La veu és l'instrument més important que tenim per a
comunicar-nos amb l'infant.
Cadascú té la seva veu. No n'hi ha dues d'idèntiques. Cada persona, tant en cantar, com en parlar, com en fer diferents sons, mostra quelcom personal, propi d'ell mateix, que projecta la seva identitat.
Cadascú té la seva veu. No n'hi ha dues d'idèntiques. Cada persona, tant en cantar, com en parlar, com en fer diferents sons, mostra quelcom personal, propi d'ell mateix, que projecta la seva identitat.
A partir del sisè més de l'embaràs el fetus sent la veu de la
mare. Pel nen aquesta veu és familiar i la reconeix per això cal que els pares
li parlin amb dolçor.
Davant d'un nadó, tots els adults creen un conjunt de sons
particulars format, molt sovint, per molts dels elements que integren la
música (rimes, melodies, cançons...).
D’altra banda, l’infant, des del moment del naixement també
es comença a expressar, primerament amb el plor, a través del qual podem
entendre el que li passa o si és un plor de mal estar i/o dolor o de satisfacció
i alegria.
És molt important que en les converses infant-adult hi hagi
feedback i l’adult respecti el temps de l’infant, que pugui expressar-se amb
llibertat i tranquil·litat. El paper de l’adult consisteix en escollir les
paraules adequades pel nivell maduratiu de l’infant, i alhora saber desxifrar
el missatge que ell l’hi esta transmitent.
Adjunto un article que parla del tema i és interessant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario