Els ulls parlen...

Que penseu d’una persona amb la que parleu i ella o ell no us mira als ulls?

 M’he fet aquesta pregunta mil vegades i les respostes sempre han sigut generalment negatives.

Els estudis comproven que no mirar als ulls del interlocutor genera una sèrie d’idees que parlen mal de la projecció de la persona. Pot ser per timidesa, que esta ocultant alguna cosa, que es insegur, que no l’interessa el que l’estan dient, que es mal educat, irrespectuós, que menteix...

La mirada es un dels tipus de comunicació no verbals mes basic que existeix, ja que al cervell li arriba molta informació a traves dels ulls de les persones amb les que es manté una conversa. L’èxit o el fracàs de les nostres intervencions comunicativa depèn en gran mesura de com gestionem el contacte visual amb l’interlocutor.

Es diu que hem de mirar als ulls quan mantenim una conversa mes del 75% de la conversació per que si no mostrem desinterès...

Hi ha un dit que diu “ qui no compren una mirada, tampoc comprendrà una llarga explicació” ja ens ensenya la importància de la mirada. Fixar la vista en l’interlocutor de forma no agressiva mostra el nostre interès. En el cas contrari, evitar fixar la mirada significa falta de sensibilitat i credibilitat.

Les pupil·les també expressen les nostres emocions: quan estem davant d’alguna cosa que ens resulta interesant o ens entusiasma, les nostres pupil·les es dilaten. Pel contrari es contrauen quan tenim una actitud negativa. Y això si que no es pot controlar.

La direcció de la mirada també ens esta comunicant, quan dirigim els ulls a l’esquerra estem recordant però si els dirigim a la dreta estem imaginant. Si la mirada es dirigeix a sota, indica vergonya o incomoditat amb la situació.

Existeixen molt tipus de mirades, per poder ser utilitzades en cada moment:

La mirada del cor (per aconseguir un tracte mes tendre i delicat)

La mirada triangular (es la mirada social, la que s’utilitza per seduir)

La mirada pausa (per captar l’atenció de l’altre i aconseguir ser mes interesant)

Diuen que totes les persones tenim un ull fort i un altre suau i si fixem la mirada de l’ull suau amb l’altre persona que estem interaccionant aconseguirem un tracte mes tendre i delicat en canvi si algú ens mira d’una manera que ens fa sentir incomodes, el que hem de fer es mirar-li al seu ull suau.

En definitiva mai m’ha agradat mirar als ulls, sempre m’ha incomodat i com he aclarit no sempre a de ser per que estigui mentin, no mostri interès o sigui mal educada si no perquè em dona vergonya... em fa sentir insegura i tota persona que pateixi el mateix que jo ho hauria de treballar.

I ara sabent que la mirada es una part de la comunicació no verbal que hem d’estudiar i controlar be per poder comunicar-nos adequadament, us puc dir una manera de treballar-la per poder dominar-la, es pot assajar davant d’un mirall i iniciar una conversa de manera que podrem observar no tan sols la mirada si no també quins son els nostres gestos mes habituals, que aporta el nostre missatge i que es el que comunica el nostre llenguatge no verbal. D’aquesta forma, practicant podem suavitzar la manera de comunicar i controlar els nostres gestos i mirades.

Y es que en els ulls... la mirada estan totes les veritats que les paraules no poden dir, distingeix la fragilitat de la seguretat, et fan allunyar-te o apropar-te a altres, ens parla de la innocència i la nostàlgia, delaten pensaments ocults, ens parlen d’il·lusions y expectatives, sap molt de la timidesa, la mirada trenca silencies quan es creuen, si, la mirada també sap de seducció!