Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges
27 comentarios:
La xerrada de Jaume Gonzàlez des del principi va ser una xerrada molt entretinguda. És indiscutible que domina el tema i sap portar-ho al seu terreny cridant-nos l’atenció i fent-nos estar atents tota l’estona. La xerrada hauria d’haver tingut una temporització de 1h 30min com a màxim i va durar 2h.
Va començar amb una presentació: nom cognoms, quins estudis té, i el seu treball actualment, amb el recolzament d’un power point.
Va seguir l’exposició del tema amb el power point posant exemples i donant estratègies i consells de com fer una presentació en públic.
Podem dividir la presentació en:
- El suport tecnològic (Power Point). Resaltant la importància de sintetitzar la informació exposada al power, quina lletra escollir (i no escollir), quines imatges utilizar, evitar les faltes d’ortografia…
Va explicar la complecitat i la coordinació de la explicació amb el Power, mai el suport tecnologic ha de distreure de la explicació si no que ha de ser un extra.
- La relació del públic i la persona que exposa. Utilitzar les paraules adients, el to, l’actitud, distància, deixar participar a l’oient, son factors que determinaran el grau d’afinitat i per tant el grau d’escolta i seguiment de l’explicació.
- El llenguatge no verbal i postural. On situar-se a la sala de l’explicació, quina posició adoptar ( ell es sentía a gust amb una mà a la butxaca), va resaltar el gest repetit com per exemple tocar-se el cabell tota l’estona, la cara, etc… No quedar-se quiet davant de l’oient , i acompañar l’explicació amb expressions gestuals, d’aquesta manera s’accentuarà el missatge. Si és el cas, coordinar els punts de l’explicació amb els membres del grup.
Va finalitzar la seva explicació, esmentant que és important saber acabar una exposició. No es correcte acabar de manera brusca. Es recomanable agrair l’escolta, després d’una conclusió o una pregunta reflexiva, i donar pas a preguntes.
Així va ser, era el nostre torn. Vam demanar consells de com presentar en grup, si és important la vestimenta del moment… En Jaume va respondre molt amablement i molt dinàmic, de tal forma que va acabar explicant anèdotes d’alumnes seus i per exemple, d’una de les seves exposicions.
Encara que no vaig poder assistir a la xerrada que va realitzar Jaume González a l'aula, m'he pogut informar a través d'aquest bloc i de preguntes que els he fet a les meves companyes/anys, com havia anat la xerrada.
És cert que les meves companyes semblaven molt impressionades amb totes les explicacions que els hi va donar Jaume sobre "parlar amb públic". Deien que hi havia explicacions molt interessants i útils sobre la comunicació, i que s'els hi feia difícil relatar-ho tot.
El tema principal va ser, segons vaig assebentarme, les exposicions i l'utilització de recursos tecnològics, com són els "PowerPoint". Una de les coses que em van comentar i m'agradaria explicar, és la importància de sentir-se còmodes amb un mateix alhora d'exposar un tema. Amb això vull dir, que el vestuari quan exposem és també important.
La comunicació no verbal, que com he après a partir d'explicacions i laboratoris amb Lourdes i Montse, va aparèixer a la xerrada, perquè aquesta ens donà molta informació de nosaltres mateixos, i en aquest cas, quan ens trobem davant d'un públic poden saber si estas cómode o no. I si utilitzem les eines per transmetre els missatges els oients.
Una altra cosa que voldria destacar és que les exposicions siguin dinàmiques, és a dir, fer partícip a l'oient en el nostre tema.
Un dels aspectes que m'agradaria conèixer, és com perdre la por i la inseguretat quan parlem amb públic o amb gent que no coneixem. Perquè sóc vergonyosa i quan amb trobo davant de gent amb sento massa observada i em bloquejo.
M'agradaria haber pogut conèixer tècniques per poder treballar-ho i aplicar-les posteriorment.
Per tant, encara que no hagi pogut assistir he de dir que, els comentaris i objeccions de les meves companyes m'han ajudat a entendre una mica més aquest tema, malgrat no he aprofundit gaire per la meva absència, m'he esforçat per assebentarme de tot el vivenciat a la xerrada.
El més interessant de la passada xerrada el dia 21/01/16 sobre com parlar en públic.
Una xerrada que personalment va ser molt enriquidora i necessària per a nosaltres com educadores. Jo tinc fòbia a parlar davant de gent que m’està observant i escoltant.
Escoltar a Jaume em va fer saber i aprendre que hi ha unes pautes i tècniques que em pot ajudar molt i s’haurien de seguir per donar una bona exposició. Tècniques de relaxació per controlar el nerviosisme, sempre hem de començar amb una presentació, procurant dir el més important i un breu resum del qual parlarem, procurar no portar paper a les mans, si necessitem ajuda, tenim les diapositives, és molt important mantenir l’atenció del públic durant tota la xerrada amb tàctiques com per començar fer partícip al públic per exemple amb una pregunta, no posar a les diapositives tot el que direm sinó paraules claus, tenir actitud monologuista, fer animacions però sense excedir-se, empatitzar amb el públic...
Ens va parlar també de les pors que hi ha a l’hora de parlar en públic, por a crítiques, equivocar-nos, fracassar o fer el ridícul... em vaig sentir molt identificada però a la vegada vaig poder veure que no era l'única i que aquesta petita fòbia que tinc es podia treballar i s’ha de treballar. Les solucions que ens va posar va ser la de fer-nos preguntes com: que pot passar? Que ens facin preguntes complexes, dificultats tècniques o fisiològiques... davant això hem de saber que el públic no sap allò del que estem parlant, que podem improvisar, nosaltres tenim el timó, hem de sentir-nos còmodes, la nostra imatge i com anem vestits també és molt important, estar segurs d’allò que parlem, tenir clar el missatge, conèixer el nostre públic, ja que no és el mateix fer una xerrada a nens de 14 anys que a adult de 40, encara que sigui el mateix tema s’ha de preparar abans i saber-lo adaptar. Davant a preguntes complexes per no quedar-nos en blanc hem de preparar possibles respostes i estar preparats per quan arribi el final.
Per finalitzar diré que tot del que he parlat ara no només és comunicació verbal, ja que dins del que diem tenim el, com ho diem, com ho fem, com reaccionem... la comunicació no verbal, allò que ens diu el cos influeix en la parla en públic un 55%, la veu amb el seu ritme, el volum, saber vocalitzar un 38% i les paraules tan sols un 7%. Hem de tenir molt clar que TOT COMUNICA!
La xerrada d'en Jaume González em va semblar de bastant interès, ja que parlar en públic és una acció que des de qualsevol àmbit es pot portar a terme i és molt important tenir nocions i sabers sobre aquest acte comunicatiu. Es notava que tenia experiència a l'hora de parlar en públic, es mostrava segur del que deia i feia. Em va aportar tècniques i consells de gran interès per a mi, ja que tant al módul de projecte com als altres, parlar en públic és un ítem a valorar per les mestres i també és una capacitat que hem de desenvolupar correctament perquè ens servirà tant al camp professional com a la vida en si mateixa. Escoltant al Jaume m'he adonat que quan parlo en públic tinc alguna mania que hem fa sentir segura per exemple portar alguna cosa a la mà com podria ser un bolígraf. Va comentar que no es considera negatiu portar alguna cosa a les mans com un llapis o un boli però sempre tenint una actitut oberta al discurs que realitzarem i la mirada dirigida al públic. El contacte visual és molt important per saber que estem conectant amb la gent que rep el nostre discurs i també donem una imatge de seguretat. És molt important ordenar bé la informació, donar protagonisme al text que volem i no carregar amb imatges grans i que desviïn l'atenció quan realitzem el power point. Destacar també de l'explicació d'en Jaume l'actitut amb els companys a l'hora d'exposar la informació, és a dir, si algun company o companya s'equivoca no tallar-lo i parlar per sobre d'ell, perquè en aquell moment el deixem en ridícul i també afecta negativament al grup. Cal comentar-li desprès o amb la mirada fer-li saber que falta alguna informació o que no està del tot bé el que ha dit. Tenir clar l'actitut de grup, és a dir que en tot moment s'ha de ser conscient que som un grup i si alguna cosa surt malament o si ens feliciten pel nostre discurs, s'han d'assimilar tant les conseqüències negatives com les positives.
La xerrada de Jaume González hem va semblar molt enriquidora, a més el tema que vam tractar és d’agrair, ja que qui és un crack parlant en públic?
Tothom tenim les nostres pors a l’hora de sortir a defendre la nostra idea davant d’un grup de gent sigui qui sigui, per això els diferents consells que vam rebre van ser de molta ajuda; el contacte visual, la postura, les paraules que utilitzes...
Hem de tenir les suficients habilitats i capacitats per interaccionar amb el factor més important amb el que tractem: el públic.
La veritat és que vaig aprendre diferents tècniques per parlar en públic molt interessants, i que en les pròximes xerrades en públic es poden utilitzar com a consells per millorar la transmesa de les nostres paraules; conèixer el tema és el més important per poder parlar d’ell, organitzar-nos una mica per saber que volem dir i que no, practicar encara que sigui davant d’un mirall ens pot servir per veure si som conscients del tema que parlem i com ho fem...
A vegades la senzillesa és el millor, també vaig aprendre que no hem de lluir el que no som. A mi m’ha passat: de voler fer-ho perfecte he utilitzat paraules que ningú entenia i no m’han entès res. O que per exemple portem paper i per por de no deixar-nos res ho llegim, NO! Perquè si no sembla que no t’has preparat el tema o que no saps el que parles i llegeixes, personalment això a mi em posa més nerviosa, i penso que per parlar en públic és important estar relaxada!!
Espero que la xerrada ens serveixi en un futur, per ser capaços de deixar de banda els nervis i poder transmetre les nostres idees amb claredat i facilitat.
El primer que destacaria d'aquesta xerrada és la manera en que en Jaume ens tractava i interactuava amb nosaltres. D'aquesta manera ens mostrava de manera pràctica com hauria de ser un xerrada, mostrant la seva postura, la seva manera d'interactuar amb el públic així com la seva utilització del suport visual i la seva fluïdesa verbal.
Durant el torn de preguntes hem va aclarir un dubte que per a mi era molt important, que consistia en saber com havia de posar-me en cas de ser part d'un grup però no estar parlant en aquell moment. I hem va comentar que m’havia de mantenir en un costat escoltant atentament el meu company.
Personalment la vaig considerar una xerrada molt útil ja que en un futur, tant acadèmicament com en la nostra professió és molt necessari tenir aquestes habilitats a l'hora de parlar en públic.
Ens va fer adonar-nos que de vegades ens corregim a nosaltres mateixos deixant en evidencia un error que possiblement el públic no hagi detectat.
Observant-lo i escoltant les seves explicacions he pogut aprendre moltes coses a tenir en compte a l'hora de realitzar un discurs i espero hem resulti molt útil cara a un futur pròxim.
Xerrada ‘’Parlar en públic’’
Primerament en Jaume González va comentar les tres punts imprescindibles:
Ens va comentar que es molt important saber com es el públic i empatitzar , ja que gràcies a ells podem fer la xerrada.
Per altre banda ens va donar consells de com fer un power point , com que en cada diapositiva hi hagués alguna paraula o frase clara i simple on nosaltres només veure aquella imatge o aquell suport ja salpiquéssim quin tema toca .
Després de tot això va començar a fer-nos preguntes sobre el perquè ens dona vergonya o por l’hora de parlar en públic, va ser molt intel•ligent ja que tots vam estar parlant sobre el tema , va ‘’empatizar amb nosaltres’’.
Per tant en Jaume va obrir un tema de debat, i a partir d’això ens va dir que realment quan fem una exposició només nosaltres sabem l’ordre de tot allò que volem dir, que si ens equivoquem només o sabem nosaltres.
També va parlar de que tothom quan a d’explicar qualsevol cosa ha de tenir un objectiu:
- Què diem: hem de tenir un ric vocabulari, les frases han de tenir sentit i que siguin breus i clares. D’aquestes coses nosaltres hem de ser conscients i per això ens ho hem de preparar.
- Com ho diem: a partir del volum, to, moviment, postura, entonació i la velocitat. En el fet de com ho diem intervé el nostre estat d’ànim per tant intervé el inconscient.
Tot seguit vam parlar de la importància del llenguatge no verbal , és a dir el llenguatge corporal ja que de tot el que podem dir en un discurs o exposició realment el que la gent es queda i recorda són els teus moviments, el ritme, el timbre, la postura, tot això és un 55%. L’altre 38% és la veu i per últim 7% són les paraules.
Per finalitzar aquest comentari , vull dir que a mi aquesta xerrada va ser molt interessant, vaig estar atenta tota l’estona.
Crec que en Jordi González es un model a seguir.
Vull remarcar que quan parlem en públic no hem de llegir ja que això no es comunicar, i que molts cops el nostre enemic som nosaltres mateixos ja que quan tenim el discurs fet i ens el sabem de memòria , quan estem en pràctica i ens saltem un pas ja ens posem nerviosos perquè sabem que ens hem equivocat.
Per això mateix va molt bé tenir un suport tecnològic que ens ajudi a saber que toca en cada moment sense llegir i si comunicant!
Els estudiants cada dia ens enfrontem a una situació "terrorífica" per la majoria, com ho és la de parlar en públic davant els nostres companys i companyes com dels professors i professores, a l'hora d'exposar un projecte o treball realitzat.
Per això, el dia 21 de gener en Jaume González va donar-nos una sèrie de pautes i consells per realitzar aquesta tasca de forma més segura i amb senzillesa.
En la meva opinió va ser més que una xerrada, va ser una manera de fer-nos veure que posar-se davant de la gent i parlar no és tan difícil si confies en tu, com també que el fet de equivocar-nos només ho sabem nosaltres, per això hem de tenir uns coneixements per poder actuar i improvisar.
Una de les coses que em va sorprendre va ser quan ens va confessar que ell tenia pànic en parlar en públic ja que amb la manera que ho va realitzar deia tot el contrari, encara que ens va explicar que tot ha de tenir un esforç i que tothom pot aconseguir parlar en públic, només confiant en el que un diu sense por a les crítiques, al ridícul, a ser el centre d'atenció i a observar reaccions negatives del públic, perquè tot això pot arribar a la situació de quedar-nos en blanc, que els receptors no entenguin el missatge que els vols transmetre, com també tenir dificultats tècniques o fisiològiques, per aquest motiu s'ha d'aprendre a portar seguretat en un mateix arribant al nostre objectiu on les persones a les que els mostrem el nostre treball vegin que s'havem del tema que estem parlant.
Vull destacar la informació que ens va donar en quant amb el metamissatge, ja que vaig quedar sorpresa al saber que el 93% del que utilitzem en una presentació és la comunicació no verbal i tan sols el 7% restant esta formada per la comunicació verbal, fet així que les nostres posicions, els nostres gestos i tot el nostre cos pot parlar més que no pas les paraules que diem.
Una altra part a destacar sobre la xerrada d'en Jaume González va ser l'explicació que ens va donar a l'hora de fer la presentació (power point, prezi, etc.) perquè el que menys importa és el que es veu projectat, perquè el que es posa allà no té el mateix pes que el que nosaltres direm, com ja hem estudiat al modul d'Habilitats Socials.
Per finalitzar, em va agradar que poses com a exemple dos dels seus treballs presentats i com els va efectuar, donant-me idees per la presentació al final del projecte que estem realitzant al modul 12 (Projecte d'atén a la infància).
El dia 21 de Gener, Jaume González va visitar la nostra escola per fer-nos una xerrada als alumnes sobre parlar en públic. En primer lloc va fer una petita presentació sobre qui era, quins estudis havia realitzat i a que es dedica en l’actualitat, mostrant així que comprèn i coneix les dificultats que els seus alumnes (i en general totes les persones) tenen a l’hora de fer una presentació davant un altre públic, ja sigui conegut o no.
D’aquesta manera, va dividir la presentació en tres punts importants (tres claus, segons les seves paraules): connectar amb l’audiència, dirigir i mantenir l’atenció i fomentar la comprensió i el record. Així, pel que fa al primer punt en Jaume va destacar que, tot i que ens centrem en l’exposició i tot el que volem dir, el més important és el públic. Per molt que el nostre discurs estigui elaborat i la informació suficient, si no aconseguim tenir al nostre públic de costat no hi ha presentació bona. Això es pot aconseguir a través de l’anàlisi d’aquest i de la involucració, és a dir, si hom coneix alguna informació sobre el públic que tindrà sempre es pot preparar quelcom que pugui engrescar-lo. A més, també es pot fer una pregunta inicial que, tot i que no esperem resposta, les persones que estan davant ja s’interessen perquè esperen que en algun moment hagin de respondre; conseqüentment, estan atents a la teva presentació.
Respecte el segon punt es va fer èmfasis en les presentacions. Actualment totes les presentacions estan acompanyades de suport tecnològic. És molt important que abans de començar s’hagi comprovat que aquest funcioni i si hi ha algun imprevist tenir solucions. Per exemple, en propi Jaume comentava que havia portat el seu propi ordinador per si no funcionava el de l’escola. D’altra banda també va fer especial atenció a la realització de presentacions simples, sense gaire text i amb imatges no pixelades. Si una diapositiva té molta lletra el públic o llegirà o escoltarà, però no farà les dues coses. Per tant, si el que vols és que t’escoltin fes la diapositiva senzilla i utilitza imatges o animacions per a que la resta pari atenció un moment i després continuïn atents a les teves explicacions.
L’últim punt va ser essencial perquè va tractar de tots aquells aspectes que potser pensem els alumnes que són més difícils, és a dir, la por a rebre crítiques, a quedar-se en blanc, etc. Per combatre amb totes aquestes pors és important, tenir clar l’objectiu de la xerrada, preparar molt bé el discurs i, especialment, tenir un bon estat d’ànim. El 93% de les coses que diem és a través de la veu i el nostre cos i només el 7% són les paraules. Per tant, si ens equivoquem no passa res ningú més ho sabrà.
Per acabar és bo fer una síntesis d’allò que s’ha explicat per a que al públic gravi a la seva ment els conceptes claus de l’exposició i deixar torn per preguntes.
Després de l’experiència viscuda considero que hauria de ser una xerrada essencial en qualsevol nivell educatiu. Saber parlar en públic és molt important i no estem preparats per fer-ho; mai hem rebut una educació adequada en aquest sentit. Conèixer el que sentim o pensem, afrontar-ho i elaborar un discurs adequat són conceptes que mai es treballen a les escoles; no obstant són fets propis de la vida quotidiana més enllà de fer presentacions específiques.
Al llarg de la meva vida acadèmica he necessitat tenir el discurs memoritzat i dir-ho paraula per paraula, sense deixar marge per a la improvització. Amb l’experiència i a través d’aquesta xerrada t’adones que has de buscar estratègies i que tenir nervis és inevitable i bo. Aquesta xerrada ha estat molt positiva de cara a com afrontar la nostra tasca com a educadores, alhora que també ha donat diferents idees per altres presentacions. En el nostre dia a dia, fem petits discursos amb els infants, amb els pares i amb la resta d’equip educatiu i és important tenir habilitats comunicatives per fer front a totes les situacions que es poden donar.
Per acabar deixo una frase comentada a la xerrada que hem va agrada molt: “Si la ment es prepara, el cos li segueix”
Moltes vegades ens creem moltes incerteses i dubtes quan veiem que arriba el moment de fer una exposició oral o fer una presentació en públic, totes aquestes pors i qüestions el passat 21 de Gener en Jaume Gonzàlez ens va ajudar a millorar i enfortir les tècniques i maneres per afrontar el parlar davant de la gent, així com realitzar una bona presentació en un treball final d'estudis.
Un cop érem allà, tots els receptors escoltant meravellats i sorpresos pel domini que tenia en Jaume, va començar les seves intervencions empatitzant amb tots els seus oients, cosa que va facilitar l'escolta i les nostres intervencions enfront de la seva xerrada, ja que una de les principals claus per seguir fil per randa una exposició és intentar captar l'atenció i despertar l'interès del públic.
Tot va començar fent una mica de presentació d'ell, els seus estudis i la seva trajectòria professional, així com a on estava ara mateix treballant.
Enllaçant amb les diapositives seves, va començar a dir-nos consells i maneres de com realitzar un bon power point sense posar molta informació en una diapositiva, perquè tots els oients estiguin atents, participin i tinguin una escolta activa tota l'estona.
Tanmateix ens va comentar com és d'important poder conèixer quins seran els nostres oients, com serà el lloc on realitzarem la nostra presentació, quines persones ens qualificaran, així com el suport que emprarem per realitzar la nostra xerrada, també ens va dir la importància d' utilitzar paraules correctes i adients per l'ocasió, l'actitud que hem d'adoptar, la distància amb els oients i el professorat o jurat qualificador, la participació del públic, la postura més idònia per dur a terme una xerrada, com també el fet de mostrar interès pel tema, etc.
Per altra banda, un tema que vull destacar i què molts cops no ens ho plantegem és la gran importància del llenguatge no verbal que utilitzem en les nostres converses, presentacions de treball i que hem de conscienciar-nos molt en treballar-les, sobretot el tema de gestos, moviments, articulacions ja que amb això estem representant un 93% de tot allò que volem arribar a dir.
Ja per acabar com a termes a destacar, val a dir que ens va encoratjar a revisar i mirar tantes vegades com creiem el treball a presentar o exposar per si hem de millorar aspectes, així com saber ser capaç de tenir presents les idees principals i tenir clar les conclusions que volem extreure de tot aquest treball, és molt important saber tancar l'exposició tot agraint l'escolta i participació, així com saber dur el torn obert de paraules.
Així doncs, perdem les pors i comencem a treballar tots aquests aspectes que ens poden beneficiar en el demà.
El passat dia 21 de gener vam tenir una xerrada sobre parlar en públic a càrrec de Jaume González.
La xerrada va ser molt amena i entretinguda, i ens va ensenyar una sèrie de tècniques per poder parlar en públic i fer correctament els “PowerPoint” que s’utilitzen com una ajuda en les nostres exposicions dels treballs.
Ens va parlar de la importància de connectar amb el públic i emfatitzar amb ells i la importància de comunicar (mai llegir), que aquest seria el nostre objectiu a l’hora d’exposar.
En quant al “PowerPoint”, ens va explicar que havien de ser presentacions simples, amb una idea per diapositiva, que hi hagués poc text (no posar tota la informació extreta en cada transparència), que només era una ajuda per la nostra explicació.
Va parlar de les pors a l’hora de parlar en públic, com per exemple por a les crítiques, a fer el ridícul, por a ser el centre d’atenció, a reaccions negatives del públic... em vaig identificar amb això, però tot i així, amb la pràctica es poden anar treballant i a poc a poc, aniran disminuint.
Si tens por, pot passar que ens podem quedar en blanc, que no ens entenguin, que hi hagin dificultats fisiològiques com tics, moviments repetitius... però per a que això no passi hem de tenir clar quin és el nostre objectiu, hem de conèixer al públic, hem de preparar bé el contingut (amb un esquema de tota l’explicació amb punts claus i tenir present el seu desenvolupament, el que volem dir), hem de preparar possibles respostes i tenir en compte, que hem de preparar un bon inici i un bon final.
Quan estem donant un missatge, estem comunicant amb la veu (un 38%), amb el cos (un 55 %) i amb les paraules (només un 7 %). D’aquesta manera estem veient que la comunicació no verbal pren molta importància quan donem un missatge, sempre estem comunicant. En quant a la veu, hem de tenir en compte el següent: parlar amb un volum, to i ritme adequat, amb una velocitat i entonació adients, vocalitzar, fer inflexions, usar els silencis...
En quant al cos, dir que la postura és molt important a l’hora de comunicar, no hem de tenir els braços creuats o a les butxaques, sinó que hem de comunicar mitjançant els gestos per a que el nostre missatge arribi correctament. I no mirar només a una persona, sinó mirar a tot el públic.
Com a conclusió, puc dir que vaig trobar molt interessant i necessària aquesta xerrada per tot el que ens va explicar i la importància de fer una bona exposició, perquè totes aquestes tècniques que ens va ensenyar en Jaume, m’agradaria posar-les en pràctica i millorar les meves exposicions a classe.
I també, tenir en compte que el públic no sap el que vas a explicar, i per tant no posar-me tant nerviosa a l’hora de transmetre el missatge.
Em vaig quedar amb diferents aspectes que va dir com per exemple que els nervis són necessaris i que són bons; i parlant de la comunicació i la preparació del contingut va dir una frase que vaig trobar interessant: Si la ment es prepara, el cos la segueix; que vaig entendre que si tens el contingut ben preparat i interioritzat, la comunicació no verbal surt sola i t’ajudarà en la teva explicació.
Per finalitzar, si posem tot això en practica, al final, inclús es gaudeix.
No vaig poder estar en la xerrada que va donar en Xavier, però m'he informat amb els meus companys i se'ls veia molt interessats pels trucs que ell havia donat. Una pena no haver pogut estar, perquè em sembla molt interessant sobretot, segons el que em van explicar els meus companys, els tips per utilitzar material tecnològic, com Power Point, com sintetitzar la informació, que lletra escollir, que imatges utilitzar, etc.
També em van comentar la importància de la postura i el llenguatge no verbal, com afecta si una persona que dóna una exposició es queda quieta parlant sense utilitzar comunicació no verbal, l'avorrit que podria ser aquesta exposició.
També va parlar sobre l'actitud que havíem de prendre, fer participar als oïdors, el to que havíem d'utilitzar i ser actius.
I per últim va explicar com acabar una exposició, que no es podia acabar de cop, ni dir ja està. Calia fer una introducció al final.
Encara que no hagi pogut gaudir d'aquesta xerrada he pogut recollir informació dels meus companys i mirant per internet la importància de parlar en públic. Tinc molt punts febles en aquest tema, em fa bastant vergonya parlar en públic i equivocar-me, és veritat que ningú sap el que jo vull dir, però si m'oblido d'alguna cosa perdo l'ordre. És un tema que haig de treballar i practicar.
L’altre dia ens van fer una xerrada sobre com parlar en públic. Va ser una xerrada molt enriquidora en la qual vaig aprendre diverses coses.
Per començar, m’agradaria valorar aquesta com a una xerrada positiva, ja que ens ajudarà a encarar les futures exposicions i moments de parlar en públic que durem a terme al llarg de la nostra vida. Va ser positiva també per què ens van ensenyar diferents tècniques per controlar la situació en un moment com aquest, una situació que a pocs ens agrada ja que ens sentim vulnerables.
Durant la xerrada era interessant valorar el que deia en Jaume i com ho deia, per que ambdós estava comunicant-se, i amb el conjunt dirigia la exposició i mostrava les tècniques que duia a terme i l’ajudaven aconseguir que el públic seguis el fil i es mostrés atent en allò que ell volia. Per tant, una vegada més queda constatat la importància de l’expressió verbal com la no verbal. Estadísticament en Jaume ens va mostrar el percentatge del que es transmetem amb el cos, amb les paraules i amb el power point durant una exposició i ens va ensenyar les diferents tècniques per equilibrar cada una d’aquestes parts i abordar així amb èxit la nostra exposició.
El passat 21 de gener va venir Jaume González a fer-nos una xerrada de com parlar en públic. La xerrada va ser molt interessant i dinàmica.
Ens va donar diversos consells de com parlar en públic tant pel que fa al què dius com al com ho dius. Va parlar de les pors a l’hora de parlar en públic, com per exemple por a les crítiques, a fer el ridícul, por a ser el centre d’atenció, a reaccions negatives del públic, etc...
Per evitar quedar-nos en blanc o bloquejar-nos hem de tenir clar quin és el nostre objectiu, hem de conèixer al públic, hem de preparar bé el contingut i hem de preparar possibles respostes. També és molt important preparar un bon inici i un bon final. Un inici indicant de què parlaràs a continuació, i un final on facis una reflexió global i una bona conclusió per tancar.
D’altra banda ens va donar consells de com fer un power point. Posar només les idees principals i de manera clara, poca lletra i fotos o animacions per tal de que quedi visual. S’ha de tenir en compte, però, que una diapositiva molt sobrecarregada (ja sigui amb text o imatges) desvia l’atenció dels oients i això dificulta que segueixin el fil del que tu estàs explicant.
Aquesta xerrada em va fer veure que, tot i que no em fa vergonya ni el costa parlar amb públic, si que tinc algun “tic” d’inseguretat, com per exemple: gesticulo i em moc poc i acostumo a portar-me la mà a la boca. Ara que he vist aquests errors, gràcies al Jaume, estic treballant per canviar-ho i poder transmetre seguretat tant amb les paraules com amb el cos.
Trobo que és una molt bona forma de fer veure que tothom pot millorar a l’hora de parlar, és una xerrada que serveix a tothom i et dóna confiança. Crec que s’hauria d’educar en el fet de parlar en públic des de molt petits, ja que es una cosa que fem constantment.
La xerrada que es va dur a terme el dia 21 de gener, a càrrec del Jaume González. Un expert en màrqueting i comunicació que aconsella sobre com parlar en públic sense posar-se nerviós.
“Perquè no us agrada parlar en públic? A què teniu por?”. Després de presentar-se, va iniciar el seu discurs amb aquesta pregunta. A continuació ens va explicar sobre que ens parlaria, i quins serien els punts principals que sobre els quals ens aconsellaria.
Va remarcar molt la idea d'explicar el tema sobre el qual parlarem abans de començar qualsevol exposició, per preparar al públic.
Per tant, els tres punts clau, sobre els que ens va parlar, van ser els següents. Profunditzant una mica en cadascun, donant-nos algunes pautes:
1. Connectar amb el públic (analitzar el públic, involucrar a la gent que m'està escoltant...).
2. Aconseguir l'atenció del públic (ha de ser una presentació simple, amb poc text, en la que quedi clara la idea principal).
3. Fomentar la comprensió i el record (fer un esquema de la presentació, abans de començar la presentació cal dir de què parlarem, i una vegada hem acabat podem recordar les idees sobre les quals hem parlat).
A partir d'aquests punts va desenvolupar un seguit de qüestions que ens sorgeixen a l'hora de parlar en públic, i va donar resposta, com per exemple:
1. Perquè tenim por de parlar en públic?
2. Què pot passar?
3. Què fem?
4. ......
A més, també ens va parlar sobre el “metamissatge”, que fa referència a la comunicació no verbal, és a dir, tots aquells components que posem en joc durant una exposició i comuniquem amb el cos. Ens va proporcionar les dades següents sobre els percentatges de la comunicació que emetem a l'hora de parlar en públic:
- Paraules: 7%
- Veu: 38%
- Cos: 55%
Per finalitzar, ens va tornar a recordar els punts clau sobre els quals ens havia parlat, i va obrir un torn de preguntes, les quals va resoldre.
Personalment, el que més em va interessar, va ser quan va parlar sobre per què tenim por de parlar en públic, i va posar les paraules que més s'ajusten al que jo sento quan he d'exposar en públic:
-Por a fer el ridícul
-Por rebre crítiques
-Por a semblar ignorant
-Por a les possibles reaccions negatives del públic
Però el que realment em va interessar, va ser donar resposta a aquestes qüestions: perquè he de tenir por a fer el ridícul?, perquè he de semblar una ignorant?... És a dir, que podem fer per no tenir sensacions i sentiments negatius enfront d'aquestes situacions. La resposta va ser molt clara: PREPARAR-SE EL DISCURS.
Va dir-ho clarament, si ens preparem el discurs abans d'exposar-ho, podem saber en què podem millorar, o que és el que cal repassar amb més profunditat. Haver-ho assajat anteriorment també ens proporciona seguretat i confiança a l'hora d'explicar i argumentar el discurs.
Ha estat una xerrada molt útil i enriquidora.
En Jaume González, va visitar-nos per fer una xerrada per millorar la manera de parlar en púbic.
A la gran majoria ens costa parlar en públic, i sempre tenim una certa por a l’hora de sortir a fer una exposició per molt ben treballada que la tinguem, gràcies a ell vam rebre uns consells dels quals ens serveixen per a cada cop que parlem en púbic.
La xerrada va passar volant, ja que, parlava davant nosaltres amb naturalitat, i sense cap mena de por, deia exemples en els quals ens sentíem totalment identificats, o almenys jo, com per exemple quan imitava a les noies tocant-nos el cabell per tapar-nos la cara, o bé quan deia la mateixa paraula cada cop que finalitzava la frase, vam riure molt, i el millor és que rèiem dels nostres propis erros, riures d’un mateix és bo, i això t’ajuda a corregir-los.
Sempre hem de valorar el factor més important de la xerrada: EL PÚBLIC, hem de saber quin tipus de broma fem, en el cas que volem fer alguna, o la forma d'explicar-nos, etc.
Penso que despès de la xerrada hem après mortes tècniques, per a què millorem a l’hora de parlar en públic, transmetrem les nostres idees amb claredat a través de la comunicació verbal i no verbal. Aquesta xerrada ens ajudés molt al llarg de la nostra vida si apliquem els consells rebuts.
La xerrada es va desenvolupar de la següent manera:
Presentació. L’expert Jaume González va començar la xerrada fent la seva presentació i ens va explicar de què anava a parlar-nos.
Power point. Ens va explicar que el millor suport tecnològic per una exposició és el Power point. Però que havia d'estar ben fet, és a dir:
- Tenir en compte el tipus de lletra que utilitzarem.
- Les imatges han d'estar ben definides i que donin un sentit de ser-hi.
- Els colors que siguin adequats pel tema.
- La informació escrita ha de ser la justa i necessària, que ajudi a no perdre el fil i no oblidar-te dels temes que vols explicar i poder seguir l'ordre prèviament pensat.
- Molt importa'n no tenir faltes d’ortografia.
- Els típics efectes del Power point al passar de pàgina, no abusar d’ells.
- En definitiva el Power, com ja he dit, és una eina de suport per a qui exposa i no ha de ser el que capti l’atenció del públic (si tu no vols), sinó tu.
Connectar amb el públic. Jaume durant tota la xerrada feia servir l’humor per connectar amb el seu públic i va mantenir un contacte visual constant amb tots. També, el to de veu durant la xerrada es té que anant modificant i alternant la velocitat i el volum, per mantenir l’escolta activa del públic.
El que diu el nostre cos. Principalment l’aparença, ha de ser adequada en funció del públic, has de mostrar-te segur de tu mateix, somriure, adoptar una postura còmode per a un mateix, va ressaltar molt el no repetir gestos (tenir la mà a la cara, jugar amb el cabell, moure's molt, etc.), que fan veure inseguretat, nervis, etc., però tampoc has de quedar-te quiet i tens que acompanya els moviments amb les explicacions, però tot de la manera més natural possible.
Preguntes i acomiadament. Per finalitzar l’exposició va recomanar agrair l’atenció i va acabar deixant pas a preguntes.
El més interessant per mi, va ser que la seva xerrada constantment estava plena d'indicadors del que s’ha de fer i el que no. Va donar moltes claus per fer una bona presentació, i l’altra cosa que em vaig sentir identificada, és l’expressió no verbal, tinc per costum tocar-me molt la cara o recolzar-me en qualsevol lloc de la classe i gràcies aquesta xerrada, ara sé, que tot això mostra la meva inseguretat i els meus nervis i això no em beneficia en la meva exposició. Dir que va ser una xerrada molt divertida, molt informativa i la vaig gaudir bastant.
Ja fa un temps que en Jaume González va venir al nostre institut a fer-nos una xerrada de com parlar en públic.
El dia de la xerrada el primer que va fer, va ser saludar i presentar-se. Després va presentar el tema del qual anava a parlar. Durant tota la xerrada es va ajudar d’un suport digital com és el PowerPoint per anar reforçant el que deia. També va fer servir aquest recurs com a guió per a què no se l’oblidés res del que volia explicar, per tant, al Power no cal que estigui tota la informació, només els punts més importants.
Respecte al recurs del PowerPoint, va explicar que una diapositiva mai ha de contenir molta lletra ni cap element que pugui distreure l’atenció de l’oient de què està explicant la persona que exposa. També va destacar la importància de donar una uniformitat a tot el Power, per exemple: posar el mateix tipus de lletra a totes les diapositives, presentar fotografies que concordin amb el tema, etc. I d’altra banda, va donar molta importància a l’estètica del recurs destacant la importància d’escollir fotografies que es vegin bé, un tipus de lletra adequat a la presentació, etc.
A banda del recurs digital, pressent durant tota la presentació, les eines principals que va utilitzar, van ser el seu cos i la seva veu. El volum i l’entonació van aconseguir que mantinguéssim l’atenció durant tota la xerrada, juntament amb les petites bromes i preguntes que va anar llençant durant les dues hores que va durar aquesta. Amb el seu cos va anar reforçant les seves paraules. Em va agradar que es va estar movent d’un costat a un altre de la classe durant tota la xerrada: primer es parava 5 minuts a un costat i després anava a l’altre. Això em va fer sentir, juntament amb la seva expressió gestual, que tot era molt fluid i em va passar molt de pressa.
Durant la xerrada, va donar molts consells de com actuar quan anem a parlar en públic. Sobretot va destacar que no hem de deixar-nos emportar pels nervis, ja que aquests ens condueixen a actuar precipitadament i és quan cometem més errors. Una altra de les coses que va dir, va ser que em de deixar de banda les paraules i els gestos repetitius, i que si cal, podem tenir una cosa a la mà (llapis...) per donar-nos seguretat.
Per acabar, només voldria dir que em va agradar molt aquesta xerrada i m’ha ajudat a millorar molts aspectes que a la pràctica duia a terme malament. Espero seguir avançant per poder arribar a fer una exposició de manera correcta, sense posar-me tan nerviosa quan haig de parlar d’algun tema davant de la gent.
La xerrada que ens va fer en Jaume González sobre parlar en públic em va semblar molt interessant i enriquidora.
Aquesta xerrada va ser molt entretinguda i interessant. Ens va ensenyar unes quantes tècniques per poder parlar en públic i fer una presentació de Power Point de forma correcta. Ens va parlar sobre la importància que té que la persona que fa la presentació connecti amb el públic de forma adequada, ràpida i correcta. També ens va dir que és molt important comunicar i que una presentació no s’ha de basar a llegir d’un paper tota la informació.
També ens va donar pautes per crear un bon Power Point, va dir que les presentacions han de ser simples, amb una idea per diapositiva, amb poc text i no carregat d’animacions o imatges innecessàries en la nostra presentació.
Un altre tema que va tractar va ser el de les pors que tenim els estudiants i moltes persones a l’hora de parlar en públic, sigui un públic conegut o desconegut. Ens va dir que no hem de tenir por de les crítiques, ni de fer el ridícul, ni de ser el centre d’atenció durant un moment... això em va semblar molt interessant, ja que jo tinc por de tot això que va dir ell.
El que pot passar si tens por, és que et quedis en blanc, que no t’entenguin, que en sorgeixin tics o moviments repetitius... perquè això no passi hem de tenir clar quin és el nostre objectiu: transmetre la informació de manera clara i entenedora.
Els nostres missatges comuniquen amb la veu, amb el cos i amb les paraules, de tot això el que més comunica és el cos. Pel que fa a la veu, hem de parlar amb un volum, ritme i to adients, amb una entonació i velocitat adequades, vocalitzant, utilitzant silencis i inflexions per mantenir l’atenció del públic...
Referent al cos, la postura és molt important quan es tracta de comunicar. No hem de tenir els braços creuats, ni les mans a les butxaques, tampoc hem de recolzar-nos a la paret o en una altra superfície. Hem d’utilitzar les mans per transmetre el nostre discurs i fer que el missatge arribi de manera correcta. També hem de mirar a tot el públic, no centrar-nos en una persona en concret.
En conclusió, em va semblar molt interessant i necessària la xerrada que ens va oferir en Jaume, tot allò que ens va explicar em va semblar útil per posar en pràctica a les meves exposicions i poder fer-les millor.
El passat 21 de gener, en Jaume Gonzalez va venir a l'institut per fer-nos una xerrada sobre "Com parlar en públic?". Generalment tots tènim vergonya a parlar en públic, però gràcies a la xerrada han ajudat a moltes persones a superar aquestes possibles pors, vergonyes.
En vers els suports tecnològics, va fer una breu explicació de com hem de fer-ho, com per exemple, la informació ha de ser concreta i sense faltes d'ortografia ja que ajuda a que les persones que estiguin escoltatn la exposició no perdin el fil, hem de tenir en compte el tipus de lletra que farem servir i els colors utilitzats, fer que el power point no sigui el més important de la exposició, només un suport tecnològic.
En Jaume també va parlar-nos sobre com conectar amb el públic, ja que ell durant tota la xerrada va utilitzar el sentit de l'humor i per altra banda el contacte visual amb les persones que vam assistir a la classe.Connectar amb el públic. Jaume durant tota la xerrada feia servir l’humor per connectar amb el seu públic i va mantenir un contacte visual constant amb tots, i va utilitzar un to de veu adient, ni molt alt ni molt baix. D'altra banda també ens va remarcar la importància de la velocitat, i ens va explicar que ell parlava molt ràpid però que a base de treballar-ho cada vegada parlava una mica més lent. També, el to de veu durant la xerrada es té que anant modificant i alternant la velocitat i el volum, per mantenir l’escolta activa del públic.
Aquesta xerrada hem va semblar molt acertada pel grup que som, ens costa molt parlar en públic i penso que aquest noi ens va aclarir molts temes que potser en sabiem pero ens calia remarcar-los.
La xerrada de "parlar en públic" de Jaume Gonzàlez expert en màrqueting i comunicació penso que va ser molt interessant i productiva, ja que ens va estar parlant d'una cosa a la qual ens hem d'enfrontar contínuament a classe amb exposicions i que utilitzarem encara més en un futur, ja que parlar en públic es fa en molts àmbits, ja sigui al treball o a l'escola.
Penso que Jaume Gonzàlez es va servir molt com a model simplement veient com ens feia la xerrada, la seva forma de parlar, els gestos que presentava, la fluïdesa, és notava que té experiència i sobretot cal destacar el fet que aconseguís captar l'atenció de tots en tot moment.
En el nostre cas, com educadores haurem de parlar moltes vegades en públics, ja que la nostra professió implica fer reunions, tant amb pares com amb l'equip professionals. En aquestes reunions haurem d'aportar idees, informar, conscienciar, explicar, convèncer d'un projecte educatiu o d'una forma d'actuar pròpia amb els infants i el perquè.
I per aconseguir tot això haurem de posar en pràctica alguns consells i tècniques que ens ha donat Jaume Gonzàlez a la xerrada.
A l'hora de parlar en públic hem de tenir clar el que volem dir, a partir d'aquí haurem d'ordenar la informació i fer una recerca de les paraules més correctes a utilitzar sent conscients tota l'estona de la entonació amb la que ho estem transmetin. Un bon ordre i tenir les coses clares ens donarà confiança a l'hora de parlar, i això donarà serietat al que volem transmetre i també transmetrem la confiança que tenim al nostre públic.
Hem d' intentar sentir-nos bé davant el públic, i si per aconseguir això cal tindre un objecte a la mà, no passa res, Jaume per exemple és passava la mà a la butxaca per què això l'hi feia sentir segur, i el més important es que ens sentim segurs. Ens cita molts altres gestos repetitius que es surten a l'hora de parlar en públic, com per exemple tocar-se els cabells. Aquests gestos no són dolents sempre que els controlem.
També ens va explicar que si utilitzem algun suport a la xerrada com és el power poïnt hem de saber utilitzar-lo bé, és a dir, hi ha d'haver la informació clara, ordenada i adient amb el que estàs dient oralment, i els dibuixos que utilitzem al power poïnt o el tipus de lletra que considerem més correcte no an de posar-se per sobra de la nostra informació verbal captant tota l'atenció del públic, per què si passa això no ens estaran fent cas al que diem sinó que estaran distrets amb la decoració del power.
Una de les altres coses que ens va comentar a la xerrada es que també hem de tenir en compte i treballar el llenguatge no verbal, la postura, els gestos... com ens col•loquem, els moviments de les nostres mans (o les que no movem) la mirada, l'expressió facial, tot això diu molt de nosaltres a l'hora de parlar, pràcticament un 50% del que diem verbalment. Per això hem de saber on col•locar-nos a l'hora de fer una exposició, hem d'intentar mantenir la mirada amb el públic al qual parlem, això transmet seguretat per part nostra. Hem d'intentar que els nostres moviments estiguin coordinats amb les nostres paraules i siguin els suficients per a captar l'atenció del públic, però sense estar molt quiets o al contrari exagerar massa per què això denotaria nerviosisme i distrauria al públic.
Penso que com educadores, això són tècniques que hem d'anar treballant poc a poc per què algun dia surtin innates, ja que parlar en públic formara part de la nostra professió. També ajuda molt creure's el que estem dient i voler transmetre amb motivació i ganes, ja que si és una obligació i ho fas per què o has de fer millor que no es faci, ja que això o transmetem als pares d'una forma u altra. Hem de disfrutar amb el que fem i som, i amb això hem de jugar a l'hora de parlar en públic.
La xerrada que ens ha fet a sigut de gran ajuda ja que els temes que han sortit han estat molt adequats conforme la situació on estem ara.
Ens ha parlat sobre els principals problemes de les presentacions, com serien: Quina informació explico?, Com ho organitzo?, Quin llenguatge he de fer servir?, Com ho faig per no posar-me nerviós? Són preguntes que ens fem frequentment, i per això ens ha donat tres claus fonamentals per tal d'aplicar-les:
1) Connectar amb l'audiència (Qui m'està escoltant? Analitzar, planificat i involucrar)
2) Dirigir i mantenir l'atenció (Presentacions simples, una idea, poc text...)
3) Fomentar la comprensió i record (Fer un esquema amb un índex i empatitzar amb el públic)
Vam parlar també del per què no ens agradava fer exposicions i les principals conclusions que es van treure van ser la por (crítiques, fracàs, ridícul, centre d'atenció, semblar ignorant,etc) i per això buscar solucions com practicar a casa o simplement, pensar en què pot passar?
Ens va assenyalar els objectius del discurs i de la construcció del missatge:
1. Tenir clar l'objectiu
2. Conèixer el perfil de l'audiència
3. Preparar bé el contingut
4. Preparar possibles respostes
5. Mai llegir, comunicar
6. Preparar un bon inici i un bon final
Com podem veure, aquestes són unes molt bones pautes a seguir a l'hora de fer una presentació de cara al públic i que ens servirà per poder aplicar-ho.
A part del que seria la "teoria" també ens va fer referència a altres aspectes igual d'importants i que moltes vegades no li donem la importància que es mereix com el que serien les paraules, la veu i el cos.
I ja per acabar, dir que va ser de gran ajut i aplicable per a les nostres pròximes presentacions, sobretot, de cara al projecte de fi de curs. Per resumir i a mode de conclusió podríem destacar aquest punts:
- Connectar amb l'audiència
- Dirigir i mantenir l'atenció
- Fomentar la comprensió i el record
- Treballar el qué direm
- Assajar com ho fem
El passat dijous, 21 de gener, Jaume González ens va fer una xerrada de com parlar en públic.
Per començar la xerrada, en Jaume ens va donar unes pautes o claus per dur a terme quan ens hem d’afrontar a un fet que sol angoixar: fer una exposició en públic.
Van ser tres claus bàsiques que ens facilitarien la preparació. En primer lloc, connectar amb el públic i saber qui t’està escoltant. Per tal de poder connectar haurem de saber quines són les edats i els interessos, planificar com ho farem i quins seran els tipus d’exemples, com també, involucrar als oients en la xerrada, perquè sigui més enriquidora i agradable.
Va destacar també aquesta, dirigir i mantenir l’atenció. En Jaume posava exemples de com ha de ser una presentació, molt simple i amb poques idees, una per diapositiva. A més a més, saber destacar quina és la més important; i si posem animacions, que siguin per facilitar, mai per entorpir la presentació. Aquesta, serà una guia; hem de procurar que l’atenció ens la prestin a nosaltres, que allò que volem dir no surti en la diapositiva.
L’última idea que va donar, va ser sobre fomentar la comprensió i el record d’allò que estem exposant. Fer un índex, conduir la presentació i crear una idea en els oients, són bons elements per afavorir el record. Pel que fa a la repetició de les idees, no té importància, ja que podem anar afegint de noves i així recordar les importants.
Com va dir en Jaume, “val la pena recordar, que si empatitzem amb el grup o els oients, hi ha certa garantia que els participants se’n recordaran d’allò que hàgem estat comentant”.
Per concloure l’exposició en Jaume va creure convenient que allò que ens fa por, en concret les critiques, el fracàs, fer el ridícul, ser el centre d’atenció, semblar ignorant, veure reaccions negatives en el públic, i altres, ho hem de pensar i prevenir, per tal d’estar segurs davant d’aquestes circumstàncies.
Com que aquestes pors tenen una certa solució, amb preparació i practica ens podem tirar endavant, i si és l’exposició d’un treball i l’hem treballat bé tots, sabrem resoldre els dubtes sense por.
En cas de no haver fet mai una presentació d’aquest estil, va recomanar tenir clar que farem? Com? I quin és l’objectiu del discurs?
Malgrat donar totes aquestes pautes sobre fets objectius com ara el suport digital, el contingut, etc. També li va donar molta importància a com ha de ser el missatge i com ens hem de posicionar. En definitiva, que ens hem de veure com a professionals, hem de conèixer el públic, preparar bé el contingut, preparar possibles respostes, comunicar-nos, mai llegir, i realitzar un bon inici i un bon final, on concloure la presentació.
Tot això sense oblidar el meta-missatge, en altres paraules, saber que els oients es quedaran amb com ho diem, i per tant la nostra veu (entonació, velocitat, to, volum) i el nostre cos (mirada, mans, col·locació en l’espai) seran bàsics per assolir l’èxit.
Finalment, insistir en el més important de tota la xerrada; que hem de connectar amb el públic i fer que ens prestin atenció a nosaltres no al suport digital, que sempre s’ha de tenir present l’objectiu de la presentació i allò que volem que comprenguin, què direm i com, que els nervis no són bons en gran quantitat, però una mica si, per estar atent a tot el que succeeixi.
I per acabar, que el nostre objectiu primordial és comunicar, i que hem de preparar el cos i la ment, sense oblidar-nos de gaudir allò que fem!
La xerrada de Jaume González va ser una xerrada en la qual ens parlo de com parlar en públic.
La xerrada va ser molt útil per a nosaltres i bastant amena ja que en tot moment ell ens parlava amb molta empatia ja que com ell deia “jo també he estat alumne i se que és sortir a parlar en públic i haver d'escoltar les presentacions dels teus companys”.
El fet que ho expliqués d'aquesta manera ens cap a prestar més atenció i recordar experiències viscudes en les quals vèiem els errors dels quals el mateix ens estava parlant en aquest moment.
Ens va estar parlant de la importància de preparar-se ben tot allò que anàvem a dir, i sobretot aprendre a captar l'atenció dels companys.
Ens va donar algunes pautes per poder aconseguir una bona presentació en públic.
Ens va mostrar aquells errors habituals que cometem de posar en els Power Point molta lletra, o si no moltes animacions i això fa que l'atenció dels receptors passi a centrar-se en el treball i no en tot el que li estem explicant.
La importància de saber que volem dir i sobretot alguna cosa que remarco moltíssim va ser “ No us oblideu mai que només tú saps que vols dir, així que si t'equivoques no et preocupis, fes com si res hagués passat, ells no saben que volies dir”.
Això és un error que cometem sempre ja que intentem aprendre'ns les coses com si fóssim lloros i això fa que ens estancem quan no ens surt aquella paraula que havíem de dir, però és alguna cosa que amb confiança i practica es pot canviar.
D'altra banda ens parlo de la postura, el to, la pronunciació i el ritme de la nostra veu alguna cosa que no treballem i que és molt important a l'hora de fer una presentació, tant o fins i tot més que el contingut de la presentació.
La veritat és que personalment espero poder treure partit a tot el contingut d'aquesta xerrada i saber posar-ho en pràctica.
Publicar un comentario