En les
dues sessions de laboratori que hem dedicat a l’expressió no verbal hem treballat
a partir de la sensopercepció corporal:
percepció del cos sencer, de l’eix de simetria corporal, hem treballat la simfonia de les articulacions
(descoberta dels punts d’articulació, de les seves possibilitats de moviment, a
partir de la segmentació i de la integració i la integració progressiva de
totes les articulacions). 
També la consciència respiratòria i el cos en
moviment, a partir de la marxa (sensopercepció, possibilitats diverses de
moviment a partir de la introducció de variants en el ritme,en la ocupació de l’espai,
la intensitat del moviment…).També hem treballat la distensió i la relaxació muscular i altres formes de desplaçament, incorporant l’expressió d’idees i emocions.
En un
segon moment ens hem centrat en l’expressió
corporal establint diàlegs, primer amb un company/a a través del diàleg
postural i després en grup (concentració, introspecció, expressió) per a formar
una “màquina” entre tots, amb la “peça individual corporal” de cadascú o per a
construir iconografies col·lectives, o mimar accions concretes.
Hem
experimentat amb la postura, la mirada, l’espai personal i el moviment
–en diferents direccionalitats, energies, durades-, i posat en joc les zones
corporals: cap i rostre, tronc, braços i mans, cabdals per a l’expressivitat;
cames i peus, que ens permeten el desplaçament del cos en l’espai i també els centres de la força (regió
lumbo-abdominal), de la personalitat
(esternó), de l’expressivitat
(coll-braços, part superior del tronc) i aquells que ens permeten mantenir
l’equilibri:
els centres de la gravetat (pelvis)
i contragravetat (espatlles).
I també
hem pogut reflexionar entorn les nostres inhibicions, el paper del silenci, la
importància de les capacitats comunicatives no verbals en la tasca d’un
educador/a infantil. O de com el llenguatge corporal (que integra la postura,
la seqüència de moviments, el gest…) escapa del nostre control conscient i manifesta
el nostre estat anímic, i hem constatat com, malgrat que ens comuniquem
sobretot a través del cos, l’escola no li atorga gaire importància en els
currículums.
28 comentarios:
Li donem l´importància què li pertoca a la comunicació no verbal???
Molt sovint en les nostres interaccions de la nostre vida diària, utilitzem la comunicació no verbal, però realment li donem l´importància que hi té? doncs personalment crec què no, ja què molts cops no ens adonem dels diferents factors que hi tenen a veure i se´ns passen molt desapercebuts, això fa que tampoc els mirem de treballar ni millorar per tenir un gran ventall de recursos en l´apartat del llenguatge no verbal.
Per això crec què és molt convenient que ens parem a pensar en tot això que hem pogut treballar aquests dies i mirar de potenciar les nostres mirades, les expressions facials o les postures corporals, ja què en l´àmbit de l´escola bressol ens hi jugaran un paper molt important, si el què volem aconseguir és poder interaccionar amb els més menuts i poder fer-lis arribar missatges sense tenir que utilitzar la veu o el so del llenguatge, sinó què amb una mirada o una expressió facial els hi arribi tot allò què és vol expressar.
També dintre d´això, és molt important conèixer el nostre cos i saber quina postura adopta en tots aquells moments que transcorren en el nostre dia a dia, per tant tenim que ser conscients de quina postura estem adoptant en el moment que volem fer arribar aquell missatge i poder transmetre una confiança, apropament i seguretat per aquell qui rep el nostre missatge per tal que aquell missatge sigui clar i concís i pugui arribar a tots aquells què ens escolten o observen.
Recordem també que una persona per molt que no parli, no vol dir que no vulgui comunicar-se, al contrari, potser vol dir moltes coses mitjançant mirades o expressions que ens volen dir moltes coses i que nosaltres hem de ser capaços de saber interpretar-les ja que en el dia a dia de l´escola Bressol s´intercanvien moltes d´aquestes i hem de saber entendre-les i saber per què un nen o nena s´hi troba així.
Vull acabar amb una frase on hi crec què hi té molt a veure tot això...
“Es imposible no comunicarse, puesto que todo comportamiento es una forma de comunicación” (Paul Watzlawick)
El llenguatge no verbal també té una part molt important en el procés de comunicació. Com hem après en els dos laboratoris que hem fet, els gestos i la posició corporal transmeten molta informació que potser nosaltres no volem donar a la persona a la qual estem escoltant o a la persona o persones a les quals ens estem dirigint.
Hem de tenir molt en compte que moltes vegades aquests gestos o expressions no les podem controlar, sinó que són moviments involuntaris que el nostre cos realitza sense que nosaltres en tinguem consciència de què ho estem fent. A vegades ens pot jugar males passades, ja que podem transmetre alguna cosa que és totalment diferent de la que de veritat sentim.
Una de les coses de les quals em vaig adonar durant les sessions de laboratori en les que vam treballar la comunicació no verbal, va ser que la majoria de les vegades, no sóm conscients de quina posició té el nostre cos, quines parts estan en contacte entre elles o amb una altra cosa, o quines no estan en contacte, etc.
Això, a més de l’activitat que vam fer d’anar despertant el cos poc a poc (simfonia de les articulacions), em van fer adonar-me de la importància de la sensopercepció corporal. A part d’això, una altra de les coses que vam treballar molt és la marxa. Penso que ningú es para a pensar en com camina, quins moviments fa el seu cos per realitzar aquesta acció i gràcies a aquesta activitat ho vam fer.
A banda d’això, penso que tot i que les paraules són importants, els gestos, el nostre llenguatge corporal i les expressions facials comuniquen molta més informació que qualsevol altre factor del procés de comunicació.
Molts cops, com diu la Sara Lopez, no som conscients de tot el que pot arribar a expressar el nostre cos sense que nosaltres ens adonem: la posició que adoptem, la nostra mirada, la forma de tocar un infant... tot això (i moltes coses més) comunica i és molt important ser conscient i aprendre a controlar-ho per no transmetre malestar als infants o un sentiment negatiu.
La comunicació no verbal és així com la verbal la més utilitzada, ja que amb qualsevol part del cos ja estas comunicant ja sigui amb un gest, o amb la mirada. Encara que no li donem molta importància és una de les comunicacions que més ens pot transmetre, molts dels gestos que fem surten espontanis de manera que no podem controlar, però que són els moviments més sincers en presentar si una cosa ens ha agradat, o no.
Després d'aquestes sessions he pogut aprendre com és el meu cos i que tenim parts del cos on no les arribem a utilitzar o al contrari, que utilitzem i no en tenia ni idea de que podiem fer tants moviments amb ell, com en el cas de la cintura, la primera part de la sessió on haviem de tancar els ulls i pensar i moure una per una les parts del nostre cos, va ser una mica difícil encara que al concentrar-me vaig notar com sentia cada part del meu cos part per part. Encara que seguidament em va ser més difícil moure totes les parts del cos treballades en conjunt i seguint uns ritmes. Va ser una forma molt positiva de conèixer el nostre cos, ja que és una de les coses més importants per aquesta professió perquè el cos és tot allò que li podem oferir als infants.
El fet de posar-nos en diferents situacions com el d'estar tancats o intentar realitzar una obra d'art ens ha fet també treballar les expressions facials i els moviments; una forma de poder treballar no només els cos si no també les nostres expressions, o les nostres mirades, parts molt importants en una comunicació no verbal perquè una expressió pot dir tot.
En conclusió, hem sento molt millor després d'haver aprendre que no tot són paraules per poder transmetre alguna cosa, i que li hem de donar més importància al nostre cos.
Amb aquestes sessions he après molt a transmetre amb el meu cos, veig de que manera expresso sense dir cap paraula, amb el cos, cosa que abans no li donaba massa importancia.
De vegades ens sentiem cansats de pensar tot el pes que mantenim amb el cos i de quina manera repartim aquest pes de manera saludable. Volia també fer referencia a la manera en que això afecta a les practiques ja que els infants veuen i senten el que dius, com et sents y el que vols transmetre mitjançant els gestos i la teva postura corporal.
Per tant crec que ja sigui per bona salut o per transmetre com ens sentim hem d'aprendre ha tenir molt en compte el nostre cos en el nostre dia a dia i això amb aquestes sessions ha estat molt possible.
Les dinàmiques que hem fet, han sigut molt gratificants, relaxants i sobretot m’han ajudat a donar una importància diferent al meu cos, a valorar com actuem i com esta tot de relacionat i prendre consciencia, hem escoltat el nostre cos, encara que no li donem importància la comunicació no verbal es molt important, nosaltres tenim la sort de poder utilitzar les nostres cordes vocals però hi ha moltes persones que no poden, persones que treballen i valoren molt mes que nosaltres la comunicació corporal, el gestos, les mirades, els estats d’ànim es la seva manera d’expressar-se i de vegades es això! No necessitem parlar per saber com esta cada persona, els seus estats d’ànim uns dels privilegis que tenen els essers humans i que hauríem de treballar molt mes perquè, que son les paraules si no estan ven dites? Que son si no les diem amb un sentiment? Que son si les diem sense cap expressió? Les paraules no son res, podem viure sense paraules, però no sense expressió i sentiments.
Durant les dues sessions de laboratori de treball del llenguatge no verbal extrec una reflexió que he traslladat a la meva llibreta d’educadora en construcció: no som realment conscients de tot allò que podem transmetre amb el nostre cos. En totes les accions de la vida quotidiana cadascuna de les parts del nostre cos transmet un missatge a la resta de la societat, ja sigui quan caminem per anar a comprar el pa o a classe quan exposem la nostra opinió respecte un tema en concret. Només quan fem exercicis d’activació del cos prenem consciència de les possibilitats que tenim.
A través dels diferents exercicis realitzats a classe vam descobrir algunes articulacions que no sabíem que es podien moure independentment. De fet, en molts dels casos va ser pràcticament impossible moure una part del cos sense incloure una altra. A més, amb les dinàmiques del treball del ritme amb el cos es va produir una sensació de llibertat, ja que moltes vegades ens cohibim per la pressió social a la qual estem sotmesos.
D’altra banda, també cal destacar les formes de caminar. Aquesta activitat personalment va ser molt important perquè et fa reflexionar sobre la manera què caminem habitualment i tot allò que podem transmetre de la nostra personalitat o el nostre estat d’ànim. Alhora, les activitats grupals són una bona eina per coordinar el nostre cos amb els del teu equip sense deixar de ser hom mateix. Tenint en compte que serem educadors i que treballarem amb un equip i amb les famílies és molt important la coordinació i la cohesió.
Finalment, també m’agradaria destacar la relaxació del cos, quelcom que moltes vegades ens oblidem que també és important. Al llarg del nostre dia tenim molta tensió que el nostre cos acumula i que necessita extreure d’alguna manera. La relaxació del cos és un element vital en el nostre treball on aquest juga un paper essencial amb els infants, les famílies i la resta de professionals.
Per tant, la síntesis que hauríem d’extreure com a futurs educadors és que el nostre cos és la eina més important, ja que comunica en tot moment. Per aquest motiu, és important fer activitats (encara que sigui a casa nostra) que activin les nostres articulacions, alhora que cal fer sessions de relaxació. A més també seria bo que ens poguéssim gravar o veure a un mirall perquè realment és així com aprens i ets conscient del que comuniques.
“Lo más importante de la comunicació es escuchar lo que no se dice” Peter Drucker.
Aquestes sessions de laboratori que hem realitzar a classe m'han semblat molt interessants. Ens a ajudat a prendre consciencia de les parts del nostre cos, a centrar-nos totalment de manera individualitzada en cada una de elles, parts del cos que mai tens en compte, però que sempre estan en moviment. I encara que no ens donem compte, aquestes parts del cos que no tenim presents i sempre estan en moviment, són molt importats en la nostra vida a l'hora de comunicar-nos, ja que la comunicació no verbal es un pilar fonamental per transmetre de manera correcta el que vols dir, perquè el teu cos, la teva cara i les teves expressions poden dir una cosa totalment diferent a la que estàs dient de manera oral, d'aquesta manera la comunicació no es del tot bona.
També han sigut unes sessions que ens ha ajudat a relaxar-nos, alliberar tensions i destensar moltes parts del cos. Hem après també alguns excercícis de relaxació i destensació del nostre cos que son molt importants per al benestar corporal, i que realment hauriem d'agafar per costum realitzar-los cada matí abans de anar a classe, al treball etc.
Aquestes tècniques apreses ens seran molt útils al nostre treball com educadores, ja que es molt important saber expressar-se amb el cos per tal de que als infants els hi arribi de manera correcta el que els hi vols dir.
Hem fet dos laboratoris d'expressió no verbal, els quals m'han fet veure la importànci d'ella i tot el que podem comunicar a travès dels gestos, les mirades, etc i que potser no volem comunicar-los, per exemple com tenim la mandíbula, tensa, relaxada.. Pot comunicar els nostres nervis.
A més a més en aquestes dinàmiques personalment, he descobert articulacions que no sabia que podia moure nomès aquesta, en algunes ocasions ha sigut difícil de fer-ho.
L'activitat de sentir-nos tancats en una caixa va fer expressar-nos facialment i fer moviments per intentar sortir d'ella.
Com a conclusió he vist que el llenguatge no verbal és el més utilitzat, i que mai deixem de transmetre missatge ja sigui per la mirada, gestos o inclòs al caminar.
El llenguatge no verbal complementa el significat del llenguatge verbal, és per això que és tan important. Ens permet entendre millor el missatge complimentant-lo, accentuant el significat, substituint paraules i per últim, però no menys important, regulant la intervenció entre interlocutors.
"Una imatge val més que mil paraules" fent referència a aquesta dita, pot ser hauriem de donar molta més importància al llenguatge no verbal i emprar tècniques per assolir facilitats comunicatives gestuals i d'expressió. Així farem que el missatge que volem que arribi al receptor sigui més entenedor i clar.
Per treballar la comunicació no verbal hem fet dues sessions on hem treballat i experimentat a través del nostre cos. Només amb el nostre cos podem comunicar qualsevol cosa a la gent que ens observa, un cop això començaré a explicar:
Vull explicar la meva vivència sobretot quan vam començar a fer respiracions per conscienciar-nos de que normalment respirant malament. Jo al principi vaig pensar que seria una tonteria però a l’hora de respirar vaig a donar-me que havia alguna cosa que no feia bé i quan vaig començar a seguir les indicacions de la professora vaig adonar-me que jo molts cops respiro tant ràpid que no hem dona temps a inspirar i exhalar com ho hauria de fer. Crec que la respiració es un element clau per poder comunicar i expressar qualsevol cosa que volem dir, que molts cops parlem nerviosos o que no ens entenen perquè no respirem adequadament, amb silencis, etc…
Per altre banda una activitat que vam fer a principi de curs va ser fer una mena de fàbrica amb moviments on començava un i anàvem surtin un darrera de l’altre fent un diferent moviment.
Així fins que ja estàvem tots , vam estar una estona amb els moviments i era tan curiós que tots estàvem fent moviments diferents i sense parar. La Lurdes ens va dir que havíem de anar surtin per orde i així ho vam fer, aquesta activitat a mi personalment em va agradar molt!
També vam parlar de la postura que em va sobtar ja que no som conscients de que amb la postura també comuniquem i molts cops la postura que adoptem no es adequada amb el que estàs dient.
I per últim el silenci , que podria de dir del silenci si molts cops ens oblidem que existeix. El silenci es un altre element imprescindible per la comunicació , molts cops per diverses causes no fem silenci, no utilitzem aquest element.
Per finalitzar podria seguir dient tot el que hem treballat en les sessions de laboratori però el que he explicat i he volgut remarcar és això ja que és el que em va sobtar o va ser difícil per mi.
En aquestes dues sessions de laboratori , hem vist la importància que té la comunicació no verbal.
No som conscients, moltes vegades de quina postura té el nostre cos o de quina manera caminem, només caminem i ja està, però això ens està dient que ho fem per alguna raó.
I és que tota la nostra comunicació no verbal està informant de com som, com és la nostra actitud, la nostra manera de ser...
Fent l'activitat de la simfonia de les articulacions em vaig adonar de tots els possibles moviments que té cada articulació i que potser hi ha zones que les movem menys o no tenim l'oportunitat de fer-ho més habitualment.
Gràcies a aquestes sessions vam prendre consciència que el nostre cos és molt important per comunicar, amb ell diem moltes coses; i crec que totes les activitats que vam fer ens serviran per a un futur.
El llenguatge no verbal, ens pot donar moltíssima més informació que el que diem amb paraules, però no se li dóna gaire importancia. La postura del cos, si és més oberta o tancada, la forma en que seiem, com tenim l'esquena... tot això transmet molta informació, que de vegades passem per alt i no ens aturem a observar-la.
Després d'haver fet aquestes sessions de laboratori, personalment he pres més consciencia del meu cos, per exemple al intentar moure articulacions de forma individual, també m'he adonat de com em moc per l'espai, com camino, quina actitud transmeto amb el meu cos...
Aquest tipus de llenguatge és fonamentar també a l'hora de comunicar-nos amb els infants, ja que no només escolten les nostres paraules sinó que també ens veuen i podem transmetre moltes coses. I al revés també passa, un educador/a també hauría de saber interpretar el llenguatge no verbal dels infants, ja que molts d'ells encara no saben posar paraules al que els està passant, però ho expressen amb el seu cos.
La CNV (comunicació no verbal), està constituïda per signes molt antics, és inevitable en presència d’altres persones i funciona d’una manera global. Fa referència a aquells aspectes de comunicació on no intervé la paraula.
Podem distingir:
Els elements de la CNV, són els més determinants en les interaccions, i alhora els més difícils de controlar. Els missatges no verbals, molt sovint, son emesos i rebuts de manera inconscient. D’altra banda també hem après en la realització de les sessions de laboratori, dedicades a la CNV, que aquesta ens pot servir, per: contradir, repetir, substituir, complementar, accentuar o regular el comportament verbal.
La CNV, ens ofereix molta informació de la interacció comunicativa, per això hem de ser el màxim conscients de quins elements no verbals utilitzem a l’hora d’interaccionar i comunicar, sobretot en l’àmbit professional. Prendre aquesta consciència, ens pot ajudar molt en la relació amb d’altres persones, en la pràctica com a educadores, i les relacions que s’estableixen amb els infants, entre d’altres...
Quan parlem de elements de CNV, parlem així de components que la fonamenten com:
-Expressió facial: la cara, és una de les parts més expressives del nostre cos.
-La mirada: element fonamental per una interacció optima. Mantenir el contacte ocular és imprescindible per això.
-Somriure: element que predisposa a interaccionar amb els altres.
-Gestos: només tenen sentit si són vistos per una altra persona, i han de comunicar alguna informació. Localitzats principalment a les mans, i en menor freqüència ens els peus i el cap.
-La postura: les persones adoptem principalment tres, asseguts, drets o ajupits.
-Distància/proximitat: pot variar d’una persona a una d’altra. Podem diferenciar-ne 4 tipus, a la nostra societat:
oÍntima: amics, família, parelles...
oPersonal: reunions, assemblees, festes...
oSocial: entre persones desconegudes, per exemple, un botiguer d’una tenda. On no hi ha cap relació amistosa
oPública: es considera la distància entre persones, de 360cm.
L'estudi de la percepció i l'ús que es fa de l'espai personal i social en els processos de comunicació s'anomena proxèmica. Segons l'investigador Edward T. Hall (pioner i inventor del terme proxèmica)
La conducta espacial pot ser un del elements que poden condicionar més una comunicació òptima.
-Contacte físic: sent la forma més primitiva, directa i intensa de totes les conductes de comunicaió en les persones. Sent la nostra forma biològica bàsica d’expressar actituds interpersonals. Tocar a l’altre, vol dir entrar en el seu espai d’intimitat, d’amor i de contacte.
En la nostra professió és molt important utilitzar el contacte físic des del respecte vers als infants, així com tenir molt present que cada infant és diferent i té el seu ritme., Per tant, ens hi podrem trobar amb diferències entre ells envers deixar-nos entrar en el seu espai físic.
-Elements paralingüístics: fan referència a com es diu una cosa,el so és el mitjà primordial de comunicació, que reforça i dona significat a la parla. Comunicant sentiments, emocions, actituds i fins i tot la personalitat de la persona. Hi han de dos tipus: els que fan referència a la veu, i els que fan referència a les vocalitzacions.
Per últim vull dir, que també hem après que la comunicació analògica també coincideix amb la CNV, en els elements no verbals com: els corporals, la postura els gestos, la veu, etc., i els indicadors informatius que apareixen en el context on es dona la interacció, com poden ser: la roba que porta la persona, el perfum...
La comunicació no verbal és quasi tan important com la verbal... fins i tot diuen que una persona recorda més del com ho dius que del contingut del missatge.
Penso en la importància del coneixement del nostre cos i com l'hem treballat en aquestes sessions de laboratori. M'han ajudat a comprendre diferents situacions i entendre parts del meu cos que semblava que volien tenir vida sigui amb la música o amb el mateix silenci.
Podem comunicar de tantes maneres... un somriure, un gest, una expressió facial, una postura, una distància, un contacte... també comuniquen... hem de tenir consciència al utilitzar el cos, perquè a vegades no ens adonem, però l'altre persona està veient potser missatges que estem transmetent sense voler, perquè poden ser incontrolats.
En les activitats realitzades en els dos laboratoris hem pogut observar i experimentar que el llenguatge no verbal és tan important com el llenguatge verbal, perque pot expressar infinites interpretacions.
En el llenguatge no verbal hem treballat la postura, corporalment, les emocions amb les nostres expressions tant posturals com facials...
M'he adonat que el llenguatge no verbal, del qual quasi gairebé mai ens fixem en el nostre dia a dia dona molta informació de mi, més de la que es transmet oralment. Això ens ha servit per conscienciar-nos de que tot el llenguatge no verbal els hi arriba als infants depenent de com ens mostrem, i que els nostres estats d'ànims tenen molt a veure. Per tant, quan siguem a l'escola bressol i ens preguntem per què l'infant no respon correctament als nostres estímuls ens hauriem de preguntar si la comunicació no verbal està sent negativa.
La informació que donem a vegades també per les circumstàncies d'un moment donat. Per exemple portar un perfum, posar una roba o una altra... Ens defineix i podem interpretar alguna cosa.
En aquesta sessió vaig gaudir molt, aprenen a conèixer el meu cos, les diferents parts, ser conscient del poder d’expressió que té el nostre cos. També, em vaig donar conte que va ser difícil mantenir-nos en silenci, estem massa acostumats a donar pas a la comunicació verbal i la no verbal la deixem de costat, obligar-nos a fer silenci, ens ha ajudat a descobrir-nos i ampliar el ventall de possibilitat de comunicació. Altre punt que vaig troba, que al principi va ser difícil de fer, però a la segona sessió o vaig aconseguir, va ser no preocupar-nos del que pensen els altres i això em va ajudar a aconseguir molta llibertat i aconseguir els objectius de l’activitat, expressar-me.
Aquesta va a ser una activitat que em va agradar moltíssim, perquè la majoria de vegades estem tan centrats en el que hem de dir, que no caiem en compte que la nostra postura, les nostres expressions, tot en si ja comunica, som inconscients que dins del procés de comunicar no solament està la part verbal sinó també la corporal.
Crec que no esperàvem poder sentir des de la nostra respiració fins a l'últim punt del nostre cos i com tot es connecta i es crea una simfonia, que al principi va ser una simfonia desequilibrada però a mesura que s'anava treballant, anava millorant, també el sentir-nos al principi limitats i acabar sentint-nos lliures. També va haver-hi un moment en el qual vam haver de moure'ns gatejant amb els ulls tancats i establir un contacte físic amb un company, això al principi causa incertesa ja que te sents limitat i no del tot còmode pel contacte físic.
Alguna cosa que m'agrado moltíssim va ser l'expressar diferents sentiments amb l'expressió facial i em vaig adonar de lo difícil que resulta fer-ho quan realment no te sents així o quan havies de simular ser alguna cosa que no ets.
Finalment crec que és molt important treballar tots aquests conceptes i portar-los al nostre terreny diàriament ja que com he dit abans tot comunica i és necessari que sapiguem fer-ho de la millor manera intentant sempre ser conscients de la importància de la comunicació no verbal i de la mateixa lligada a la verbal.
Ens llevem, ens rentem les dents, ens vestim, esmorzem, anem a escola, a treballar, sopem i tornem al llit... Així cada dia. Durant el dia no deixem d'utilitzar cadascuna de les parts del nostre cos, durant el dia mantenim diferents postures, ens movem, gesticulem, somriem... Durant el dia expressem corporalment, i quant temps li dediquem aquests elements?
Normalitzem aquests a causa de la rutina, deixem de pensar en d’individualitat, de la nostra imatge mental, de la nostra ocupació en l'espai. I tots aquets elements utilitzats la gran majoria de vegades de forma inconscient, de forma "innata", comuniquen tota l'estona.
Es important doncs, parar un segon i dedicar-li una estona a pensar, a representar mentalment cada part del nostre cos, a estirar, a prendre consciencia.
Gracies a les diferents activitats de les sessions, hem pogut dedicar-li aquest temps, hem pres consciencia, i ara es qüestió d'anar cuidant i treballant aquest aspecte.
Tota aquesta part de comunicació no verbal, referent a coneixença del propi cos, les seves parts i la infinitat de moviments lliures, segmentats o no; saber quina part del nostre cos utilitzem per caminar o seure (accions diàries), quines sensacions tenim i com podem fer per potenciar-ho amb infants, és la part més important de cara a ser educadora.
Si volem que els infants s’expressin lliurement amb el cos i en tinguin consciència de les parts, nosaltres hem de ser el primer exemple i ho hem de tenir molt en compte en els actes quotidians, ja que és aquí on realment hi actuem i mostrem el control del nostre cos.
Aquestes reflexions, han sigut possibles gràcies a un laboratoris que em van fer replantejar-me molt la manera que hi tinc de moure’m, d’expressar-me amb el meu cos, de com ens podem comunicar amb aquest, quina part intervé en conjunt amb la comunicació verbal, i tota la part de consciència corporal.
Com a persona penso que és un tema que tinc present i que està en procés de millora, ja que m’he adonat que el cos és un element molt important alhora de ser i comunicar-se i per tant, que s’ha de treballar.
Per acabar amb els laboratoris; vaig tenir sensacions molt diverses, però les més destacades van ser:
• La dificultat de trobar-me a mi mateixa, en la intimitat amb el meu cos, d’una manera relaxada, sense acumular tensions.
• El fet de caminar sent-hi conscient de tots els moviments que intervenen en la marxa i com influeix el portar sabates o no.
• La part de postura corporal i equilibri, on un sentit molt important és la vista, i el fet de fer-ho amb els ulls tapats, primer era una mica angoixant, poc a poc em relaxava però hi quedaven tensions. I d’equilibri la dificultat de mantenir-lo i controlar el cos sense mirar-ho.
Recordo una d'aquestes sessions en què vam estar les tres hores que durava la classe sense parlar, utilitzant únicament la comunicació no verbal i que va passar?
Que vàrem comunicar, comuniquem contínuament i és inevitable no fer-ho.
Comuniquem amb la nostra postura corporal, amb la nostra respiració, amb la nostra mirada, amb els nostres gestos i és important ser conscient d'això i poder controlar-ho, controlar-ho de manera que li puguem treure partit a aquesta manera de comunicació i complementar-la amb la verbal.
Al principi en aquestes sessions, em sentia una mica tallada per la vergonya, però mica en mica et vas endinsant dins la dinàmica, parlant, però parlant amb el cos, els gestos, els moviments, les expressions facials, etc. I es a partir d'això que comuniquem el que de veritat sentim i pensem.
Les sessions de laboratori m'han ajudat a entendre que la comunicació verbal no ho és tot, que més aviat és una part complementaria de la comunicació no verbal. Hem de tenir cura dels nostres gestos alhora de parlar, de l'expressió facial que posem al parlar i explicar quelcom cosa, de la tensió del nostre cos, perquè això, igual que ens pot ajudar a reforçar i reafirmar allò que diem, de la mateixa manera ens pot contradir el que nosaltres diem, dificultat la comunicació amb l'altre persona.
Com a educadores infantils tots aquests aspectes els em de treballar molt, fins a controlar-los perquè quan un infant no té un nivell maduratiu suficient per a comunicar-se verbalment, nosaltres em de ser capaços d'entendre que ens volen dir amb el seu cos, de la mateixa manera que els em de transmetre nosaltres amb el cos.
Aquesta és una feina que em de fer dia a dia, per a facilitar-nos la nostra pròpia feina i vida.
Personalment m'ha estat de molt profit tot el que he après a les sessions de laboratoris per treballar la comunicació no verbal. Cal dir que al principi estaba una mica tallada, ja que com sóc nova d'aquest curs no coneixia a la classe i em donava vergonya. Això només va ser en el primer moment de la primera sessió perquè deprés em vaig soltar gràcies a que m'endinsava en les sessions gràcies a la música i les instruccions de la mestra. Tot això es combinava i em sentia molt agust i còmode tant a la classe com amb les companyes.
M'agradaria destacar la idea que vaig tenir conjuntament amb la Sara Guerrero i amb la Miriam Rodriguez quan ens va tocar dramatitzar la terra del sòl. Ens vam posar la Miriam i jo al terra agafades i la Sara sota nostre i havia de fer d'una llavor i anara creixent, i a la vegada buscant-s'hi espai entre les dues per tal de sortir del tot. Va ser una obra molt bonica, va transmetre la idea de la nostra interpretació, i a més totes les companyes destacant que la interpretació que més els hi va agradar va ser aquesta.
Tot això i a més de les sessions de laboratori van ser clau per prendre consciència i treure les pors a expressar-nos lliurement amb el nostre cos. I com sense dir cap paraula podem transmetre a una altre persona qualsevol cosa
Sincerament és un dels millors laboratoris que he fet i on més he après. Sabeu? m'ha costat moltíssim reconèixer el meu cos, moure'l individualment per parts, m'ha provocat si més no, una sensació de nerviosisme. I que dir del ritme! Amb la música hem pogut mouren's i sentir-nos lliures. Una de les activitats que més m'ha costat ha estat el quedar-me quieta i no parlar, em sentia lligada.
La activitat de moure'ns i formar part d'una màquina ha estat magnífica, com podem unir-nos sense parlar i formar part d'un conjunt. També ha estat molt divertit quan hem interpretat els quatre elements principals, terra, aigua, vent i foc, i he de dir que la representació de la terra ha sigut magnífic.
Volia dir també que gràcies als companys i companyes que estaven a l'aula, s'ha pogut realitzar aquest treball perquè hi havia un ambient ric de confiança i això ha fet que no tinguéssim vergonya d'expressar-nos.
Ha estat molt intens el exercici de la caixa, on no podíem sortir. Pot ser és que me posat totalment dins del paper, ja que, he sentit angoixa i, fins i tot, ganes de plorar. Quan he aconseguit sortir, me sentit tan feliç... i lliure!
És increïble les coses que podem arribar a fer i a sentir amb el nostre propi cos, per això és molt important treballar-lo bé per arribar a ser una gran educadora en un futur. Forma-nos el millor possible ja que el nostre cos és una eina primordial en aquesta feina.
Al llarg de les sessions de classe, hem treballat la comunicació no verbal, alguna cosa que no solem treballar i que no per això és menys important, la comunicació no verbal és el que acompanya a un missatge o el que fa que sense necessitat de dir amb paraules que ens passa o com ens sentim, puguem expressar-ho amb un gest, una mirada, etc.
Durant aquestes sessions, hem conegut el nostre cos i hem après a interioritzar allò que volíem transmetre.
Ens han servit per conèixer-ens com a grup i perdre la vergonya.
La comunicació no verbal com a educadors, és molt important, ja que els infants a diferència dels adults es fixen molt en el que expressem amb el nostre cos i li donen més importància o menys a allò que diem verbalment.
Publicar un comentario