Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

domingo, 28 de febrero de 2016

Prezzi intel·ligència emocional




Segons Salovey i Mayer la intel·ligència emocional consisteix principalment en l'habilitat per manejar els sentimients i les emocions, discriminar entre elles i utilitzar aquests coneixements per dirigir els propis pensaments i les pròpies accions. 
Comentar la importància que té gestionar adequadament les emocions per tal d’estalviar-nos moments negatius i per sentir-nos còmodes amb els nostres actes. Cal dir que les emocions són les principals causes per les que reaccionem, llavors hem de tenir una bona percepció, comprensió i regulació d’aquestes per poder construir el nostre aprenentatge en una bona base i garantir un bon desenvolupament al llarg de la nostra vida. Cal que les nostres reaccions siguin correctes i constructives per tal d'afavorir les nostres relacions.
Per aixó cal educar les nostres emocions, és a dir, educar-les per aconseguir el màxim benestar personal possible.
Les relacions tant intrapersonals com interpersonals, són necessàries per l’aprenentatge. Coneixer-se a un mateix i estimar-se és sens dubte una tasca necessària per enfortir la nostra personalitat. També envoltar-se d’unes relacions positives i sanes és indispensable per establir un ambient positiu amb els infants i d’aquesta manera realitzar la tasca educativa adequadament.
Com a conclusió d’aquesta reflexió el procés d’aprenentage per gestionar les emocions és un procés que s’ha de començar des de ben petit i seguir al llarg de les nostres vides, ja que aquest procés es dóna per unes pautes genètiques de cada individu i de les experiències que ens envolten. Per tant és un procés a llarg termini, però que ha de començar en la nostra infància que és quan es construïrà la nostra personalitat i s’establiran molt dels nostres esquemes emocionals i afectius, que posteriorment repercutiran en les nostres vivències i reaccions.

Treballem les emocions i deixem llibertat per expressar-les.



Per començar vull que tothom feu memòria d'aquest temps que porteu fent pràctiques en el món educatiu, segur que heu pogut veure com hi ha hagut molts moments on diversos infants han volgut expressar-se o dir la seva, mitjançant un conjunt de sentiments i emocions, veritat?

Pensem que no, però gairebé cada dos per tres en els nostres espais de treball quan estem amb infants ells volen dir la seva com es senten o que els hi passa,

Però de veritat ells saben comprendre i gestionar-les com cal?

Molts cops veiem com els infants estan en constant creixement i comencen a adquirir nous conceptes de tot allò que va apareixen en el seu dia a dia en aquest cas per exemple les emocions i sentiments.

En les nostres escoles bressol, quants cops no hem vist un infant amb cara d'enuig per què no volia alguna cosa del menjar, o una cara trista per manca dels seus pares o una cara alegre quan estan a l'estona de tallers o fent psicomotricitat amb els seus companys/es, segur que en aquest mateix moment us esteu imaginant aquestes escenes en el vostre pensament com les heu viscut en primera persona.

Però ells mateixos, molts cops es deuen formular la pregunta del perquè en aquell moment, expressen aquella emoció o sentiment.

Nosaltres com educadors/es hem de parlar amb els infants i donar-li a conèixer totes les emocions i sentiments existents que vagin sorgint en el seu dia a dia per tal que els vagin coneixent tot fent el seu conjunt d'habilitats socials que hi van sortint al llarg del temps.

També és molt bo amb ells treballar les emocions mitjançant una sèrie de propostes educatives i tallers on els infants les puguin conèixer més a fons.

Tanmateix és molt important que els referents adults o els educadors/es , estiguin atents a totes aquestes accions que sorgeixen, així com el fet de poder reconèixer els sentiments dels altres d'una manera empàtica on d'aquesta manera entendrem com és que en aquell moment l'infant vol expressar aquella emoció o sentiment sense jutjar o deixant que no es pugui expressar l'infant com ell és sent, amb això aconseguirem tenir una escolta activa on podrem entendre els més menuts i així aconseguirem que tinguin un gran desenvolupament integral.

També cal mirar de tenir assertivitat amb els infants i que ells siguin assertius, d´aquesta manera crearem un clima de confiança i seguretat per part de l'equip docent i també per part de tots els infants què hi conviuen en l'escola bressol, amb això aconseguirem tenir relacions positives entre els educadors i els infants com també entre ells mateixos, tot podent aportar crítiques constructives, escoltar els altres, que puguin expressar els seus sentiments i ser molt optimista amb tot el que succeeixi amb el seu entorn.

Ja per acabar vull encoratjar a tots els futurs/es educadors/es que mirem entre tots de treballar les emocions, sentiments i de potenciar de tenir entre tots una gran llibertat emocional on tothom siguem lliures d'expressar, fer i sentir com més vulguem. 

Com puc treballar l'educació emocional amb nens?










A continuació adjunt un parell d'activitats que he trobat per poder treballar l'educació emocional amb nens, a través del joc i sempre divertint-se.
Aquestes en concret són dues activitats que m'han semblat molt interessants amb les quals treballar l'autoestima.
A més adjuntés l'enllaç de la pàgina en la qual les he trobat ja que és una web en la qual les activitats estan agrupades en enllaços i segons el que es vol treballar amb elles. Dins de cada enllaç apareixen moltes activitats o sessions de com treballar-la.
Espero que us resultin molt útils.



1.DONAR I REBRE AFECTE (Autoestima)
 
OBJECTIU:
Vivenciar els problemes relacionats amb donar i rebre afecte.
 
TEMPS:
Durada: 30 Minuts
 
GRANDÀRIA DEL GRUP:
Il·limitat.
 
LLOC:
Ampli Espai
Una sala suficientment àmplia amb cadires, per acomodar a tots els membres
participants.
 
MATERIAL:
Fàcil Adquisició
Paper i llapis per a cada participant.
 
DESENVOLUPAMENT:
I. L'instructor presenta l'exercici, dient que per a la majoria de les persones, tant donar
com rebre afecte, és assumpte molt difícil. Per ajudar a les persones a experimentar la
dificultat, s'usa un mètode anomenat bombardeig intens.
II. Les persones del grup diran a la persona que és el focus d'atenció tots els
sentiments positius que tenen cap a ella. Ella solament sent.
III. La intensitat de l'experiència pot variar de diferents maneres, Probablement, la
manera més simple és fer sortir a la persona en qüestió del cercle i quedar d'esquena al
grup, escoltant el que es diu. O pot romandre en el grup i li parlen directament.
IV. L'impacte és més fort quan cadascun es col·loca davant de la persona, la toca, la
mira als ulls i li parla directament.
V. L'instructor guia un procés perquè el grup analitzi, com es pot aplicar l'après
en la seva vida.

2.ELS TRES SALTS. (Autoestima)

Busquem un espai ampli. Demanem que es presentin tres persones voluntàries.
Una d'elles es col·loca dempeus amb els peus junts. Col·loquem un senyal en la punta dels seus peus i li demanem que endevini fins a on creu que arribarà donant un salt fort amb els peus junts sense prendre carrera.
Col·loquem un senyal en el lloc on va dir que arribaria. Ara es concentra i salta. Posem una marca en el lloc on van arribar les puntes dels seus peus.
Analitzem el succeït, com va ser la previsió, analitzem el resultat del salt i el que va succeir mentrestant. Repetim el mateix amb les altres dues persones voluntàries.
Si hi ha temps i el grup ho considera interessant, pot ser convenient repetir la mateixa activitat les tres persones de nou. De vegades succeeixen coses sorprenents.
 
Anàlisi: Finalment analitzem la utilitat de l'activitat. Què hem descobert? Quin concepte tenim de nosaltres mateixes? Quines expectatives? Ens posem metes inassolibles? O ens agrada tirar a l'alt.
En una altra ocasió posarem en pràctica una versió diferent en la qual, dues persones agarren pels braços a la qual va a saltar i li ajuden en el salt. Ha arribat més lluny? És un exemple de treball cooperatiu? Ens hem sentit diferents en saltar, amb més o menys seguretat? Trobem alguna relació amb estils de cooperació en la vida real? Què necessitem perquè el treball cooperatiu sigui eficaç?....


http://orientafer.blogspot.com.es/2011/09/126-dinamicas-de-educacion-emocional.html 

Una bona autoestima

10 efectivos consejos para fomentar una sana autoestima.
La autoestima es la valoración que hacemos de nosotros mismos en base a nuestra experiencia y sensaciones. La autoestima se forma en las primeras etapas de la vida, en los primeros años concurren una serie de aprendizajes que serán cruciales para la propia estima. En la formación de la autoestima aparece nuestra propia imagen (auto concepto) y la imagen que los demás tienen de nosotros.
La opinión de los demás sobre la propia persona, nos es devuelta como la imagen de un espejo y va a influenciar en nuestra propia opinión y en nuestra autoestima.
Autoestima
Es en este sentido, la familia se constituye como primera célula social, es el primer núcleo social donde los niños y niñas comienzan su proceso de socialización y se producen los aprendizajes sobre el mundo y sobre la propia persona. La importancia de la familia, por lo tanto, en el desarrollo de la persona es fundamental. El desarrollo de la autoestima no puede independizarse de la familia, siendo ésta el contexto donde la autoestima se acuna y crece.
Debemos prestar atención tanto a nuestro estilo educativo, como a los valores y mensajes que como familia transmitimos al pequeño y de este modo procurar un sano desarrollo de la autoestima.

¿Cómo influye la familia en el desarrollo de la autoestima?

El papel de la familia como agente socializador es fundamental, a través de los demás es cuando los niños y niñas desarrollan su autoestima. La imagen que tienen los demás sobre los pequeños contribuye a la formación de la propia imagen. La familia, constituye la primera base sobre las que las personas forman su autoestima. El sentirse valorados y queridos por sus seres más cercanos es fundamental para las bases de una sana autoestima. La familia debe mostrar su estima al niño/a, debe además proporcionarle experiencias adecuadas para que se sientan seguros.

10 Efectivos consejos para fomentar una sana autoestima


  1. Transmite confianza al pequeño. Hazle saber qué crees en él, ellos creerán en sí mismos si perciben que tú crees en ellos.
  2. Demuestra tu amor. Los niños y niñas necesitan sentirse estimados por sus seres más cercanos, no dudes en darles muestras de amor y cariño.
  3. Felicítales por sus cualidades y logros, pero con elogios creíbles.
  4. Ten en cuenta sus sentimientos.  Cuando hagan algo mal, critica a la persona y no a la acción.
  5. Fija metas. Educarles para que sean responsables y capaces de asumir retos. Las metas han de ser alcanzables.
  6. Olvida la perfección “te quiero tal como eres”, los pequeños deben ser conscientes que no son perfectos, pero que son dignos de estima.
  7. Dales la oportunidad de experimentar y valerse por sí mismos. Es importante que prueben y comprueben que pueden hacer las cosas por sí mismos.
  8. Muéstrales sus cualidades, y enséñales que pueden modificar aquellas cualidades que quieran, que con esfuerzo es posible mejorar.
  9. Incítales a superarse, pero no les presiones demasiado. Es importante que conciban que a través de su esfuerzo pueden superarse, pero no deben sentirse presionados o verlo como un imposible.
  10. Déjales dar su opinión, participar en las decisiones y creceren un ambiente donde formen parte
Celia Rodríguez Ruiz
Psicóloga y Pedagog

Educar les emocions


L'Elisenda Turró Ventura és una psicòloga familiar on en una de les seves xerrades ens parla sobre quatre punts molt interessants i importants:
- L'educació emocional a casa
- Com controlar les emocions
- Podem ajudar als nostres alumnes a desenvolupar la intel·ligència emocional?
- La comunicació: una eina per a l'educació emocional.



formentera 2010 049



Parlaré sobre els dos últims punts de la xerrada, on ens explica la necessitat d'educar els nostres joves i infants en matèria emocional ja que una persona que sap identificar les seves emocions, comprendre-les i gestionar-les serà una persona capaç d'afrontar nous reptes i superar els entrebancs amb èxit.
La manera com ens comuniquem entre nosaltres determina les relacions que tenim i tindrem en un futur. Hem après a comunicar-nos a través dels patrons que hem vist als nostres pares/mares i persones de referència. Fer conscient a manera en que ho fem ens ajudarà a entendre com ho percep l'altra persona i a evitar errors de comunicació.
Comunicar-se de manera assertiva és la millor manera per expressar els sentiments i defensar els nostres interessos. Saber el que volem dir en primer lloc, i saber-ho expressar en segon lloc, són la base per aprendre a comunicar-nos millor.
Tant important és l'expressió verbal com l'expressió corporal i les dues participen activament en la comunicació. Per tant, s'ha de treballar tan la verbalització com el cos, ja que transmetem per tots dos llocs. Crec que no es dóna la importància necessària a la gestió de les emocions i és una cosa que, com hem dit abans, s'hauria de treballar des dels infants més petits fins als joves i gent gran. Perquè ens ajudarà a formar-nos com a éssers humans i a viure en benestar.

Entrevista a Begoña Ibarrola

"El sistema educativo estará cojo mientras no ncorpore la inteligencia emocional"


Comparteixo amb vosaltres aquesta entrevista a Begoña Ibarrola. És psicòloga, investigadora i especialista en intel·ligència emocional, entre d’altres.

En aquesta entrevista Begoña defensa la importància de l’educació emocional a l’escola, argumentant que d’aquesta manera es reduirien els casos d'assetjament escolar, de fracàs escolar, també podrien evitar-se o disminuir els casos de suïcidi...

He escollit aquesta entrevista per què estic molt d’acord amb el que diu, i en els arguments que utilitza per defensar la seva postura.Des del meu punt de vista, també és molt important educar les emocions als més petits/es per tal d’aconseguir que en un futur també sàpiguen fer una bona gestió d’aquestes. I com bé diu aquesta psicòloga, no només s’han d’educar les àrees cognitives.

A partir d’aquesta educació emocional, els infants seran capaços d’expressar de forma assertiva els seus sentiments i emocions, regular les conductes pròpies, etc.

Prova de la realitat que suposa per mi la importància de l’educació emocional, es pot veure reflectida en el projecte que estem duent a terme aquest curs, ja que bàsicament tracta d’educar les emocions en un àmbit diferent del de l’escola.

Per finalitzar, us deixo aquesta frase, que m’ha cridat l’atenció. M’agradat per què es veu reflectida la importància de l’educació emocional a les aules:

"En los centros donde han incorporado educación emocional en las aulas prácticamente no hay problemas de conducta ni de acoso".


Adjunto l’enllaç de l’entrevista perquè la pugueu veure, és molt interessant i recomanable per professionals de l’educació.

http://www.eldiario.es/norte/euskadi/sistema-educativo-incorpore-inteligencia-emocional_0_486101594.html

Conflicte verbal






L'autoestima


Comparteixo aquest vídeo perquè toca un tema molt important que és l'autoestima. L'autoestima és voler-se a un mateix i voler als altres. Significa saber que som valuosos, que valguem la pena, que som capaces, i no només saber-ho sinó afirmar-ho, creure'ns-ho i actuar conforme a aquesta creença. Implica respectar-nos a nosaltres mateixos i ensenyar als altres a fer-ho. És un aspecte molt important de la nostra personalitat, és fonamental per gestar la nostra identitat com a ésser humà i imprescindible per a una bona adaptació social.
M'he sentit identificada amb aquesta història, ja que quan vam haver de fer l'activitat de pensar qui sóc, em va costar molt poder interioritzar qui era, amb què paraula definir-me, fins que em vaig adonar que les persones som complexes i molt difícils de definir en poques paraules. Com existeixen tants matisos a tenir en compte és important no fer generalitzacions a partir d'un o dos aspectes. Per exemple:
• Podem ser molt parladors amb els amics i ser molt callats a casa.
• Ser un mal jugador de futbol no indica que siguem un desastre en tots els esports.
• Que ens surti malament un examen no significa que no servim per als estudis.
Així que vaig poder definir-me sense complexos en diverses paraules, sense pensar en les opinions dels altres sobre la meva persona.
Moltes persones són com aquest arbre, no s'adonen dels seus veritables dons i sofreixen volent ser el que no són. De vegades volem aparentar el que no som solament per agradar als altres i alguna vegada ens hem preguntat si ens agradem a nosaltres mateixos.
Per tant una alta autoestima és essencial per lligar els nostres somnis i ambicions, creiem en el nostre propi potencial i est ens dóna motivació per aconseguir el que busquem. Sense confiança en un mateix, sense la sensació de voler-se i de ser estimat, ningú és capaç de gaudir de la vida ni de desenvolupar-se adequadament.
Tots tenim la responsabilitat de treballar en l'autoestima per poder tenir una vida més feliç.
https://www.youtube.com/watch?v=h6A6IVRZskg&spfreload=10

La inteligencia que necesitamos
Educar las emociones es una prioridad que debemos incorporar a nuestro sistema de enseñanza

El profesor Howard Gardner, uno de los 100 intelectuales más influyentes del mundo y premio Príncipe de Asturias, se hizo en los años setenta una pregunta sencilla: ¿podemos imaginarnos que cuando Cervantes escribía o cuando Velázquez pintaba, sus cerebros estaban haciendo las mismas operaciones que un astrofísico o un matemático cuando trabajan? Nos enseñó que la inteligencia es un potencial biopsicológico y que además es plural. Cada persona posee, además de la inteligencia cognitiva, otros tipos de inteligencias que nos ayudan en aspectos tan necesarios como la generación de nuevas ideas y la capacidad de crear, la posibilidad de llegar a acuerdos, o lograr la confianza en uno mismo y en los demás. Son las que conocemos, entre otras, como inteligencia emocional, inteligencia social e inteligencia creativa.
Se empezó a hablar de ellas en 1995, cuando Daniel Goleman publicó un libro de gran éxito titulado Inteligencia emocional. Cinco años antes, dos profesores estadounidenses, Peter Salovey y John Mayer, habían publicado el primer artículo sobre la cuestión. ¿Pero qué quiere decir inteligencia emocional (IE)? Desde siempre hemos sido conscientes de que la razón y las emociones de las personas no son dos dimensiones separadas e independientes. La investigación en neurociencia que se ha realizado en los últimos 20 años ha corroborado esa intuición y ha demostrado que educar la razón pasa por educar las emociones, y que una relación inteligente entre ambas es decisiva para afrontar la vida profesional y personal.
Una inteligencia que es decisiva, sobre todo, para desarrollar algunas de las actitudes, capacidades y habilidades que los españoles necesitamos en estos momentos tan cruciales de nuestra historia. La gestión adecuada de nuestras emociones nos permite ser más creativos e innovadores, siendo capaces de superar el miedo a la crítica o al fracaso; o en nuestra capacidad de crear confianza, o de ponernos en el lugar del otro para entenderle mejor y descubrir qué nos une a él más allá de las diferencias; o para solucionar los conflictos sin violencia y de forma constructiva; o para aprovechar la fuerza que tienen emociones como la frustración.
Los españoles necesitamos desarrollar la inteligencia emocional para ser más creativos y para entendernos mejor unos a otros
Lo importante es que no solo sabemos que este tipo de inteligencia existe, y que es fundamental para ser feliz y tener éxito; también sabemos que se puede cultivar, desarrollar y medir, y sabemos cómo hacerlo. Se cultiva cuando se favorece una apropiada percepción, expresión y comprensión de las emociones propias y de los demás. Cuando se desarrolla la capacidad de regularlas y utilizarlas para pensar mejor, para relacionarnos con sabiduría con el entorno.
Sabemos que existe, sabemos que la necesitamos más que nunca y sabemos cómo desarrollarla, así que tenemos la oportunidad de enfrentar todos los retos formativos y educativos que cada uno de nosotros tenga por delante de una forma nueva, más inteligente. Pensando en una formación que incluya los aspectos cognitivos, pero también los emocionales, sociales y creativos. Sabiendo que, para nuestro futuro, incluso más importante que lo que sabemos es cómo usamos nuestras emociones para buscar y encontrar soluciones y nuevas formas de afrontar los retos.
La investigación más reciente ha constatado que una mayor IE facilita un mejor rendimiento académico, mejora las relaciones sociales, contribuye a evitar las conductas disruptivas y mejora el ajuste psicológico.
Los científicos sociales de diferentes países han demostrado que estas inteligencias se pueden desarrollar. En nuestro país también se están desarrollando y además se están midiendo los resultados. Es el caso del Programa Educación Responsable que la Fundación Botín ha puesto en marcha en más de 100 centros en España, cuya evaluación está permitiendo confirmar, entre otras variables que inciden en el rendimiento académico, que se reducen en más de un 13% los niveles de ansiedad y mejora en más de un 5% la claridad y la comprensión de los niños y niñas de los centros que están trabajando en este sentido.
O, el caso también, en Andalucía, del Laboratorio de Emociones de la Universidad de Málaga, donde se desarrolla desde el año 2004 el proyecto INTEMO, que ha evaluado los efectos de un programa de educación emocional en miles de adolescentes. Los chicos y chicas con más IE consumen menos drogas legales e ilegales, presentan menos conductas agresivas y violentas y son más empáticos. Tienen además una mejor salud mental.
La educación de las emociones no es un lujo. Es una necesidad imperiosa que tenemos que afrontar desde las primeras etapas del sistema educativo. Si hacemos ahora esa apuesta en nuestro país, habrá más posibilidades de que los ciudadanos sean personas sanas y equilibradas, menos agresivas y más solidarias, con iniciativa, creatividad y liderazgo. En definitiva, necesitamos una escuela más abierta que potencie la inteligencia emocional, social y creativa con el humilde, y a la vez tan humano, propósito de aprender a convivir y ser felices.
Este es, sin duda, el tipo de inteligencia que necesitamos desarrollar los españoles. Para ser más creativos, para entendernos mejor unos a otros, para generar confianza y para atrevernos a buscar nuevas formas de hacer las cosas.





Gestió emocional.

En aquesta entrada parlaré del llibre de Ferran Salmurri de llibertat emocional.
En aquest llibre que vam llegir a classe ens parla sobre la gestió emocional i els pensaments positius per aconseguir-la. Ens parla de l'índex de la felicitat, calcula del 0 a 10 cadascuna de les opcions, fer la suma i dividir entre 5, el resultat ens donarà l'índex de la felicitat. El resultat es mira com un examen, 5 és suficient, 9 és excel·lent.
Per a calcular aquest índex cal tenir en compte els factors que t'ajuden a ser una persona feliç.
Les persones més felices disposen d'una bona autoestima, per tal de què la vida ens funcioni bé, hem de dir les coses en positiu i pensar en positiu de nosaltres mateixos.
- Amb un bon autocontrol de la conducta, fer-se propòsits i complir-los, tenir en compte en quin moment s'ha de fer l'esforç i quins pensaments tenim en aquest moment.
- Amb autocontrol de les emocions, aprenem a pensar diferent, som allò que practiquem: practico pensament positiu, pensaré en positiu i actuar en positiu.
- Tendència a pensar en positiu, no en negatiu, aprendre a pensar.
- I Moltes relacions i bones relacions amb els altres, assertivitat, respecte, tolerància, empatia, honestedat.
Per millorar aquests aspectes hem de saber que tot el que sentim depèn del que pensem, si tenim pensaments negatius, tindrem una actitud negativa. Les persones som allò que practiquem, si practiquem pensaments positius, tindrem pensaments positius, un exercici per fomentar els pensaments positius, pensar en coses positives, que tinc i coses positives de la gent que ens estima.

Aprendre a pensar millor, sovint ens prenem que el que creiem és cert, i intentem confirmar-ho sempre, ja que ens dóna seguretat, però no són sempre i ens poden afectar. Per exemple, la mare que quan la filla surt de festa pensa que li passarà alguna cosa dolenta tota l'estona.
Hi ha exercicis per aprendre a pensar:
-escriure que penso de mi mateixa.
-Escriure que penso dels altres.
-Escriure que penso de la vida i del futur.

Passar del pensament a l'acció: comunicació dels propis sentiments, la importància d'expressar correctament els propis sentiments i en el moment adequat. Ser assertiu és clau.
Assertivitat és l'habilitat d'expressar sentiments de forma adequada, en el moment oportú i respectar els drets dels altres. És important no utilitzar tancadors de comunicació, no utilitzar "tu" "jo" per no generar conflicte.

Penso que com educadores hem de tenir clar aquests conceptes, i practicar valors, per tal de tenir interacció positiva amb els altres i sobretot amb els infants cal: saber escoltar, comunicar adequadament, defensar drets propis mitjançant el respecte dels drets propis i dels altres, la tolerància acceptant als altres, l'empatia per posar-se en el lloc dels altres i tenir presents les seves emocions i sentiments i l'honestedat.
Ens pot ajudar molt aplicar tècniques de relaxació per tal d'aconseguir una bona regulació emocional i crear un ambient confortable. Una bona educadora ha de posar distancia amb els problemes, veure'ls amb un altre perspectiva i buscar pensaments agradables. No ens afecta el que passa, ens afecta com ens prenem el que passa.

 Recomano 100% aquest llibre per què et mostra un altra visió de les coses i una serie de tècniques molt útils que et poden ajudar a aconseguir aquests pensaments més positius.


Què és la gestió emocional?




Les emocions són el nostre motor d'acció i és per això que cal aprendre a regular les pròpies emocions, gestionar-les, canalitzar-les i positivar-les forma part de la essència de la vida de les persones. Contínuament atribuïm significats afectius i emocionals als successos que ens envolten: persones, treball, conflictes...
Les emocions són un motor d'acció i si les nostres accions marquen el nostre futur, saber dirigir-les es certament un art, l'art de viure en positiu les nostres emocions d'acord a la vida que desitgem.
Comprendre, afrontar i integrar la gestió emocional en la nostra formació ens permetrà disposar de eines fisiològiques, cognitives i emocionals que ens ajuden a aconseguir aquest benestar.

No hi ha emocions bones o dolentes. positives o negatives per si mateixes. Les emocions apareixen i aporten informacions. El més important és què fem amb aquestes informacions i com les gestionen. L'intent de cenyir el nostre món emocional només amb aquells sentiments o emocions considerades acceptables, fent veure que els altres no hi són, només ens porta al fracàs.
Un model de gestió adequat podria ser:
1. Sentir
2. Adonar-nos que sentim
3. Indentificar l'afecte
4. Traduir la informació
5. Valorar-la
6. Incorporar-la al nostre mapa de situació
7. Passar a l'acció si cal i deixar que l'afecte flueixi

El Guillem i el seu germà


En aquest conte veiem un conflicte, el d'en Guillem amb el seu germà. En Guillem està cansat de que el seu germà sempre vagi amb ell a l'escola i no li deixi mirar totes les coses que hi ha pel carrer. Així que un dia decideix marxar tot sol a l'escola, enfadat de que el seu germà el tracti com un nen patit. Llavors, quan arriba a l'escola espera al seu germà per dir-li que ha arribat bé i que no li ha passat res perquè ja és gran. Però el germà no ve perquè ha caigut i s'ha fet mal al peu, en Guillem va a buscar-lo i solucionen els seus problemes. En Guillem li diu que ell és gran i li agrada mirar els semàfors i cotxes quan va a l'escola, i el seu germà ho accepta.

Per tant, aquí veiem que en un principi hi ha un conflicte generacional, és a dir, el germà petit es queixa de les idees i comportaments del gran (ja que no el deixa sol). La causa central d'aquest conflicte podríem dir que és la cerca de satisfaccions psicològiques com la seguretat i l'autorealització, en aquest cas, la d'en Guillem.

És gràcies a la comunicació que fa que es solucionin els problemes, ja que en Guillem li explica al seu germà quan va a buscar-lo que ell ja és gran i pot anar sol perquè no li passarà res. I de pas, es dóna compte de que a ell també li agrada anar amb el seu germà i que ell també l'ha de cuidar. Podríem dir que el principal problema el tenia en Guillem, però al canviar la manera de veure les coses i de parlar amb el seu germà, ha canviat el punt de vista per un de positiu.
És per això que en els conflictes és important parlar les coses amb sinceritat i assertivitat per tal de no fer mal a la resta de persones i empatitzar.








Saber gestionar les emocions, des de ben petits

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/saber-gestionar-les-emocions-des-de-ben-petits/video/5494294/

L'enllaç que us he adjuntat anteriorment, és del programa "Els matins" de la cadena TV3, amb una duració de 23 minuts on tenen com ha invitat un dels personatges treballats en aquest modul, com ho és Ferran Salmurri, escriptor del llibre "Llibertat emocional" treballat a classe, i "Raó i emoció" el qual presenta en aquesta petita "entrevista", també presenten a la Júlia Prunés educadora i dinamitzadora de tallers d'educació emocional. 

En aquesta entrevista realitzada parlen de diferents termes treballats, com ho és la felicitat; sent l'objectiu de les persones arribar al màxim benestar i així arribar a ser feliços. 
Encara que tothom té molta dificultat a trobar la felicitat, per això aquest terme no l'impliquem a les escoles, i en cap moment ens plantegem perquè vivim. 
Per aquest motiu s'arriba al terme del fracàs, perquè en les escoles actualment no s'ensenya a com actuar davant de les emocions, ni a obtindré l'objectiu específic,

Què és el que en fa falta en aquesta societat?
Cada persona sobretot els alumnes cada dia tenen més por al fracàs, o pensen més en com es veuen davant de diverses situacions és aquí quan les emocions sorgeixen per això cal identificar i acceptar. Encara que moltes de les emocions que sentim les ocultem i pot arribar a ser un perill si aquestes no són regulades; en aquest cas hem d'aprendre a portar l'emoció sabent la durada de cadascuna ja que una emoció és totalment natural i prudent. 

Com podem ensenyar als més petits a com gestionar les emocions?
Hi han dos conceptes per poder ensenyar als infants:

· Aprendre nosaltres primer i seguidament tenir una bona autoestima, és a dir, sentir-te bé amb tu mateix

· El segon concepte consisteix en un altra terme treballat, com ho és l'empatia el qual significa estar bé amb els altres. 

Per fer consciència als més petits sobre aquests conceptes, ens posen com a exemples els contes o llibres de la Berta, els quals conviden a entendre i gestionar positivament els conflictes dia a dia. Aquesta activitat consisteix en implementar en una escola, activitats amb el llibre el qual treballa l'empatia i l'educació emocional. 

Un dels problemes que té aquesta societat és el posar etiquetes; així creem aquesta vida com un judici que ens impideix arribar a ser feliços, per desfer-nos d'això hem de crear una pautes d'educació i convivència. 

Per acabar l'escriptor Salmurri ens diu que la felicitat es pot contagiar de pares a fills, i per això tothom pot arribar a ser-ho, només cal creure en nosaltres mateixos i controlar les nostres emocions. 

Autoestima com a punt de partida en l’educació emocional


Aquí tenim una imatge de Frato, on es mostra un infant il·lusionat i somiador amb la seva caca i orgullós la vol mostrar, quan es topa amb una adulta que li diu, que això només és una caca, i de sobte li treu tot el valor d’allò que ell tant valora.
Aquest és un clar exemple negatiu, de com es va creant o més bé, deformant l’autoestima en un infant i quin valor pren la situació per aquest adult.

L’autoestima es forma progressivament durant tota la vida d’una persona, en aquesta hi tenen a veure:
  •       La valoració que fem de com ens va la vida.
  •       La informació procedent dels altres. (el dibuix anterior)
  •     L’estil cognitiu amb el qual ens avaluem. (Com a individu productiu, físic, ésser social i membre d’una família)

Però què és l’autoestima i l’educació emocional?

Per un costat, l’autoestima és l’estima, la consideració i la valoració que ens atorguem a nosaltres mateixos; dit d’una altra manera, sentir-nos responsables de nosaltres mateixos, acceptar la responsabilitat de les accions i també que la nostra conducta depèn de les eleccions que prenem i no de situacions externes.

Per altra banda, l’educació emocional tracta d’arribar a ser feliços, mitjançant un canvi en la nostra salut psicològica, i en general un canvi positiu en la nostra vida.
L’educació emocional té com a objectiu donar a l’individu recursos i estratègies conductuals, cognitives, emocionals i d’interacció social; que permetin obtenir un major control de la pressió (interna i externa), i evitar possibles trastorns. L’educació emocional té una funció preventiva i milloradora dels estats emocionals. Únicament nosaltres podem dur a terme el nostre propi entrenament emocional; decidir com ens volem sentir.

En conjunt, per poder entrenar les nostres emocions i la nostra ment, fan falta un seguit de tècniques, habilitats, estratègies i practiques; però com a punt de partida, tindrem una bona autoestima. Com a educadores és un element a tenir present i treballat; ja que serem partícips de la formació de l’autoestima dels infants que ens envoltin. Per tant, si volem ser feliços (i que ho siguin), tindrem present la importància de l’autoestima quan ens dirigim a infants, persones i amb nosaltres mateixos.

Així doncs, a fi d’educar les nostres emocions i cuidar la nostra autoestima, recordar que som el que practiquem!

"La intel·ligència emocional és una habilitat, no un tret. Les habilitats es poden aprenen.”





 En aquesta entrada adjunt una imatge d'una frase que diu així: “La intel·ligència emocional és una habilitat, no un tret. Les habilitats es poden aprenen.”

Aquesta frase et fa reflexionar i pensar en la gran importància que tenen les habilitats socials en el nostre dia a dia.
Ens fa reflexionar sobre com som nosaltres, quines són les habilitats que cadascun té i quines són aquelles que ens agradaria tenir però encara no hem sabut desenvolupar.
Amb això vull dir que tot és possible i que a força de practicar es poden adquirir o canviar. Solament es necessita temps i pràctica per poder interioritzar-les i utilitzar-les a tot moment que sigui necessari.
Per ser intel·ligent no solament es necessita tenir un bon cervell i saber de tot, perquè de gens serveix això si després no ets algú que sap gestionar bé les seves emocions i per aquesta raó no pots aconseguir un benestar emocional amb el qual poder ser feliç.