Fem D'actors!

Esmorzar

El 15 de desembre vam realitzar una activitat en grup molt divertida i enriquidora per a tots.

Al principi de l’activitat les educadores ens vam dividir en dos grups, un grup es va quedar dins de l’aula i l’altre va sortir, ens van explicar a cada grup per separat la nostra tasca i els rols que havíem de prendre.

El grup de l’aula ens vam asseure a les cadires al voltant de les taules que simulaven un menjador de l’escola amb pa, sucs, aigua... Havíem d’observar i anotar allò que realitzava l’altre grup, cadascú tenien una persona destinada per poder observar més detalladament.

A continuació va entrar l’altre grup i van començar a simular una situació quotidiana com l’hora d’esmorzar, en nens de 2-3 anys cadascú amb el seu paper d’infant o educadora amb diferents conductes.

Un cop terminat el rol playing vam posar en comú per torns, tot el que havíem observat parlant primer l’observadora i després la persona observada dient el que havia sentit prenen aquell rol. Per finalitzar vam fer reflexions individuals i en grup.

Experimentant una situació de la vida quotidiana com aquesta ens vam posar en el paper de l’educadora i vam poder treballar punts importants per aprendre a fer enfront aquestes situacions com a professionals.

Vam treure punts negatius de l’immobiliari de l’aula, com la cadira de l’educadora, que no tenia i hauria de tenir una amb rodes per poder oferir ajuda als infants estant al seu abast. La taula molt gran i allargada que l’impedia tenir un bon camp de visió i poder estar per tots els nens a més de la falta d’una altra educadora o de suport per ajudar amb l’elevat grup d’infants. Vam observar malgrat que la falta de recursos, l’educadora podria haver agafat una cadira fixa i haver-se posat a l’abast dels nens, i vist des de fora trèiem moltíssimes conclusions pensant que nosaltres ho faríem d’altra manera, però a l’hora de la realitat ens hauríem de gravar per poder corregir tot allò que cal polir.

En quant els papers dels infants, un cop van parlar de com s’havien sentit les companyes fent aquestes actuacions ens vam adonar de lo difícil que va ser per moltes d’elles fer de nena tafanera, quan a la realitat és una noia molt tímida o fer de nen molt tranquil i obedient, quan és molt nerviós i no pot callar... gràcies això, les meves companyes van poder posar-se a la pell dels infants i comprendre una mica més les seves situacions, poder veure el complicat que és fer allò que et demanen i no allò que sents o et surt. Hem d’entendre que cada infant és únic i han de ser respectats i sentir-se acollits.

Conclusió: és molt important com educadora, sentir-nos amb seguretat, estar motivades per la nostra feina i allò que fem, saber aprofitar bé les nostres habilitats socials i sobretot amb els infants, estar en conflicte amb nosaltres mateixes, és a dir, hem de qüestionar-nos, fer-nos preguntes per poder estar actives contínuament buscant respostes i trobant d’altres, portar una bona regulació de les nostres emocions, saber-les gestionar, tenir un pensament molt obert, racional i positiu, saber el que volem i estem fent, tenir un estat de confort i tranquil·litat, per poder transmetre aquesta seguretat als infants, educar-los en valors i emocionalment, planificar i portar a terme, saber com volem organitzar l’aula, crear un ambient acollidor, tenir bons recursos materials i en quantitat mai s’ha d’escassejar. Treballar en equip, hem d’estar oberts a noves propostes i recursos, amb possibilitat de poder fer canvis constants per millorar, amb la fi que els infants estiguin còmodes, se sentin acollits, puguin interaccionar i els hi puguem donar una atenció més individualitzada.

Nosaltres som les que portem el control de l’aula, si no ho treballem per arribar a aconseguir interioritzar totes aquestes qualitats, mai ho aconseguirem.