Intel·ligència emocional. A quines conclusions has arribat?

Complerta la presentació amb els teus comentaris.

https://prezi.com/ahialnhxo3i6/intelligencia-emocional/#

Xerrada "Parlar en públic" a càrrec del Jaume Gonzàlez, expert en marquetig i comunicació.

Introdueix la crònica de la xerrada. Què t'ha semblat el més interessant?

Comentari de la frase d'inici de curs

Introdueix la frase que se't va assignar a l'inici de curs i explica'ns que et va suggerir.

Laboratori: Què has après amb el visionat de la pel·lícula "Inside out"?

Taller d´esmorzar

Durant el transcurs de la sessió realitzada el 15 de Desembre, vam realitzar una activitat dirigida per reflexionar i saber com actuar enfront el paper de l´educador/a davant d´una situació de la vida quotidiana que succeeix en el moment de l´hora d´esmorzar amb nens i nenes  de l´escola bressol.

En el primer moment tothom ens vam trobar una mica neguitosos al no saber ben bé el que ens voldrien proposar les nostre tutores, un cop dividits en dos grups la classe ens van assignar unes consignes a tots per tal de poder realitzar la nostre activitat, i garantir que fos un èxit per poder desenvolupar i millorar les capacitats vers educadors - infants.

Així vam poder extreure´n les millors conclusions de tot allò que anava succeint i què per el nostre futur ens podria ser de molta ajuda i saber com actuar en segons quina acció transcorria, així doncs mitja classe feien d´analistes de les persones que ens trobaven a la taula, i uns altres els de la taula van fer d´infants amb diverses actituds,personalitats i una altre va realitzar el paper d´educadora potser aquest darrer el més complex i més difícil.

També mitjançant aquesta activitat del moment de la vida quotidiana com pot ser un àpat en aquest cas l´esmorzar,  aprenen a relacionar-se els nens/es amb els companys, comencen a configurar el seu propi estil de personalitat i amb el què començaran a tenir les seves pròpies amistats.

Durant aquests moments hem de mirar de proporcionar als infants el tenir un tracte positiu cap a ells, tenir afecte, respecte i confiança amb tot el què en aquell moment ens diu o ens fa l´infant, amb això el què aconseguirem que l´infant es mostri més segur, també crec que hem de deixar-los ser autònoms i deixar el temps que necessitin per realitzar qualsevol acció amb això tindrem que afavoriran la seva pròpia autonomia i garanteixin un gran desenvolupament de les seves capacitats.

Hem de tenir en compte i acceptar nosaltres mateixos els educadors/es que tots els infants tenen un ritme i són diferents per realitzar un àpat  i hem de respectar-los, sinó en un futur pot esdevenir un problema en l´hora de menjar.

Ja per acabar crec que va ser una activitat força interessant que ens permet ajudar a extreure conclusions i ajudar a millorar objectius i actituds a tenir en compte davant situacions així on pots trobar-te a l´escola bressol i què ens ajudaran a tenir recursos i poder saber com actuar enfront ells.

Així doncs, per què no comencem a fer un sac de recursos, de vivències amb diversos professionals i extraiem conclusions on les posem en comú per aconseguir una escola millor i on s´accepti l´infant tal i com és?  SOM-HI !!!

Sessió 15 de Desembre: Role playing

L'hora de l'esmorzar

El dia 15 de desembre, vam realitzar una activitat en el mòdul d'habilitats socials que tractava de l'hora de l'esmorzar a l'escola bressol, en una classe de 2-3 anys.

Primerament, les professores van demanar a uns quants voluntaris que sortissin fora de l'aula i jo em vaig oferir, encara que no sabia que anavem a fer.

La Montse ens va col·locar a cadascú un paper amb un personatge que representaríem: uns infants a l'escola bressol i, a una de les meves companyes, li va tocar ser la tutora de l'aula.

Jo havia de fer el paper d'un infant introvertit i que passava desapercebut i, quan vaig veure el que havia de representar, em va agradar, ja que sóc bastant tímida i no m'agrada cridar massa l'atenció. 

Després vam entrar a l'aula, tot seguint a l'educadora, i vam trobar que teníem observadors. Això sincerament no em va agradar massa.

Ells havien d' anar escrivint sobre com actuaven els meus companys, que també havien demanat ser voluntaris. Ens trobavem a una taula allargada amb molt de berenar i ,crec que en un primer moment, vaig pensar com una nena petita i em vaig asseure.

Mentre feia el meu rol vaig observar a les meves companyes. Totes feien papers diferents, com acostuma a passar a l'aula de l'escola. També observaba a l'educadora que em semblava molt enfeinada, i en algun moment vaig empatitzar amb ella. Podia veure el seu estat de saturació i crec que se li estava fent una mica díficil.

Quan va acabar l'activitat, segons el que anàven dient les meves  companyes i companys, em vaig adonar que realment a l'aula sóc així de reservada i tímida. Això m'ha fet pensar.

Potser de petita també era així a l'escola bressol, i sempre m'havia costat relacionar-me.

Crec que aquesta activitat em pot servir per saber que és molt important conèixer a cada infant de l'escola bressol per poder intervenir de manera eficient, i mai deixar de banda els que menys s'expressen, perquè necessiten diverses atencions. 

Anem a esmorzar

El passat dia 15 de desembre el grup de 2n TEIM va realitzar una activitat grupal força positiva per reflexionar respecte el paper de l’educador en una situació de la vida quotidiana i la dificultat per interpretar diferents rols, especialment aquells que són diferents a la personalitat de cadascú.

L’activitat s’inicià amb la divisió de la classe en dos grups grans: el primer simulava que era una classe de 2-3 anys que es trobava en una situació quotidiana com pot ser l’esmorzar. Cadascú tenia un paper assignat el qual havia d’interpretar, ja sigui l’educadora, l’infant més tímid, aquell més sociable, el distorsionador, el “chivato”... Tots ells feien la seva pròpia interpretació de la consigna que se li havia encomanat. D’altra banda, el segon grup havia d’observar allò que realitzaven les altres persones. Cadascú tenia una persona a qui havia d’observar i anotar aquells aspectes que els hi cridessin l’atenció. D’aquesta manera, tothom tenia una visió global de l’escena, però també es podia fer una anàlisi extensa de cadascuna de les persones.

Després de deixar una estona d’interpretació es va posar en comú tot allò que s’havia vist. Primerament els observadors comentaven allò que havien anotat de la persona que tenien i posteriorment la persona al·ludida responia i explicava com s’havia sentit durant la seva interpretació. També va haver-hi una estona per fer una reflexió en comú del simulacre en general.

D’aquesta manera, durant la reflexió realitzada es va extreure algunes conclusions que són importants en el nostre paper com a futurs educadors/es d’escola bressol. En primer lloc, m’agradaria destacar la importància de l’espai i el material disponible. En aquest cas qui havia d’interpretar la figura d’educadora es va veure que no tenia una cadira ni facilitat per moure’s per l’espai, de manera que va acabar sent una cambrera més que una educadora. Realment aquesta és la seva perspectiva del que ha de fer una educadora? Durant el intercanvi d’opinions ens vam adonar que, tot i que tenim una idea, un plantejament, una concepció del paper de l’educadora i de la seva relació amb els infants, quan ens trobem en una situació improvisada costa molt adoptar aquests conceptes a la pràctica. En aquest cas, es va destacar la dificultat que presentava l’espai per moure’s i la manca d’alguns materials útils en el dia a dia amb els infants, com és el cas de la cadira amb rodes o dels estris suficients per als infants. Per tant, és important que hi hagi una planificació, una organització que quedarà visible en com organitzem les aules, que material utilitzem, la quantitat necessària per a que tots els infants tinguin... Si un educador té en compte en la seva planificació aquests aspectes posteriorment podrà atendre als infants, creant un clima més individualitzat i sense centrar-se únicament en aquells que distorsionen aquestes estones.

En segon lloc, cal destacar la dificultat de realitzar un paper que no estem habituats a realitzar. Quan et donen una consigna, es realitza un paper sota la perspectiva de com ho entens o com consideres que ha estat, però no sempre es genera una situació còmode per al “actor”. Per exemple, hi havia gent que havia de fer bola amb el menjar, però no és quelcom que estigui habituat a realitzar, per aquest motiu la seva inseguretat li portà a fer un paper tímid, sense contacte amb la resta de gent. Tot i que aquesta situació creï malestar personal, permet conèixer, sentir com poden trobar-se la resta dels infants. Cal tenir empatia per cadascuna de les persones i comprendre la situació en la que es troben per poder oferir un suport favorable i que sobretot l’infant se senti acollit. La dificultat que es va generar per la situació va impedir que l’educadora posés límits o pogués acollir a aquells infants que probablement més ho necessitaven i això és un dels aspectes que després es va destacar. Tots els infants necessiten ser atesos i compresos per igual, independentment de la seva personalitat; cal oferir un ambient favorable per permetre que puguin interactuar amb altres infants i gaudeixin d’una estona comuna com pot ser l’hora de l’esmorzar.

Personalment, després d’aquesta experiència en la que hem vaig sentir còmode perquè només observava, m’he adonat encara més de la dificultat que suposa la feina d’un educador/a. És molt important la organització, el treball en equip i acollir a cadascú dels infants. No obstant, també és important el plantejament educatiu que tenim, és a dir, les polítiques que tenim a la ciutat de Barcelona respecte les escoles bressol. Com a futurs educadors no només cal limitar-se a fer un projecte educatiu, a fer una gestió de les emocions i tenir una actitud empàtica, sinó que també és important implicar-se en les propostes que es fan des de l’ajuntament o més àmpliament la Generalitat. Cal reciclar-se constantment i no deixar-se emportar per propostes antigues; això passa per tant per la realització de cursos, la investigació i la participació. La sociabilització amb altres professionals permeten crear una escola millor, on el principal protagonista sigui l’infant i el seu desenvolupament.

L'hora de l'esmorzar

El passat dia 15 de desembre a la classe d’habilitats socials vam fer un exercici que habitualment no estàvem acostumats a fer.

Ens vam dividir en dos grups, un grup observava i els altres havien d’actuar.

En aquest cas, els ‘’actors’’ havien de reproduir una acció quotidiana que es dóna a les escoles bressol, el moment de l’esmorzar en una classe de 2 a 3 anys.

Aquesta activitat començava amb l’entrada de l’educadora seguida per tots els infants, i anaven a seure a taula per començar a esmorzar. Alguns es seien pel seu compte i d’altres esperaven que els hi digués l’educadora. I a sobre de la taula, hi havia pa, pernil, tomàquet, suc...

Cadascú tenia un paper diferent que prèviament els hi havia atorgat, hi havia el nen entremaliat, la nena tímida, la nena “chivata”, el nen juganer... i també, l’educadora.

Es podia veure la varietat de rols dels infants a taula, i que ningú sabia com actuaria els altres.

L’educadora anava fent intervencions individualitzades, i anava oferint el menjar,  tenint en compte el ritme de cada infant. També anava traient de la taula els elements perillosos com són els ganivets, cosa a tenir en compte.

Jo era una observadora i vaig observar a la nena tímida, i vaig poder observar que era una nena que passava desapercebuda, que no parlava, tampoc no demanava res per menjar, només acceptava el que li donaven.

                                        

En el moment de posar-ho en comú, alguns dels que van actuar es van adonar que els hi havia costat fer el paper que els hi havia tocat, ja que en la seva vida “real” no són així o d’altres que els hi havia agradat perquè havien pogut experimentar amb un comportament diferent o una altra forma de ser, del que tenen habitualment.

En conclusió, podem dir que l’hora de l’esmorzar o també la del dinar a una escola bressol, és un moment on hem de tenir en compte diversos detalls per poder fer d’aquella estona un moment agradable. També, el paper de l’educadora és molt important, ja que és la que atén a cada infant i sap respondre a les necessitats de cadascú d’ells. 

Rool Play

A L’HORA D’ESMORZAR:

El 15 de desembre en habilitats socials vam fer una sessió diferent on alguns dels meus companys tenien que comportar-se com infants.  Jo com altres havien d’observar què feien , com es comportaven i quina actitud i accions feien en tot moment.

És curiós si preguntem què es l’hora del dinar que en contestaria qualsevol persona?

Segurament tothom respondria diferents coses, però es possible que la gent vegi aquesta situació fàcil a simple vista.

Jo vaig observar que cada ‘’infant’’ es comportava diferent , havia infants moguts que no paraven de fer coses. D’altres que estaven quiets esperant el moment d’esmorzar , alguns feien i repetien tot el que feia el company del costat. Molts cops pensem o pensen que aquesta situació quotidiana és fàcil quan en realitat  no ho és de tant.

L’educadora va acompanyar a seure alguns infants i altres es van asseure sols, després anava preguntant si volien suc  o suc i a poc a poc anava servint als infants. 

Mentre l’educadora estava una mica ‘’estressada ‘’ per la situació de tant xivarri potser fa alguna acció o deixa algun objecte on no hauria de ser, com un ganivet on un infant el pot agafar hi ha saber que pot passar.

Com a conclusió cada infant és un món ja sabem que no són iguals i que no tenen el mateix ritme. 

Nosaltres com educadors i educadores hem de tenir paciència i sempre respectar als infants per ser com són.

 Tothom té dolents dies i molts cops la situació pot ser massa moguda o complicada i per res del món hem de perdre els papers.

Aquest rool play es com una imatge del que passa de dilluns a divendres en moltes escoles bressols i el que en un futur no molt llunyà en passarà a nosaltres. 

M8 Habilitats Socials, Taller d´experimentació : l´hora de dinar.

M8 Habilitats Socials, Taller d´experimentació : l´hora de dinar.

Va ser un taller bastant curiós e inesperat. 

Tot començava amb l´entrada de l´educadora fent un petit tren amb els infants darrera d´ella, una vegada dins de l´aula abans de que ella pugui donar la comanda de asseure, molts dels infants ja havien sortit corrents per asseure's on volien, en la taula tenien diferents aliments, formatge, pa, tomàquet etc..Quan els nens es van asseure l'educadora va donar pas al començament del menjar.

Aquells que observàvem aquesta escena, habitual en una Escola Bressol, apreciem bastant bé els diferents rols que cadascun exercia al moment, va haver-hi certs casos mes complicats de distingir, no obstant això estava bastant clar. En posar en comú l'escena realitzada van sortir bastants punts, incloent prejudicis que tenim respecte a la societat en la qual estem.

Si bé és difícil representar una escena així, atès que els adults ja tenen una idea preconcebuda de les coses, ens vam adonar d'aquests prejudicis que tenim i també de les coses que com a futurs educadors hem de tenir en compte.

Si bé sempre parlem de diversitat, no és solament pel fet que un nen pugui provenir d'una país o cultura diferent, és per que cada nen malgrat compartir una mateixa edat és diferent, cadascun exerceix un rol diferent dins del grup en el qual es troba no obstant tots i cadascun d'ells necessiten sentir-se segurs, amb confiança, en conclusió bé, no solament en aquest moment, ha de ser constant.

Per això un dels punts que toquem al moment de la posada en comú, és com l'educadora pot oferir un temps de qualitat per tots i cadascun d'ells, respecte de les relacions en les quals juga el respecte, la confiança, la seguretat, sempre tenint en compte la importància que els nens emocionalment es trobin bé ja que proporcionarà una millor garantia de creixement personal i de felicitat no solament al moment, també constantment i en un futur.

El nostre treball com a educadores consisteix en potenciar aquestes relacions de qualitat, per poder oferir això als nens des de la predisposició de l'aula fins a l'últim moment d'aquesta hora, com l'actitud de l'educadora serà decisiu , per això també la mateixa ha de treure’s qualsevol prejudici que pugui tenir per no jutjar a cap nen.

Role playinng: Hora d’esmorzar.

Partim de la situació cotidiana a una escola bressol: l’hora de l’esmorzar.

L’educadora es trova amb la taula parada i deixa entrar als infants amb la llibertat d’escollir el lloc on seure.

Primer ofereix qui vol beure aigua o suc, i els-hi serveix. Dona l’ordre de començar a esmorzar deixant  que agafin allò que els  hi agradi. Va fent intervencions individualitzades oferint allò que hi ha a la taula: pernil dolç, formatge etc…

Cada infant té una naturalesa diferent i es comporten de diferent maneres: el que no para quiet, la timida, la que no menja, els dos amics que sempre van junts, aquell que sempre empipa als altres…

L’educadora a mesura que transcorreix  l’escena va treient elements de la taula que semblen “perillosos “, com el Ganivet, la gerra d’aigua…

Com ja he esmentat abans, cada infant és diferent i per tant tenen diferents ritmes, resulta que uns ja han acabat i els altres segueixen esmorzant. Els més ràpids esperen a taula a la resta.

Un cop que tots han finalitzat, l’educadora demana fer “un tren” i els acompanya  al pati  per que puguin jugar.

Coses a tenir en compte:

Primer de tot hem de tenir cura de la predisposició de la taula i els elements que oferim als nens. Procurar que no hi hagin objectes amb els  que es puguin fer mal (ganivets), també aquells que poden concloure una situació crítica ( la gerra d’aigua i els sucs), la presentació del menjar de manera totalment accessible per a tots els infants de la taula (exceptuant aquells al·lèrgics).

També és important disposar als infants de manera que faciliti l’activitat i sigui agradable per a tots. Aquells que necessitin  més recolzament més a prop de l’educador, aquells que sempre es barallen separats… L’educador ha de tenir també fácil accés a tots els infants i es recomanable  utilitzar una cadira amb rodetes.

Pel que fa als habits i comportament a taula és necessari establir uns ítems a tenir en compte i poder desenvolupar així una bona convivència en aquell moment: no cridar a taula, no molestar als altres, fer entendre que no és el moment de jugar… Si s’escau posar límits per afavorir aquest comportament .

Acceptar que no tots els infants tenen els mateixos gustos ni tampoc el ritme, no forçar a menjar a aquells que no ho volen, doncs més endevant pot esdevenir-se un problema i una negació per part dels petits de voler menjar a l’escola.

Podem concloure doncs que una situació tan cotidiana i que sembla tan fácil a simple vista, engloba una serie d’objectius i punts a tenir en compte  que un educador/a ha de tenir present i donar molta importancia, doncs només així aconseguirem que els nens adquireixin hàbits i que el moment sigui agradable, fent així que s'esdevingui l'autonomia dels petits de manera segura i sense entrebancs. 

Laboratori M8; experimentant amb nosaltres mateixos...

L'altre dia al taller de M8 vam fer una sessió molt interessant, era un roleplaying. Però no un roleplaying normal, sinó un de "misteriós" perquè ningú sabia el que feien els altres, o aquesta era la intenció!

Ens vam dividir en dos grups, els que observaven i els actors/actrius, en aquest cas m'incloc jo, que era una actriu fent d'una nena entremaliada que només molestava. El que vam fer era que tots els que actuaven teníem un paper; un era el nen juganer, altre la nena tímida, la que no menjava...etc, i també estava l'educadora, en aquest cas la Lidia.

Ens ho vam passar molt bé, ja que sabíem el que fèiem nosaltres però no el del costat, com ja he dit, o sigui que a vegades et giraves i veies un company llençant el pa pels aires i a l'altre costat tenies un que feia bola amb aquest pa.

Em va semblar molt interessant com al final de la sessió vam arribar a diverses conclusions que ni havíem pensat. Els observadors detalladament identificaven la nostra acció o característica que després comentaven, i jo per exemple em vaig adonar que hauria d'haver molestat més, que no em vaig ficar del tot en el meu paper, ja que pensant-ho millor, un nen que no para de molestar, com era la meva funció, s'aixeca de la taula, d'entre altres.

També vam poder comprovar com per exemple jo, que en la realitat no sóc entremaliada, em va agradar tenir aquest paper per "sortir de la realitat" una miqueta, i experimentar un altre "jo".

Seguidament comentar que per exemple podem destacar que depenent de la situació canviem el nostre comportament o no, ja que nosaltres no som nens de tres anys, tots som adults i ens costa fer alguna cosa quan ens estan mirant o no ho fem tan bé com podríem fer-ho, com per exemple, la Lidia que era l'educadora de la classe allà no disposava d'una cadira, i en les seves pràctiques quan la classe menja ella seu amb els infants, o no ens porta tot el que li demanem com si fos una cambrera, sinó que els infants participen més.

Concloent la sessió dir que em va agradar molt fer-la, ja que és una idea que no hem fet molt la trobo molt enriquidora, ja que tu mateixa et poses en la pell d'aquests alumnes o pots veure com és de diferent allò, a una classe d'infants de tres anys en realitat, que has de proporcionar seguretat, respecte, participació, fermetat, constància...
També incloure que als infants que ho feien tot "normal" o es "portaven bé" no els hi feien tant de cas com per exemple d'aquells més moguts, d'això que penseu? ho veieu bé?

L'hora d'esmorzar

En l’última sessió d’habilitats socials, vam fer una activitat de role-play. En aquesta el grup classe es va dividir en dos, mig grup observava i els altres actuarien. 

Jo era observadora externa, la resta de companys, havia de representar l’hora d’esmorzar d’una classe de 2 a 3 anys, on cadascú interpretava un infant amb caràcter diferent. 

Es presenta l’activitat amb una taula plena de menjar i surt una fila de 10 infants amb la seva educadora, en una escola bressol a l’hora d’esmorzar. A la taula trobem els infants que es van asseient on poden, o a on els col·loca l’educadora. 

Alguns dels diversos comportaments que podem observar en els infants: • Tímids, que no parlen amb la resta i sí que ho fan només amb l’educadora. • Juganers, juguen amb tot allò que troben al seu abast. • Distorsionadors, no afavoreixen un bon ambient per esmorzar, llencen menjar i molesten els companys. • “Chivato”, que comenta a l’educadora tot el que fa la resta de companys/es. • Els que fan bola al menjar, i per tan qualsevol àpat se’ls fa més pesat i no gaudeixen. 

Un cop havien interpretat aquesta escena, els observadors vam comentar tot allò que havíem vist i d’alguna manera analitzat per a treure reflexions. 

Ens vam adonar, que només i havia una educadora i aquesta es trobava desbordada de feina, ja que no estava actuant com a educadora, sinó que feia de cambrera per als infants. Atenia totes les demandes i les portava a cada infant, en comptes d’aprofitar per donar autonomia i que ells mateixos agafessin allò que volien. No era la seva intenció, però estava privant d’autonomia als infants. 

Fixant-nos en l’espai, tampoc ajudava gaire. A la taula trobem tot el menjar, inclosos els coberts i ganivets. Els infants podien agafar tot el menjar alhora, i l’educadora estava preocupada amb el menjar tot per taula i amb els infants sense ordre. 

Doncs aquesta situació es podria millorar, si l’educadora té a l’abast els coberts i ganivets que no són necessaris per als infants; i a la taula col·loca de mica en mica els elements i menjar que vol oferir als infants. D’aquesta manera afavoreix la familiarització amb el menjar, la qual cosa és positiva per als infants que presenten dificultats amb el menjar. L’educadora amb aquesta situació, podrà prestar una atenció més individualitzada, sense oblidar l’autonomia de cada nen/a, i mantenint un ordre en l’hora d’esmorzar. 

Un altre element de l’espai en què ens vam fixar, era la postura i situació de l’educadora enfront dels infants. 

L’educadora no tenia cadira, això feia que tota l’estona estigués per sobre dels infants. Els infants es trobaven asseguts al voltant de la taula i ella de peus esperant a què els infants li demanessin menjar.  

Si l’educadora té la seva cadira, pot anar fent i sentir-se una més a la taula, sense trobar-se per sobre dels infants. Això motiva el respecte mutu. 

Una situació que va sorgir, va ser que una nena estava distorsionant l’hora d’esmorzar. Llençava el menjar, molestava els companys i no menjava. L’educadora li cridava l’atenció un parell de vegades, però no establia un límit ferm, perquè la nena deixés de molestar a taula. Ella continuava i això feia que l’educadora només prestés atenció als infants que eren més moguts, i als que no cridaven tant l’atenció, menjaven a poc a poc, o molt ràpid, no xerraven o estaven molt quiets, els deixava una mica de costat. 

Aquesta és una situació quotidiana que pot sorgir amb facilitat, i hem de tenir molt clars quins són els límits: amb el menjar no es juga i no es llença. No molestem els companys. És important recordar-ho i fer entendre a la nena que això no es fa, i que si continua així, de sortir de la taula.  

Amb aquesta nova situació, l’educadora pot repartir la seva atenció, i no focalitzar-la en els infants que distorsionen. Permet atendre les diferents demandes i crear un ambient agradable per menjar. 

Per finalitzar, jo personalment, he extret un parell de conclusions: 

  Atendre a tots els infants és important i també saber que és allò que necessita cadascun, que no sempre és el mateix d’allò que demanen.

  No els hem de donar tot el que demanen, no som cambreres sinó que hem de saber respondre a les seves necessitats, per exemple si ens demanen pa i el tenen a prop, els hem d’animar perquè l’agafin tot sols, d’aquesta manera ho gaudiran més i estaran satisfets de fer-ho per ells mateixos.

  I l’última, que hem de posar un cert ordre, sempre respectant els infants, creant un bon ambient que afavoreixi la seguretat sobretot a aquells infants que presenten més dificultats amb el menjar, i que individualitzar l’atenció i marcar clarament els límits han de ser unes guies per a la bona pràctica.