Anem a esmorzar

El passat dia 15 de desembre el grup de 2n TEIM va realitzar una activitat grupal força positiva per reflexionar respecte el paper de l’educador en una situació de la vida quotidiana i la dificultat per interpretar diferents rols, especialment aquells que són diferents a la personalitat de cadascú.

L’activitat s’inicià amb la divisió de la classe en dos grups grans: el primer simulava que era una classe de 2-3 anys que es trobava en una situació quotidiana com pot ser l’esmorzar. Cadascú tenia un paper assignat el qual havia d’interpretar, ja sigui l’educadora, l’infant més tímid, aquell més sociable, el distorsionador, el “chivato”... Tots ells feien la seva pròpia interpretació de la consigna que se li havia encomanat. D’altra banda, el segon grup havia d’observar allò que realitzaven les altres persones. Cadascú tenia una persona a qui havia d’observar i anotar aquells aspectes que els hi cridessin l’atenció. D’aquesta manera, tothom tenia una visió global de l’escena, però també es podia fer una anàlisi extensa de cadascuna de les persones.

Després de deixar una estona d’interpretació es va posar en comú tot allò que s’havia vist. Primerament els observadors comentaven allò que havien anotat de la persona que tenien i posteriorment la persona al·ludida responia i explicava com s’havia sentit durant la seva interpretació. També va haver-hi una estona per fer una reflexió en comú del simulacre en general.

D’aquesta manera, durant la reflexió realitzada es va extreure algunes conclusions que són importants en el nostre paper com a futurs educadors/es d’escola bressol. En primer lloc, m’agradaria destacar la importància de l’espai i el material disponible. En aquest cas qui havia d’interpretar la figura d’educadora es va veure que no tenia una cadira ni facilitat per moure’s per l’espai, de manera que va acabar sent una cambrera més que una educadora. Realment aquesta és la seva perspectiva del que ha de fer una educadora? Durant el intercanvi d’opinions ens vam adonar que, tot i que tenim una idea, un plantejament, una concepció del paper de l’educadora i de la seva relació amb els infants, quan ens trobem en una situació improvisada costa molt adoptar aquests conceptes a la pràctica. En aquest cas, es va destacar la dificultat que presentava l’espai per moure’s i la manca d’alguns materials útils en el dia a dia amb els infants, com és el cas de la cadira amb rodes o dels estris suficients per als infants. Per tant, és important que hi hagi una planificació, una organització que quedarà visible en com organitzem les aules, que material utilitzem, la quantitat necessària per a que tots els infants tinguin... Si un educador té en compte en la seva planificació aquests aspectes posteriorment podrà atendre als infants, creant un clima més individualitzat i sense centrar-se únicament en aquells que distorsionen aquestes estones.

En segon lloc, cal destacar la dificultat de realitzar un paper que no estem habituats a realitzar. Quan et donen una consigna, es realitza un paper sota la perspectiva de com ho entens o com consideres que ha estat, però no sempre es genera una situació còmode per al “actor”. Per exemple, hi havia gent que havia de fer bola amb el menjar, però no és quelcom que estigui habituat a realitzar, per aquest motiu la seva inseguretat li portà a fer un paper tímid, sense contacte amb la resta de gent. Tot i que aquesta situació creï malestar personal, permet conèixer, sentir com poden trobar-se la resta dels infants. Cal tenir empatia per cadascuna de les persones i comprendre la situació en la que es troben per poder oferir un suport favorable i que sobretot l’infant se senti acollit. La dificultat que es va generar per la situació va impedir que l’educadora posés límits o pogués acollir a aquells infants que probablement més ho necessitaven i això és un dels aspectes que després es va destacar. Tots els infants necessiten ser atesos i compresos per igual, independentment de la seva personalitat; cal oferir un ambient favorable per permetre que puguin interactuar amb altres infants i gaudeixin d’una estona comuna com pot ser l’hora de l’esmorzar.

Personalment, després d’aquesta experiència en la que hem vaig sentir còmode perquè només observava, m’he adonat encara més de la dificultat que suposa la feina d’un educador/a. És molt important la organització, el treball en equip i acollir a cadascú dels infants. No obstant, també és important el plantejament educatiu que tenim, és a dir, les polítiques que tenim a la ciutat de Barcelona respecte les escoles bressol. Com a futurs educadors no només cal limitar-se a fer un projecte educatiu, a fer una gestió de les emocions i tenir una actitud empàtica, sinó que també és important implicar-se en les propostes que es fan des de l’ajuntament o més àmpliament la Generalitat. Cal reciclar-se constantment i no deixar-se emportar per propostes antigues; això passa per tant per la realització de cursos, la investigació i la participació. La sociabilització amb altres professionals permeten crear una escola millor, on el principal protagonista sigui l’infant i el seu desenvolupament.