EL SOMRIURE

La paraula somriure deriva del llatí, el prefix "son" procedeix de "sub" que significa "a sota" i "risus" que és el participi del verb "ridere", equivalent a "riure".

Aquest terme per tant s'utilitza per anomenar el resultat de somriure, un verb que es refereix a un riure sileciós i súbtil.

El somriure consisteix en una expressió innata i exclusiva dels éssers humans. Apareix en la cara i es forma a partir del moviment dels músculs que rodejen els ulls i la boca. El somriure reflexa l'alegria el plaer i la conformitat.

Un fet real es que últimament les persones utilitzen el somriure com una convenció social, ja que actualment es creu que en les fotografies, les persones que surten en les fotos han de sortir somrients. Per tant és possible que una persona també realitzi un somriure voluntari com a mostra d'amabilitat o compromís.

En vers l'infant que apareix en la fotografia, he de dir que és d'una tribu africana anomenada Himba, i apareix somrient, un somriure probablement natural gràcies al benestar i satisfacció que l'infant sent en aquest moment.

Penso que un somriure pot arreglar-ho tot en un moment negatiu, on tot és fosc a la vegada que un somriure ho diu tot sense dir res. Com sempre dic i penso, com a educadors que som hem de ser optimistes i crec hauríem de començar per un bon somriure, d'orella a orella.