Francisco Tonucci , Perill nens.

El llibre de Francesco Tonucci mostra una visió diferent del model de la comprensió de l’infant a l’educació que ha de rebre. Per ell, l’infant és el centre de tot, donant-li una gran importància i propiciant el millor entorn pel seu desenvolupament.

Abans d’explicar els punts més interessant i que més destacaría de l’obra de Tonucci, m’agradaria fer esment del procés de creixement de l’infant. L’autor cita en nombroses ocasions que els adults han de deixar créixer l’infant sense demanar-li que acceleri el seu procés de maduració personal. S’ha de deixar que el nen sigui nen i recordar sobretot que no és un adult en miniatura.

Durant el seu creixement, els infants han de realitzar quelcom adequat per la seva edat, sense pressions. Els infants han de disposar de temps lliure I no estar tant sobrecarregats amb activitats extraescolars o classes d’anglès, música o cuina després de l’escola. És cert que un infant ha de tenir unes responsabilitats, però solament les que li pertoca.

Pel que fa l’entorn, Tonucci creu que és bo deixar un espai per al nen/a, on pugui desenvolupar els seus coneixements i les seves curiositats. No és bo controlar l’infant en tot moment ja que sempre es troba sota la supervisió d’un adult.

Un altre aspecte molt important és el joc. Un nen ha de jugar sempre; per l’autor jugar significa evasió, autonomia, risc i invenció. Proposa que els nens es relacionin entre ells de manera contínua encara que no tinguin cap relació escolar o familiar.

Els infants s’han de trobar per poder experimentar junts i evadir-se de tota la resta. Tot i que no ho sembli, d’aquesta manera els infants obtenen uns coneixements i unes aptituds que només es poden adquirir mitjançant el joc.

Aquests aspectes els podem relacionar amb dos dels temes de l’obra de Tonucci:

La ciutat dels infants.

Segons l’autor els nens han d’estar la major part del temps possible al carrer on es podrà relacionar amb la resta de la ciutat o del barri. No és adequat restar a casa hores i hores davant de la televisió esperant que arribi l’hora de sopar per tornar a mirar la pantalla al acabar.

Com que els nens han de passar més temps al carrer, la ciutat ha d’estar adequada i feta per ells. A la ciutat hi circulen una gran quantitat de vehicles a alta velocitat que posa en perill la seguretat dels petits. El nen/a ha de poder jugar i conèixer altres nens/nenes amb qui compartir llargues estones de joc sense estar en perill.

És per això que en algunes ciutats el paper dels Consells d’Infants és tan important, doncs reivindiquen  a l’alcalde com els hi agradaría que fos la ciutat, la seva ciutat.

La llibertat d’un nen.

Molts dels infants estan massa supervisats pels seus pares o altres adults. El control sobre tot el que fa l’infant és excessiu i priva a la nena o al nen de la llibertat que necessita.

Per exemple, s’ha de deixar que el nen/a caigui a l’error i no corregir-lo abans de que el cometi, doncs serà així on descobriran coses noves i permetrà adquirir un coneixement a partir d’una vivència.

Podem relacionar l’obra de Tonucci amb la nostra futura pràctica educativa de la següent manera:

Les propostes de l’autor semblen utòpiques i conseqüentment molt diferents al model educatiu tradicional i actual. Doncs penso que hauríem de tenir en compte molts dels aspectes dels quals parla Tonucci al llibre.

Es evident que actualment la societat ha canviat com també el concepte que teníem d’un infant. Hem de deixar de banda que l’infant “ no és capaç” de realitzar segons quines coses. S’ha de promoure l’autonomia de l’infant i creure en les seves possibilitats. D’aquesta manera formarem a persones capaces de tot el que es proposin.

Nosaltres com a futurs educadors, hem d’utilitzar estratègies d’intervenció amb els infants per que participin de manera lliure i que donin cabuda a l’error, assumir l’error i donar-lis la oportunitat de autocorregir-se a partir de l’experiència.

Proposar activitats manipulatives, d’interrelació amb els companys, activitats globalitzades que tractin diferents aspectes, etc. Ens permetran una bona intervenció amb els petits. D’aquesta manera podran desenvolupar-se positivament gràcies a la nostra intervenció.

A nivell social, i molt ben argumentat a l’apartat “La ciutat dels infants” ens ha de fer reflexionar si l’espai on els nens i nenes viuen estan suficientment adaptats a les seves característiques i necessitats. Doncs s’ha de generar espais segurs, però que respongui a la llibertat de moviment i de joc que els petits necessiten.

Com a educadors i educadores la nostra tasca és evidentment involucrar-nos als programes, projectes i en la nostra intervenció al treball.  Després de cursar el cicle formatiu, som conscients d’allò que ha de millorar, és feina de tota la comunitat educativa la millora de tots els aspectes per voler presentar el millor per als infants.