimentat en la feina.
Tot
i aquests siguin els personatges principals, existeix un tercer, que
surt el primer: un conill.
Al
principi surt el caçador més jove, posant una trampa per enxampar
el conill. Però de sobte arriba l'altre caçador, i posa una trampa
encara més gran. I és en aquest moment en el qual s'inicia el
conflicte. Comencen una competició per veure qui té els millors
materials, els més grans, els més bons, qui té la pastanaga més
atraient pel conill...
Mentre
s'està duent a terme aquesta competició, els caçadors no s'adonen
que el conill ja s'ha enfilat a la pastanaga que més li agradava per
abraçar-la. Però en el moment que s'adonen i volen anar a agafar el
conill, passa una àliga i se l'emporta.
Amb
aquest curtmetratge vull explicar, que moltes vegades, quan entrem en
conflicte amb algú altre ens ho acabem portant al “terreny”
personal. Per exemple, molts conflictes es donen a la feina, a
l'escola... I si tens una petita disputa amb algú en aquell context,
acostumem a fer que el conflicte passi a ser personal. Gairebé
sempre, això ens va perdre de vista els objectius que volíem
aconseguir, ja que estem més centrats en “guanyar” la discussió.
Per
tant, hem d'intentar mantenir l'objectivitat dels fets, per evitar
aquestes situacions i intentar resoldre el problema mitjançant
diferents tècniques de resolució de conflictes que ja coneixem.
He
escollit aquest vídeo per què crec que és una bona comparació del
que volia explicar, tot i que no estava segura d'escollir-lo pel fet
que els protagonistes són caçadors. Però m'ha semblat un bon
símil.
Us deixo aquí l'enllaç per tal que el pugueu veure:
No hay comentarios:
Publicar un comentario