Petita reflexió sobre la comunicació no verbal

En aquesta entrada vull fer una petita reflexió sobre una experiència de la meva vida.

Fa dos anys vaig tenir l'honor de conèixer a una persona sorda de la qual vaig aprendre moltes coses, una d'elles és que la comunicació no verbal és súper important, ja que sense adonar-nos expressem més no verbalment que amb el propi llenguatge verbal. Comuniquem contínuament , ja sigui amb gestos, mirades, respiracions... I potser nosaltres, les persones oients no ho valorem però és molt important transmetre amb el llenguatge no verbal el que volem transmetre verbalment. Recordo una situació amb el meu amic mirant la televisió en la qual ell em deia que els actors de la sèrie que estàvem veient en aquell moment eren mals actors perquè no utilitzaven bé la comunicació no verbal, cosa que em va fer reflexionar.

 

És important saber relacionar el que diem i el que volem dir amb la mirada. Com deia un proverbi àrab: "qui no comprèn una mirada, tampoc comprendrà una llarga explicació". També és important acompanyar el que diem amb els gestos i postures.

Jo en aquells moments no sabia comunicar-me amb ell per mitjà de llenguatge de signes així que ho feia mitjançant el mòbil escrivint al bloc de notes, també em va explicar la importància de la puntuació per fer una bona interpretació del que es vol dir ja que com ell em deia, quan escrius la comunicació no verbal està en l’escriptura.

Recordo també, com quan li vaig explicar que volia estudiar educació infantil es va emocionar i em va dir que era súper important educar bé als nens des de petits perquè siguin bons comunicadors i que quan fos educadora recordés tot el que m'havia explicat ell.

Avui en dia, encara me’n recordo.

Per últim m'agradaria afegir un vídeo d'una cantant i una intèrpret de llenguatge de signes. En la intèrpret es pot veure un clar exemple de la comunicació no verbal ja que, al meu parer, expressa perfectament el que la cantant diu.