Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

domingo, 22 de mayo de 2016

Garabatos, el lenguaje secreto de los niños.


GARABATOS
El lenguaje secreto de los ninos

Autors: Evi Crotti i Alberto Magni 
Editorial: Sirio



La lectura d’aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre les diferents evidències en els infants i m’ha mostrat com és d’important l’expressió no verbal i el que poden manifestar els infants. El llibre ofereix la possibilitat d’aprendre a captar les necessitats no expressades verbalment dels infants, el clar missatge del qual queda reflectit al paper a través dels dibuixos, els colors i els gargots. El llibre també presenta varis exemples de dibuixos i gargots realitzats per infants en etapa preescolar i escolar així com les seves interpretacions.

Les meves conclusions, mitjançant la lectura d’aquest llibre són que tot dibuix és l’expressió de la persona que el realitza, com en el seu conjunt els seus traços componen una història on reflecteixen els seus desitjos, les seves emocions, les seves pors, les etapes del seu desenvolupament i el ritme biològic i psicològic de l’infant. Per tant podem dir que no és per casualitat que els psicòlegs i els neuropsiquiatres utilitzen el dibuix com un instrument important a l’hora d’analitzar els problemes dels infants.

Els gargots són l’inici de la aventura cap a la construcció del llenguatge escrit que ens portarà a la comunicació. L’adult ha de ha de descobrir-los a la fi de orientar degudament a l’infant i a ajudar-lo a reforçar les seves emocions i sentiments relacionats amb el seu benestar i la seva relació amb les persones i coses.

El fet de realitzar gargots a un full possibilita la comunicació entre l’infant i l’adult, aquest llenguatge no verbal suposa a l’infant expressar tot el seu univers interior transmetent amb tota intensitat les seves emocions.

Dibuixant, l’infant transmet una gran quantitat de missatges que és important analitzar per interpretar-los degudament. Aquesta funció pot ser tant per part dels educadors com dels pares. S’ha de tenir en compte: la manera de sostenir el llapis, quant espai omple del full, el punt on comença el dibuix, el traç, la pressió i la forma. Per exemple quan l’infant omple tota la fulla amb un traç corbat ens està mostrant un temperament extravertit. Un altre exemple seria quan un traç està molt marcat ens revela un infant amb molta energia vital i la sensació de seguretat. Per tant es pot dir que els sentiments tenen una representació gràfica important.

Gràcies a l’anàlisi dels dibuixos dels infants podem comprendre el que aquest vol dir de la seva família, el seu creixement, i sobretot la manera de relacionar-se amb el món. Si parlem dels colors que utilitza al dibuix podem dir que són un índex de maduresa i ens permeten interpretar el dibuix de una manera encara més precisa, sobretot, en el relacionat amb l’àmbit emocional i afectiu de l’infant.

Si ho relacionem amb la teoria treballada a classe, cal dir la importància que té que l’adult sigui conscient de l’estat de l’infant en tot moment per garantir el seu benestar. En aquest estat de l’infant influeixen tant aspectes físics com menjar, dormir... i psicològics com sentir-se estimat, valorat, estimulat...

L’adult ha de saber que els infants no sempre verbalitzen els problemes que tenen, per això cal disposar d’eines com el dibuix per identificar aquests problemes o necessitats per pal·liar-les. Per tant ha de donar importància a la comunicació no verbal dels infants. Cal tenir presents els sentiments i les emocions per a què l’infant l’ajudi a desenvolupar-se de manera integral perquè posteriorment formarà la seva personalitat vers les experiències viscudes i les relacions establertes amb l’entorn.

Cal dir que la etapa més important dels infants és la del 0 a 6 anys on adquireixen coneixements, experiències i valors, i seran moments que quedaran impregnats en la memòria d’aquest infant influenciant el posterior caràcter.

Per tant l’expressió de les pròpies emocions i els sentiments, l’adult com a bon acompanyament en el seu procés, l’estima, la valoració, l’estimulació, el respecte, la llibertat... Fa que l’infant, com a subjecte de tots aquest drets, sigui el protagonista del seu aprenentatge i gaudeixi del estat de benestar que li correspon i creixi satisfactòriament en tots els sentits possibles.

No hay comentarios: