Role playinng: Hora d’esmorzar.

Partim de la situació cotidiana a una escola bressol: l’hora de l’esmorzar.

L’educadora es trova amb la taula parada i deixa entrar als infants amb la llibertat d’escollir el lloc on seure.

Primer ofereix qui vol beure aigua o suc, i els-hi serveix. Dona l’ordre de començar a esmorzar deixant  que agafin allò que els  hi agradi. Va fent intervencions individualitzades oferint allò que hi ha a la taula: pernil dolç, formatge etc…

Cada infant té una naturalesa diferent i es comporten de diferent maneres: el que no para quiet, la timida, la que no menja, els dos amics que sempre van junts, aquell que sempre empipa als altres…

L’educadora a mesura que transcorreix  l’escena va treient elements de la taula que semblen “perillosos “, com el Ganivet, la gerra d’aigua…

Com ja he esmentat abans, cada infant és diferent i per tant tenen diferents ritmes, resulta que uns ja han acabat i els altres segueixen esmorzant. Els més ràpids esperen a taula a la resta.

Un cop que tots han finalitzat, l’educadora demana fer “un tren” i els acompanya  al pati  per que puguin jugar.

Coses a tenir en compte:

Primer de tot hem de tenir cura de la predisposició de la taula i els elements que oferim als nens. Procurar que no hi hagin objectes amb els  que es puguin fer mal (ganivets), també aquells que poden concloure una situació crítica ( la gerra d’aigua i els sucs), la presentació del menjar de manera totalment accessible per a tots els infants de la taula (exceptuant aquells al·lèrgics).

També és important disposar als infants de manera que faciliti l’activitat i sigui agradable per a tots. Aquells que necessitin  més recolzament més a prop de l’educador, aquells que sempre es barallen separats… L’educador ha de tenir també fácil accés a tots els infants i es recomanable  utilitzar una cadira amb rodetes.

Pel que fa als habits i comportament a taula és necessari establir uns ítems a tenir en compte i poder desenvolupar així una bona convivència en aquell moment: no cridar a taula, no molestar als altres, fer entendre que no és el moment de jugar… Si s’escau posar límits per afavorir aquest comportament .

Acceptar que no tots els infants tenen els mateixos gustos ni tampoc el ritme, no forçar a menjar a aquells que no ho volen, doncs més endevant pot esdevenir-se un problema i una negació per part dels petits de voler menjar a l’escola.

Podem concloure doncs que una situació tan cotidiana i que sembla tan fácil a simple vista, engloba una serie d’objectius i punts a tenir en compte  que un educador/a ha de tenir present i donar molta importancia, doncs només així aconseguirem que els nens adquireixin hàbits i que el moment sigui agradable, fent així que s'esdevingui l'autonomia dels petits de manera segura i sense entrebancs.