El vídeo que vull compartir amb vosaltres es diu “Super
Antonio” i ens explica la història d’un nen amb paràlisi cerebral que està
integrat a una aula ordinària. Trobo que a partir d’aquest vídeo es poden
treballar més d’un aspecte, però centrant-nos amb la comunicació podem treure
varies conclusions.
En primer lloc, veiem com tot i que patim una
discapacitat la comunicació és possible ja sigui de manera verbal o corporal, depèn
de la capacitat que tinguis. L’Antonio és un infant que tot i la seva discapacitat
é capaç de fer-li front i relacionar-se la mar de bé amb tots els seus
companys. També, l’ajuda la bona integració que rep de part de l’escola i els
seus companys, que no el tracten de manera diferent ni li donen més atenció de
la que li cal. Això afavoreix el desenvolupament de l’Antonio així com el de la
resta dels infants, ja que ajuda a entendre, atendre i comprendre les seves
necessitats i, és treballa la cohesió i l’empatia de manera general.
Un cop vist el vídeo el relaciono amb un cas real.
Actualment estic treballant a JocViu fent el “Temps per tu” els dissabtes al
matí. Al grup hi ha un infant que es diu Ivan que pateix una paràlisi cerebral.
A diferència del Antonio, l’Ivan ni camina ni parla, així que la seva manera de
comunicar-se és a partir el somriure i picant de mans quan una cosa li agrada,
vol més d’algo, esta content...
Sembla mentida, però també es molt ben acollit pels seus
companys (també amb discapacitats), i es relaciona amb els monitors de manera
comprensible.
Vist el vídeo i recordant l’Ivan, arribo a la conclusió
de que aquests infants, tot i que tinguin problemes de desplaçament o
comunicació saben comunicar-se. Això es deu a que l’ésser humà està dissenyat
per a sobreviure i, sense comunicació, la supervivència seria impossible.
https://www.youtube.com/watch?v=d-AOhEGCsG0
No hay comentarios:
Publicar un comentario