"La oreja verde de la escuela"

“La oreja verde de la escuela”

“Trabajo por projectos y vida cotidiana en la escuela infantil”

 En primer lloc m’agradaria comentar l’elecció del llibre. El curs passat la tutora Lourdes ens va fer escollir per grups uns quants llibres que després comentaríem a l’aula i respondríem unes preguntes, jo, personalment, em vaig quedar amb les ganes de llegir-me aquest, que estava a la llista dels possibles candidats, però malgrat que vaig agafar un altre, vaig rumiar i no vaig descartar llegir-ho en un futur.

La veritat és que estic satisfeta amb la compra que vaig fer, “La oreja verde de la escuela” és un llibre on et detalla com viuen els infants a l’escola bressol, què pensen ells i quins projectes realitzen a l’escola. Podem aprofitar un munt d’informació de com poder treballar a l’escola amb aquest llibre, ja que molts ho podríem tenir en compte a l’hora de pensar activitats pels més menuts.

Carmen Díez Navarro ens enriqueix a les pàgines d’aquest llibre explicant-nos la seva experiència i la forma de treballar que té, protagonitzada per projectes en els quals l’infant és l’agent principal i qui rep l’aprenentatge segur, conjuntament amb nosaltres.

A més, uns dels aspectes que més m’ha agradat del llibre, és la manera com l’autora ens apropa al pensament de l’infant, a la fantasia i la imaginació, i sobretot al punt de vista que tenen i les seves més preciades inquietuds.

L’experiència en la intervenció educativa de Carmen Díaz és mostrada amb afectivitat i emoció, i amb un punt de fer reflexionar als lectors i de conscienciar-los a arribar a la millor pedagogia, la de la felicitat.

Els infants tenen un punt de vista gegant del món, atent, lliure, obert i inimaginable, i per això necessiten una escola on es respiri canvi, harmonia, seguretat i llibertat, a més del desig per crear amb imaginació coses noves, i d’enriquir als alumnes amb experiències innovadores i vitals.

Relaciono el llibre amb el mòdul, ja que tant en el llibre com en el mòdul he après a reflexionar, i a més he adoptat pautes d’actuació, pautes d’actuació saludables, on l’únic límit és un mateix. He après a crear una eina de canvi, a que sóc i som una eina de canvi. Els infants necessiten uns punts de vista nous, unes actituds positives amb les quals puguin aprendre, i aprendre de cada pas que es dóna, deixant preguntar i reflexionar diverses solucions possibles.

Aquests dos aspectes com són el llibre llegit i el mòdul també m’han ensenyat a tenir una altra visió d’educadora; que és una persona que crea dubtes, que incita a aprendre, que respecta i accepta la diversitat, que està oberta a nous coneixements i sobretot que enriqueix el grup amb propostes innovadores i estímuls nous.

També he après dels diferents projectes relatats per Carme Díaz, a que s’aprèn de la interacció amb el medi, i que el medi ha de ser interessant, que l’ambient proper ens ha de crear i ens crea curiositat, que l’aprenentatge ha de ser i és natural i desitjós, i per qui més que per un infant, que el que vol és descobrir, investigar i passar-ho bé amb allò que li crida l’atenció.

Els projectes es creen, com ja he comentat, de l’interès, de la vida quotidiana, l’autonomia, el desig...

El meu futur professional es veurà enriquit pel fet de deixar fer i crear, el llibre m’ha motivat i malgrat que ja m’agradaven els projectes els he aprofundit, i sobretot tingut en compte els interessos dels infants, i  allò que els motiva de forma original, lúdica, flexible i alternativa.

Podem posar un exemple del llibre. Un dia el Martí va portar un dinosaure a l’escola, era una joguina, però una joguina que era un diplodocus, un diplodocus que va interessar als infants, ja que no era molt conegut, aquest fet quotidià va crear dubtes, preguntes sense respondre, què es pot fer? Un projecte de diplodocus. Com? Buscant i fent recerca d’informació, preguntant a més persones, cercant respostes, i sobretot: treballant allò que ens interessa d’una forma original i de la que podem treure profit i aprendre.

Una de les frases amb les quals em quedo del llibre és:

“Si se les deja actuar sobre la realidad, y se apoyan estas actuaciones habitualmente, los niños aprenden a ser inventivos, independientes, ingeniosos, estar satisfechos de sí mismos y sentir-se moralmente autónomos...”