Reaccions impulsives. Serem capaços de controlar-les i gestionar-les?

Fa unes setmanes vaig viure la següent situació:
Era dissabte a la tarda i estava a l'esplai. Havíem dues monitores amb els infants jugant a un joc en el qual una persona havia de tapar-se els ulls amb un mocador. Per mostrar un exemple als infants jo mateixa vaig tapar-me'ls. Per tant vaig treure'm les ulleres i se les vaig donar a la meva companya. Ella les va agafar i va decidir fer una broma amb els infants; va posar-se les ulleres i va imitar-me dient: "Hola!! Sóc la Lidia!!!

Tots els infants van riure, però un d'ells va dir-li: "No, perquè la Lidia està prima."
La meva companya es va sorprendre molt, el va mirar, i la seva reacció va ser respondre: "¡Oye niñato!" i va callar de sobte. Em va mirar sabent que la seva reacció no havia estat encertada.
Una vegada els infants van marxar, ella i jo ens vam quedar parlant sobre el que havia succeït, i entre d'altres vam parlar sobre la regulació emocional, si existeixen cursets d'ajuda per regular les emocions...

Conec a aquesta noia des de ben petita, i hem estat juntes sempre. Hem anat juntes a classe des de P3 fins batxillerat, i ella ara està estudiant educació primària.

Probablement el fet d'estar una mica grassoneta des de petita i que l'hagin etiquetat sempre de “grassa” com a un insult, l'ha marcat de tal manera que està molt sensibilitzada amb el tema, fins a arribar al punt que li ha produït un complexe.

No obstant, això no justifica la reacció que va tenir amb l'infant. Els monitors de l'esplai som educadors en el temps lliure i de lleure dels infants, i tenim l'objectiu d'educar i tenir cura d'ells. En la tasca que portem a terme existeix una gran interacció entre el monitor i l'infant, i per aquesta raó mai hem de perdre el control ni els nervis.

Hem de tenir en compte que només són nens, i no sempre diuen les coses per ferir a les persones.

Des del meu punt de vista, crec que s'ha de restar importància, i s'ha de fer entendre al nen que no està bé insultar a les persones, que tots tenim defectes i virtuts, i que l'important es troba a l'interior de cada persona. Hem de mostrar-nos segurs i amb confiança.

Tota acció comporta una reacció, i en aquest cas va estar bastant desafortunada, encara que ella es va adonar immediatament.

Jo li vaig dir que no se sentís malament, que totes les persones que ens dediquem a estar amb infants cometem errors i ens han insultat alguna vegada, que l'important és no perdre el control, tenir seguretat en un mateix i de mica en mica aconseguir tenir un domini complet de les situacions.

Una possible solució a aquestes situacions (si és que torna a passar), és intentar pensar abans de parlar, reflexionar i adonar-se de la situació i el context en el qual s'està donant l'insult, i a qui t'estàs dirigint. Però aconseguir-ho, requereix temps de pràctica.

Una altra alternativa, de la qual també vam parlar, va ser la d'allistar-se a un curs de gestió emocional, per aconseguir gestionar de forma correcta i positiva aquestes situacions i no “perdre els papers”.