Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

martes, 17 de noviembre de 2015

Què volem transmetre amb la nostra veu ?



En aquesta imatge ens trobem una situació quotidiana d’una família, on els dos infants estan jugant i se suposa que fent soroll. De sobte una veu cridanera, per part del pare, sorprèn als infants, tot dient, NO CRIDEU!

Només veure-la m’ha fet reflexionar en la quantitat de vegades que fem aquesta contradicció de cara als infants, i en general quan parlem amb altres persones.
En aquesta vinyeta veig reflectida la gran importància que té el to de veu i com l’utilitzem. Si volem aconseguir que els infants no cridin hem de donar l’exemple, i comenta’ls-hi en veu fluixa per tal de que segueixin aquest fil per continuar jugant o parlant més baixet.

El to de veu forma part dels elements paralingüístics que tenim per a comunicar-nos. Tècnicament, el to és la ressonància de la veu i té molta influència pel que fa a les impressions que nosaltres formem, de les actituds de les altres persones. Aquest és l’exemple, com que el pare demana el fet de parlar fluix amb uns crits esbojarrats, contradiu les seves paraules i allò que volem transmetre, la qual cosa crea confusió en l’infant.
Tant si parlem amb infants o amb altres persones, hem de tenir molt clara la nostra intenció i ajudar-nos’en d’un to adient per a cada situació.
Com el to, altres elements paralingüístcs que ens influiran molt a l’hora d’expressar-nos verbalment, serà la claredat, la velocitat i els silencis o pauses que hi fem.

Una situació com aquesta es pot donar a l’aula perfectament. Utilitzarem la veu com a eina principal en moltes ocasions, i com que és vitals per a una educadora; s’ha d’educar i cuidar, i també tenir-la molt present en el dia a dia.
A l’aula hem de tenir molt clar quin és el clima que desitgem en aquell moment; per tal d’aconseguir-ho farem servir un to més fluix, si volem incitar a la calma i tranquil·litat, o un to més fort quan volem més animació o posar més èmfasi; la qual cosa no hem de confondre amb crits que esverin als infants i els posin en estat de neguit.


Finalment, comentar que cada veu és única i individual, però que requereix d’un gran esforç individual per dominar-la en totes situacions. 

Vinyeta del nostre conegut Francesco Tonucci “Frato”. 


No hay comentarios: