Aprenseñar, David Durán

Tant l'aprenentatge com l'ensenyament són pràctiques que realitzem al llarg de les nostres vides des que naixem, en la família, a l'escola, als centres d'ocis, fent esport... i amb l'experiència que anem adquirint amb el temps, cada pas és una lliçó apresa.

Aprendre per ensenyar és una cosa que m'implica directament en la meva formació per ser una futura educadora, estic aprenent per posteriorment ensenyar a uns altres.

No obstant això aprendre ensenyant és una forma d'aprenentatge innovadora i segons diversos estudis també bastant efectiva. Aquest mètode fa que, pel fet d'haver d'explicar a uns altres, ens preparem, comprenem i recordem allò que volem transmetre per tal que el receptor ho entengui amb claredat. Per tant hem de treballar per dominar el tema i també poder aclarir qualsevol dubte que ens plantegin, en aquest moment estem aprenent per ensenyar.

El llibre “Aprenseñar” de David Durán, psicòleg i professor expert en l'aprenentatge, m'ha semblat molt interessant i instructiu, proposa un nou projecte en el camp de l'ensenyament, aprendre ensenyant. Es tracta d'un llibre de vuit capítols, amb molts recursos per treballar en equip, amb casos i situacions que es poden donar en qualsevol aula i que demostren que l'ajuda recíproca entre alumnes, l'anomenada interacció, és instructiva, sempre que estigui guiat per un professor. Aquesta lectura planteja potenciar el treball en grup creant un ambient favorable, que hem d'aprendre no només dels professionals sinó de tot el món general. També suggereix que els docents reflexionin per millorar o introduir noves pràctiques d'ensenyament, i tracta de trencar amb el rol tradicional en el qual el professor ensenya i l'alumnat aprèn. 

L'autor ens mostra en el seu llibre que els alumnes a més d'aprendre del professor també poden aprendre ajudant-se entre ells, per exemple un alumne ha d'ensenyar a un altre el que està aprenent com si fos el professor, i això l'obligarà a esforçar-se al màxim en preparar-se el tema per tal que el seu company ho entengui. Durant aquest procés sorgiran dubtes que l'alumne haurà d'aclarir buscant respostes o solucions, per tant està aprenent mentre ensenya. Entre d'altres, algunes pràctiques d'interacció que es proposen són a través de realitzar-se preguntes i contestar-les, avaluar-se ells mateixos, etc.

Considero que és una pràctica positiva per tots els alumnes i també per ajudar a aquells amb més dificultat en l'aprenentatge, de fet és molt habitual que alumnes de cursos superiors s'ofereixin per donar classes particulars a d'altres més petits. Tots tenim alguna experiència d'haver après alguna cosa ensenyant-la, en el meu cas particular puc confirmar que aquesta pràctica és molt eficaç, en el meu intent d'ajudar a la meva germana petita que actualment cursa l'ESO i té dificultats en les matèries de matemàtiques i física i química, a pesar que també per mi van ser assignatures complicades, em preocupo en preparar-me els temes, buscar solucions a través de tutorials d'internet, preguntar a gent que entén, etc. per poder ajudar-la i que ho entengui el millor possible.

Un altre punt a tenir en compte és que no tots els alumnes tenen la mateixa manera d'aprendre, a uns els pot anar millor un mètode visual, a uns altres d'auditius o uns verbals…, per aquest motiu els professors haurien d'incloure en la nova metodologia diverses activitats que abastessin qualsevol d'aquests estils d'aprenentatge i que impulsés la participació dels alumnes.

Actualment encara a les escoles s'aplica una forma d'ensenyament bastant tradicional, sotmesa a exàmens d'avaluació que determinen els resultats acadèmics dels alumnes, en ocasions amb quantitats desorbitades de deures per a casa després d'una jornada en el col·legi, que no els deixa temps per realitzar activitats extraescolars, i que en molts casos els ocasiona uns nivells d'estrès importants.

Crec que en la societat en la qual vivim en què la formació de les persones és bàsica i primordial, és necessari transformar l'escola amb un canvi en el sistema educatiu actual, amb noves iniciatives i propostes més innovadores que estan a l'abast de mestres i educadors, en el qual els alumnes s'impliquin i en el seu dia a dia tinguin una major participació.

 Potser, en trobar-me encara en procés de formació, no puc valorar aquest llibre com ho faria un educador o professor en actiu, que ja ha adquirit experiència en l'ensenyament i pot realment apreciar el projecte que proposa aquest estudi. De fet un dels capítols està dirigit especialment a ells, oferint recursos per "aprenseñar" i amb el propòsit que considerin la possibilitat d'introduir canvis en els sistemes d'ensenyament i els resultats que es podrien obtenir.

 

Per finalitzar, des del meu punt de vista l'educació és la base del futur de la nostra societat i els protagonistes són els docents, que han de posar en pràctica mètodes d'ensenyament i aprenentatge eficaços, que motivin als alumnes. El més important és educar perquè es formin amb una bona base i per què a més de ser bons ciutadans siguin millors persones.