“En los diversos espacios educativos, y más concretamente en las escuelas,
hay mucha más “cabeza” que “corazón”, mucha más “mente” que “cuerpo”, mucha más
“ciencia” que “arte”, mucho más “trabajo” que “vida”, muchos más “ejercicios”
que “experiencias”… mucha más pesadumbre y aburrimiento que alegría y
entusiasmo.”
José María
Toro
«Co-razon és reivindicar per l’educació, un cor que no està renyit amb la raó sinó que la conté i transcendeix. No és un llibre de recursos, ni molt menys, un receptari d'activitats... perquè, no ho oblidis, benvolgut educador o educadora, el recurs per excel·lència ets tu. Obre a l'atzar qualsevol de les pàgines del llibre. Llegeix el primer que et trobis. Solament si sents que alguna cosa ressona, vibra, batega en el teu cor al llegir-ho... podràs reconèixer que aquest és un llibre per a tu.»
Vaig escollir "Educar con co-razon" perquè moltes persones
m'havien parlat molt sobre aquest autor. Jose Maria Toro és mestre
d'ensenyament primari i especialista en creativitat, tècniques d'estudi i en
diferents àmbits de la Expressió i la Comunicació (Escola de Expressió de
Barcelona). Ha publicat gran varietat de articles vinculats amb la educació i
el desenvolupament personal. És autor també dels llibres: El pulso del cotidiano (1993), La hondura de lo simple es
infinita (1996) y La vida maestra (Desclee De Brouwer, 2001). I ha sigut el
moment perfecte per començar a llegir algun dels seus llibres. Vaig triar
"Educar con co-razon" perquè el títol em va cridar l'atenció. A que
es refereix l'autor amb educar con co-razon? Que voldrà dir? Que explicarà
aquest? Com treballarà aquest tipus de pedagogia? Aquestes van ser unes qüestions
que em vaig preguntar només llegir el títol. I llegint el pròleg em va faltar poc per decidir-me. Actualment centra la seva
labor en la investigació i divulgació del Sistema Conscient per la Técnica del
Moviment així com aspectes tals com el desenvolupament d'actituds
creatives en el quefer de la vida quotidiana. Podreu cercar més informació en
el seu blog:
Abans de començar a llegir el llibre vaig estar-me documentant a partir d'entrevistes i conferencies sobre ell, per entendre la seva trajectòria
i entendre la seva visió. En una de les entrevistes que vaig llegir li van
preguntar:
“Esto que usted denomina la
“pedagogía del co-razón”. ¿Cómo se plasma esto en las aulas?
Esta “pedagogía del co-razón”
sugiere un abordaje del cuerpo, de las emociones, las actitudes y los valores,
no cuando “toca, según el orden que plantea el libro de texto o programa de
turno, sino cuando el grupo es “tocado” por ellos o por su ausencia, cuando
irrumpen en el escenario relacional del grupo. “Educar con Co-razón” sugiere
poner en acción las emociones, las actitudes y los valores, en contextos
problemáticos, en situaciones vivenciales (acontecimientos) que se caracterizan
por su autenticidad y realismo (tal y como se suscitan y aparecen en la vida
real) y por su relevancia (al estar vinculadas a las experiencias vitales y
relacionales del sujeto en la convivencia). El co-razón nos propone pasar a
“contextos sin textos”, más situacionales o vivenciales. “Educar con Co-razón”
puede ser un buen antídoto frente a la rutina, frente al mecanicismo y el
automatismo pasivo, sin relieve. El
seguidismo, fiel, incondicional y absoluto a los libros de texto o a programas
prefabricados, hacen que el maestro oriente el viaje de cada día a través de
mapas sin riesgo, siguiendo itinerarios sin aventura y planteando vivencias sin
conciencia.”
Després d'haver recorregut
entre el seu blog, les seves conferencies i el seu llibre, he pogut absorbir
les idees i ensenyaments que transmet Jose Maria, tant per la meva vida professional
com la personal. M’he adonat d'una
sèrie d'aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de començar a prendre
l'educació, aspectes com aprendre dels conflictes o tractar les coses amb
dolçor. Són els petits detalls que a molts se'ls escapen en el dia a dia, però
si fem una breu reflexió sobre això i, si millor encara, provem de posar-ho en
pràctica, podem arribar a adonar-nos que la vida és, en gran part, tenir petits
detalls que la facin significativa. Que cada dia sigui especial perquè hi ha
una mirada, una abraçada, alguna cosa que faci sentir-nos i sentir-se millor.
En el llibre,parla molt dels mini detalls.
“Los minidetalles. Una pedagogía
desde lo ordinario, pequeño, sencillo y simple. La mayor parte de la vida escolar
se desarrolla, se despliega en gestos y acciones sencillas, cotidianas:
reencontrarse, saludar, conversar, escribir, puede vivirse cargado de sentido y
significado.
En la clase todo es relevante, todo
es importante porque cualquier momento es el mejor momento; una posibilidad de
ser, crecer, aprender, vivir, convivir, una invitación para encontrar y
encontrar-se. Todo incluso los minidetalles que pueden pasar muchas veces
desapercibidos aparecen cargados con una gran significación”
Sembla que avui dia, el
sistema educatiu, valora més les notes, els treballs,etc. oblidant que la millor educació creix des del mateix cor, des de la pròpia
expressió de la tendresa, des de l'afecte. Aquests són els petits, i
grans, objectius que intenta marcar aquest llibre, una font de coneixement
útil per qualsevol ciutadà, responsable de l'educació del infant. Abans que un bon metge o
una bona advocada, l'escola hauria de formar a un bon ésser humà. I no obstant
això, oblidem l'important, la societat en general no sembla tenir en compte les prioritats de formar bones
persones amb capacitat per ser felices.
Jose Maria Toro promou aquest canvi a partir de l’escola, fomenta una manera de treball, una manera de ser
i d'estar. Una proposta d’apropament
al infant des de l'amor i l'energia, i aquesta l’anomenaà EROPEDAGOGÍA
“La
principal font d'inspiració pedagògica es troba dins de nosaltres mateixos… i
al nostre voltant. Qualsevol
proposta adequada en unes mans inadequades actua inadequadament”
En el llibre Jose Maria Toro parla de que l’infant té les seves raons, la
seva manera d'entendre les coses i, sobretot, causes i motius que expliquen les
seves conductes i comportaments. L'educador, té més elements, més experiències
vitals i més elements de judici. Per això està cridat a comprendre que el nen
no li comprengui i a facilitar-li al
màxim les possibilitats de comprensió i enteniment. I per això es important que
l’educador compti amb unes habilitats socials, per poder tenir competències, i
poder treballar l’educació emocional, que ens ajudarà a desenvolupar l’autorealització.
“Co-razón” es mucho más que un
simple juego de palabra. Conscientemente he querido descomponer la palabra para
resaltar, para poner al descubierto algo que por obvio nos pasa desapercibido:
el corazón no está reñido con la razón, sino que la contiene y trasciende. Por
otra parte, al descomponerla no estoy sino recomponiendo, en una síntesis
integradora y armonizadora, en una integración holística y totalizadora, los
fragmentos generados por la disociación, oposición y antagonismo entre las
diversas y múltiples facetas o dimensiones del ser humano.”
En conclusió, “Educar con Co-razón”, és una proposta d'integració
“ment-cos”, “cognitiu-afectiu”, “individual-social”, “personal-grupal”, “paraula-gest vital” en les experiències senzilles, espontànies i quotidianes
que conformen la trobada humana que caracteritza tot acte pedagògic.
''...un maestro tiene que tener la
capacidad de conectar desde su corazón con el corazón de lo que en ese momento
está sucediendo en el aula''
Pàgines web d’interès:
No hay comentarios:
Publicar un comentario