Mirades...

Si d'alguna cosa estic segura, és que no comunicar; és impossible.

Si hi ha una interacció, hi ha una comunicació, no es pot no comunicar. No fa falta que hi hagi paraules, a vegades es comunica més amb un gest, una expressió, una mirada...

Qualsevol cosa s'interpreta, sigui d'una manera o d'una altra, l'estàs transmetent a alguna persona una situació que imaginarà i aquesta estarà comunicant! Fixeu-vos en l'expressió facial d'algunes persones. Això m'ha fet reflexionar, la quantitat de missatges que es poden emetre, per exemple: estava jo pujant a l'autobús com cada matí, i un matí va ser diferent, ja que l'home que porta l'autobús que sempre dibuixava un somriure a la cara aquell matí no el portava, potser havia passat alguna cosa? Simplement no havia dormit bé aquella nit? Aquestes coses fan pensar.

A vegades aquests missatges que no posseeixen l'anomenat "factor verbal" no es controlen i surten sols, i això ve relacionat amb el "com" diem les coses. Hem d'anar molt amb compte, ja que aquests missatges dels quals a vegades no ens estem adonant que els transmetem estan comunicant més que el que estem dient...

He escollit una imatge que a mi m'ha agradat, ja que té a veure amb el que estic comentant, i a més m'agrada perquè personalment una de les meves comunicacions preferides és amb la mirada, el contacte amb l'altra persona d'aquesta manera i a més transmetre em sembla fascinant, i també acostuma a acompanyar a les nostres tan necessàries paraules.

Mirades que fan reflexionar...