Llámalo maestro

Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges

jueves, 19 de noviembre de 2015

Un problema de comunicació



Hola a tots i  totes!

Avui us porto un vídeo de dos minuts i mig que he trobat al Youtube i m'ha semblat interessant.
Aquest vídeo ens porta una història de dues dones en una estació que necessiten comunicar-se, però els hi resulta molt difícil perquè tenen bastants obstacles que els compliquen la comunicació.

La història tracta sobre una dona musulmana que necessita ajuda per agafar un tren, ja que amb tants trens que hi ha no sap quin ha d'agafar exactament.  Només hi ha una dona, que resulta que és sorda.

D'una banda podem observar que la dona musulmana reacciona de manera agressiva cap a l'altra dona,  perquè pensa que no li està fent cas per ser d'un altre país. Això fa que l'altra dona se senti incomoda i li hagi d'explicar per què no li ha contestat.
El fer de que aquesta dona sigui sorda provoca  una barrera que genera dificultats fisiològiques i fa una mica més complicada aquesta conversa.
Seguidament  ens trobem que la dona que necessita ajuda és musulmana i  té la boca tapada amb un mocador, que impedeix a la dona sorda llegir els seus llavis per poder ajudar-la.
Veiem que apareix una barrera que genera dificultats  socioculturals.
La dona musulmana porta aquest mocador per la seva cultura i religió i no pot treure-se’l.
Aquí també apareix una altra barrera que genera  dificultats físiques,  la dona sorda treu de la seva bossa un telèfon que diu en veu alta tot allò que escrius, però aquest es queda sense bateria i s'apaga.

Aquestes barreres no impedeixen que puguin tenir aquesta conversa i que la dona sorda amb la seva actitud assertiva pugui ajudar a l'altra dona.
Al final decideixen comunicar-se per gestos assenyalant allò que necessita saber, i fent amb les mans lletres.

El resultat acaba sent bo ja que acaben entenent-se i decideixen marxar juntes perquè la dona no es perdi amb el tren.

Aquest vídeo a part de mostrar-nos una realitat que és més comuna del que creiem, també et fa reflexionar sobre les aparences o pensaments negatius que tenim d'algú a simple vista, i també et fa pensar que no passa re per ajudar a algú i perdre una mica del teu temps.
A tots ens agrada que algú ens tendeixi la seva mà quan no sabem ni on estem. 

TINGUES UNA ACTITUD MÉS ASSERTIVA, AMB LA AGRESSIVTAT NO VAS ENLLOC!
 

No hay comentarios: