Laboratori M8; experimentant amb nosaltres mateixos...

L'altre dia al taller de M8 vam fer una sessió molt interessant, era un roleplaying. Però no un roleplaying normal, sinó un de "misteriós" perquè ningú sabia el que feien els altres, o aquesta era la intenció!

Ens vam dividir en dos grups, els que observaven i els actors/actrius, en aquest cas m'incloc jo, que era una actriu fent d'una nena entremaliada que només molestava. El que vam fer era que tots els que actuaven teníem un paper; un era el nen juganer, altre la nena tímida, la que no menjava...etc, i també estava l'educadora, en aquest cas la Lidia.

Ens ho vam passar molt bé, ja que sabíem el que fèiem nosaltres però no el del costat, com ja he dit, o sigui que a vegades et giraves i veies un company llençant el pa pels aires i a l'altre costat tenies un que feia bola amb aquest pa.

Em va semblar molt interessant com al final de la sessió vam arribar a diverses conclusions que ni havíem pensat. Els observadors detalladament identificaven la nostra acció o característica que després comentaven, i jo per exemple em vaig adonar que hauria d'haver molestat més, que no em vaig ficar del tot en el meu paper, ja que pensant-ho millor, un nen que no para de molestar, com era la meva funció, s'aixeca de la taula, d'entre altres.

També vam poder comprovar com per exemple jo, que en la realitat no sóc entremaliada, em va agradar tenir aquest paper per "sortir de la realitat" una miqueta, i experimentar un altre "jo".

Seguidament comentar que per exemple podem destacar que depenent de la situació canviem el nostre comportament o no, ja que nosaltres no som nens de tres anys, tots som adults i ens costa fer alguna cosa quan ens estan mirant o no ho fem tan bé com podríem fer-ho, com per exemple, la Lidia que era l'educadora de la classe allà no disposava d'una cadira, i en les seves pràctiques quan la classe menja ella seu amb els infants, o no ens porta tot el que li demanem com si fos una cambrera, sinó que els infants participen més.

Concloent la sessió dir que em va agradar molt fer-la, ja que és una idea que no hem fet molt la trobo molt enriquidora, ja que tu mateixa et poses en la pell d'aquests alumnes o pots veure com és de diferent allò, a una classe d'infants de tres anys en realitat, que has de proporcionar seguretat, respecte, participació, fermetat, constància...
També incloure que als infants que ho feien tot "normal" o es "portaven bé" no els hi feien tant de cas com per exemple d'aquells més moguts, d'això que penseu? ho veieu bé?