El piso de abajo de la escuela

"El piso de abajo de la escuela"

Los afectos y las emociones en el día a día de la escuela infantil

El llibre que he escollit és ‘’El piso de abajo de la escuela’’ escrit per M. Carmen Díez, mestra i psicopedagoga, especialista en educació infantil.

Quan al mòdul d’habilitats socials, ens van explicar aquesta activitat, de llegir un llibre relacionat amb l’educació infantil i fer una reflexió al blog, no vaig dubtar i vaig pensar en agafar un llibre de la Mari Carmen Díez, ja que l’any passat a mòdul 2, a didàctica, vaig llegir un llibre d’ ella; i vaig trobar interessant com gràcies a la lectura, ens apropa a temes d’avui dia referents a l’educació, sobre com aprendre, com relacionar-nos, com partir de les necessitats dels infants... entre d’altres continguts; tot això vist des de la seva pràctica professional.

‘’El piso de abajo de la escuela’’ és un recull d’experiències d’aula que transmet una manera de sentir i de crear escola, un conjunt de fets que passen diàriament a l’escola, tant per l’entorn proper com dins de la persona. Un munt d’aprenentatges, esdeveniments, alegries, barreges de sensacions, una forma d’ estar junts i oberts a tot el que pugui venir per gaudir i aprendre de la realitat més propera.

Ens mostra com es van formant noves idees, nous projectes, nous sentiments i esforços... tot això des de les necessitats que mostren els infants; una forma de descobrir i plantejar dubtes a través de la curiositat i la imaginació dels més petits.

Aquest llibre està organitzat i dividit en 3 blocs: el primer s’anomena s’aprèn afectivament, el segon, s’aprèn en amor i bona companyia, i el tercer i l’últim, s’aprèn amb paraules sentides.

En tots tres blocs, ens ensenya diferents projectes que ha realitzat amb els seus alumnes, que comencen a través d’una simple reflexió de grup; uns exemples poden ser: els dinosaures, les serps, les pedres precioses, els pirates, la pintura... Fins i tot, van rebre les visites dels pares i mares dels infants per parlar sobre els seus oficis, a fer alguna demostració de teatre o de jocs o a explicar algun conte, tot vist des de les seves experiències i vivències personals.

Un dels que vaig trobar més curiosos i interessants va ser el del fax, que va sorgir a través d’una pregunta de la M. Carmen sobre el treball dels pares dels infants; a partir d’aquí va néixer un nou interès, en el qual, els infants donaven la seva opinió i formulaven les seves preguntes i els seus comentaris. A partir d’enviar i rebre missatges a través del fax (d’allò que havien treballat), van poder experimentar, i l’autora va apropar els infants a la realitat.

Al principi trobem una introducció escrita per la mateixa autora, que l’ha anomenat així: ‘’L’ ofici del mestre és aprendre’’, on ens explica les seves primeres vivències quan va començar a ser mestre, i a més, ens explica un record, una observació, una trobada amb Tonucci, una curiositat... i com al llarg del temps ha anat canviant la seva forma d’entendre l’educació. Però el més important és aprendre a través de l’escolta d’allò que ens diuen els nens i les nenes durant els moments viscuts cada dia.

Però, què és el pis de sota?

És una expressió per donar nom, de forma simbòlica, al lloc on queden continguts els nostres desitjos, les nostres pors, les nostres creences, els nostres dubtes i els nostres impulsos; un motor que ens empeny fins el saber, que ens dóna seguretat, i també, per a enfrontar la vida, ja que a través d’això, es forma la nostra personalitat. En definitiva, és un lloc on es manté el nostre univers emocional.

Aquest llibre el podem relacionar amb el mòdul d’ habilitats socials amb els continguts referents a les emocions, ja que podem parlar d’educar emocionalment per impulsar el creixement emocional dels infants, afavorint el seu desenvolupament integral com a persones. Hem de tenir presents i saber de l’existència de les nostres pròpies emocions com a educadors, per tal de trobar el nostre benestar emocional, però és important saber interpretar, també, les dels infants. Tal com diu M. Carmen Díez, ‘’Només es tracta d’acceptar que estan allà i atrevir-nos a anar provant a fer-les aflorar i tornar-les conscients i explícites per viure amb elles, amb tota la tranquil·litat  i el sentit comú que cadascú disposi’’.

Educant les emocions des de ben petits, milloren les nostres relacions amb el món que ens envolta.

Com a reflexió final, podem dir que gràcies a aquest llibre, l’autora a través de les seves experiències a l’aula, ens mostra la importància d’ensenyar i educar; però també ens apropa a com és d’ important treballar les emocions dels infants des dels primers anys de vida, ja que a vegades d’això ens oblidem. A més, l’educació emocional ha d’estar present a les aules en tot moment, tenint en compte l’escolta del món afectiu dels nens i les nenes.