La coeducació “Una oportunitat per descobrir-nos ”

Un llibre escrit per Maria Roses de Cortada, un llibre que vol ajudar als educadors a entendre que el procés cap a la igualtat d`oportunitats entre homes i dones és un camí molt llarg i ple de múltiples cares com son la família, el treball, les relacions socials etc.. però que amb la suma d’esforços per part de tothom es pot construir una nova societat.

Per entendre de que parla Maria Roses de Cortada començarem per comprendre que vol dir coeducació ?.

Vol dir un plantejament actiu del reconeixement i de la valoració de la igualtat de possibilitats i de l’aportació de les diferències, no només de gènere, sinó també de coneixement de sensibilitats de capacitats d’expressió....  vol dir un model educatiu que pretén transformar realment la societat mitjançant el desenvolupament integral de l’home i la dona com a persona i no com a individu d’un gènere determinat.

Així doncs encara que les coses han anat canviant, es pot veure com la societat transmet als nois i les noies uns rols notablement marcats i diferents.

Per tant on afirma aquesta professional que és pot incidir i perquè?

Es vol incidir en l’àmbit de l’educació d`infants i joves, per tal de transmetre valors i actituds que semblen del tot lògics i necessaris ja que les influencies socials sobre cada un dels sexes, segueixen sent molt fortes. Hi ha molt elements que repercuteixen en l’educació dels nois i les noies, un seguit d’influències que per les seves característiques capten de manera especial l’atenció dels infants ja siguin els mitjans de comunicació o l’entorn informal i moltes més. 

Doncs partint d’aquí suggereix una sèrie de propostes de treball com son:

L’educació com eina de transformació: Els infants s’han de desenvolupar com a persones i no com a gèneres, han de ser lliures per trobar-se a ells mateixos, per descobrir els seus sentiments, els seus pensaments etc.. doncs és mitjançant l’educació que  es poden transmetre uns nous rols i noves relacions a les persones que estan creixent i s’estan formant.

El rol del cap o educador: L’educador representa un referent en el desenvolupament dels infants, per tant ha de treballar amb la màxima coherència amb els valors que es vulguin transmetre ja que el principal objectiu de la coeducació es formar persones potenciant les seves aptituds i creant actituds socials indistintament dels nois i les noies.

Les tasques i els hàbits: S’han de programar tasques amb una atenció especial, ja que no es tracta només de barrejar nens i nenes, sinó que tots plegats tinguin l’experiència de compartir tasques quotidianes.  

Els rols als jocs, contes i cançons: Es pot aprofitar totes aquestes activitats per plantejar-les d’una forma atractiva, noves situacions on els personatges juguen rols diferents al tòpics sexistes.

Llenguatge sexista: S’ha de considerar el llenguatge amb què es parla, ja que aquest es el principal mitjà a través del qual es comuniquen les persones. Per tant, és necessari que quan dialoguem amb els infants es faci d’una manera no sexista i s’utilitzen el màxim de paraules no discriminatòries.

La formació dels caps: Cal que la coeducació es vegi reflectida en la formació dels responsables, per tant cal tenir cura amb el que es transmet mitjançant l’actitud dels educadors i de la documentació del centre.

Així doncs fent un resum i per concloure, Marta Rosàs Cortada remarca que per una banda l’educació dels infants i joves s’ha d’enfocar cap a un treball que actuï de contrapès enfront de totes les situacions de desigualtat per raons de gènere.

Com a conclusió ......

Per arribar a un veritable model educatiu de transformació social com és la coeducació, els educadors han de tenir en compte, la comunicació, el llenguatge verbal i no verbal, la actitud que prenen en cada situació que es presenta, com organitzen les activitats, els espais, quina és la intervenció amb les famílies pel que fa a la forma en que és comuniquen, jutgen o tenen prejudicis, posen etiquetes o critiquen, transmeten confiança i seguretat, comprenen, entenen i es posen en el lloc de la resta, senten empatia, no discriminen a cap família sigui quina sigui la seva forma de fer o la seva composició, accepten que com a persones s’equivoquen, son autocrítics amb els seu propi treball per tal de millorar-ho i treballen en equip i en xarxa per tal de trobar i oferir als infants i a les seves famílies un entorn agradable, lliure de critiques, llocs o se sentin acceptades i segures.

Finalment, és un llibre que de cara a la meva pràctica professional ho tindré en compte ja que si volem canviar el món, hem d’entendre la coeducació com una eina, per tal de que les persones puguin viure i gaudir d’un context social que no discrimina per raons de sexe.  A més a més hem de tenir en compte  les necessitats i les possibilitats de l’ambient on s’educa per tal de triar la millor estratègia a l’hora de potenciar el desenvolupament dels infants. Tanmateix m’ha fet pensar que al ser un model que els  infants sempre miren i amb el qual comparteixen vivències contínuament, si volem treballar sense fer cap discriminació, hem d’impulsar models que evitin la discriminació i això va des de com preparem un espai fins a quina es la nostra actitud davant dels infants i davant de les famílies, la forma en que ens comuniquem tant verbal com corporalment, com preparem propostes d’activitats etc.. és i serà sempre important treballar i fer les coses amb coherència per tal d’oferir als infants les millors oportunitats per contribuir al seu desenvolupament integral i harmoniós.

Un llibre que em va agradar molt  i que aconsello llegir-ho.

Un llibre de Marta Rosàs i Cortada.