Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

martes, 17 de noviembre de 2015


Els cent llenguatges dels infants 


Com ja sabem tenim diferents tipus de llenguatge i de comunicació però no els infants encara en tenen molts més.

Primerament quan parlem dels cent llenguatges dels infants parlem de les diverses maneres i formes que tenen d’expressar emocions, sentiments, pensaments, en definitiva allò que senten.

Per altre banda per comunicar-nos o expressar-nos no només ho podem fer amb paraules sinó amb gestos com mirades , somriures , postures, silencis i també el ritme , els sons...  

També molts cops tendim a pensar que el llenguatge molt important es el verbal quan en realitat no ho és, si que n’és d’important però no podem deixar de costat el llenguatge no verbal, el gestual ja que en moltes ocasions sense adonar-nos fem gestos que expressen el que sentim a l’interior .

Per finalitzar el aquesta explicació sobre els diferents llenguatges que existeixen vull deixar el poema dels cent llenguatges dels infants fet per  Malaguzzi.


‘’ El cambio del cien existe.
El niño está hecho de cien.
El niño tiene cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien formas de pensar
de jugar y de hablar.

Cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprender, de amar.
cien alegrías
para cantar y comprender.
cien maneras de descubrir
cien maneras de inventar
cien más para soñar.

El niño tiene cien lenguas
( y cien, y cien, y cien )
perol e roban noventa y nueve.

La escuela y la cultura
le han separado la cabeza y el cuerpo.
Le dicen:
de pensar sin manos
de hacer sin cabeza
de escuchar y no hablar
de comprender sin elegir
de querer y sorprenderse
sólo en Pascua y Navidad.

Le dicen:
de descubrir el mundo que ya está
y, de cien,
le han robado noventa y nueve.
Le dicen
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y los sueños,
no van unidos.
Le dicen, en definitiva,
que el cien no existe.

Y el niño dice:
¡ Claro que existe ! ‘’

No hay comentarios: