Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

domingo, 28 de febrero de 2016

Gestió de conflictes; treball en equip


Fotografia de l'equip en un espai de xerrada i posada en comú


Els esports en equip són una pràctica saludable alhora que un element afavoridor de les relacions socials. Quan treballes amb un grup de persones et trobes que cadascuna d’elles té una personalitat i, tot i que pots tenir en comú molts aspectes, no sempre s’està d’acord en totes les decisions. Per tant, es poden viure diverses situacions en les que cal dialogar i arribar a un consens per a fer de totes les persones un bloc conjunt. No obstant, a vegades, i més en moments de tensió i decisius com poden ser un partit, no es posen en joc totes les habilitats socials i es quan es produeixen conflictes entre les diferents persones del grup i també amb un mateix.
Quan parlem de conflicte no només es vol donar una visió negativa, sinó que es produeixen situacions de dificultat perquè es presenten davant un mateix fet varies alternatives que té el seus pros i els seus contres. En alguns casos és amb un mateix i altres vegades és amb altres companys d’equip. La resolució adequada d’aquests conflictes interns o externs es produeix a través de la gestió emocional i el desenvolupament de capacitats resolutives i de comunicació.
Els conflictes formen part de la vida quotidiana i en un equip encara més, però existeixen tècniques o activitats que permeten treballar aquestes situacions. Jo, com a jugadora de bàsquet, he viscut moltes situacions de tensió, discussions amb gent del meu equip i fins i tot alguna vegada ens hem pogut dir algunes coses de les quals després et penedeixes. Tot i així, com a grup que som sempre hem parlat les coses i qualsevol circumstància ha quedat resolta. És difícil no tenir cap discussió i més en alguns moments, especialment en partits ajustats, on vols que les coses funcionin i no tot surt com esperes. Moltes vegades aquestes discussions venen donades per motius interns, és a dir, et trobes en una situació de malestar propi que no gestiones bé i que implica una actuació impulsiva desagradable per a la gent que t’envolta. Per aquest motiu, tot i que sabem que són situacions inevitables, aquest any hem incorporat algunes tècniques que funcionen molt bé i que poden ser útils a la resta de situacions que es poden donar durant el dia.
Us presento al meu equip de bàsquet. Aquest any som 14 jugadores més l’entrenador i el delegat de camp. Com podeu veure som una gran quantitat de persones amb caràcters totalment diferents entre nosaltres, però amb una afició en comú: el bàsquet. A principi de temporada el nostre entrenador va comentar un parell de coses que apliquem setmana rere setmana: d’una banda, abans del partit i a mitja part destinem part del temps a parlar entre nosaltres sense la presència de l’entrenador ni el delegat. És un espai temporal que podem utilitzar per a el que vulguem i que creiem que sigui útil per al partit. D’altra banda, després del partit no és comenta cap qüestió sobre el partit. Cadascú marxa a casa i reflexiona sobre tot allò que s’ha produït. Al dia següent abans de començar l’entreno es destina una petita estona a reflexionar sobre què pensem de la tarda anterior.
Realment, la importància d’aquests dos fets l’hem donada a mesura que passen les jornades. Durant el nostre temps al partit el dediquem a parlar sobre nosaltres, donar importància a allò que som i expressar com ens sentim davant aquesta situació i també a animar-nos i confiar en les nostres possibilitats. Començar un partit amb aquesta confiança i autoconcepte ajuda a superar les adversitats i després a pista s’eviten situacions desagradables entre les diferents persones. Respecte la reflexió posterior és l’element clau del treball en grup. Ens permet expressar assertivament què considerem que està bé, que s’hauria de canviar i com, com ens sentim i que sent la resta. És un espai de comunicació on es posen en joc habilitats com l’expressió d’una opinió, l’empatia, l’escolta activa, etc. Alhora, es treballa la regulació emocional perquè permet pensar en allò que sents i expressar-ho lliurement. És un espai per a tots.
I què té a veure amb la resolució de conflictes? Doncs la qüestió és que des de que utilitzem aquestes tècniques de comunicació i expressió de les emocions la possibilitat de conflictes s’ha reduït. Cada persona té el seu moment per expressar-se i el fet que es dediqui aquestes estones a parlar són molt útils en el nostre treball emocional. Quan treballes en grup és important que hi hagi comunicació i bones relacions; ambdós conceptes van units, és a dir, si no tens una bona comunicació amb la resta de persones es posa en joc les relacions. Per tant, ja sigui amb un equip de bàsquet o amb un equip educatiu és important que hi hagi un espai i una confiança per poder transmetre allò que pensem i considerem bo. En cap moment cal evitar els conflictes perquè si hi ha unes correctes habilitats serà possible una intervenció conjunta. Evitar aquestes situacions poden empitjorar els pensaments i quan es vulguin solucionar sigui massa tard.
Per tant, cal deixar de banda la visió negativa que es té sobre els conflictes, però d’altra banda cal buscar tècniques i desenvolupar les habilitats necessàries per a que aquestes situacions no produeixin malestar propi i amb la resta de persones, sinó que permetin tenir l’oportunitat de dialogar i arribar a un consens en grup, en equip.

No hay comentarios: