Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

sábado, 27 de febrero de 2016

laboratori "Del revés" : Arelí Arias


“Del revés”
En un laboratori de M8 vam visionar la pel·lícula “Del revés” amb aquesta introducció vam començar amb els continguts del NF2 Gestió de les emocions.

Per tant a partir d´aquesta pel·lícula i relacionat amb els contingut d´aquesta unitat, parlaré i faré un petit resum sobre el que m´ha semblat més interessant. 

Aquesta pel·lícula ens porta al món de les emocions d´una forma divertida i boja al mateix temps que intenta explicar-nos la complexitat del cervell i d´aquest món. Els protagonistes son la Riley una nena de 11 anys i 5 emocions bàsiques (alegria, tristesa, fàstic, enuig i por) que són la base de la presa de les seves decisions davant el difícil pas de la infància a la adolescència. Una cosa a tenir en compte és que en aquesta pel·lícula no més surten 5 emocions, per tant fa falta la sorpresa, segon el productor de la pel·lícula aquesta emoció manca de intensitat per això no la tenen en compte.

Seguint amb el fill, les emocions estan vinculades directament amb la supervivència, així poden entendre que la alegria segons la pel·lícula és la que té el control quasi sempre. No obstant s´encarrega de mantenir a la Riley anímicament contenta, l´ajuda a establir contacte amb la resta de persones però d’altra veiem que no és positiva quan no li permet a la Riley deixar sentir altres emocions . La tristesa li permet descansar quan sent dolor i no troba la solució, al llarg de tota la pel·lícula veiem com la resta d´emocions sobretot l´alegria, volen apartar-la per a que no destorbi i no toqui els records de la Riley, s´enfoca clarament com la tristesa en la societat es una emoció que s´intenta evitar al màxim, pensant que es un signe de debilitat sense entendre que és necessària per gestionar el dolor. La ira en la Riley no més surt una vegada, quan ella té la necessitat de defensar-se o en aquest cas per no aconseguir el que desitjava tenint o no una causa justificada, normalment aquesta emoció està mal vista a la societat però és necessària per no contenir l´enuig i que ens afecti. La por s´encarrega de protegir a la Riley dels perills, és necessària per evitar fer-nos mal i per ajudar-nos actuar amb prudència. El fàstic ajuda a la Riley a no tenir comportaments inadequats en la societat però d´altre banda també li ajuda a  tenir hàbits saludables i d´higiene.

En els infants les emocions son més pures i més intenses, a mida que van creixent i es van desenvolupant les seves emocions es van combinant entre sí i es van tornant més complexes (emocions secundaries) però també a mida que avança hi ha un major equilibri emocional. No obstant  s´ha de tenir en compte que encara que en l´edat adulta existeix un equilibri, la societat i l´educació rebuda condicionen o juguen un paper molt important a l´hora d´expressar les emocions, davant d´això podem dir que és que la vida emocional la que ens mou a comportar-nos, percebre i actuar d´una determinada manera a la vida.

Un altre punt que m´ha semblat interessant és l´origen de les creences, i he après que quan transformem una opinió en un judici o fet, estem condicionant la nostra vida, ja que serà una creença que pot arribar a limitar-la, per tant és important valorar quines creences son les que m´afavoreixen i quines són aquelles que les portem a sobre perquè ens ho han inculcat o ens les ha transmès la societat i no ens beneficien en res.

Per tant fent un petit repàs de lo abans esmentat podem dir que és necessari un equilibri, i que classificar les emocions en positives i negatives no té sentit, totes son necessàries i estan directament vinculades amb la supervivència, com clar exemple veiem que per la Riley sortir d´aquest bloqueig i solucionar el problema va ser necessària l´ajuda de totes les emocions tot i que era molt necessari que expressi la seva tristesa primer. No obstant el que si que podem classificar com positiu o negatiu es la forma en com gestionem les emocions i de quina manera actuem.

Finalment tenir una actitud alegre esta bé però si no més es aquesta emoció la que està en joc termina afectant al benestar de la persona, sentir tristesa i expressar-la és bo i necessari per superar situacions doloroses i poder continuar.

Va ser un laboratori de molt profit i que a més a més em va agradar moltíssim.

No hay comentarios: