Activitat d'observació

El passat 15 de desembre, vam realitzar a classe una activitat en la que una meitat de la classe havia de representar una situació en la que eren un grup d’infants i la seva educadora i l’altra meitat havia d’observar-los.  A mi em va tocar ser dels que observaven. 

Em vaig fixar que ningú a la taula actuava de la mateixa manera, que cadascú era diferent al company que tenia al costat. Això em va fer pensar en la diversitat que hi ha entre els infants d’un mateix grup i com l’educadora pot actuar enfront d’aquesta diversitat, els mecanismes dels que disposa, etc. Com nosaltres ho estudiem i ens han repetit diversos cops en aquests dos cursos que s’ha de respectar el ritme, la diversitat i donar llibertat als infants (no sense donar unes certes pautes) potser ens és molt fàcil de dir tot això sense plantejar-nos la dificultat que té l’educadora per dur a terme la seva tasca d'aquesta manera en segons quines situacions. 

Durant la representació, el grup d’infants estava molt esverat: alguns llençaven menjar, altres el prenien als companys o jugaven amb el que tenien a l’abast... Per a mi, aquesta situació no fomentava un ambient de tranquil·litat on es pogués dur a terme l’activitat de menjar de forma adequada. Això em va fer pensar en com actuaria jo davant un panorama com aquest, si sabria trobar una solució per crear un ambient més relaxat i en cas que sapigués, com ho faria. Al cap i a la fi, nosaltres estem estudiant per ser educadors i educadores i ens enfrontarem molts cops a situacions com aquestes, per això em sembla molt important que aprenguem com actuar davant situacions com aquestes, quins mecanismes ens podran ser útils en moments així i estar segurs de nosaltres mateixos i de la nostra capacitat per enfronatr-nos a coses com aquestes.

 A banda d’això, vaig observar que la Sidonie feia d’una nena que menjava sense parar, mot golafre. Una altra companya no parava de llençar menjar als altres, una altra no va parlar gens amb ningú i gairebé no va menjar, una altra feia bola amb el menjar a la seva boca perpo no se l'empassava.... Per això, i altres situacions que també em vaig plantejar, crec que una educadora ha de ser molt observadora i estar atenta a les coses que passen en un grup d’infants, les seves necessitats, etc. D'aquesta manera, podrà veure les relacions que hi ha entre ells i com interactuen els uns amb els altres i a més, podrà detectar les situacions en les que cal que intervingui.

L’espai on s’estava realitzant l’activitat no facilitava la tasca de l’educadora, ja que hi havia moments que havia de donar l’esquena a la taula per agafar materials i com que la cadira no tenia rodes va estar tota l’estona dreta per poder moure’s més ràpid i atendre els infants que la cridaven, i això tampoc afavoria la seva tasca.

En conclusió, aquesta activitat em va fer pensar en la importància que té la forma d’actuar de l’educadora, així com els recursos dels que disposi (tant materials, com creatius i intel·lectuals). I també, en com la disposició de l’espai pot convertir-se en un aliat o un enemic de l’educadora a l’hora de dur a terme la seva tasca.

En la sessió de M8 Habilitats Socials, el día 15/12/2015

Com a partícip en l'activitat realitzada a classe, vaig desenvolupar el personatge d'una nena molt goluda que més que menjar, engolia. Cert que va ser divertit pel context, però situant-nos en la realitat com a “nena” i com futura professional, vaig viure en primera persona la importància dels límits. Ja que, durant el temps que vaig estar menjant, hagués agraït molt que em posessin un topall, no que em deixessin menjar tot el que volgués lliurement. “Ensenyar-me” que hi ha uns temps, temps per mastegar, assaborir i finalment engolir, gaudir el menjar. No és solament aprendre a menjar, és aprendre a estimar-te.

Tota aquella situació em va fer reflexionar…

Culturalment, tenim per costum premiar als nens/as que mengen molt i fer que els nens/as que no mengen tant, forçar-los al fet que mengin més, de vegades amb la típica frase “així creixeràs” o “menja molt que et posaràs fort/a” i considero que no és encertat. Ja que no cal ensenyar, a força d'afalacs o premis a menjar “contra más mejor” sinó ensenyar al fet que escoltin el seu cos i coneguin el que necessita en aquest moment. D'aquesta manera, podríem evitar malalties relacionades amb l'alimentació, posteriorment.

Que opineu?

Sessió dia 15

A continuació, explicaré com em vaig sentir en la sessió realitzada el dia 15 al modul de m8.

Durant la sessió del dia 15, vam treballar una escena donada habitualment a l’Escola Bressol, com ho és l’esmorzar, una de les estones més educatives amb la que ens podem trobar.

La classe va ser dividida en dos grups, un grup havien de realitzar la funció d’observar l’escena i escollir a una persona de l’altre grup per veure les seves accions. Per una altre part, la funció de l’altre grup era la de representar una simulació de una classe d’infants de 2 i 3 anys, on cadascú tenia assignat un comportament diferent, també amb l’educadora, que en aquest cas ho representava la Lidia.

En aquesta situació trobàvem diverses representacions, com una nena am ansietat pel menjar i al contrari, una altre que no volia ni veure el menjar, en aquesta aula també podíem trobar una nena on utilitzava el menjar per molestar els altres companys i companyes o la nena tímida. En el meu cas, hem va tocar posar-me en la pell d’una nena amb un caràcter molt juganer, semblant al cas que li va tocar representar a l’Àlex.

L’activitat anava avançant i jo ficada en el meu paper vaig donar-me compte lo difícil que pot ser per un nen aprendre a realitzar els hàbits de menjar, amb lo fàcil que ho realitzem quan som adults. Va ser una estona bastant tranquil·la per a mi, ja que podia fer el que volgués sense que ningú em digués res, vaig poder centrar-me molt en la situació i poder actuar com si fos aquella nena on només vol jugar.

Per finalitzar, penso que va ser una manera de fer-nos obrir els ulls amb el que un dia ens podem trobar en un futur com educadors i educadores, i les conclusions al final de l’activitat va ser una forma de poder ajudar-nos entre tots per actuar de la millor forma sent futurs TEI.