Frase : Arelí Arias.

 La meva frase diu :

“Dime i lo olvido, enséñame y lo escucho, involúcrame y lo aprendo.”

Benjamin franklin.

Per a començar aquesta frase comença dient “Dime y lo olvido” anteriorment el mestre o educador/a es considerava la font de saviesa a la qual calia escoltar per aprendre, poca cosa els alumnes podien aprendre de manera significativa, ja que no feien, escoltaven, al final resultava ser tot un procés memorístic. 

La segona part diu “ Enseñame y lo escucho” aquesta figura més sàvia”” que l´alumne era el o la que donava les mateixes formes de fer per tu poder aprendre, lo qual significava que aprendre era fer les coses exactament de la mateixa manera que l´educador/a, per tant no és el mateix tenir una figura de confiança que t’acompanyi en el teu procés de desenvolupament i que es cregui que tens capacitats que has d´anar desenvolupant poc a poc; a un o una que pensi i cregui que has de ser com el o ella, ensenya-me’n i ho escolto però no me interessa.

La tercera i última part diu “Involucrame i lo aprendo”
portant-lo al nostre terreny considero que la millor forma d'aprendre és aquella en la qual l´infant és un igual, vull dir que l´educador/ no es superior, sinó que al contrari els involucra i lluita per a que aprenguin de manera vivencial, amb una experiència directa , sentint, tocant, posant en joc les seves pròpies capacitats a través d’entorns i ambients estimulants que potenciïn aquestes capacitats i permetin alhora que gaudeixin al màxim, en definitiva acompanyar-los en el seu procés de desenvolupament.

Finalment vull remarcar la importància de la mirada dels educadors /es davant el protagonisme de l´infant i en si de la infància.