Cronos va a mi clase: Reflexiones sobre el tiempo en la educación

El llibre parla sobre la importància del temps en l'educació en diversos aspectes. Cada aspecte i punt de vista que tracta es planteja en un dels capítols dels quals es constitueix, que en total són 16 i a més consta d'un pròleg, un manifest de l'escola del Kairós i un recull de poemes al final de tot.

El primer que fa per tal que es pugui entendre del que parlarà durant els seus capítols, és explicar els tres conceptes bàsics en els quals es basen les seves reflexions: Cronos, Kairós i Aión. Defineix Cronos com el temps físic que mesuren els rellotges, el que és comú per a tothom, el dels horaris, els calendaris, etc. Un clar exemple del Cronos, serien els programes pautats als quals estan sotmeses les escoles a través de les programacions anuals. Per un altre costat, defineix el Kairós com el temps de les oportunitats educatives que dóna el mateix transcórrer d'aquest, és a dir, les oportunitats que ofereix temps a través de les particularitats del moment per dur a terme diversos aprenentatges els quals no estan subjectes a la programació pautada per les escoles. Per últim, defineix l' Aión com al temps de la vida humana i l'eternitat i durant el llibre ho relaciona amb els grans valors, l'ètica, la poesia i la intensitat vital. Al llibre, però, es parla principalment del Cronos i el Kairós, que són els que interactuen més a les aules de les escoles.

En alguns capítols del llibre, es diu que el temps a les aules està molt condicionat pel fet d'estar subjecte a una programació anual i que això, influeix als mestres de les escoles fent que no puguin dedicar tot el temps que els agradaria als temes que més interessen als infants, ja que tenen pautat per complet quins continguts s'han de tractar en cada etapa del curs i deixen molt poc marge per a innovar, pel que fa a continguts, respecte al programa que s'aprova al setembre abans de començar el període escolar. En cas que la programació permetés dedicar aquest temps a aquest tema, motivaria molt més als infants per investigar-lo i això els conduiria a fer aprenentatges més significatius. Com a educadora, penso que encara que per llei estiguem obligats a seguir una programació, sempre que sigui possible, s'hauria d'adaptar aquesta als interessos dels infants i donar el temps suficient per permetre que explorin amb tranquil·litat i sense presses els temes que els interessen o desperten en ells una curiositat més gran. El primer que hauria de canviar per permetre això, és el sistema organitzatiu i la programació dels centres, ja que és aquesta la que no permet fer totes les activitats que es voldrien fer amb els infants. Un clar exemple d'això és un fragment del llibre el qual explica l'experiència d'una professora d'institut. Aquesta explica que ella volia anar a veure una exposició que inauguraven al febrer i que resultava molt interessant de visitar amb els seus alumnes, però que finalment no va poder anar a visitar pel fet que al pla que es va aprovar al setembre al seu centre, no estava contemplada una sortida d'aquest tipus. En la meva opinió, ja no és només una conseqüència del fet que els professors creïn una programació que no permeti això, sinó que són esclaus d'aquesta programació, ja que han de fer el que ella diu sense dret a la llibertat per tractar els possibles temes d'interès que puguin anar sorgint al llarg del curs quan en realitat s'hauria de donar més importància a aquests temes que a cap altre.

D'altra banda, el llibre també parla de la importància que els professionals vagin renovant els seus coneixements, ja que tot està en constant moviment i evolució i més si es tracta del món educatiu, el qual es va renovant cada any amb les diverses teories i avenços que es van fent en diversos àmbits. No solament es limita a dir que cal que els professionals renovin els seus coneixements, sinó que també diu que els mètodes educatius s'han d'anar adaptant a la nova actualitat, el món que canvia i el nou temps que arriba. Penso que és molt cert el que diu sobre aquest tema, ja que nosaltres serem persones que a través de la nostra tasca tractarem amb diverses persones durant molts anys i l'actualitat anirà canviant durant aquests, cap any les coses seran igual que l'anterior i per això hem d'aprendre la importància i la influència que té el tems en el qual ens trobem a l'educació, ja que és un element fonamental en aquesta.

Per un altre costat, al llibre també es tracta un tema essencial per a nosaltres com a educadors infantils que serem: el temps de la infància. Com hem anat estudiant durant aquests dos anys de cicle, la infància és una etapa essencial en la vida de qualsevol ésser humà que té el seu propi ritme, o més ben dit ritmes, ja que cada infant és diferent dels altres i té el seu propi. Una part que em va agradar molt del capítol que tracta això, és el fragment que diu que cal que el sistema educatiu i totes les persones que intervenen en ell directament o indirectament, deixin de banda la visió "futurible" de la infància, és a dir, que no valorin als infants solament pel que es podrien arribar a convertir, sinó que els valorin pel que són  al pressent, la persona que són i no en la qual es convertiran. Jo penso el mateix, ja que la infància és una etapa tan rica i meravellosa que és una pena que les persones no l'estiguem valorant com es mereix, ja que les aportacions que els infants poden fer a la nostra vida, els punts de vista únics i especials que tenen respecte al món en el qual vivim, ens poden enriquir molt no solament a nosaltres com a educadors, sinó com a persones en general i habitants del nostre planeta. A continuació, us deixo un fragment del llibre que em va fer reflexionar sobre la visió que els adults tenen de la infància i el poc reconeixement que li donen algunes persones: 

<< Este es el grupo de personas muy interesante>>, le dije al policía que venía a hablar sobre seguridad.

<<Son niños de nueve años>>, me contestó.

<<Eso digo, un grupo de personas muy interesante>>.

Ángel C., tutor de 4º de Primaria

En conclusió, aquest llibre parla de diversos aspectes del temps a l'educació i de com és d'important aprofitar aquests moments que van sorgint amb el transcórrer del temps a les aules, ja que la professió docent i els aprenentatges que els alumnes fan a les aules i reben dels seus mestres i educadors, perdura en el temps, ja que aquests aprenentatges acompanyaran a la persona que és i serà l'alumne durant tota la seva vida i l'ajudarà a formar-se com a persona. Per un altre costat, tot el que he llegit al llibre em fa pensar en la importància que té en la nostra tasca prendre's temps per fer les coses amb calma i dins d'això, reservar un espai específic pel temps i el diàleg. Això és perquè per a un professional de l'educació, és essencial tenir un temps per parlar amb els seus alumnes, tractar-los individualment, parlar amb ells de les inquietuds que aquests puguin tenir, etc. I no solament amb els alumnes, sinó també amb les famílies d'aquests, ja que l'escola no està sola i igual que el temps era un element fonamental en l'educació, la família dels alumnes, sigui quina sigui la seva edat, també ho és. Per això, cal dedicar temps a fer créixer i madurar aquestes relacions, a crear un clima de més confiança amb tots ells, ja que això enriquirà molt més les seves experiències i la nostra tasca educativa.

"Educador es una manera de ganarse la vida, pero sobre todo es la manera de ganar la vida de otros" (Emilio Lledó)