Educar en el asombro

<< Pasamos el primer año de la vida de un niño enseñándole a caminar y a hablar, y el resto de su vida a guardar silencio y sentarse. Algo no funciona bien.>>

El llibre seleccionat va ser "Educar en el asombro" de Catherine L'Ecuyer. Vaig agafar aquest per recomanació de la meva parella, és mestre d'Educació Primària i tot lo relacionat amb educació li queda molt aprop.

Gràcies aquest podem reflexionar en relació a l'educació, al nostre sistema.A partir de diferents narracions podem veure i reflexionar. Com per exemple:

<< Los niños no son el futuro porque algún día vayan a ser mayores, sino porque la humanidad se va aproximar cada vez más al niño, porque la infancia es la imagen del futuro.>>

A partir d'aquí ja podem veure el model de la nostra educació, educant infants amb la única finalitat d'arribar a ser un adult. Aquest és un dels problemes de la nostra educació, no s'educa pel present, sinó que, s'ensenya matemàtiques asseguts a la cadira amb llapís, paper, calculadora i poc més, en comptes d'utilitzar blocs matemàtics, o diversos materials que fomenten aquestes i cridan l'atenció dels infants a partir del joc i l'experimentació.

Podem observar en un dels textos surt la frase:

<<El niño es un entidad humana que tiene importancia per se; no una mera transición hacia la edad adulta.>>  El títol d'aquest és el "El ciudadano invisible".

En relació a la sobreestimulació, he pogut observar (com durant tot el curs), que això provoca un círcol viciós , ja que substitueix el motor de l'infant i anula la creativitat, la imaginació, etc. L'infant és torna nerviós, ja que necessita entreteniment, en el llibre ho compara amb un fumador ansiós.

He llegit l'exemple de "la abeja Maya"abans els infants és podíen enlluernar escoltant la cançó, i actualment això els aburreix. Però el problema no està en els infants, sinó que, és l'entorn que es troba canviant-los, els somet a estímuls que l'impedeixen gaudir d'una pel·lícula lenta. És a dir, avui en dia són els infants els que s'han d'adaptar al ritme frenétic d'un entorn ple de estímuls. (Televisió, videojocs, activitats extraescolars, etc)

Després d'aquesta lectura he pogut veure i ser conscient de tota la feina que hem de fer, ja que queden moltes coses que millorar, que canviar. 

Durant el curs s'ha donat molta enfasi en l'educació a partir del joc, així que com podem veure, haurem de treballar molt per a que sigui així arreu del mòn.

Ara que ja finalitzem el curs, i serem educadors, crec que aquesta lectura és fantàstica per a qualsevol educador, ja que com bé ens han dit sempre mai hem de deixar de formar-nos. 

Gràcies aquest curs he pogut cambiar totalment la meva idea en relació a l'educació, a la manera de fer-ho. Ara que això s'acaba tenim recursos suficients per dur a terme l'educació que volem.

Per finalitzar aquest comentari, definiria aquest llibre com una revolució educativa, i a l'hora una tornada a lo de sempre, a les coses esencials.

<<La tarea del educador moderno no es podar selvas, sino regar los desiertos.>>

Poso aquesta frase, agafada del llibre, ja que està unida al primer dia del cicle, és una frase semblant a la que em va tocar a l'inici d'aquest curs, i que cada dia entenc més, que m'acompanya i em fa reflexionar, i espero que a tot educador, o futur educador, o millor dit, m'agradaria que fes reflexionar a tothom.

I ara que això s'acaba, saps com educar en un mòn frenétic i hiperexigent?