Comunicació tàctil-Espai vital

Segons el diccionari, comunicació és l’acció i el procés de transmetre un missatge establint una relació i una interacció social.

I com ja hem pogut observar, coneixem diferents formes de comunicar-nos. A partir d’un article, m’agradaria parlar sobre la comunicació a traves de la pell, sobre els límits, i reflexionar i debatre sobre el tema.

Quantes vegades us heu sentit envaïts per un altre persona? Quantes vegades us heu sentit incomodes perquè han envaït el vostre cercle d’espai vital? Quantes vegades vosaltres heu envaït l’espai vital de l’altre?

Parlem del tacte. El tacte no ha sigut estudiat amplament com altres canals de comunicació.  Sabem que la pell es el que envolta el cos, que es el límit amb l’exterior,i que es sensible al calor, al fred, a la pressió i al dolor. Tot cos humà per tant, posseeix zones erògenes i zones mes sensibles. El tacte, com el gust i l’olfacte, són òrgans dels sentits que actuen en proximitat, òrgans que poden rebre informació a distancia.  El tacte es un element fonamental en les relacions humanes, ja que pot mostrar entusiasme, tendresa, recolzament afectiu, entre altres. L’acte de tocar es com qualsevol altre missatge que enviem i pot provocar tant reaccions positives com negatives. Igual que la resta de missatges emesos pel ésser humà, el missatge tàctil pot confirmar o contradir la informació enviada per altres fonts.

   

Hi ha situacions que faciliten o inhibeixen la conducta tàctil. Existeixen investigacions que suggereixen que  és més probable que una persona toqui a un altre en situacions en les que donem informació o consell, quan es dona un ordre, o es demana un favor...  Si es cert, que hi ha moments durant el dia on hi ha mes contacte tàctil que en altres, com per exemple en els acomiadaments o benvolgudes. Depenen de la situació en les que es dona aquest contacte físic, la persona es sentirà més o menys envaïda.

Es molt important no deixar de banda la cultura, ja que cada cultura imposa les seves normes alhora de la conducta tàctil a seguir, i per tant ens comportarem d’una manera o d’un altre. Quan es tracta de cultura, sembla que la gent sigui mes respectuosa amb els altres. Però i amb els infants? Pensem ara amb els infants. Infants que encara no es poden comunicar verbalment i dir o manifestar amb paraules que estàs evadint el seu espai vital. Infants que com a infants tenen la seva alçada i en comparació amb els adults queden com persones més manejables.  Quantes vegades un adult ha agafat un infant, o l’abraçat, sense pensar en l’espai vital d’aquell, sense respectar-lo? No obstant, aquesta mateixa conducta entre adults no es produeix... Perquè?