Actualment a la nostra societat la mort és un tema tabú. No
es prepara psicològicament a les persones per afrontar la mort com una cosa
natural i inevitable sinó que s’intenta evitar el tema.
La mort és un fet real amb el que ens trobem a diari i
des de petits, des de que se’t mor una mascota fins quan et falta un ser
estimat. Per això trobo de vital importància exposar i parlar d’aquest tema com
una cosa normal i des de la infància.
Quan ens falta algú a qui estimem ens provoca una
sensació de tristesa, majoritàriament, però també ens pot provocar ràbia o
impotència. És per això que s’ha d’educar emocionalment a les persones en vers
aquest tema. Estar preparat emocionalment de que la mort pot arribar en
qualsevol moment és imprescindible per afrontar-la de la millor manera possible
quan arribi.
Els contes són un bon recurs per treballar les emocions. En
concret he trobat un conte que parla de la mort i és pels mes petits.
El conte de “T’estimaré sempre, petitó” dóna a entendre que l’amor de les persones que
ens estimen és incondicional. En Cueta fa preguntes a la mare, per
saber si l’estimaria malgrat fos dolentot, un ós, un cocodril, un insecte… i
planteja altres qüestions com ara si l’amor es gasta, es pot trencar o fer
malbé i arreglar, enganxar o refer. La guineu contesta que ella l’estimarà
sempre, i en Cueta pregunta si també l’estimarà i el seu amor continuarà
quan ja no hi sigui. M’agrada molt la resposta de la mare: “Veus aquelles
estrelles lluminoses? doncs n’hi ha algunes que van desaparèixer fa molt temps
i encara brillen al cel. Doncs l’amor, com les estrelles, mai no s’acaba”.
Aquest conte és una bona manera d’introduir
la mort als mes petits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario