gestió emocional

la meva gestió emocional 

Lo que de raiz se aprende, nunca del todo se olvida

Com aquesta entrada l'he escollit per a mi i poder fer una reflexió de la meva evolució emocional. He volgut començar amb aquest curtmetratge dedicat a l’educació, on podem veure el que realment importa, com pot canviar la vida de les persones però sense perdre mai la nostra essència. Un curtmetratge per a mi exemplar que ens dóna una bona lliçó de vida! Un dels vídeos que més m’han fet reflexionar sobre la vida, sobre les persones que estimo i cada cop que el veig em transmet positivisme, força per seguir endavant i lluitar per valorar més a les persones que estimo i estan al meu costat. No em vull penedir quan ja sigui tard, de no haver fet, el que m’hagués agradat.

Durant aquest curs hem treballat les emocions, com poder gestionar-les, ens hem fet moltes preguntes però la realitat és que les emocions les portem treballant des que vam néixer. Poden haver-hi molts factors que influeixin en nosaltres emocionalment i que dirigeixin els nostres pensaments que poden anar variant segons les nostres preferències. Personalment, sentia que necessitava un canvi d’autoestima, aprendre a relaxar-me, em sentia sola i buida i volia fer un canvi però no sabia com...
Tots tenim reptes en la vida, pot ser abans els meus reptes eren altres però amb la mateixa finalitat, ser feliç, feliç vull dir per ser una persona positiva, tenir una bona autoestima, motivació sobre la vida i allò que faig, empatia, assertivitat, tenir i saber utilitzar unes bones habilitats socials, ara, després d’haver treballat les emocions i habilitats socials he pogut veure que el camí que estava agafant per arribar a complir el meu repte no era el correcte. En aquesta societat que vivim molts pensen que és més feliç qui més té. Jo abans pensava que si tenia un bon treball, seria feliç, o si m’independitzava, seria feliç, pensava que jo no em sentia bé amb mi mateixa per l’entorn que tinc o per tot el que passava o creia que em feia falta... Però no! Les coses materials no són el motiu d’arribar a ser feliços, les persones i allò que em rodeja, no són les encarregades de la meva felicitat sinó, jo! Hem de viure el moment, saber el que volem i treballar-ho, res canvia de la nit al matí tot el que té un gran esforç té un bon resultat. Sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, ser persones alegres positives, i amb bones qualitats és el motiu de poder arribar a ser feliços. Un dels motius més importants és arribar a tenir una bona intel·ligència emocional, és un camí llarg que s’ha de treballar, primer de tot ens hem de preguntar i fins i tot respondre en un paper, com ens sentim?, com creus que t’hauries de sentir? Per què creus que et sents axis? Amb la resposta d’aquestes preguntes podem facilitar i comprendre els motius de les teves emocions, com et sents, i seguidament com creus que t’hauries de sentir? Que pots fer? Si som capaços de respondre aquestes preguntes amb lògica, estem tenint la capacitat de conduir les nostres emocions per un camí positiu i aprofitós, ens estem regulant emocionalment, però això no ho és tot. Hem d’aprendre a educar les nostres emocions, aprendre a treballar-les i gestionar-les hauria de ser una necessitat humana, ja que és indispensable per viure i ser feliç. Durant el camí de la vida alguna vegada tots hem tingut mals emocionals, distorsions cognitives que són aquells moments en què pensem que tot ens passa a nosaltres i pot ser treballant la nostra intel·ligència emocional també tinguem moments de pensaments irracionals. A mi personalment, em passava molt sovint, però ara els meus pensaments estan canviant, em sento millor, tinc ganes de continuar treballant amb mi, mai havia sentit el plaer de fer les coses amb tant entusiasme i positivitat, em sento més fort. Havent-me informat de tantes tècniques per poder treballar-ho, intentaré fer el possible per aplicar-me-les, procurant que passin a ser pensaments racionals, hem d’aprendre a substituir allò que veiem tan negre i negatiu per altre mes positiu. Pot ser allò que ens ha passat no sigui el millor, però si hem de saber que no és el pitjor de tot. Com la taula d’avaluació vital que vam veure al vídeo de la xerrada. Sentir-nos malament és cosa dels nostres pensaments, les persones estem programades per viure, deprimir-se no està en el nostre cicle, tot depèn de nosaltres. Un cop siguem capaços de poder controlar i gestionar les nostres emocions, utilitzar les nostres habilitats socials positivament, estarem sent persones intel·ligents emocionalment. Tot té un procés, per poder comprendre els altres, hem de treballar primer amb nosaltres mateixos, per poder estimar, primer ens hem de saber estimar! SI HO VULL ACONSEGUIR, HO ACONSEGUIRÉ!