La majoria dels infants de menys de deu anys han
viscut connectats a les tecnologies, estan creixent també en un món que s’enfronta
a desafiaments socials i ecològics sense precedents que sense dubte s’hauria de
començar a intervenir. Quines eines podem procurar avui dia als infants per
ajudar-los en aquest camí? Descobrim tres conjunts de destreses per navegar per
un món accelerat de distraccions creixents i de compromís personal en perill.
Així doncs, partirem d’habilitats mitjançant un triple enfocament: el personal
(centrant-nos en nosaltres mateixos), el de l’altre (sintonització amb altres
persones, comprendre la realitat dels demés i de relacionar-nos amb ells des de
la seva perspectiva) i l’exterior (la comprensió del món en el seu sentit més
ampli). Daniel Goleman parlarà de les raons per educar als infants a cultivar els
enfocaments personals i de l’altre. Peter M. Senge, analitzarà la comprensió sistèmica,
analitzant la dinàmica de quan faig això,
la conseqüència d’aquesta i la manera d’utilitzar aquestes percepcions per
millorar el sistema.
Es tracta d’una educació que no només prepara
millorar als infants de cara al futur, sinó que pot començar a fer-se realitat
ara mateix.
Tot parteix d’un problema; Roger Weissberg, un
psicòleg, havia fet cas a l’alcalde d’una ciutat on aquest estava preocupat
perquè era una zona molt pobre on moltes nenes eren filles de mares solteres
adolescents que a la vegada, acabaven sent mares solteres que vivien de la beneficència
i que els seus models locals d’èxit eren traficants de droga. Llavors, l’alcalde
es plantejà la idea de com ajudar-los i Weissberg va crear el Pla d’Estudis de
Desenvolupament Social, denominat com SEL (Aprenentatge Social i Emocional).
Les capacitats essencials que s’ensenyen en aquest pla són la consciència de un
mateix, la autogestió, l’habilitat social i presa de bones decisions.
Nombrar emocions amb precisió ajuda als infants a
tenir més clar el que passa, un fet essencial per a prendre decisions lúcides i
gestionar les seves emocions al llarg de la vida. Parlem d’una motivació
intrínseca, en el cas de que un infant, el que realment vol aprendre i per què.
Els circuits de la empatia i la gestió interna d’un mateixes desenvolupen i
creixen al llarg de la infància i l’adolescència, i es poden cultivar per a que
prosperin de la millor manera. L’ideal seria ajudar als infants a exercitar els
circuits adequats en el moments adequat i per la raó adequada.
El llibre ens parla d’un entrenament de l’atenció en
el SEL que tracta d’una sessió diària que realitzen a un aula de segon curs on rep
el nom de “col·legues de respiració” i tracta de que cada nen i nena ha d’anar al
seu racó, agafen el seu peluix preferit, es tomben al terra i el col·loquen sobre
la seva panxa. Llavors miren el peluix pujar al respirar, mentre conten 1, 2,
3, 4, i després al deixar anar l’aire tornen a contar. Aquesta simple sessió de
concentració exercita els circuits de l’atenció d’un amanera adequada per al
segon curs i els efectes els hi dura tot el dia: estan tranquils i concentrats.
Algunes escoles ja estan ensenyant als infants a ser “conscients”, una
consciència observadora que crea en la ment una plataforma des de la qual un infant
pot mesurar els seus sentiments, pensaments i impulsos abans d’actuar en funció
d’ells.
En la fortalesa del control cognitiu de l’infant hi
ha una avantatja inesperada: el cervell utilitza els mateixos circuits per
centrar-se en un objectiu que per a controlar les emocions destructives.
Una de les coses que m’ha sobtat molt és quan l’autor
parla de la sèrie “Barrio Sésamo”, el
qual va visitar els estudis de la producció i va veure que els guionistes estaven
reunits amb científics cognitius, és a dir, resulta que cada segment de Barrio Sésamo es basa en la ciència del
desenvolupament infantil envolta en entreteniment.
En un altre punt del llibre parla de l’aprenentatge
social i emocional que complementa la part acadèmica: tot conjunt construeix l’educació
integral de l’infant. Els circuits socials es desenvolupen al llarg de la
infància, el que ens procura els instruments interns per a la empatia i les
habilitats socials.
Quan es tracta de l’enfocament en “l’altre”, un punt
que encara falta en les escoles és ajudar als nens i nenes a promoure el afecte
i la compassió. No basta en saber com pensen o se senten els demés, sinó que necessitem
preocupar-nos per ells i estar disposats a ajudar. Parlem de tres classes d’empatia:
la cognitiva, la emocional i la preocupació empàtica. Es vol ensenyar als nens
i nenes a tenir en compte les seves penes i esperances comuns, els seus temors
i malestars, la seva amabilitat i la seva necessitat de ser estimats.
Peter Senge parla del treball en projectes per poder
desenvolupar aquesta sèrie de capacitats com son les habilitats humanes.
Per a que aquest projecte (SEL) doni resultat
necessiten un currículum ben elaborat i factible, però també estructures de
suport com una bona formació per ajudar als professors/es a desenvolupar destreses
noves, una bona preparació per portar aquestes destreses a aules exigents, i sòlides
xarxes de professors i professores per a fer-se costat una als altres en el
procés.
Ens centrem en la idea dels pensadors sistèmics, els
quals identifiquen l’impacte de les demores al analitzar les relacions
causa-efecte i localitzen les conseqüències no desitjables. Per un docent,
aquest canvi a una mentalitat sistèmica suposa d’una manera natural, començar a
considerar l’aula com un sistema i al fer-ho, veus que hi ha una sala plena de
professors i professores, no només un de peu sobre la tarima.
Aquí exposo els hàbits del pensador sistèmic per
entendre millor la idea:
- - Reconeix la
importància de les demores qual explora relacions causa-efecte.
- - Localitza les conseqüències
no desitjades
- - Canvia les
perspectives per incrementar el coneixement
- - Verifica
resultats i modifica accions si es precís: aproximació successiva
- - Etc.
Ja finalitzant, dir que quan més entenem el procés
de desenvolupament de la intel·ligència sistèmica, més veiem les estretes connexions
entre comprendre el jo, l’altre i comprendre els sistemes més amplis als que
tots formem part. Es posa un èmfasi natural en les eleccions basades en l’experiència,
en l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge mitjançant l’acció i l’aprenentatge
cooperatiu amb els alumnes profundament implicats en qüestions importants en la
seva vida i assumint la responsabilitat del seu propi aprenentatge.
Dir que la clau d’aquest gran projecte està en
imprimir impuls en els que estan preparats per a canviar i acabar amb una
magnífica i vertadera frase que va dir una nena on hauríem de reflexionar-hi:
“Los niños oímos a menudo que nos decís “Sois el
futuro”. No estamos de acuerdo. No tenemos tanto tiempo. Hemo de empezar a
cambiar ahora. Los niños estamos Preparados, ¿y vosotros?”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario