"The Artist" quan el silenci parla més que les paraules.

La pel·lícula The Artist, muda i en blanc i negre, ens mostra un clar exemple de la importància del que el cos ens pot transmetre quan ens comuniquem amb el món.

Aquest film, d’una hora i mitja de cinema mut, on la comunicació no verbal ens mostra tot el seu esplendor, expressions i  llenguatge corporal a partir de diferents actors que fan que ens alegrem o ens entristim, i per tant ens impliquem amb la historia.

En aquest film els prejudicis son superats  i ens permetem regressar al nivell mes primitiu de la comunicació; el llenguatge del cos.

D’aquesta manera podem concloure que la comunicació no verbal implica gestos, postures, expressió facial... Donant pas a que tot dona informació.

Quan va acabar la pel·lícula vaig pensar, “-Quant es pot dir sense parlar”. EL problema es que no estem acostumats a tant “silenci”. Ens costa allunyar-nos de la xerrameca quotidiana. Constantment posem paraules a tot allò que sens passa pel cap i volem transmetre, oblidant la part mes innata, o la part que menys consciencia prenem, traient-li la importància que en realitat té.

Tenim el llenguatge corporal molt oblidat. I es que el constant soroll que ens envolta, soroll en el que creixem i ens desenvolupem, fa que sens atrofiïn els sentits, ja sigui per intrusió o falta d’ús. Per exemple, fem incís als cecs i els sords; mancs d’un dels sentis, qui desenvolupen l’oïda o olfacte, el que els hi permet “sentir” determinades coses amb molta major intensitat que la resta de nosaltres.

Posem doncs la imatge contra la paraula. Com diu el proverbi xinès, una imatge val més que mil paraules.

Sense un contingut clar i estructurat no hi ha comunicació. El 55% de la comunicació es responsabilitat del llenguatge corporal. Queda clar, per tant, que el llenguatge del cos es fonamental per fer-se entendre.

Fem un exercici, intentem transmetre les emocions només amb l’expressió; a  vegades només cal una mirada per fer plorar, o un somriure per produir una riallada, cosa que aconseguir amb paraules pot resultar complicar, o confús. Només cal recordar la quantitat de malentesos que es produeixen diàriament a través dels missatges de text que intercanviem amb els nostres telèfons mòbils.

Així doncs, prenguem consciencia del que diu el nostre cos, treballem l’ús del nostre cos, comuniquem-nos sense obrir la boca.