Llámalo maestro
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges
El títol del nostre bloc és un eslògan que hem adoptat com a grup des del curs passat. Va sorgir després de reflexionar a partir d'aquesta il·lustració de Forges
27 comentarios:
El visionat de la pel·licula “Inside out”, ens ha aportat una sèrie de reflexions relacionada amb els sentiments i emocions.
Hem arribat a la conclusió que les emocions estàn lligades unes amb les altres, però sovint estem condicionats a dur a terme les nostres accions tenint en compte solament un impuls o sentiment (relacionat amb l’emoció del moment). En aquest cas l’expressió tan coneguda que diu que “val més pensar-se dues vegades les coses abans d’actuar o dir”, pren força al reflexionar sobre aquest curtmetratge .
A més a més, hem de tenir en compte la gran importància que prenen els records tan si són bons com dolents. Els records formen part de la nostra vida i no les hem de deixar de banda ni obviar. Tots hem passat per alguna situació en la que hem après d’un error i no l’hem tornat a cometre ja que tenim aquella experiència i memòria a llarg termini que ens permet reaccionar. També els records són la base per anar construint la nostra personalitat i així definir els trets característics de cada persona, tenint en compte els gustos e interessos ( consolidats a partir de les emocions que ens aporten).
En definitiva considero que el visionat del film ha estat de gran ajuda i totalment relacionat amb el que esdevindrem després d’aquest curs. Els infants sovint prenen les decisions sense consultar amb el seu “jo interior” i sense pensar si el que faràn o diràn serà adient. Com a futurs educadors haurem de tenir en compte aquests aspectes que s’han presentat a la pel·lícula.
Amb el visionat de la pel•lícula ‘Inside out” he après termes teòrics sobre les emocions i sobre la intel•ligència emocional. També he après una cosa important, treta com a conclusió final.
Al llarg de la pel•lícula aprenem termes teòrics com que les emocions són innates i que totes i cadascuna d’elles són importants. Que durant la infància les emocions son pures, no molt elaborades, i que a mesura que creixem es barregen entre elles (ja que no es el mateix sentir alegria/tristesa que nostàlgia.) Que les emocions tenen un paper fonamental en la creació dels records. Que la personalitat canvia conforme creixem i vivim, perquè un record pot crear un abans i un desprès en nosaltres. Coses sobre el subconscient, els somnis, el pensament abstracte, la memòria a llarg termini...
Però el que he après, la conclusió que faig es sobre el famós conegut “No ploris, no val plorar” i és amb el que hem quedo, ja que per mi és el que més valor té.
Amb això vull dir que el film transmet el valor de les emocions, sobre no amagar-les ni escapar d'elles. Es important no amagar la ira, ni espantar la por, ni ofegar la teva tristesa. Es important mostrar allò que sents, experimentar allò que sents. Cada emoció necessita el seu espai, el seu temps. El film ens mostra que la tristesa es tan útil com l’alegria, i el fàstic es igual de vàlid que la por. Per tant no et reprimeixis i mostra com et sents. Així que plora, plora tot el que vulguis i necessitis.
Controlar les emocions no és fàcil i no s’aprèn d’un dia per l’altre, s’aprèn al llarg de la vida. I per això es important treballar la intel•ligència emocional, i aquest ha sigut un bon recurs per treballar les emocions, tant per educadores com per infants.
La pel·lícula Inside out esta bassada en les emocions bàsiques i ens mostra com funciona la ment de les persones.
Amb aquesta pel·lícula he après a distingir i saber-ne més sobre com actuen les emocions. Ens vam adonar que sortia l’alegria, la tristesa, la por i el fàstic però no la sorpresa encara que també es una emoció. Arribant a la conclusió de que la sorpresa és l’emoció mes curta, que apareix puntualment per deixar pas a les altres emocions, i pot ser per això no sortia un personatge fent de la sorpresa.
Un breu resum del que se m’ha quedat al cap de tota la informació recollida es que les emocions son innates. Quan naixem l’alegria és una de les emocions que apareix primer, després van apareixent les altres. Encara que de vegades durant el pas de la nostra vida hem escoltat que la tristesa, la ira, el fàstic, la por son emocions dolentes o negatives, no és cert, l’esser necessita de totes aquestes emocions per sobreviure, el fàstic és l’encarregat de protegir-nos i no fer alguna cosa que ens pugui sentir malament, sense por no sobreviuríem, la tristesa com hem vist i molt ben explicat a la pel·lícula, és una de les emocions mes importants en la nostre evolució personal, s’encarrega de que puguem donar-nos temps per pensar, meditar i poder tancar etapes.
Tots tenim records del nostre passat que son únics per a nosaltres, que poden perdurar tota la vida, els records essencials, per a nosaltres els mes importants, potser trets d’emocions molt intenses. Records que poden influir en l’avanç de la nostre personalitat amb una carga emocional molt gran influint en l’autoestima. Això no vol dir que ens hàgim de quedar en records passats i no puguem avançar, la personalitat canvia conforme creixem i vivim, hem de saber tancar etapes per obrir altres, igual que tenim records mes agradables o menys, també tenir somnis i imaginació per poder posar-nos metes, aprendre de les nostres emocions i poder enfocar-les per aconseguir els nostres objectius. Hem de conèixer els nostres sentiments expressar-los lliurement però amb coherència, experimentar amb ells, no ha de créixer el nostre cos, si no créixer en conjunt, en cos i ment, aprendre dels nostres errors, saber rectificar, deixar-nos de creences típiques i tenir la ment lliure de coses negatives, oberta a tot allò que ens alimenta de coses bones i positives, hem de passar per totes aquestes etapes per madurar en tots els aspectes amb la fi de fer-nos amb un bon control de les emocions i desenvolupar una bona intel·ligència emocional.
Controlar les emocions no es alguna cosa que puguem aprendre en dos dies, si no un viatja durant tota la vida, ningú va dir que fos fàcil però SER FELIÇ SOLAMENT DÈPEN DE TU.
Una de les activitats que vam fer a l’aula, va ser veure la pel·lícula d’ “Inside Out”. Després, ens vam organitzar en petits grups per parlar dels aspectes importants que podíem destacar de la pel·lícula.
Aquest visionat ens apropa una mica més a entendre com funciona el nostre cos alhora de pensar i sentir. Conèixer les nostres emocions, encara que sense aprofundir molt, ja que en una pel·lícula és molt difícil mostrar-les completament.
Però “Inside Out” ens ensenya que les emocions, tema sobre el qual tractem en aquesta unitat, condicionen els nostres pensaments, que a la vegada provoquen unes determinades accions. Totes les emocions són molt diferents les unes de les altres, i, com podem veure al final de la pel·lícula, es poden combinar. En aquest cas, com es mostra a la pel·lícula, es combinen quan arriben a l’edat adulta.
També he après que el paper de Tristesa té molta rellevància a la història. Per tant, Joia no podria prescindir de Tristesa, ja que ella fa que els records que abans recordàvem alegres, ara s’hagin transformat en nostàlgics.
Tristesa comprèn les altres persones quan estan tristes. Mostra empatia amb elles, al contrari de Joia, que ho veu com un problema sense importància. No entén la vida sense alegria .
Una altra part de la pel·lícula que crec important és les illes de la personalitat, que, com podem veure, són molt diferents, i totes es formen a partir de les percepcions, emocions, experiències...
I el País de la Imaginació, on hem après que va evolucionant mentre va creixent. Al final de la pel·lícula, la imaginació fa que Joia pugui arribar a la torre. Aquí també té molt a veure la creativitat i la resolució de problemes. En canvi, Tristesa arriba a partir de plorar i mostrar els seus sentiments, donant a entendre que aquesta podria ser una altra manera de solucionar els problemes.
El Tren del Pensament també surt al visionat. Podem veure que funciona quan la Riley està desperta, i va agafant una mica de tot el que troba dins del món interior.
Un altre moment que crec interesant és quan surt el món inconscient, on es mostren els pitjors malsons de la Riley. Ella només arriba a somiar amb ells a vegades, però no ho té com records presents.
La conclusió es que, és una pel·lícula molt interesant i que ens ensenya moltes coses si s’observa amb atenció tots els aspectes de la pel·lícula. Per això, quan ens vam posar en grups, vam arribar a moltes conclusions.
La pel·lícula que hem visionat m’ha semblat una manera molt divertida i visual per explicar com funcionen les emocions dels éssers humans i més concretament en els nens. Surten com a principals protagonistes les emocions primàries, tenint en compte l’edat de la nena, ja que no és fins més endavant que no apareixen les altres emocions. Explica com és d’important la felicitat i la mostra liderant les altres emocions. També m’ha semblat molt interessant com tenim les nostres “illes” amb les coses més importants per nosaltres com la família, els amics, els hobbies... cal que les emocions estiguin ben equilibrades i presentar unes bones competències emocionals. Perquè un excés de felicitat pot provocar que la persona apreciï poc el que té i un excés de tristesa pot enfonsar a una persona. També m’agradaria afegir com n’és d’important les diferents percepcions que tenim les persones a l’hora d’entendre el que els demés ens volen expressar, és a dir, com un mateix missatge pot influir de manera molt diferent en les persones que el reben. A la pel·lícula es veu les emocions de la nena molt diferents físicament i amb els trets característics de cada una, i com en els pares les emocions estan més homogeneïtzades i segueixen quasi bé un mateix patró físic. Això vol dir que en els nenes i nenes les emocions encara s’estan assentant i regulant, mentre que en els adults ja presenten una forma més regulada i estabilitzada. Per finalitzar em sembla molt interessant aquest tema sobre com funcionen les emocions, és un tema que cal treballar-lo des de ben petits per tal de potenciar totes les opcions possibles i això repercutirà positivament en el benestar físic i mental del propi infant i seguirà contribuint quan arribi a l’adultesa.
La pel.licula que hem visionat de "inside out" hem sembla molt educativa, ja que tracta sobre els sentiments, les emocions i la repercució que causen en nosaltres.
Ens anomena totes les emocions i ens explica quina funció te cada una i la forma d'expressió que presenta, això ens serveix molt, sobretot a els infants per coneixer bé totes les emocions.
Amb aquesta pel.licula els infants es poden sentir identificants amb molts estats d'ànim que presenta la protagonista i gràcies això poden possar nóm als sentiments que experimenten moltes vegades.
Però aquesta pel.licula es tan educativa per als infants com per els adults, ja que moltes persones reprimeixen als seus fills de segons quines emocions que no siguin alegria. El plor, la ira, e inclús la por moltes vegades son qüestionades i menyspreades per part dels adults sense intentar comprendre que per el nen/a juguen un paper molt important, són necessaries, i es fonamental per el seu desenvolupament entendre a l'infant, i possar-se'n el seu lloc empatitzant amb el conflicte intern que pateix en aquell moment i ajudar a saber portar aquestes emocions per tal de crear un bon estat emocional.
La pel.licula ens mostra les emocions primàries, l'alegria, la tristesa, la por el fàstic i la ira, que presenten els infants i el desordre que hi ha entre elles, més endevant aniran surtin més emocions, aquestes és van endreçant, i van agafant un bon equilibri emocional, com es pot veure a les emocions dels adults. Les emocions són innates i no és pot prescindir de cap.
A mi personalment, cóm educadora m'ha fet interioritzar encara més la importància que tenen totes les emocions i la importancia d'expessar-les. Per arribar a resoldre els conflictes interns, estar en un estat de harmonietat i creixer segurs, hem d'expressar les nostres emocions amb total normalitat.
Per això es necessari saber que totes les emocions són importants i totes han de estar presents a la nostra vida, en tot moment experimentm emocions de tot tipus, alegria, tristesa, por, fastic, ira, i totes tenen una funció vital, ja que sense la tristesa tampoc hi hauría alegría. A vegades la nostra ment i el nostre cos necessita estar trist i plorar per treure aquesta angoixa i possar en descubert el problema per tal de solucionar-lo i poder donar pas a la alegria. Així que com educadores hem de saber que els infants ploren, i han de plorar, i s'han d'enfadar i han d'experssar el que senten amb tot el seu dret i nosaltres els hi ajudarem a possar-li paraules a aquests estats d'angoixa i a que sapiguen don venen i quina solució hi ha.
Per tal de poder controlar les emocions, nosaltres com educadores hem de posar en pràctica la intel.ligència emocional i habilitats que ens permetin dirigir/ regular els processos emocionals en un mateix i en els altres per treballar aquestes emocions i afrontar les diverses situacions que ens planteja la vida amb una bona autoestima i autocontrol emocional i conductual.
Del film “Inside Out” he après que les emocions vénen relacionades amb les nostres experiències, és a dir, que cadascuna de les nostres experiències van de la mà amb les emocions, ja sigui alegria, tristesa, fàstic... a la nostra vida ens acompanyen les emocions.
Les emocions ens ajuden a actuar, per exemple, quan tenim por d’un gos, aquesta por ens mana canviar-nos de vorera, o passar per un altre camí per no veure aquest gos. Això s’anomena supervivència, que és d’una manera o d’altra una de les funcions de les emocions, ens protegeixen en el nostre dia a dia.
Penso que les emocions marquen el dolor i a la vegada el plaer a la nostra vida, ens donen pas a actuar d’una manera o d’altra segons aquesta motivació, com he comentat abans, si a nosaltres ens dóna plaer alguna cosa, l’emoció ens obligarà realitzar-ho.
Amb les emocions també prenem les nostres pròpies decisions, seguint amb els exemples podem dir que si un dia estem enfadats amb la nostra mare i volem sortir de casa, doncs aquesta ira i aquesta ràbia farà que prenem la decisió d'agafar la porta i marxar, d’aquí ve el fet d’actuar, del fet: EMOCIÓ - ACTUACIÓ.
També vaig aprendre que és molt important aprendre a regular aquestes emocions, a ser conscients d’elles. Tots tenim emocions, així que podem fer una pausa per pensar i actuar de la millor manera.
Cadascuna de les nostres experiències han donat peu a unes emocions diverses i formen la nostra personalitat i el nostre futur, així com aquesta experiència ha acabat sent un record en la nostra memòria.
Finalment volia remarcar que no totes les experiències són d’alegria o de tristesa, sinó que podem barrejar el que és alegria-tristesa, ira-por, fàstic-ira... poden anar de la mà perfectament.
En el moment que vam veure aquesta pel·lícula jo no l’havia vist encara però crec que veure-la a classe va ser una de les millors maneres de veure-la ja que vam poder treure unes conclusions entre tots d’allò més interesants.
Ens fa reflexionar moltíssim sobre el mon de les emocions i el pensament.
Ens mostra que qualsevol record de la vida ens pot condicionar per fer-nos qui som. Com futura educadora sé que aquesta personalitat es forma en els tres primers anys de vida, per tant que nosaltres som els que condicionem la formació d’aquesta. Per aquest motiu em fa reflexionar sobre la gran tasca que és la nostra en la vida d’aquests infants.
Un altre concepte que hem fa reflexionar és que els records no són només positius o negatius. Podem tenir un record succeït en un moment feliç, però si aquest record ens ve en un moment de tristesa el podem recordar amb nostàlgia. Això es mostra al final de la pel·lícula quan es forma el primer record format per l’alegria i la tristesa que es produeix en el moment que la Raily torna a casa i és feliç per estar un altre vegada bé però trista per tot el que ha fet. A partir d’aquell moment els records es fan més complexos i formats per diferents emocions el que porta a la formació de nous aspectes de la personalitat.
És una pel·lícula que mostra clarament la psicologia humana al llarg de la vida d’un infant i la manera en que l’entorn influeix en aquesta i per això com a futures educadores la considero una pel·lícula imprescindible per a qualsevol persona que es dediqui o es vulgui dedicar a aquesta professió.
La primera vegada que vaig veure el film “Inside out” ho vaig fer en forma d’oci, sense fixar-me en tot el que vol transmetre aquesta pel·lícula a través de les emocions. Després de veure-la a l’aula i fer una posada en comú que ens havíem fixat de les situacions que apareixen em vaig adonar-me de com un film de dibuixos pot oferir tants pensaments i explicacions de com és la ment d’una persona i de tot allò que esta compost, com ho són les reaccions i les emocions obtingudes, és a dir, una pel·lícula feta per experts formats per psicòlegs.
Gràcies aquest film, he pogut aprendre quines són les emocions bàsiques que obtenim i en quin ordre sorgeixen donant el primer lloc a l’alegria, seguidament la tristesa, tercer obtenim la por, el fàstic i per últim trobem l’enuig. Encara que la sorpresa és considerada també una emoció bàsica no surt il·lustrada perquè és l'emoció que dura només uns instants i no la genera constantment en una persona.
Per una altra part he après com la personalitat es va formant gràcies als moments que formen la nostra vida en forma d’illa com la família, l’amistat, un hobbie que cada persona té (en la pel·lícula era el hockey), la payasada (encara que amb el temps quan creixes una persona per vergonya deixa aquesta part a un costat) i per últim la sinceritat on tot això va lligat amb el subconscient el qual les nostres pors queden submergides en un somni.
Diferents parts del film esta formada pels records, com ho són els essencials sent els moments més importants de la vida i els records del passat que encara que fos un moment alegre quan creixes ho veus de manera trista per l’enyorança i d’aquells records.
Però el que més em va agradar va ser quan l’alegria es va donar compte que ella existeix pel suport que té amb la tristesa, creant així la regulació emocional, ja que el que interpretem sobre el que passa al nostre entorn és el que produeix una emoció i una reacció física. Les emocions són els impulsos a actuar com ho observem en el moment on la protagonista s’escapa de casa perquè troba que no és el seu lloc.
Per acabar, vull afegir que veure més detenidament aquest film m’ha fet adonar-me que tothom ha de ser capaç de pensar abans d’actuar, i fomentar més els pensaments positius i que cap a una emoció mai es protagonitzarà sola, si no conjuntament
Després del visionat d’aquesta pel•lícula, vam poder treure reflexions i conclusions referides al tema de les emocions.
A més, a través d’ ella he pogut conèixer i entendre les nostres emocions i també com funciona la nostra ment, (com per exemple els records, la presa de decisions, la personalitat, el subconscient, la memòria a llarg termini...)
La pel•lícula ens mostra com les cinc emocions primàries (l’alegria, la tristesa, la por, el fàstic i la ràbia) es troben sota el comandament de la ment de la Riley, la protagonista.
Ens ensenya que les emocions són innates, ja que quan neix la Riley apareix l’alegria i, a poc a poc, ja van sorgint les altres. Cal dir que aquestes emocions ens acompanyaran en la nostra vida i per tant, no hem de prescindir d’elles.
Un aspecte interessant va ser la formació de les illes de la personalitat, en les quals es trobaven els records més importants i essencials de la protagonista; i segurament cadascú de nosaltres tenim les nostres pròpies illes, formades per els nostres records.
Surt molt important el paper d’aquests records i la relació amb les emocions, ja que estan formats a partir d’experiències de la nostra vida.
També ens ensenya el valor de la tristesa. A vegades, pensem que la tristesa no és útil, moltes vegades l’evitem; però la veritat és que aquesta emoció és vital per ser feliços, ja que després d’haver tingut una mala època o un moment difícil, la tristesa és el que ens fa tancar aquesta etapa i sortir endavant. Per tant, sense la tristesa no podem viure.
Per concloure, podem dir que aquesta pel•lícula ens ha permès veure-la des d'un altre punt de vista, l’emocional, i que a més si parem atenció podem percebre petites coses que ens ajudaran en la nostra vida quotidiana.
A partir d’aquesta pel•lícula, cal dir que totes les emocions són importants i vitals a la nostra vida, hem de mostrar i expressar les nostres emocions i els nostres sentiments; durant el visionat hem vist que la tristesa és tan important com l’alegria. Controlar-les és difícil, però a poc a poc ho aconseguirem.
Vaig trobar molt interessant el visionat d’aquesta pel•lícula i totes aquelles conclusions que van sorgir, per així reflexionar i portar tots aquests aspectes a la meva vida diària.
la pel·lícula Inside Out ens mostra com funciona la ment de les persones. Existeixen 5 personatges que representen cinc emocions i que estan a la sala de control general, ajudant a la Riley a relacionar-se amb el món.
La pel·lícula comença amb el naixement de la Riley i, la primera emoció que apareix és l’alegria, com a primera emoció en reconèixer als seus pares. Després van apareixent totes les altres: tristesa, fàstic, por i ira.
També veiem com els records són mostrats en la pel·lícula com a esferes lluminoses d'un determinat color depenent de l'emoció que hagi forjat aquest record. Existeixen els anomenats records essencials que són més importants que la resta de records, i es formen quan l'empremta emocional és més forta.
En la pel·lícula, els records essencials formen les illes de la personalitat.
La personalitat canvia conforme creixem i vivim, i això ho reflecteixen molt bé quan les illes de la personalitat s'enfonsen. Al final, però, veiem que hi ha més illes de la personalitat que són mescla de les de la infància amb les del present, donant pas a una personalitat més adulta.
La pel·lícula també ens mostra la part amagada dels pensaments, és a dir, el subconscient i els somnis. En el subconscient és on la Riley i té les pors més profundes o traumes. Ho mostren com una gran porta que no es pot traspassar i esta vigilada per dos policies.
Pel que fa als somnis, a la pel·lícula ens els mostren com si una productora de cine els edites, barrejant així vivències de la Riley, pors i inquietuds que té.
La pel·lícula ens parla també del pensament abstracte, la memòria a llarg termini, la imaginació, els amics imaginaris, les creences i la importància de tenir dilemes per anar tancant etapes de la vida. Tots aquests aspectes es van tractant al llarg de la pel·lícula i van explicant els conceptes de manera lúdica.
Un cop vista la pel·lícula, vaig arribar a la conclusió de que no t'has d'amagar ni fugir de les teves emocions. Cada emoció és energia i necessita el seu espai. La tristesa és tan útil com l'alegria, i el fàstic és tan vàlid com la por.
Controlar les emocions no és alguna cosa que puguem aprendre de la nit al dia, sinó que és un viatge que fem durant tota la vida
Aquest fil''inside out'' vaig relacionar diferents temes que vam tractar a classe d'Habilitats Socials.
Primerament en la pel•lícula et presenta la protagonista ''Riley'' i tot seguit les emocions primàries que són cinc:
- L'alegria, la tristesa, el fàstic, la ràbia i la por.
Quan vaig veure quins colors tenia cada emoció i quina forma hem va fer molta gràcia ja que la ràbia era de color vermell i la seva forma era quadrada, a més la seva expressió facial era completament de ràbia i d’enuig.
En el film és veu que les emocions són el comandament de la Riley i són elles qui fan que la protagonista prengui una decisió o un altre.
També en la pel•lícula podíem veure que les emocions que té la protagonista apareixen en diferents moments determinats i en gairebé totes les situacions que provoquen emocions desapareixen . En canvi el sentiment perdura, ja que per a tothom aquella vivència que a sigut significativa i sempre la recordes.
Un aspecte que hem va cridar molt l’atenció va ser la tristesa ja que normalment les persones pensen que esta trist no serveix de res, molts cops he escoltat la típica frase ‘’ No estiguis trist que estàs lletja’’ perquè diem aquesta frase.
Quan vaig veure en la pel•lícula que relaxava la importància de la tristesa em va agradar molt ja que per poder ser feliç hem de saber que sentim quan estem tristos, i així quan tinguem una altre sensació com de benestar serem feliços.
Per altre banda quan van aparèixer les illes de la personalitat vaig pensar i ho segueixo pensant que cada persona té unes illes determinades i segur que cap de nosaltres té una igual, perquè tots som diferents i únics.
Per finalitzar crec que aquest film reflexa aspectes importants per a les persones i el fet de poder veure les emocions on ho expliquen molt bé i clar, penso que nosaltres com a futurs educadors o mestres podem prendre nota i algú dia utilitzar aquesta pel•lícula per treballar les emocions amb els infants.
La primera vegada que vaig veure la pel·lícula va ser a la sessió de laboratori que vam realitzar al mòdul d'habilitats socials. Això em va permetre estar més atenta a tot allò que estava relacionat amb els temes treballats en el nucli, i per tant també a l'hora de reflexionar i treure conclusions vaig ser més conscient.
A través d'aquesta pel·lícula he après que les emocions són innates, ja que com podem observar, l'emoció d'alegria apareix amb el naixement de la Riley, i a mesura que anem creixent, apareixen més emocions. Com bé he dit primer apareixen les emocions bàsiques, que són: l'alegria, la tristesa, la por, el fàstic i per últim l'enuig.
També he après com es formen els records, i el que anomenen “records essencials”, que són més importants que els records i emocionalment més forts. A la pel·lícula els records es representen amb unes esferes de colors (el color dependrà de l'emoció amb la qual s'hagi format el record).
Un altre aspecte que em va cridar l'atenció va ser com es va formant la personalitat.
La personalitat està formada per diferents illes, i aquestes estan compostes per records molt potents. És a dir, que la nostra personalitat es va formant i desenvolupant segons les nostres vivències i experiències personals. Un fet que em va sobtar relacionat amb la personalitat, és que a mesura que anem creixent, la nostra personalitat varia, i això també es veu reflectit al film, quan algunes illes s'enfonsen i cauen al buit.
Les illes de la personalitat que es representen a la pel·lícula són:
1. L'illa de la família
2. L'illa de l'amistat
3. L'illa del hockey (que fa referència al hobbie de cada persona, allò que li agrada fer)
4. L'illa payasada
5. L'illa de la sinceritat
Per finalitzar m'agradaria destacar l'aprenentatge que més m'ha sobtat, que és que la tristesa està present en MOLTS dels nostres records, i no sempre té una connotació negativa, de vegades sorgeix com un sentiment de malenconia. Per tant, podem tenir records en els quals convisquin dues emocions “oposades”. Com podem veure a la pel·lícula, l'alegria sempre intenta que la tristesa no hi participi en res, amb l'objectiu que la Riley no tingui records tristos i recordi la seva infància com una etapa d'alegria i felicitat permanent.
També cal dir que la tristesa en moltes ocasions és qui ens fa sortir del bloqueig emocional, i fa que reaccionem i “tornem a la realitat”.
En aquesta unitat formativa vam veure el visionat d'INSIDE OUT de la companyia Pixar, on hem après a treballar els sentiments i les emocions com van lligats entre si, també la gran importància de la intel·ligència emocional, així com no, hem pogut aprendre que tot i tenir diversos estadis en les etapes de la nostra vida hem d'arribar a tancar una etapa, tanmateix a desenvolupar-se i expressar-se per anar agafant força per arribar a tenir una maduresa com persona i així rebre una de nova en aquest cas l'adolescència.
Com bé s'ha pogut observar a la pel·lícula al principi tots naixem amb unes emocions innates bastant pures, ja que encara no hem compartit gaires experiències i amb el temps es van barrejant entre si i van conformant el que seria la nostra pròpia personalitat.
En aquest visionat han aparegut les emocions següents: Alegria, Enuig, Por, Ira i la Tristesa.
Hem pogut extreure com totes les emocions són essencials i tenen molt a dir en la nostra vida, ja que al principi del visionat l'alegria volia deixar una mica de costat i en un racó a la tristesa i després ens adonem com totes són útils.
Al principi del visionat la tristesa representa un element innecessari i al cap d'una estona veiem com és una emoció necessària on veiem que tenim temps per pensar, meditar per tancar fets i moments de la vida i així poder reconstruir de noves, de manera positiva.
També hem vist com d'importants és mantenir ben vius els records, ja que gràcies a ells podrem construir la nostra manera de ser, la nostra manera de viure el nostre dia a dia, així com no a definir les nostres pròpies preferències, hem observat com més potent sigui un record, més intensa serà l'emoció.
D'aquests (records) ho hem pogut veure a la pel·lícula a través de les illes de personalitat on hi havien els fets més importants per la protagonista la Riley, també penso que tots nosaltres tenim aquells records i vivències que anem tenint en la vida i que són essencials i on en formarem les nostres pròpies illes de personalitat.
Per una altra part també ens parla de conceptes com ara:
- Pensament abstracte on a la infància en té un paper important i amb la mesura que anem madurant va agafant un paper més secundari.
- Memòria a llarg termini on en el visionat es veu com tots els records van a unes prestatgeries on s'emmagatzemen i poden ser per tornar a ser recordats o oblidar-ho per a sempre, a vegades és molt important mantenir segons quin record, per poder-hi sobreviure en segons quina situació.
- Imaginació es pot observar com durant la pel·lícula, va apareixent moments on la Riley es va imaginant un món que per ella seria del seu a grat, personalment crec que sigui l'edat que sigui tots tenim la nostra part d'imaginació i en ella ens fa pensar en moments feliços i que ens agradaria.
- Subconsciència en algun moment o altre de la nostra vida ens hem creat nosaltres mateixos algunes pors i temors sobre coses que ens podíem imaginar que podrien arribar a ser realitat.
Ja per acabar voldria dir que tothom tenim dies bons i dies dolents i no ens hem d'amagar d'allò que en aquell mateix moment volem expressar, tan vàlid és mostrar alegria com tristesa, ja ho hem pogut veure al visionat com la tristesa per molt què molts cops li donem una visió més secundària acaba sent essencial per poder sobreviure i donar pas a un nou cicle de la teva vida.
Voldria tancar el meu escrit deixant una frase que m'ha cridat l'atenció:
Cuida tus propias emociones y nunca las subestimes.-Robert Henri.
Després de veure la pel·licula "Inside out”, he extret diverses conclusions les quals ens fan reflexionar. Gràcies aquest visionat hem après la teoria més facilment, hem pogut treballar més a fons les emocions, els sentiments, la intel·ligencia emocional, etc.
Després del visionat, he pogut extreure diverses conclusiones. Com vam veure, la primera emoció era l’alegría, i a partir d’aquí generem els primers records més importants. Poc a poc anem sentint més emocions, hem pogut veure 6 en total ( ira, alegria, tristeça, fàstic i por i sorpresa), amb aixó vull dir que totes les emocions són necesaries i innates.
Envers la personalitat hem pogut observar com es va formant a partir de les vivències i també influeix l'autoestima. Tant com es creen illes noves de personalitat també es van destruint i van apareixent unes altres al llarg de la vida. De la memòria, ens ho han explicat a traves d’un LABERINTO, en el qual les boles dels records passaven i podien caure al oblit o recordar-los cada cop que alguna cosa et recortes a això.
M’agradat molt la l’amic imaginari “Bing Bong “, m’ha trasmet moments molt emotius i tendres a la pel·licula.
Com a conclusió final del visionat, agafo la part de treballar la intel·ligència emocional per tal de fer-nos la vida més fàcil, a més a més de dedicar-li el temps necessari al dol. Les emocions van apareixent amb el pas del temps, hem vist que nomes tenia 6, i els pares ja hem pogut observar estres, nostálgia, etc, és a dir emocions més elaborades.
Aquest film no em va cridar l’atenció quan el vaig veure anunciat a la televisió, però el fet de veure’l a classe em va fer reflexionar sobre tot allò que sentim, pensem i fem.
Aquesta pel•lícula ens mostra que els records que tenim guardats són els que ens van condicionant per ser qui som, ens ajuden a anar creant la nostra personalitat i la nostra manera de ser i de fer.
Com a futura educadora, saber que les experiències i els records són els que ens ajuden a crear la nostra personalitat, penso que és una gran tasca allò de crear moments positius i agradables pels infants, ja que són els primers anys de la seva vida els que condicionaran la seva manera de ser. La nostra tasca és molt important pel fet que som nosaltres les encarregades de potenciar moments agradables i estones positives que puguin recordar i ajudar a crear qui seran en el futur.
La pel•lícula també ens parla sobre les illes del pensament, el que és més important per a nosaltres. Cadascú té unes illes diferents, ja que també ajuden a crear la personalitat. La nena del film té com a illes principals la de la família, la sinceritat, l’amistat, el seu hobbie (en aquest cas el hockey) i l'illa de la pallassada. Tot allò era el més important en la vida de la protagonista, tot i que al principi de la pel•lícula estaven separades, al final veiem com s’uneixen totes en una, formant així la personalitat.
Durant tota la pel•lícula veiem com les emocions van separades, cadascuna de les nostres experiències a la vida va relacionada amb una emoció diferent, al final de la pel•lícula veiem com les emocions també van lligades entre elles, no podríem estar contents si no sabéssim què és estar trist.
En conclusió, mai es donarà una emoció sola, sinó que vindrà de la mà d’una altra, fent així que el record pugui ser alegre i trist a la vegada, o ens pugui produir ira i por alhora, o ira i fàstic en el mateix moment, etc.
La veritat és que ja havia vist aquesta pel•lícula i em va agradar. Però veure-la a classe és una cosa completament diferent a anar a veure-la al cinema. Quan la vam veure a classe, vaig observar moltes més coses i vaig entendre que va més enllà d’un entreteniment. A partir d’ella, podem extreure moltes idees i reflexionar sobre les nostres emocions.
Quan la vaig veure al cinema, no em vaig fixar, però tot en ella té un perquè, un motiu. Fins i tot el caràcter i el físic dels personatges es fonamenta en unes idees, com be van exposar les companyes posteriorment a la visualització de la pel•lícula.
En la meva opinió crec que retrata molt bé la relació que existeix entre les nostres emocions. Sempre es relacionen les unes de les altres i quan sentim una emoció, sempre es dóna pas a unes altres. En segons quins moments ens deixem endur per unes emocions, però després aquestes deriven en unes altres.
Penso que la pel•lícula també plasma molt bé com es conforma la personalitat d’una persona, que és a partir dels fets i vivències que li succeeixen al llarg de la seva vida. Sobretot, el que ens passa a la infància serà decisiu per a conformar la nostra personalitat. Això es mostra a partir de les illes de la personalitat i de com la protagonista va perdent les illes de la seva infància per donar pas a unes noves, més grans.
En conclusió, penso que aquesta pel•lícula aporta molt al tema que estem treballant i que d’una forma divertida i entretinguda explica coses molt complexes que ens succeeixen a tots els éssers humans en algun punt de les nostres vides.
La película que vam veure a classe, Inside Out, Del Revés, mostra com ens funciona la ment a les persones i per explicar-lo, apareixen cinc personatges primordials que representen les cinc emocions, Joia (alegría), Tristessa, Ira, Fàstic, Por. Aquestes treballen i viuen al centre general, ajudant a la protagonista de la película, la Riley a relacionar-se amb el món que l'envolta.
De cara a les emocions que apareixen, segons numeroses investigacions, n'hi ha sis emocions l'alegría, la tristessa, la por, el fàstic, la ira i la sorpresa, cosa que la darrera emoció no surt al film, i la raó és per què aquesta emoció és molt curta, ja que apareix de manera puntual per deixar pas a les demés emocions, o sigui, de vegades fa el paper de introducció d'altres emocions.
Cada emoció té la seva funció dins del centre general:
L'alegría s'encarrega de mantenir positiva a la Riley, de celebrar els èxits de la nena, de que estigui sempre de bon humor i amb un bon optimista.
El fàstic s'encarrega de que no fem mala olor, d'anar ben vestits, de no beure ni menjar coses en mal estat,etc.
La por s'encarrega de la superviència, o sigui, decideix quin és el límit entre el que és segur i el que no, perill.
La ira és la encarregada de defensar el nostre terreny, la nostra propietat i també protegir als nostres èssers estimats.Ira: encargada de defender nuestra propiedad y a nuestros seres queridos.
La tristessa és la emoció marginada, les altres emocions senten que la tristessa no és útil i que no fa més que molestar, tot i que aquesta emoció és un pilar fundamental en el creixement personal. Aquesta emoció s'encarrega de que ens dediquem temps a pensar, a nosaltres mateixos.
En la film, les emocions tenen un paper molt important en vers la creació dels records, contra més intensa sigui l'emoció més significatiu serà el record. A la vegada, apareixen els records essencials, que els formen la personalitat de la Riley.
També hem va cridar molt l'atenció com treien el tema del subconscient, on dos policíes guarden la seva porta com la pressó del subconscient, allà estan tots els elements que no haurien de sortir a la llum, com les pors o traumes que has tingut en un passat.
Penso i crec que aquesta película és un bon recurs per parlar de les emocions amb els infants, i per tant introduir-les i treballar-les.
La pel·lícula ja la vaig veure, va ser la segona vegada. Però me quedat impressionada de tot el que explica la pel·lícula, ja que la primera vegada que la vaig veure no vaig profunditzar de la manera que ho hem treballat a classe. He après com funciona el cervell i com tot esta connectat entre si. Inside out tracta diferents temes:
- Principalment de les emocions bàsiques: alegria, tristesa, enuig, fastig i por, al llarg de la peli es veu la importància de cadascuna d'elles i totes estan entrellaçades, una no pot estar sense l’altre.
- De com es formen els records, la pel·lícula et mostra que gràcies a les emocions es formen els records, i que existeixen els records essencials, que són els que més marquen la teva vida i et formen com a persona, la personalitat.
- Apareixen quatre illes que donen pas a la personalitat, gràcies als records essencials anem forjant la nostra autoestima, el que més ens agrada, la nostra manera de comportar-nos, el que estimem, etc. La personalitat va evolucionant a mesura que et fas gran.
- Parla del subconscient, on guardem els nostres traumes o allò que ens dóna molta por. La imaginació, on tot pot ser i tot es possible. Els somnis on tot es barreja, el que has viscut durant el dia o en un passat.
- La memòria a llarg temps, a la pel·lícula es un enorme laberint de records que poden estar per tornar a ser recordats o passar a ser oblidats per sempre.
Aquí no està tot el que parla i surt a la pel·lícula, però esta tot el que vaig recollir. Es una pel·lícula d’on pots treure molt i aprendre encara més, perquè el rerefons no es solament conèixer com funcionem per dins, sinó que ens esta ensenyant a com desenvolupar la nostra intel·ligència emocional. Insid Out ens mostra com l'alegria te que anar acompanyada de la tristesa e igual amb totes les demés, que tota emoció es important i no este que amagar o rebutjar, sinó acceptar i gestionar-la. Escoltar les nostres emocions ens ajuda conèixer qui som, que vull i que necessito.
Es una gran pel·lícula, per a tothom !!
Les pel•lícules d’animació contenen molts missatges més enllà de ser una proposta d’entreteniment i diversió. Aquest és el cas del film Inside Out; “Del revés”. Inside Out tracta de la vida emocional d’una noia des del moment en el que neix fins a un moment determinat de la seva vida: quan es trasllada de domicili. Aquest estat emocional el veiem a través dels personatges que representen les cinc emocions bàsiques (alegria, tristesa, aversió, ràbia i por), encara que hi ha una que dirigeix el comandament: la alegria. És mitjançant aquesta figura que podem veure com la protagonista viu una vida satisfactòria amb els seus pares. De fet, hi ha diferents escenes en que es recorden moments importants en la seva vida i sempre té una connotació alegre. Aquests records són classificats com a records essencials. No obstant tot sembla truncar-se quan la protagonista canvia de vida amb el canvi de domicili, tot coincidint amb la pèrdua de la Joia (alegria) pel laberint de record de la Rally. És a través d’aquest moment que podem aprendre un munt de conceptes.
Així, en primer lloc podem veure com són les experiències i els records que queden d’aquestes les que configuren la pròpia personalitat de la persones. En aquest cas ho veiem a través de les cinc illes que finalment s’uneixen en una i, a mesura que es viuen més experiències, aquests elements augmenten. A més, també apreciem com hi ha una sèrie de records (records essencials) que sempre hi tens present i que, d’altres poden caure en l’oblit.
D’altra banda, també he après que la imaginació i la creativitat tenen molta importància en el desenvolupament de la persona. No només per a la creació i la fantasia, sinó per les diferents situacions de la vida quotidiana. És a dir, quan ens trobem davant de situacions adverses o que requereixen d’una resposta immediata, la capacitat d’imaginar i de ser creatiu afavoreixen que es puguin gestionar i resoldre favorablement. En aquest cas aquesta capacitat queda demostrada a partir del subconscient, a través del somni. Per tant, cal donar importància a tot allò que configura la nostra personalitat, ja sigui de manera conscient o inconscient.
Finalment m’agradaria destacar com a gran aprenentatge d’aquesta pel•lícula la relació entre les emocions. En un primer moment cada record quedava emmagatzemat amb una única emoció, ja sigui alegria, tristesa, por... Tots els records essencial venen donats pel sentiment d’alegria, però el que la pel•lícula t’ensenya és que no hi ha una única emoció associada a un moment, sinó que són la relació de totes les que donen pas al record. Per exemple, un dels moments més importants que apareixen en la vida de la Rally com és els seus pares a l’arbre amb ella ve donat per una situació molt trista. Acabava de perdre un partit de hockey i se sentia disgustada; de fet volia deixar l’esport. És gràcies a aquest moment que ella s’uneix més als seus pares i continua fent esport. Per tant, tot i que el final és alegre, hi ha un procés previ que possibilita aquesta sensació. D’aquesta manera, tota experiència ve marcada per diferents emocions, diferents pensaments que poden donar lloc a un tipus de record o un altre. Nosaltres com a persones hem de ser capaços de gestionar aquests moments, tenir habilitats per expressar allò que sentim i comunicar-nos amb els altres. El fet d’identificar com ens sentim i que hi hagi gent amb empatia que ens escolti i pugui ser present, crea un clima de confiança, una autoestima personal i unes bones relacions socials. Conseqüentment estarem parlant d’un benestar propi i amb la resta que marca positivament aquell record.
Per tant, les conclusions que he extret a través de la pel•lícula és que no existeix una única emoció associada a un record, que és important tenir les habilitats comunicatives i socials per identificar, comprendre i expressar les pròpies emocions i dels altres i que cal treballar la regulació emocional i de pensaments per evitar deixar-nos emportar per impulsos, com per exemple quan marxa de casa la Rally.
La pel•licula que hem visionat de "inside out" hem sembla molt educativa, ja que tracta sobre els sentiments, les emocions i la repercussió que causen en nosaltres.
Ens anomena totes les emocions i ens explica quina funció té cada una i la forma d'expressió que presenta, això ens serveix molt, sobretot als infants per conèixer bé totes les emocions.
Amb aquesta pel•licula els infants es poden sentir identificats amb molts estats d'ànim que presenta la protagonista i gràcies això poden passar nom als sentiments que experimenten moltes vegades.
Però aquesta pel•licula és tan educativa per als infants com pels adults, ja que moltes persones reprimeixen als seus fills de segons quines emocions que no siguin alegria. El plor, la ira, i inclús la por moltes vegades són qüestionades i menyspreades per part dels adults sense intentar comprendre que pel nen/a juguen un paper molt important, són necessàries, i és fonamental pel seu desenvolupament entendre a l'infant, i posar-se el seu lloc empatitzant amb el conflicte intern que pateix en aquell moment i ajudar a saber portar aquestes emocions per tal de crear un bon estat emocional.
La pel•licula ens mostra les emocions primàries, l'alegria, la tristesa, la por el fàstic i la ira, que presenten els infants i el desordre que hi ha entre elles, més endavant aniran sortin més emocions, aquestes és van endreçant, i van agafant un bon equilibri emocional, com es pot veure a les emocions dels adults. Les emocions són innates i no es pot prescindir de cap.
A mi personalment, com educadora m'ha fet interioritzar encara més la importància que tenen totes les emocions i la importància d'expressar-les. Per arribar a resoldre els conflictes interns, estar en un estat de harmonietat i créixer segurs, hem d'expressar les nostres emocions amb total normalitat.
Per això és necessari saber que totes les emocions són importants i totes han d'estar presents a la nostra vida, en tot moment experimentem emocions de tot tipus, alegria, tristesa, por, fàstic, ira, i totes tenen una funció vital, ja que sense la tristesa tampoc hi hauria alegria. A vegades la nostra ment i el nostre cos necessita estar trist i plorar per treure aquesta angoixa i posar en descobert el problema per tal de solucionar-lo i poder donar pas a l'alegria.
Així que com educadores hem de saber que els infants ploren, i han de plorar, i s'han d'enfadar hi han d'expressar el que senten amb tot el seu dret i nosaltres els hi ajudarem a posar-li paraules a aquests estats d'angoixa i a què sàpiguen don venen i quina solució hi ha. Per tal de poder controlar les emocions, nosaltres com educadores hem de posar en pràctica la intel•ligència emocional i habilitats que ens permetin dirigir/ regular els processos emocionals en un mateix i en els altres per treballar aquestes emocions i afrontar les diverses situacions que ens planteja la vida amb una bona autoestima i autocontrol emocional i conductual.
La pel·lícula Inside Out, ens parla de l'historia d'una nena i com aquesta es va fent gran i com va madurant. Per això, tenim la referència de les emocions, que són (en aquest cas) les que viuen al cap de la nena i ho controlen tot. Abans de tot, hem de saber que la principal funció de les emocions és la de assenyalar quins fets són veritablement importants per al benestar i la vida, ja sigui per la seva perillositat o pel potencial de pler. Les emocions són segurament la font d'informació que més influeix a l'hora de prendre decisions, així com ho podem veure clarament a la pel·lícula quan la protagonista marxa de casa.
Les emocions són experiències molt complexes de l'organisme, amb una doble dimensió, la interna i l'externa. L'organisme reacciona davant d'un canvi en l'entorn, produint-se canvis tant a nivell físic com psicològic que es manifesten externament.
L'emoció es genera en uns punts determinats del cervell, posant en
funcionament tot un seguit de mecanismes neuronals determinats. Els
mecanismes neuronals depenen fonamentalment de dos elements:
- Les pautes genétiques de cada individu
- Les experiéncies i significats apresos per lindividu.
Segons la complexitat de l'emoció:
emocions bàsiques o primàries: alegria, sorpresa, por, tristesa, enuig i aversió. Aquestes emocions estan molt vinculades a la supervivència, són universals i es poden considerar estats corporals i mentals intensos. Com podem veure, les emocions bàsiques, serien just les que apareixen a la pel·lícula.
Desprès, al procés evolutiu de la persona es produeix un procés de
desenvolupament emocional, al llarg del qual cada persona va
construint el seu estil efectiu així com adquirint tot un seguit de
competències emocionals. En aquests procés s'incorporen les emocions
secundàries, associades a les primàries, matisant-les i ampliant-les. (Com podem observar, la nova etapa de la protagonista i, dins del seu cap, com el "comandament" de les emocions és més ampliat, ja que donarà pas a les altres emocions.
Com a educadores, em de saber interpretar i conèixer bé el nostre mecanisme d'emocions per tal de poder empatitzar i ajudar als nostres infants.
Del visionat de la pel·lícula “Inside out”, podem extreure què és un film per treballar les emocions bàsiques (alegria, tristesa, por, fastig, ira) i la seva importància; que aquestes van apareixent quan naixem i es van fent més complexes a mesura que ens anem desenvolupant integralment i a partir de les vivències, com ara quan les emocions de la Riley es barregen, creant records amb diferents emocions.
També el fet que l’emoció més important no té per què ser l’alegria, sinó que la tristesa té un paper fonamental en la nostra personalitat i ens ajuda a portar els moments crítics, de manera que entenguem el que passa i ho puguem expressar; però sense oblidar que totes dues són les més importants per a viure feliços.
Pel que fa als records, veiem que són importants, tant, que n’hi ha uns d’essencials. Aquests formen les nostres illes de la personalitat, allò que ens defineix i estructura com a persones.
Quan emmagatzemem molts records, finalment, es desvien a la memòria a llarg termini, i com que no podem recordar-ho tot (perquè ens saturaríem) el cervell fa una selecció, i aquells que ja no tenen utilitat, s’acaben llençant a l’oblit, d’on mai tornaran.
Si desapareixen els records essencials, la personalitat canvia i fins i tot es pot arribar a perdre.
Com hem observat en la pel·lícula, l’illa més important és la família, aquesta perdura en el temps, encara que creixem, i en els moments difícils, té un valor important de reforç, que ajuda a trobar l’equilibri.
Un altre punt que treballa, són les fases del concepte abstracte, ens ho mostra molt simple amb els dibuixos, però ajuda a comprendre que per arribar al món de la imaginació, primer hem de passar per les 4 fases de l’abstracció (fragmentació, desconstrucció, bidimensional, no figuratiu). Així arribarem a “imaginalandia” on no hi ha límits per a la creació, tot i que moltes vegades ens basem en allò que hem viscut. Aquí també es creen els somnis.
Però això no queda tot aquí aïllat, sinó que està relacionat amb el tren dels pensaments, que té diverses parades en els llocs més importants del cervell, on agafa elements com ara, fets i opinions, i els transporta fins a la central.
L’ultima part, és el subconscient, aquí es guarden les pors més fosques, i allò que no volem recordar. A la pel·lícula s’utilitza per despertar a la Riley mitjançant allò que més por li fa, un pallasso.
A tall de resum, aquest film és un conjunt d’elements i conceptes que parlen de la gestió de les emocions i el coneixement d’aquestes, de com s’han de regular emocions i sentiments per tal d’arribar a un equilibri, i per últim del conflicte que pot sorgir quan no s’expressen les emocions i sentiments i es vol fer veure que tot va bé.
Aquesta pel·lícula ens parla de la importància que tenen les emocions en la nostra vida a través de la història d'una nena que per diverses circumstàncies de la vida ha de canviar tota la seva vida i això li genera un descontrol absolut en tot el referent a les seves emocions.
A través d'aquesta pel·lícula a part d'haver pogut treballar les emocions bàsiques que tenim, també hem treballat la intel·ligència emocional, la gestió de les emocions, etc.
Gràcies a la pel·lícula doncs he pogut veure l'important que és l'alegria en la nostra vida i veure que no hi ha emocions dolentes i bones. Qualsevol emoció segons la situació que estiguis vivint pot ser positiva o negativa, perquè per exemple si en el teu treball t'han ascendit et posaràs eufòric, alegre i tindràs ganes d'explicar-li a tothom que per fi has aconseguit aquest augment que tant esperaves, però fer això significa que els teus companys que també ho esperaven amb ànsia, ara se sentin gelosos i envejosos per no ser ells qui ho han aconseguit.
He vist que en un mateix record pot haver-hi emocions que es contradiuen però que no per aquesta raó ha de ser alguna cosa dolent. També que a pesar que estan les sis emocions bàsiques, amb el temps i l'edat es van desenvolupant sengles que seran més complexes.
Aquesta pel·lícula ens ha ensenyat parts teòriques d'una manera entretinguda i divertit en el qual podies empatitzar amb la situació que estava vivint aquesta nena a la qual se li ajuntaven un milió de noves experiències a les quals s'havia de començar a acostumar però àdhuc no sabia com fer-ho o no estava segura de voler fer-ho.
Hem vist d'una manera senzilla la distribució de la nostra memòria i del magatzem dels nostres records.
En conclusió aquesta pel·lícula m'ha semblat molt bonica a la part que interessant de la qual podem extreure moltes conclusions i reflexions de la nostra vida.
La pel·lícula Inside Out mostra com funciona la ment de les persones. Existeixen 5 personatges que representen cinc emocions i que estan en la caserna general, ajudant a Riley, la nena protagonista, a relacionar-se amb el món. Les emocions que surten en la pel·lícula són l'alegria, la tristesa, l'enuig, el fàstic i la por.
Em dic molt l'atenció com en la pel·lícula, els records essencials formen el que criden les illes de la personalitat. Em va semblar una representació gràfica ideal de la complexitat de la nostra ment. Un record prou potent pot forjar un abans i un després en la nostra vida i passar a formar una illa de la personalitat. I és igual en la vida real, ja que els assoliments que tenim de petits fan que ens comportem d'una determinada manera o que ens inclinem a unes aficions o unes altres.
Abans de veure la pel·lícula, sempre he tingut el pensament que la tristesa és un mal senyal d'estat. Que un nen no hi hauria per què estar trist. Veient aquesta pel·lícula vaig aprendre que la tristesa s'encarrega del recolliment i de dedicar-nos temps a nosaltres mateixos, de pensar i meditar en els canvis per tancar etapes. La tristesa és l'emoció necessària per reintegrar-nos com a persones després d'haver-nos “fet xixines” per qualsevol causa.
Aprendre a desenvolupar la intel·ligència emocional no és fàcil ni ràpid, ja que en la seva major part és involuntària i inconscient i les emocions estan controlades per regions del cervell molt primitives.
Publicar un comentario