Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

domingo, 28 de febrero de 2016



Gestió emocional 

En la següent entrada parlaré sobre el vídeo adjuntat al final del text, és una emotiva conferència de Lizzie Velasquez.
Lizzie Velasquez és una noia que va néixer amb una síndrome molt estrany que només o pateixen dues persones. No te líquid amniòtic al voltant d'ella i el que aquesta síndrome l'hi produeix es que no pot pujar de pes i té una dispacitat visual en un ull, no veu res en el seu ull esquerre.
Els metges no donàvem esperances de què la nena pogués parlar, caminar, gatejar, pensar o fer qualsevol cosa ella mateixa quan va néixer.
Lizzie Velasques primera vegada que va arribar l'escola, ella no sabia que era diferent, ja que els seus pares la van tractar amb la total normalitat que mereixia, i va haver de fer front a les primeres trobades amb els infants del seu igual. A partir d'aquest dia Lizzie es va donar compte que alguna cosa no anava bé i va parlar amb els seus pares. Ells l'hi van dir que l'unic problema d'ella era el ser més petita que els altres, però que mai deixes que la malaltia la definís, perque no la definia.  Ella decideix per on va el seu camí, si metafòricament parlant el seu cotxe vol anar pel camí dolent o pel bo.
Lizzie va passar per moments molt durs en la seva vida, va haver de suportar crítiques, rialles, insults, gent que l'hi deia que era la nena més lletja del món i que millor es matès etc... però ella va decidir utilitzar les persones que li deien que no podia fer res del que volia per motivar-se, utilitzant la seva negativitat per "prendre-li foc" i això va fer, utilitzar la negativitat per ser millor.
Ella volia ser oradora motivacional, escriure un llibre, graduar-se en la universitat i construir una família. I amb aquesta conferència de la que estem parlant s'estrena com a oradora motivacional, l'hi falta poc per acabar el llibre i ja s'ha tret la carrera, només queda pendent construir la família.

Personalment aquest vídeo m'ha transmet que encara que et trobis en una situació molt dolenta, si tu no vols, no ets infeliç, ja que la felicitat no s'aconsegueix amb el que tens o ets sinó en la teva forma de veure i prendre't les coses. Tu decideixes que vols que et defineixi i com vols que les coses t'afectin, només depèn de tu escollir sofrir i empenadirte per la teva vida o agafar el costat positiu de les coses i tira endavant amb allò.
Jo com a educadora,  he de practicar el pensament positiu davant les diferents circumstàncies que es presentin en la meva vida per tal de transmetre la meva pau interna als infants i crear una educació en entorns d'harmonietat. M'ha servit molt com a exemple i per reflexionar el punt de vista de Lizzie Velasquez davant la seva malaltia, el fet de veure els seus problemes de forma positiva i ser capaç de bromejar amb ells .
inclou anècdotes davant els seus problemes ,com per exemple:
-"Puc menjar el que vulgui i no engreixar."
-"Si algú hem molesta aprofito el meu ull sense visió i posu la persona que hem molesta en aquesta part per no veure-la."

Finalment acabo dient que aquesta conferència es un gran exemple a seguir , transmet sensacions positives i ens fa tindre una altra visió sobre la vida i les coses a les que decidim donar importància. Hem transmet fortalesa i ganes d'estimar-me a mi mateixa fomentant totes les coses bones que tinc i gaudir d'elles.

https://www.youtube.com/watch?v=Wsp5cHB17cg

No hay comentarios: