El primer dia de curs vam començar... comunicant!
Com a activitat d'aula vam preparar de forma individual un petit discurs per implementar davant de tot el grup. Calia pensar, ordenar les idees, fer-nos conscients del què volíem transmetre al voltant del tema: Com ha de ser un educador o educadora, quines qualitats i competències ha de posar en joc en la seva feina? Com em veig a mi mateixa com educadora? Disposàvem d'un minut. Tots els companys i companyes vam anar exposant les nostres idees, i la nostra intervenció va quedar enregistrada. Podem accedir a totes elles en un drive compartit a Google. La intenció principal de la proposta d'activitat és la de treballar els aspectes de la comunicació i començar a desenvolupar la capacitat crítica i de reflexió per autoavaluar-nos. És important que analitzem la nostra intervenció però també podem comentar la dels altres companys. Què us va semblar l'activitat? Què hem après?
Com a activitat d'aula vam preparar de forma individual un petit discurs per implementar davant de tot el grup. Calia pensar, ordenar les idees, fer-nos conscients del què volíem transmetre al voltant del tema: Com ha de ser un educador o educadora, quines qualitats i competències ha de posar en joc en la seva feina? Com em veig a mi mateixa com educadora? Disposàvem d'un minut. Tots els companys i companyes vam anar exposant les nostres idees, i la nostra intervenció va quedar enregistrada. Podem accedir a totes elles en un drive compartit a Google. La intenció principal de la proposta d'activitat és la de treballar els aspectes de la comunicació i començar a desenvolupar la capacitat crítica i de reflexió per autoavaluar-nos. És important que analitzem la nostra intervenció però també podem comentar la dels altres companys. Què us va semblar l'activitat? Què hem après?
30 comentarios:
Va estar una bona activitat per treballar la comunicació entre nosaltres i per a poder expressar com entenem el concepte d’educador/a, les qualitats que ha de tenir un educador/a per ser un/a bon/a professional, com ens veiem a nosaltres com a futurs/es educadors/es. Va ser una dinàmica de grup distesa , posant en marxa les nostres habilitats comunicatives, en la qual vàrem participar tots, vam crear un major grau de confiança entre nosaltres expressant els nostres sentiments i les nostres idees, a la resta del grup. Es va crear un millor ambient de grup, ja que compartíem respectuosament els nostres pensaments, i alguna de les vivències que hem pogut vivenciar al transcurs del nostre període de pràctiques.
D’altra banda, havíem de fer-nos entendre, i trobar la manera perquè la nostra informació i missatge que volíem donar es transmetis com desitjàvem, també havíem d’escoltar el que deien la resta de companys, per poder aprendre noves perspectives, sentiments i idees, maneres de fer ...Havíem de respectar els temps i els silencis , tant en el moment en que fèiem de receptors, com en el moment que fèiem de emissors en el nostre procés comunicatiu, per tal de poder entendre’ns els uns als altres sense cap interferència. I així va ser, tots van tenir nostre minut per poder comunicar-nos, i després vam debatre diferents enfocaments respecte aquest tema.
Aquesta activitat ens va fer aprendre a expressar tot alló que sabem,ja sigui perque forma part de nosaltres o tot alló que sabem perque hem adquirit la coneixença d'aquest tema al llarg dels dos anys que portem aquí i la nostra estança a les practiques, de manera ordenada i clara ja que només disposavem d'un minut.
Per a mi aquesta activitat és molt útil perque de vegades tenim moltes ideas al cap i no sabem com expresarles i el fet de tenir un temps concret ens va obligar a reduir, concretar i dir el que ens semblava més important. Va haber gent que tenia temps per a dir més i gent que hagués necesitat més temps però crec que això ens ajuda a entendre com ens expresem i a fer-nos veure quines coses hauriem de millorar.
La primera activitat del curs crec ens va ajudar a planificar les idees, a decidir quina informació de la qual volíem donar era important de transmetre, a ser concisos amb el missatge que volíem transmetre a la classe, ja que només disposàvem d’un minut per poder parlar. El que jo vaig aprendre va ser que, hem de ser capaços de planificar un bon discurs i d’interioritzar-lo molt bé, ja que si no, no ens sortiran les paraules adequades i podríem no transmetre el missatge que volíem.
També ens va fer pensar en què és per nosaltres ser un bon educador o educadora, pensar en allò que vam aprendre durant el curs passat o en allò que, abans de començar aquests estudis, ja enteníem com a un aspecte positiu que ha de tenir un bon professional de l’educació infantil.
L'activitat que vam fer al inici del curs, consistia en transmetre com creiem que sería un bon educador, i com ens veiem nosaltres com a tal. La comunicació és un procés de caràcter social.
Personalment, em va costar sortir a parlar tot i que nomes era un minut, no estem acostumats a tindre una cámera enfocant-nos i haver d'expresar els nostres sentiments, pensaments a 30 persones, i menys a l'inici del curs que encara no tenim del tot el vincle amb els companys. Tenia pensat el que diria al sortir, però una vegada allà asseguda canvies les paraules i tot els esquemes que tenies en ment. A més a més, encara no controlem els gestos, el saber on mirar, ja que tot el nostre cos i el nostres gestos informen de com estem, el nostre nerviosisme, la mirada ,la mandíbula etc.
Personalment,aquesta activitat em va ajudar a organitzar les meves idees, com a emissors haviem de tindre clar el missatge que voliem transtmetre a la resta.
M'agradaria poder fer la mateixa activitat a final de curs, i poder veure i estar satisfeta de l'evolució.
La primera activitat que es va realitzar no la vaig dur a terme ja que jo em vaig incorporar la setmana següent. Per tant tindre en compte l'activitat del video on ens haviem de gravar i donar un discurs, ja que els elements a tenir en compte són els mateixos pero el tema de parlar no.
Per començar, s'ha de dir que el fet d'estar davant d'una camèra dificulta l'expressió ja que no és la manera habitual, com també saber que és una activitat on estàs expossada a una nota.
Tot discurs ha de tenir unes pautes d'estructura per tal de poder seguir un fil ( introducció, nus i conclusions/reflexió). És important acompanyar les paraules amb gestos per fer més entenedor i donar consistència allò que s'explica. Pel que fa a la entonació, no s'ha de ser plà ja que això podria fer que el receptor acabés mostrant desinterés.
És evident que el nerviosisme estigués present i això ens fes fer interlocucions per omplir espais buits : - ehm... ah.., vale...
Seria convenient què prenguessim consciència de tot això cadascú de nosaltres per tal de millorar la nostra expressió oral de per fer un discurs o una explicació.
El primer dia vam fer una activitat que consistia a sortir d'un amb un a explicar com havia de ser una educador/a i com ens veiem nosaltres com educadors.
Era molt interessant escoltar els meus companys i com s'expressaven. Encara que només podíem disposar d'un minut, hi havia una comunicació que s'entenia, encara que els receptors, és a dir, els que escoltàvem als companys que sortien no donaven la nostra opinió sobre el que creiem de la seva opinió. Quan ens tocava sortir pensàvem i dèiem el que creiem nosaltres sobre el tema, perquè era tan vàlid com la resta.
Jo, personalment, aquesta activitat no la vaig gaudir del tot perquè encara ho passo gaire malament quan he de xerrar davant dels meus companys sobre algun tema, però si em va semblar molt interessant.
Jo penso que si hagués estat amb les persones que més confiança tinc ho haguera explicat molt millor, el context en el qual et trobis és molt important en la comunicació. També el fet de disposar d'un minut va fer que sintetitzés tot una mica i massa ràpid que em van fer quedar-me en blanc i no ser que dir.
De comunicar en sabem tots, però a l´hora de la veritat en sabem tots tant com creiem?
Així començaria la meva reflexió sobre la primera activitat què vam realitzar a l´inici del mòdul d´habilitats socials.
En un primer moment quan ens van proposar l´activitat els meus primers pensaments van ser de ser una activitat senzilla i sense cap dificultat, cosa que hem va fer prendre en un principi l´activitat amb molta tranquil·litat, però a mesura que anaven passant els companys/es veia que hem tocava sortir a mi i jo pensava entre mi com comunicaré el que vull expressar o dir, repetia frases o coses que volia dir, més que res per tenir-ho tot interioritzat o més o menys tenir un guió mig mentalitzat preparat amb quines paraules diré en un sols minut fins i tot jo creia que ja ho tenia tot dit i fet que tot hem sortiria en un tres i no res ... però així no va ser.
Quan hem van començar a gravar veia que allò no era el què jo havia imaginat i que s´estava fent més feixuc de dur a terme tota aquella activitat...
en aquell mateix moment va ser quan vaig parar a reflexionar i pensar potser és què em fa més falta parlar davant d´un mirall, càmera i saber parlar d´un tema sense tenir tants embuts i poder tenir una àmplia riquesa en el meu vocabulari per tal de no repetir les mateixes paraules en un sol minut.
Des de llavors he procurat prendre consciència d´anar treballant aquest aspecte de poder parlar en públic sota la mirada de molta gent i crec que mica en mica estic millorant i vaig agafant menys por i amb més normalitat explico i transmeto les coses que vull dir o explicar.
Respecte a els diferents visionats hem pogut observar com hi havien diferents companys/es, que a l´hora de expressar-se tenien el temps molt limitat i en un minut els hi mancaven coses que volien expressar i fins i tot els sabia greu deixar el vídeo a mitges i veies com en la seva expressió tenien ganes d´acabar de dir tot allò què volien expressar i comunicar, en canvi hi havia altres persones què en molts moments la seva ment és quedava en blanc i no sabien que volien dir o com dir allò que volien transmetre en el vídeo de com ser un bon educador.
També en aquesta activitat vam poder veure i tenir un bon sac de recursos de les diferents persones, amb les seves estratègies a l´hora de saber expressar-se i tenint en compte cadascuna de les seves habilitats comunicatives i què d´ això ho podem anar emmagatzemant per sempre i anar agafant tot el positiu de cada persona per tenir-ho en futures ocasions i poder arribar a tenir una gran comunicació amb les persones.
Comença el curs. Primer dia i primera hora. No sabem que es fa en aquesta assignatura d'habilitats socials, i de sobte ens trobem amb que hem de reflexionar i fer un petit discurs sobre la idea que en tenim d'un educador/a, com són i que els caracteritza; i també com em veia jo com a educadora.
Aquí comencen els nervis i dubtes, aquestes idees que van sorgint les vam haver d'anar repensant i ordenant, per tal de que ens quedés un bon discurs. Discurs el qual vam haver de pronunciar de memòria. Mentrestant ens gravaven amb una càmera.
Sabíem comunicar-nos i transmetre realment allò que volíem dir?
Jo penso, que la majoria no. Un fet real és que hi estàvem molt nerviosos, després de tot l'estiu aquesta era la primera activitat, i sobre de reflexió i enregistrament.
Van dir el meu nom i ja no hi quedava res a fer, havia de deixar els nervis a un costat i centrar-me en el discurs preparat. Vaig començar a pronunciar el discurs tal i com l'havia escrit, poc a poc em vaig adonar de que tot de memòria no me’l sabia i que havia d’improvisar i transmetre allò que volia dir de la millor manera possible. Finalment no va sortir del tot com jo esperava, els nervis no estaven massa controlats, se m'oblidava el que volia dir i no aprofitava al màxim la meva expressió no verbal, és a dir, els meus gestos i expressions personals.
Un cop he vist el vídeo que vaig realitzar, com a conclusió, m’he adonat dels problemes o dificultats que vaig tenir; com també de què era allò que em faltava per haver fet un bon vídeo. Les dificultats podríem dir que són: la falta d’expressió gestual per acompanyar les paraules, el fet de prestar més atenció a no oblidar-me del discurs que a l’acte de comunicar-me adequadament, no mirar a la càmera en tot moment, sinó que anar apartant la mirada per pensar o parlar, el temps restant, ja que disposàvem d’un minut sencer i no el vaig aprofitar tot, i per últim comentar que l’explicació i reflexió que em va ser més difícil, va ser quan havíem d’explicar com ens veiem nosaltres com a educadores. Em va ser complicat extreure totes les idees ja que aquestes eren personals.
Com a reflexió final, hem de tenir en compte el temps, allò que volem dir, en quin ordre i com ho farem, les expressions que utilitzarem i la comunicació no verbal (expressió i gestos) per tal d’obtenir un bon discurs. I saber que tot es pot millorar amb la pràctica!
Era el primer dia de classe i de sobte ens diuen que hem de pensar un discurs sobre quines qualitats pensem que ha de tenir un educador/a a la seva feina, com ha de ser i com ens veiem a nosaltres mateixes com a educadores.
Primerament, penso que haver de reflexionar sobre tot això ja és bastant complicat, ja que no crec que hi hagi unes qualitats úniques que designin un bon educador/a sinó que depenent dels valors que tingui cada persona, donarà més importància a unes coses que a unes altres. D’altra banda, una cosa que em va semblar molt difícil d’aquesta activitat, va ser que a més, ens havíem d’analitzar a nosaltres mateixos i la veritat és que em va costar. Crec que és, perquè mai m’havia parat a pensar en com sóc jo com a educadora, quines són les meves qualitats o els meus defectes, etc.
I si això ja em va costar, el fet que després ho haguéssim d’exposar davant tota la classe i a més mentre el nostre discurs s’enregistrava en vídeo, em va posar molt més nerviosa. Quan vaig acabar de redactar les meves idees i van anar sortint les companyes a fer el seu discurs, jo anava repassant les meves idees i les tenia bastant clares, però quan em va tocar sortir, tot va canviar. A l’hora de fer el meu discurs, em vaig oblidar de la meitat de les coses que havia redactat, em vaig inventar algunes altres i vaig acabar tant d’hora el discurs que em va sobrar temps. El que vaig fer és anar dient coses i allargant el discurs fins que van dir que el temps s’havia acabat. Aquest últim punt, crec que és una cosa positiva ja que vaig tenir capacitat per improvisar i superar un problema que s’havia presentat.
En conclusió, crec que els nervis van jugar un paper important en el discurs de moltes de les meves companyes i en el meu propi, perquè no estem acostumades a que gravin en vídeo. A més, i amb això parlo per a mi, haver d’elaborar el discurs en tan poc temps no em va ajudar molt a controlar els meus nervis. Per acabar només voldria dir que espero, poc a poc, anar millorant tots els aspectes del meu llenguatge tant verbal com no verbal i aprendre a controlar els meus nervis.
Comencem el curs, primer dia tots amb molta alegria després d'estar uns quants mesos sense veure'ns, teniem mil i una historia per explicar-nos, però primer tocava realitzar la classe de Habilitats Socials.
Els meus pensaments es centraven a en que consistiria aquest modul, si m'agradaria o si s'em faria molt pesada...
Comencem la classe i el primer que ens diuen és que hem d'agafar un full on hem d'apuntar una petita reflexió ja fossin paraules soltes o una descripció de com pensem que ha de ser un educador/a, i les característiques que ha de tenir, i al final explicar com hem veig jo com a educadora.
Vaig començar a centrar-me i a enrecordar-me de tot lo après durant el curs passat sobre els educadors/es, també en com actua la educadora amb la qual estic a les pràctiques per així fer-me una idea de com era la meva idea sobre els educadors/es, però el moment més difícil va ser quan vaig arribar a com hem veig jo com a educadora, hem van sorgir mil dubtes i sobretot molts pensaments de si en les pràctiques el que realitzo ho estic fent bé i que pensa la educadora amb la que treballo sobre el meu futur en el món de l'educació infantil, però vaig arribar a la conclusió que encara hem queden moltes coses per aprendre sobre ser una educadora i que encara que algún día arribi a treballar aquesta professió cada día podré aprendre de cada un dels infants i de la meva formació, ja que no consisteix en una professió on tots els dies hagis de realitzar lo mateix.
S'acaba el temps per apuntar en el full totes les nostres idees i arriba el moment d'expressar-nos davant dels nostres companys, les professores i també davant d'una càmara.
Primer de sortir jo allà davant volia veure els meus companys/es com es desenvolupaven davant la càmara, si els hi era difícil i també m'agradava escoltar com cada persona té una idea diferent sobre els educadors/es i sobre ells mateix en aquest aspecte, però després d'uns quants torns hem vaig decidir a sortir i treure'm aquells nervis de sobre. En el moment de seure en aquella cadira enfront la càmara, pensava que tenia les idees apuntades molt clares per dir davant de tothom, però hem vaig bloquejar i moltes de les coses que tenia en el full a sobre de la taula no les vaig dir i va ser una mica improvisat, però sense dir res fora de lo normal, ja que tenia només un minut com tots i això hem va limitar el poder dir tot el que volia o pensava.
Per finalitzar; penso que va ser una bona manera de començar el curs i poder integrar-nos tots amb els nostres pensaments, així com ser una forma més dinàmica per coneixer-nos tots no personalment si no en la manera en la que volem treballar en aquesta professió.
Un cop visualitzat el meu vídeo i el d’alguna companya arribo a la conclusió de que a totes ens costa molt, quan estem assegudes, comunicar-nos amb el cos i gestualment, ja que el cos està en una postura determinada i els moviments són limitats. També he vist com el fet de dirigir-nos directament a la càmera ens incomoda i ens posa nervioses, això ho podem observar amb la tensió i els gestos de la cara que ens surten involuntaris.
Hi ha dos tipus de persones, les que parlen i tenen corda, van estirant el fil i no els costa transmetre les seves idees, i les que són més tallades, els hi costa expressar-se i endreçar les idees amb claredat. És cert que a tots ens falta aprendre moltes coses sobre la comunicació i posar-les en pràctica.
Ara, un cop començats els laboratoris i la teoria puc dir que, efectivament, no tenim ni idea de comunicar-nos. Tenim una conducta estereotipada i molt limitada i, transmetem sense adonar-nos i molts cops contradient el que estem dient amb paraules. Si repetíssim aquesta activitat a final de curs estic segura que totes ho tindríem present i la comunicació, tant verbal com corporal, seria molt més fluida i expressiva.
Aquesta activitat va estar molt encertada en el moment perfecte per a tots ja que ens va servir per adonar-nos compte i fer consciencia del que vam aprendre el curs passat i com a resultat el concepte que se’ns va quedar a cadascuna de com es una educadora, el fet de tenir que sortir a parlar en un minut sobre el concepte que teníem d’una educadora em va fer adonar-me’n que els meus pensaments havien canviat entorn l’any passat i segur que durant aquest curs aniran millorant mes! Per altra banda el fet de sortir en mig de classe, seure a una cadira parlar i saber que m’estaven gravant em va posar molt nerviosa però va ser molt positiu ja que ara podem veure el vídeo i fer autocrítica de com ens comuniquem amb el gestos, la mirada, la postura la manera de parlar i expressar-nos per poder anar millorant i espero terminar el curs molt satisfeta del meu treball i allò treballat.
La gravació del vídeo va ser una activitat inesperada que suposava un gran repte per a la classe. En primer lloc perquè era el primer dia de curs en una assignatura que tot just ens havien presentat i en segon lloc perquè hi havia l’element de la càmera. Sortir davant d’un grup de persones, encara que sigui gent coneguda, i exposar la teva opinió sense cap barrera de protecció (com pot ser la taula) sembla una tasca difícil, que inquieta i que costa més del que realment hauria de ser.
Durant la preparació del discurs molta gent se centrava en allò que volia dir exactament, en expressar correctament totes les idees i que no quedés cap pendent a comentar. No obstant, després de veure alguns vídeos m’he adonat que potser no calia pensar què dir, sinó com dir-ho. La pregunta que es plantejava és quelcom que ja tenim paulatinament interioritzat; forma part de la nostra vida a les pràctiques, del curs anterior i de les respostes que probablement nosaltres donem a amics i familiars que no coneixen aspectes de l’educació infantil. Tenim clar que volem d’un educador i com ens agradaria ser-ho a nosaltres, però després els vídeos mostren contradiccions. El nostre llenguatge corporal, especialment, transmet moltes qualitats oposades a allò que tenim com a objectius. Probablement el motiu era la presència de la càmera just davant nostre, però com a educadors hem d’aprendre que hem de ser capaços de transmetre allò que volem i tenir consciència de com ho diem en tots els àmbits. No podem deixar-nos cohibir quan hi ha un pare o quan hi ha algú que fa fotos per documentar les activitats, per exemple.
Personalment, aquesta activitat hem va servir per ser capaç de saber parlar en públic asseguda davant de persones que no són infants. Tot i que encara queda molt treball corporal, ja que adopto una postura tensa, és una forma de treballar i poder veure quins són els errors o els mals hàbits que cal millorar de cara a la vida a l’escola. D’altra banda, també permet que poc a poc es perdi aquesta vergonya a tenir una càmera i actuar amb naturalitat enfront als diferents imprevistos, ja sigui aquest o que falli la presentació preparada o no disposis de tot el material que tenies pensat per fer una proposta.
Com ha de ser un educador o educadora, quines qualitats i competències ha de posar en joc en la seva feina? Com em veig a mi mateixa com educadora?...
Ja portem un any estudiant, aprenent i coneixent el món d’un educador o educadora infantil, i, quantes vegades ens em preguntant qüestions com aquestes tan simples? Segurament poques, o menys de les que hauríem.
Quina es la resposta correcta? Quina es la millor resposta? Després d’aquest any d’aprenentatge som capaços d’almenys tenir una resposta. Aquesta però havia de ser pensada abans de contestar, es necessari donar un parell de voltes abans de llançar-se a la piscina, i l’activitat va estar plantejada de tal forma en la que podies donar-hi un parell o tres.
Va sortir un per un, van gravar i documentar cadascun de nosaltres, les nostres respostes i pensaments van quedar registrats.
Com experiència personal, parlar davant d’una càmera i davant de la resta de companys alhora, es una cosa que imposa, i que par tant influeix directament al missatge que transmets quan estàs comunicant, ja sigui en la comunicació verbal com no verbal.
Per altre banda, un altre ítem donat alhora de exposar la teva opinió va ser la cadira, on t’havies d’asseure i començar a comunicar. Aquesta posició et limita, limita sobretot la teva comunicació no verbal, limita els teus gestos i moviments.
Així doncs, en aquesta activitat podem concloure que es poden donar barreres en la nostra comunicació i per tant podem prendre consciencia de la importància dels codis i canals en la comunicació i de la comunicació en si.
Una de les coses a destacar, que va sorgir a partir del ítem a seguir en l’activitat de parlar durant un minut, i de les que em vaig fixar, es que en termes generals hem de millorar la capacitat de improvisar i continuar parlant.
A partir de la documentació de l'activitat podrem millorar les nostres capacitats de comunicació .
Penso que aquesta activitat ens va servir per reflexionar una mica i pensar en les habilitats i aptituds que ha de tindre un bon educador, va ser una activitat improvisada que partia d'una simple pregunta, ¿Com ha de ser un educador/a, quines competències a de posar en joc en la seva feina? Una pregunta que aviem de contestar en un minut sortint un per un davant de tota la classe m'entres la tutora ens gravava. El fet de sortir davant de tota la classe a explicar com havia de ser un educador o educadora donava respecte. Però a pesar de intimidar el fet de sortir davant de tota la classe, jugaven amb una mica de confiança ja que teniem un cert coneixement adquirit del curs passat, per tant aquesta pregunta que pot ser ens haguès costat molt el curs passat, en aquest teniem una base per poder contestar-la.
Desprès de realitzar la activitat vam posar en comú tots els punts que s'havien dit, i vam pensar en els que se ens havia passar per alt. Això ens va servir per donar-nos compte de competències que no teniem en conta i que podien ser molt importants.
La primera activitat que vam fer d'aquest mòdul, que tot just haviem començat, va ser pensar com havia de ser un bon educador, quines eren les seves característiques, i també, com em veig jo com educador/a, i explicar-ho durant un minut davant d'una càmera.
Per començar, totes les idees les tenim ben estructurades esrites al paper i pensem una estona abans la forma d'explicar-ho i que tot allò que volem transmetre arribi a tothom. Però, és arribar allà i comences a posar-te neviosa i t'adones que estàs tu sola, fent un petit discurs davant d'una càmera; això dóna una mica de respecte, ja que no estem acostumats a parlar davant d'una.
Quan tocava exposar la teva idea, podem arribar a bloquejar-nos i barrejar les idees que teniem escrites al paper i fins i tot, dir unes de noves que no tenien res a veure amb el que havies apuntat, o t'oblides de les que volies dir. Per això, cal la capacitat d'improvisació, que sincerament he de millorar.
Tot i aixó, aquesta activitat ens serveix per planificar les nostres idees, tenir-les clares i transmetre tot allò que volem dir.
I també, fer un autoconeixement i reflexionar sobre com ens veiem com educadors i educadores, que a vegades és difícil.
En conclusió, podria dir que si féssim aquesta mateixa activitat al final del curs, trobariem moltes millores a l'hora de comunicar (tant verbal com no verbal),reflexionar i d'imprivisar.
Recordo perfectament el moment on ens van dir les professores que havíem de pensar quines qualitats ha de tenir una educadora i com ens veiem nosaltres com educadors. En aquell moment vaig dir fàcil, tot i que quan la Lurdes ens va dir que hauríem de sortir un per un davant de tota la classe i explicar el que creiem i això no era tot , perquè quan ho explicaves la professora ens gravava.
Per altre banda vaig començar a pensar com havia de ser l’educadora i com em veia jo . Al acabar de reflexionar i de saber allò que volia dir vaig decidir sortir darrera de la Melani , és a dir la segona. Sé que estava nerviosa i que la càmera m’imposava i molt, pensava que seria molt més fàcil i em vaig adonar de que no... Clar en aquell minut tenia tantes coses al cap i estava tant nerviosa que realment no vaig explicar tot allò que volia i que havia pensat. L’altre dia vaig veure el vídeo on clarament vec que estava nerviosa i que no parava ni un instant en fer qualsevol moviment ja sigui tocar-me la cama , moure la algun objecte que portava , etc... He vist alguns vídeos i pel que he observat a gairebé tothom el fet de et gravin imposa molt i és una de les coses que mica en mica hem de superar i això ho aconseguirem a base de pràctica i pràctica.
Per altre banda cerc que eren dues preguntes molt bones ja que tots sabem que ha de ser una educadora , quines habilitats ha de tenir. Jo particularment sobre la pregunta de si crec que puc ser una bona educadora la meva resposta seria: Una bona educadora ha de tenir una seriè de habilitats , però també ha de tenir ganes i a mi justament ganes no em falten. Dia a dia a l’escola bressol i a classe estic aprenen moltes coses i vull seguir aprenen, perquè jo realment en un temps vull ser una educadora , una educadora que brilli que intenti fer les coses el millor possible i si no surt bé ho seguiré intentant. En les pràctiques t’adones de si aquell treball que es realitza es compatible amb tu mateix i jo crec que he fet molt bé en escollir aquets estudis i en escollir aquesta professió on acompanyes als infants i a les famílies en el desenvolupament dels petits.
Així doncs ja que el dia que vas gravar-me no vaig poder dir tot allò que volia expressar i compartir amb els companys i la professora ara ho faig.
M'enrecordo molt de com va ser el primer dia, i també recordo molt bé aquesta activitat, ja que no sabíem que ens la vam trobar de sorpresa. Personalment, al principi no volia sortir perquè em feia vergonya i quan he de parlar davant de molta gent em poso molt nerviosa (tot i que ja conec a la gent).
Recordo que vaig ferme un petit esquema amb paraules clau per enrecordar-me del que volia dir, i tot ben ordenat. Però la veritat és que a l'hora de sortir i posar-me davant la càmera... Vaig quedarme en blanc, vaig començar a parlar sense saber que deia, si tenia sentit o no. De tot el que havía apuntat, vaig dir una o dues coses pot ser.
Ara, al veure el vídeo m'adono també de com em vaig expressar, no només amb les paraules, sinó també per exemple els gestos amb les mans (que mostraven que estava nerviosa)...
Poder escoltar l'opinió dels meus companys va ser molt interessant, veure com s'expressen, ....
Aquesta activitat m'ha ajudat personalment a intentar organitzar les idees una mica més i de forma més ràpida, ja que havíem d'anar sortint un darrera l'altre i no vam tenir gaire temps de preparar-nos el discurs.
Penso que ha estat una activitat molt enriquidora i que ens pot aportar molt sobre l'organitzaci´d'allò que volem dir, i a perdre la vergonya davant d'un grup i/o d'una càmera.
Va ser una activitat inesperada, difícil per a mi, ja que, saber que t'estan gravant i escolta'n tots únicament a tu, imposava molt. Però la vaig fer com a tots i el resultat, no m'agradat massa. Me vist molt nerviosa, no pel que deia sinó per tots els moviments no verbals que feia, no parava quieta i això fa que el meu missatge no quedi tan clar, perquè estem més pendents dels meus gestos que de les meves paraules… he d'aprendre a tenir més seguretat i sobretot gestionar millor els nervis.
Penso que aquesta activitat va ser molt enriquidora per nosaltres. Vam veure des de diversos punts de vista com els nostres companys senten que és ser un educador, i a més com es veuen ells mateixos.
A mi em va agradar pel fet que després en veure els diferents vídeos i especialment el meu, em vaig poder donar compte que en la meva intenció comunicativa hi havia coses a millorar, ja siguin aspectes verbals com no verbals (paralingüístics), ja que per exemple els meus gestos eren molt poc naturals, i el meu to de veu tremolava.
Una educadora ha de tenir, com tots ja sabem, certes habilitats comunicatives per les diferents situacions que se li presenten, ja sigui davant d'infants; quan intentem explicar, escoltar-los, entendre'ls..., davant de les seves famílies; ajudant-les amb els seus dubtes, solucionant les seves inquietuds... o segurament també amb el seu equip, amb el que ha de treballar junts dia a dia compartint experiències.
En conclusió, l'activitat em va agradar perquè molts vam poder superar els nervis, sortir davant de la càmera i comentar davant de la classe aquest important tema. Recordo que alguns de nosaltres no ens ho creiem!!
Crec que és una activitat que d'entrada a mi no em va agradar molt, no per l'activitat en si, realment va ser el fet de parlar davant una camara, i de disposar de molt poc temps per poder ordenar les meves idees, tenint en compte que quan vau comentar que ho registraríeu amb vídeo em vaig posar més nerviosa del normal. No obstant això, crec que és una activitat que ens serveix per poder autovalorar-nos, observar els nostres punts forts, els nostres punts febles, quines eines comunicatives tenim i quines no. Finalment fent tot el recorregut pel NF1, crec que és un activitat que a tot el grup de classe ens ha fet reflexionar sobre les habilitats comunicatives que devem tenir i això no solament com a educador sinó també com persones socials per poder adaptar-se a qualsevol situació que pugui sortir al llarg de la nostra vida social, familiar i professional.
Aquesta activitat la veritat és que a mi personalment em va agafar de sobte ,però el fet de sortir davant de la classe a parlar i exposar les meves idees no m'importava ni em semblava difícil, ja que després d'un any amb les mateixes persones ja no existeix pràcticament cap tipus de vergonya. El problema va aparèixer quan ens van dir que ens anaven a gravar mentre parlàvem durant un minut, un minut que semblava molt poc temps però a mi em semblava un món davant de la càmera.
Parlar davant d'una càmera és una cosa que personalment em supera perquè em poso molt nerviosa i malgrat tenir clar que vull dir, els nervis fan que m'acceleri, parli ràpid i em deixi per dir moltes coses que tènia pensades.
Efectivament aquest dia va passar l'esperat, de fet no vaig arribar a parlar durant tot aquest minut, vaig acabar massa ràpid.
Quan van penjar els vídeos en drive em vaig posar a mirar-lo i vaig observar que estava tot el temps tocant els meus braços, no sabia on mirar, parlava molt ràpid i repetia moltes coses.
Fer aquesta activitat m'ha servit per veure la meva reacció i la meva forma d'expressar-me i m'ha servit per mirar-ho i buscar solucions per intentar que no em passi això més i que vegi el parlar davant una càmera com una cosa normal que no m'ha de posar nerviosa.
Jo, al igual que l’Annabel, aquesta activitat tampoc la vaig realitzar ja que em vaig incorporar més tard. Llavors valoraré l’activitat que havíem de fer en la que ens teníem que gravar donant un discurs.
En primer lloc, a l'hora de l'enregistrament si que vaig trobar diverses dificultats, una d'elles la idea de transmetre un missatge davant de la càmera és diferent que fer-ho davant de persones amb les que pots interactuar, una altra dificultat que ressaltaria seria la barrera de la vergonya i la pressió de fer-lo de la millor manera.
Desprès d’analitzar el vídeo he pogut apreciar els aspectes que tinc que millorar a l’hora de expressar un missatge, des dels gestos com amb les paraules i la importància de preparar-se un discurs amb el seu ordre corresponent.
El primer dia de classe i de cop i volta, de manera individual, a dir com ha de ser un/a educador/a infantil per a tu i com et veus tu com a tal... Home, és clar que sent el primer dia estàvem tots una mica "cortats", tot i així vam animar-nos de seguida i l'activitat va ser un éxit.
A mi, personalment, va ser una activitat que hem va agafar molt de sobte, i a més soc una persona tímida i que hem costa parlar en públic, aleshores hem va incomodar una mica el fet de que hem grabéssin per video i a més estigués tota la classe davant.
Tot i així, trobo que aquesta activitat va servir per trencar el gel d'una manera o altra i va fer que entre tots els companys arribéssim a diferents i similars maneres de veure com ha de ser un/a educador/a infantil i escoltar com es veuen els/les altres/as com a educadors/es infantils. A la vegada vaig escoltar a persones de classe que mai escolto i realment hem va semblar que deien coses molt interessants, al igual que la resta de companys més xerrameques.
L'activitat del primer dia de classe consistia en explicar en un minut com consideràvem que havia de ser un/a educador/a infantil i desprès explicar com et veus tu cama a futura educadora.
Això em va ser de molta utilitat, i penso que a la resta de companys també, perquè tot i que tots tenim la idea de com ha de ser un educador, vam poder pensar i ordenar les nostres idees i estructurar-les en el nostre cap. Va ser molt útil, ja que quan tenim clar que vol dir ser educador/a infantil i com ha de ser aquest/a, és més fàcil analitzar en tu mateix, en el teu caràcter i la teva personalitat, allò que creus que es propi d'un/a educador/a i allò que creus que has de millorar i treballar per a arribar a ser un bon/a educador/a.
El fet d’exposar en veu alta allò que has pensat i creus que ha de ser així, ajuda a veure i analitzar-lo detingudament. A més, al escoltar als companys t'ajudava a veure que potser una cosa que tu creies indispensable per a ser un/a bon/a educador/a, l'altre company ni tan sols ho comenta; de la mateixa manera que potser un company posa molt d’èmfasi en un terme que ni tu t'havies plantejat.
El temps t'ajuda a sintetitzar allò que vols explicar i a ordenar i estructurar el pensament i el discurs, ja que sinó, sovint ens liem a parlar i se’ns oblida lo més important.
Em va semblar bastant interessant plasmar en un minut el que pensem que és bo de com ha de ser una educadora i de nosaltres, però personalment haig de dir que em va costar bastant analitzar tots aquests aspectes i haber de plasmar-ho en tant poc temps. A més vaig ser de les que el minut se li va quedar curt a l'hora de fer el discurs i em vaig quedar a mitjes.
Cal dir que a mesura que han anat passant el dies de classe i hem après molts més coneixements, el meu discurs avui dia seria més ric i ampli en segons quins conceptes ja que em va venir de sobte i ara si tinc clar molts dubtes o fins i tot conceptes nous molt importants que aplicaria al meu discurs. Per finalitzar el meu comentari, cal dir que ens va servir per coneixer-nos més a fons i ser conscients de quines pors a l'hora de parlar cap al públic ens podien aparèixer, fet important ja que cal demostrar una actitud segura i serena per tal de que el procés de comunicació amb qualsevol altre persona sigui eficient.
Publicar un comentario