“Responder a las preguntes de un niño precisa de un conocimiento, a menudo
instintivo, del funcionamiento de la imaginación infantil”
Edwige Antier
Edwige Antier
En aquest llibre se'ns mostra un tema molt
important per a treballar amb infants: Com respondre a algunes preguntes
difícils d'entendre per a la ment d'un infant.
Comencem amb una reflexió sobre la dificultat de respondre preguntes relacionades amb la sexualitat. Aquests dubtes solen aparèixer en l'infant en el moment que viu prop seu un naixement o un embaràs.
Els infants de vegades suposen que un nadó sorgeix de la mare i que només ella és la responsable de la seva existència i encara que se'ls hi expliqui que el pare té una funció igual d'important que la mare no assoleixen aquesta idea fins molt més endavant.
Un dels exemples més bonics que vaig trobar llegint aquest llibre va ser una resposta d'una mare al seu fill quan aquest li pregunta "¿Como era cuando no existía?". És difícil donar una resposta d'aquest tipus però molt més si ho fem enfrontant-nos a la ment d'un infant. La pediatra i psicoterapeuta Edwige Antier fa una reflexió sobre com mostrar a l'infant que abans de néixer, ella ja somiava a tenir un fill i quan va trobar al seu pare van decidir crear una vida que portés aquell somni que els dos desitjaven. Per tant, fa entendre a l'infant que ell ja existia abans de néixer com un somni dels seus progenitors. És una manera d'explicar realment d'allà on ve perquè la seva ment ho pugui assolir.
Altres situacions on poden sorgir diferents dubtes i reflexions és en el moment que l'infant comença l'escola.
El llibre ens parla d'un exemple on una nena comenta a la seva mare en tornar de l'escola: "No me gusta la señorita".
Aquesta expressió s'ha de tenir en compte en el nostre món professional, en el moment que un infant expressa aquests sentiments alguna cosa no funciona. Una educadora que és amable, empàtica i engrescadora mai rebria una crítica com aquesta. Els infants saben molt bé quines persones els hi tracten com persones i quines els hi tracten com éssers inferiors. De vegades assolim que els infants no volen anar a l'escola perquè és el més normal, però si un infant no vol anar a l'escola, hauríem de definir les causes i prendre consciència d'allò que encara ha de canviar.
Uns dels temes que podem trobar en una escola infantil és el fet que convisquin a l'aula infants de diferents nacionalitats. Segons Edwige en aquesta edat de parvulari no existeix el racisme, els infants troben totalment normal que n'hi hagi infants de diferents colors de la mateixa manera que n'hi ha infants amb el cabell llis i uns altres amb el cabell enrinxolat. De vegades fins i tot consideren que amb el temps ells també poden canviar de color i ser com un company de nacionalitat diferent com ens mostra la Edwige en una frase d'una nena de quatre anys: "Cuando sea negra como ella...". Feia referencia a una companya de classe amb la pell fosca, ja que considera que igual que les dues són iguals excepte en el color, amb el temps poden tenir el mateix color de pell.
La mort, aquest és un tema que s'ha d'intentar tractar amb els més petits, ja que encara que no ho sembli sempre els hi angoixa. L'Edwige ens mostra una frase d'una nena de sis anys que comenta a la seva mare: "Mamá, te quiero tanto, tanto, tanto, tanto, que cuando te mueras, haré que te disequen". Aquesta frase ens mostra la por dels infants de perdre a les persones que més estimen perquè es van adonant que la mort és un procés irreversible. Però, per a ells una persona segueix amb tu encara que no estigui viva. Aquesta és una reflexió molt maca sobre com continuem vius en el cor de les persones encara que ja no estem aquí.
En conclusió "Sabias palabras de niños" és un llibre que aporta molt a una futura educadora, ja que al llarg de la nostra vida professional i no professional ens podem trobar amb preguntes que hem de saber afrontar per tal de no ferir la sensibilitat dels infants però mai faltant a la veritat.
Comencem amb una reflexió sobre la dificultat de respondre preguntes relacionades amb la sexualitat. Aquests dubtes solen aparèixer en l'infant en el moment que viu prop seu un naixement o un embaràs.
Els infants de vegades suposen que un nadó sorgeix de la mare i que només ella és la responsable de la seva existència i encara que se'ls hi expliqui que el pare té una funció igual d'important que la mare no assoleixen aquesta idea fins molt més endavant.
Un dels exemples més bonics que vaig trobar llegint aquest llibre va ser una resposta d'una mare al seu fill quan aquest li pregunta "¿Como era cuando no existía?". És difícil donar una resposta d'aquest tipus però molt més si ho fem enfrontant-nos a la ment d'un infant. La pediatra i psicoterapeuta Edwige Antier fa una reflexió sobre com mostrar a l'infant que abans de néixer, ella ja somiava a tenir un fill i quan va trobar al seu pare van decidir crear una vida que portés aquell somni que els dos desitjaven. Per tant, fa entendre a l'infant que ell ja existia abans de néixer com un somni dels seus progenitors. És una manera d'explicar realment d'allà on ve perquè la seva ment ho pugui assolir.
Altres situacions on poden sorgir diferents dubtes i reflexions és en el moment que l'infant comença l'escola.
El llibre ens parla d'un exemple on una nena comenta a la seva mare en tornar de l'escola: "No me gusta la señorita".
Aquesta expressió s'ha de tenir en compte en el nostre món professional, en el moment que un infant expressa aquests sentiments alguna cosa no funciona. Una educadora que és amable, empàtica i engrescadora mai rebria una crítica com aquesta. Els infants saben molt bé quines persones els hi tracten com persones i quines els hi tracten com éssers inferiors. De vegades assolim que els infants no volen anar a l'escola perquè és el més normal, però si un infant no vol anar a l'escola, hauríem de definir les causes i prendre consciència d'allò que encara ha de canviar.
Uns dels temes que podem trobar en una escola infantil és el fet que convisquin a l'aula infants de diferents nacionalitats. Segons Edwige en aquesta edat de parvulari no existeix el racisme, els infants troben totalment normal que n'hi hagi infants de diferents colors de la mateixa manera que n'hi ha infants amb el cabell llis i uns altres amb el cabell enrinxolat. De vegades fins i tot consideren que amb el temps ells també poden canviar de color i ser com un company de nacionalitat diferent com ens mostra la Edwige en una frase d'una nena de quatre anys: "Cuando sea negra como ella...". Feia referencia a una companya de classe amb la pell fosca, ja que considera que igual que les dues són iguals excepte en el color, amb el temps poden tenir el mateix color de pell.
La mort, aquest és un tema que s'ha d'intentar tractar amb els més petits, ja que encara que no ho sembli sempre els hi angoixa. L'Edwige ens mostra una frase d'una nena de sis anys que comenta a la seva mare: "Mamá, te quiero tanto, tanto, tanto, tanto, que cuando te mueras, haré que te disequen". Aquesta frase ens mostra la por dels infants de perdre a les persones que més estimen perquè es van adonant que la mort és un procés irreversible. Però, per a ells una persona segueix amb tu encara que no estigui viva. Aquesta és una reflexió molt maca sobre com continuem vius en el cor de les persones encara que ja no estem aquí.
En conclusió "Sabias palabras de niños" és un llibre que aporta molt a una futura educadora, ja que al llarg de la nostra vida professional i no professional ens podem trobar amb preguntes que hem de saber afrontar per tal de no ferir la sensibilitat dels infants però mai faltant a la veritat.
Edwige Antier
No hay comentarios:
Publicar un comentario