Després de llegir aquest comentari del diari podríem dir mil coses. Per començar, voldria preguntar si és cert que, nosaltres com a fills i filles, sentim que no ens comuniquem suficient amb els nostres pares i mares. Doncs bé, crec que sí s'amaguen moltes coses i és precisament per els motius que diu el text. Por a no ser entesos? Por a sentir-nos inferiors? Por a sentir vergonya? Protegir? Bé... està clar que cada família és un món i és per això, que el tema de la comunicació s'hauria de tractar amb total naturalitat des de que som petits. Penso que no hem d'amagar-nos del nostre passat, és més, hem d'acceptar-lo tan negativa com positivament per tal de donar consells a aquells que estimem. Hem de saber escoltar i mostrar confiança, empatitzar amb l'altra persona, perquè si és cert, que mols nens i nenes no expliquen tot el que pensen per por a no ser compresos o el pensar que les seves coses "són tonteríes".
Crec que la relació entre pares, mares i fills cada vegada s'està perdent més, està quedant atrapada en un forat negre on tothom amaga sentiments i fa el que vol. No hi ha comunicació, no s'explica el que s'ha fet durant el dia... doncs, si hi ha la televisió, per què hem de parlar? Em fa pena pensar que cada vegada hi ha més famílies amb aquest problema, mares i pares que no saben que li passa al seu fill/a, que no saben si està bé, si treu bones notes, què ha fet... Per què? per por al fracàs, por a la família o simplement, no hi ha ningú que li pregunti.
El mateix passa a l'invers, sí és cert que depèn l'edat dels fills i filles no s'han d'explicar segons quines coses, però tampoc cal amagar-les. Quan ja són més grans, s'haurien d'explicar les inquietuds dels pares i mares o allò que els fa patir, així els fills i filles podrien entendre, potser, perquè la seva mare ha vingut amb aquest humor de la feina o per què el pare porta dies sense somriure.
Es tracta simplement de fer coses en família, com un àpat, on es puguin explicar amb tranquil·litat què s'ha fet avui, si ha anat bé el dia, etc. I sobretot, no pressionar als fills i filles per treure bones notes o altres, saber tractar els problemes i obrir la ment fent que se sentin compresos.
Doncs, la comunicació entre pares, mares i fills/es ha de començar a tenir més valor i apagar una mica més la televisió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario