Aquest video que he trobat a Youtube ens explica un cas concret que podria ser totalment real. Una dona amb un burca demana a una dona sorda informació al metro. La dona se n'adona que pateix sordesa però això no impedeix que puguin comunicar-se.
A banda de tots els problemes que acaben sorgint a la petita història, ens demostren que sempre podem comunicar-nos, ja sigui amb recursos, gestualment, verbalment, etc…
Podem treure unes conclusions al veure el vídeo:
- L’esser humà és sociable per naturalesa, així doncs, necessita comunicar-se continuament.
- Podem cercar alternatives comunicatives per poder intercanviar informació.
- Existeixen factors pertorbadors a l'hora de comunicar-nos.
- És important acompanyar el llenguatge oral amb gestos per tal de facilitar l’emissió del llenguatge.
Com a reflexió personal considero que és important utilitzar les estratègies que se’ns acodeixin, enriquir el nostre vocabulari i utilitzar recursos materials per comunicar-nos. A la nostra futura feina d’educadors és important dominar aquesta habilitat, doncs som referents de futurs éssers que han de saber comunicar-se per desenvolupar-se a la societat.
1 comentario:
Penso que aquest vídeo està molt bé dissenyat també a part per adults per adolescents o infants més grans i pot ser una bona manera de fer veure que encara que no hi hagi una conversació verbal podem ajudar amb altres recursos, conscienciant també que si volem podem arribar a entendre'ns entre tots.
Per una altre part, una de les coses que més m'ha agradat sobre aquest vídeo és que es troba en una escena quotidiana on algun día pot passar aquesta situació ja que vivim en un lloc on el transport públic és una forma de poder trobar-te a persones de tot tipus, ja sigui per la seva cultura, amb alguna deficiència, etc.
El fet de que el vídeo sigui amb il·lustracions fa que capti més l'atenció visual i poguem entendre molt millor el missatge que ens vol transmetre.
Publicar un comentario