Un problema de comunicació.

Crec que aquest curt dóna molt per pensar i sobre com actuem a vegades. Penso que no només parla dels problemes de la comunicació, sinó també dels valors morals. Doncs, la comunicació entre la nena i la noia és complicada degut a factors externs com són els sorolls, factors neurològics com és la sordesa, etc. també podríem parlar d’un altre tipus de factor que seria la vestimenta de la nena, ja que l’altra persona amb sordesa no la pot entendre perquè tampoc li pot llegir els llavis... A part, l’eina de comunicació, que seria la màquina que duu la noia sorda, es queda sense bateria. És curiós com, si dos persones volen i fiquen de la seva part, acaben comunicant-se i és que siguis sord o no, hi han molts més factors que influeixen a l’hora de comunicar-se com són les gesticulacions facials o de la resta del cos.

Parlava, també, de valors morals. Doncs, no trobo bé la actitud de la nena, en lloc d’intentar entendre o pensar el per què no l’escolta, s’enfada. Penso que ha d’haver-hi sempre un respecte cap a totes les persones, ja tinguin dèficits visuals, auditius, etc. o no en tinguin.

Si més no, quan demanem ajuda i hi ha factors que impedeixen la comunicació, ens hem de fer entendre mitjançant altres medis, com bé a fet la nena amb els seus gestos.  

També vull dir que es podria haver fet el mateix vídeo sense posar a la noia protagonista sordo-muda. Per què?, perquè crec que els factors externs seguirien estan i encara que hi hagués hagut una comunicació oral, no s'haguessin entès degut al soroll del tren. A part, la nena, al portar la cara tapada, dificulta la comunicació perquè no hi ha expressió facial. Tot i així, podríem dir que han utilitzat la comunicació corporal, en aquest cas, les mans (quinesia).